Any nou ... bloc nou !!

Any nou, bloc 'nou' !

Amb nous objectius, noves eines i un nou disseny que espero que agradi ... sense oblidar la Plaça Major ...
Canvi de colors, però també de manera d'entendre un bloc a aquestes alçades massa 1.0.
Intentarem habituar el bloc als nous objectius que al llarg del proper 2009 tenim al cap i al cor.

Bon any a tothom !! I que comenci el 2009 d'una vegada! Que tenim molt a fer !!

bloc de vacances ... vacances de bloc

1 mes sencer de vacances és el que ha tingut aquest bloc. 
1 mes per repensar què és el bloc, quin ha de ser el seu futur i sobretot quina ha de ser la seva utilitat. 1.0, 2.0, 8'376.0 ...
1 mes on han passat moltes coses, però que me les he estalviat en virtut d'un pacte entre jo i el bloc. Jo penso i tu calles.
1 mes on acaben projectes poc clars, però on en comencen d'altres encara menys clars. El risc continua, ja hi estem acostumats.
1 mes per decidir que, de moment, el bloc continua de pseudo-vacances, com a mínim fins a finals d'any. Sense desaparèixer, però reduint presència i pensant en com s'ha d'articular un 2009 carregat que s'aproxima a alta velocitat.

Ara mateix

Ara mateix
enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer
i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Encara conservo la camiseta negra amb aquest poema de Martí i Pol serigrafiat, fruit d'un homenatge universitari que el BEI li va fer cap als volts de 1997. Des de llavors el poema m'ha acompanyat a tot arreu.
Avui fa 5 anys que va morir en Miquel Martí i Pol, i cal recordar-lo.

e-week Vic

Aquesta setmana s’està duent a terme la setmana digital a Vic, coneguda com a e-week. Xerrades i tallers variats per a tots els gustos, que permeten escoltar i aprendre de qualsevol tema relacionat amb les noves tecnologies a casa nostra.

Aquesta tarda tindrà lloc el taller i xerrada de bloc, en que hi prendran part varis membres de l’osonosfera. A les 6 de la tarda, un taller obert de blocs, a les 8 del vespre xerrada amb Juan Freire , explorador del paper de la innovació, l’estratègia i la tecnologia en les xarxes socials, les organitzacions i les ciutats i territoris. I a 2/4 de 10, el ‘Beers&TICs and blogs, Mozilla edition’ al bar el Gravat de Vic. Tota una tarda per parlar de blocs i internet.

Ahir però, vaig assistir a un acte on per mi agafen sentit l’existència d’aquestes jornades. Més enllà de l’exposició de xerrades on parlar dels últims ginys apareguts al mercat, cal també fer referència als problemes que l'aparició de les TIC també poden comportar. I la fractura digital n'és un dels principals. Ahir en Jordi Font, davant un públic format per 300 persones amb una mitjana d'edat d'uns 70 anys, ha explicat què és i com funciona Internet i això que anomenem el 2.0. entre d'altres temes variats. Amb això es redueix la fractura digital? Doncs sí, tot allò que sigui més informació del funcionament de les noves tecnologies hi ajuda i hi ajudarà en el futur. Amb actes com aquests es poden començar a trencar tabús i anar reduint la fractura, en aquest cas la fractura dels 'immigrants digitals', aquells que no hem nascut amb l'Internet sota el braç.

Primer avís

El primer dia Obama ja ha avisat. Els reptes són molts i difícils, i el canvi no pot ser sols un bluf d’aire que es desinfli a les primeres de canvi. Però els estrategs d’Obama sembla que ja hi estan treballant, sols cal llegir entre línies del primer discurs de l’electe president. Un nou patriotisme ha de néixer, el de la responsabilitat que ha d’estrènyer el cinturó dels americans ( i de retruc de la resta del món) durant els propers 6 o 8 anys i el de la companyonia de passar per aquests mals tràngols tots plegats. Per sort el canvi propugnat va acompanyat d’esperança... en caldrà molta.

Aquesta victòria en sí mateixa no és el canvi que busquem. Es sòls la oportunitat per a que fem aquest canvi. I això no pot passar si tornem a com era abans. No pot passar sense vosaltres, sense un nou esperit de sacrifici.

Així que fem una crida a un nou esperit del patriotisme, de responsabilitat, en que cadascú doni una mà i treballi més i es preocupi no sols de nosaltres mateixos sinó l’un de l’altre.

Barack Obama, 4 Novembre de 2008, Chicago.

Obama ja és el nou president

Són les 5 del matí, i l'únic que queda per saber aquesta nit és el contingut del discurs del guanyador i proper president dels Estats Units, Barack Obama. La resta d'incògnites s'han anat descobrint amb un recompte laboriós però bastant ràpid i clar. Ohio, Pensilvanya, New Mexico, Florida, Oregon, Virginia, Montana ... tots han acabat caient del costat blau, del costat del canvi i l'esperança.

Una nit que ha començat a la festa del consolat dels EUA a Barcelona, amb un seguiment via twitter i que està acabant amb les imatges de TV3 de l'esplanada de Chicago, per un dia el centre del mon. Una nit històrica que es recordarà molt i molt temps, i que sols el temps dirà si ha valgut la pena. Per la ment de milions d'americans avui passaran moltes imatges i molts records.

P.D. Que bé que es segueix una nit electoral sense haver de patir per res ...

Petita guia per seguir les eleccions americanes

Si avui és l'endemà del primer dilluns del mes de novembre, avui hi ha eleccions a la presidència dels Estats Units (fa més d'1 any que ens ho recorden!).

Políticament, els Estats Units estan dividits en 50 estats, i cada Estat té un nombre determinats de delegats; així Washington escull 3 representants, és l’estat més petit, mentre que Califòrnia, el més gran, n’escull 55. Això configura un Col·legi Electoral de 538 electors, i una majoria de 270 electors per aconseguir la presidència. Per a poder votar, no n’hi ha prou amb tenir la nacionalitat americana, t’has d’haver apuntat prèviament al cens d’electors.
El candidat més votat a cada estat s’emporta la totalitat de delegats d’aquell estat, fet que comporta un sistema molt desproporcional i alhora fomenta un bipartidisme brutal.
Aquest sistema provoca que per obtenir la majoria, tot s’acabi jugant en una sèrie de grans estats que decantaran la balança favor d’un dels dos candidats. De fet, es calcula que guanyant els 12 dels 50 estats més grans, ja es podria aconseguir la majoria absoluta de delegats.

Aquest any, els estats claus on les enquestes donen un marge més estret de victòria són (de fet són claus per a McCain, que els hauria de guanyar gairebé tots per a poder tenir alguna oportunitat de vèncer) : North Carolina, Florida, Indiana, Missouri, North Dakota, Montana


Últimes enquestes : CNN , Real clear politics , USA Election Polls , USA Today Polls , NPR

Seguiment global : Mapa Interactiu de la FOX , CNN Election Center

Republicans : McCain , McCain (Senador) , Partit Republicà , McCain YouTube , McCain (Espanya) :-)

Demòcrates : Obama, Obama (Senador) , Partit Demòcrata , Obama YouTube , Obama (Japó) :-)

Catalans desplaçats a Washington : Els 16 de Washington , Guillem López Bonafont

Les eleccions a la xarxa a través de Vilaweb.

A partir d'avui a les 12 de la nit (hora catalana), començarà el desenllaç de mesos i mesos d'una de les campanyes més interessants de la història de la ciència política. La campanya del canvi i de l'esperança. La campanya del Youtube i del Facebook. Obama o McCain !


Intentarem explicar les sensacions de la nit electoral via bloc o via twitter des de Barcelona, des de l'operatiu que el Consolat General dels EUA ha organitzat per seguir aquest espectacle.

P.D. Per cert, en Homer Simpson és un dels milers de ciutadans que ja va poder votar ahir a la nit... tot i que crec que no li va acabar d'anar gaire bé ...

per anar obrint boca

Discurs de Barack Obama la nit de les primàries a New Hampshire després de perdre davant Hillary Clinton tot i tenir les enquestes a favor. Discurs embrió del Yes We Can.



Discurs d'acceptació de John McCain a la Convenció Nacional Republicana



Anunci Publicitari d'Obama i Biden emès a les principals cadenes de televisió a 5 dies de les eleccions.



Els 7 primers videos més visitats a la pàgina de John Mccain al Youtube són videos contra Obama on sols hi surt Obama. El vuité és un discurs de Sarah Palin. Mccain ocupa el nové lloc a la seva pròpia pàgina amb un vídeo amb 400.000 visites davant els 11 milions del Yes We can.


.

llibertat i responsabilitat

Joan Puigcercós i Boixassa
President d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Dijous 30 de setembre de 2008.
Auditori ONCE, Barcelona.

En podeu veure un video resum aquí

A 5 dies ...

Sols falten 5 dies per les eleccions presidencials dels Estats Units, i no sembla pas que faltin gaires coses per decidir. Desprès d’un any sencer de primàries, debats i altres, el peix està tot venut i sembla que no serà pas McCain qui se l’acabi menjant.Totes les enquestes hagudes i per haver pronostiquen avui una clara victòria de Barack Obama i el Partit Demòcrata, fins i tot en Estats claus que generalment han estat zones vermelles republicanes com Florida. De fet, si avui les enquestes marquessin el resultat final, i degut al peculiar sistema electoral nord-americà de majoria absoluta de vots, Obama doblaria en nombre de grans electors al candidat McCain, en el que es podria considerar una pallissa en tota regla. La única cosa que no permet als demòcrates sortir al carrer a celebrar la victòria és l’efecte Bradley (un aspirant a governador a Califòrnia que l'any 1982 tenia l'elecció guanyada segons les enquestes, però va perdre per la discrepància entre allò que els blancs diuen que votaran i el que acaben fent). És per això que serà molt important veure la diferència final entre el que diuen les enquestes i el que acaba passant realment.

Tot i el temut efecte Bradley, Obama sembla estar embolcallat amb la capa del super heroi Superman, i ni McCain ni els republicans han trobat encara la kriptonita. Per contra Mccain continua amb els problemes que va sembrant Sarah Pallin, un autèntic anti-efecte com vaig pronosticar aquí.
Qui sap, potser la nit de dimarts a dimecres serà important.. . Haurem d’estar atents al que ens explica el company
Guillem López, que viurà in situ la nit electoral.

El redactor en cap d’aquest bloc intentarà fer alguna cosa especial i per tant no descarta postejar i twittejar des d'un dels centres neuràlgics de les eleccions a la ciutat de Barcelona...

Anar a les fonts

Una de les oportunitats més grans que té el fet d’escriure un bloc, és el de poder expressar allò que sents o vols dir, sense cap mitjancer pel mig.

Podeu fer la prova vosaltres mateixos, trieu a dit una notícia política de qualsevol dia i llegiu-la a l’Avui, la Vanguàrdia, el Punt, el Periòdico, el Mundo, l’ABC o el País a la vegada.  Fins i tot podeu triar varis blocs personals que parlin de la mateixa noticia i podreu observar com la interpretació de les paraules d’un o altre és massa lliure i interessada.

Tot això ve a tomb de l’enrenou provocat pels accessoris del cotxe del President del Parlament de Catalunya. Tothom pot consultar el seu bloc i llegir els seus escrits, fins i tot dies abans que com a President, fes la declaració pública. En canvi, les diferents bestieses que uns i altres han arribat a escriure i a llençar contra el President i de retruc contra Esquerra recorda aquells memorables matins en que llegir qualsevol diari era tota una proesa, doncs la merda que tiraven contra el conseller Carod-Rovira o contra el secretari d'organització Xavier Vendrell desbordava el que un èsser humà és capaç d'engolir.

En un moment on la saturació d’informació comença a ser majúscula, no hi ha res millor que poder anar a les fonts de la notícia, als generadors de la notícia i poder saber el que pensen, sense haver de passar pel sedàs d’un o altre lobby de comunicació.

És la importància dels blocs, la importància de les TIC i l’anomenat 2.0. Ja no anem sols a consultar la informació, ara podem generar els propis continguts i compartir-los. De primera mà, sense censures ni interessos creats.

Gràcies Duran

Tothom ho sabia i era profecia. Però tot i això, molts porten encara des de finals del 2003 intentant oferir una visió de la política catalana que no és real. I no és real per què poca gent està disposada a dir en públic allò que els altres intenten negar sistemàticament.
La política de confrontació, 'd'acoso i derribo', contra Esquerra per part de sectors propers a Convergència i Unió l'ha fet saltar pels aires l'aspirant a ministre Duran i Lleida en sols dues setmanetes. Ell solet s'ha carregat tota la feina de mesos i mesos de l'infatigable Madí i els seus seguidors, sols per què ha decidit dir el què pensa públicament.
Duran ha dit que no acceptarà una aliança de govern entre CiU i Esquerra. I punt. Clar i Català.
Per tant, si Duran (o en Pelegrí que ja ho ha insinuat molts cops) és conseqüent amb les seves paraules, no hi haurà cap pacte de govern entre CiU i Esquerra mentre la U pesi tant com la C. O el que és el mateix, i repetint-me com ja he fet en altres posts, res a fer mentre la C no es faci gran i deixi que la U  segueixi el seu curs natural.
Fa 2 anys, Convergència i Unió ja va oferir un pacte de govern a la Generalitat al PSC, que aquest últim va rebutjar. Un oferiment constantment silenciat per a poder donar les culpes de tot el que passa a Esquerra, com sempre. 
Per boca del seu president, Esquerra ja ha dit que un pacte amb CiU seria possible sempre i quan es comparteixi l'objectiu de superar el marc autonòmic actual. Si no és per això, per què hauríem de pactar amb una formació de centredreta. Un pacte amb CiU o amb C a soles, sols serà possible quan aquests últims decideixin que l'objectiu final és una Catalunya lliure i sobirana. Llavors, tots ens hi trobarem.
Per cert, el Conseller Huguet, també està d'acord amb en Duran.

Per a què serveix el Facebook ?

Doncs mira, és la pregunta que es fa tothom i que poca gent sap respondre. La gran majoria diuen que per perdre el temps, tot i que seguidament reconeixen que enganxa. A d’altres els serveix per estar al dia amb els seus amics, coneguts i saludats.

De moment, la millor definició que he trobat és la d’un amic d’una amiga que diu que  és una altra manera de comunicar-se, de relacionar-se amb els amics, de mostrar-te al món”, i tot seguit apunta que “l'ús l'ha de veure i trobar cadascú”.

I a mi per a que em serveix ? Doncs per vàries coses, majoritàriament per relacionar-me amb gent d’Esquerra o de la colla, però les més especials de moment han estat poder trobar a molts ex-companys de Vilanova i la Geltrú. Gent de classe, companys de pis o de trifulgues independentistes a la Universitat. Com per exemple avui, que en Xim, un amic mallorquí, company del BEI Vilanova ha publicat una noticia del periòdico del 18 de març de 1998. La notícia, explica la protesta dels estudiants de Vilanova que va acabar derivant en la ocupació del rectorat durant 1 dia i mig, amb estada nocturna inclosa. (A la foto, el cinquè per l’esquerra assentat a la barana de pedra és un servidor. El primer amb la guitarra és un altre osonenc, l’Hèctor de Santa Eugènia). De fet, l’acte va donar per tant que hi ha un grup creat per a persones que van estar a l’ocupació del rectorat amb fotos i tot. Impressionant això del feisbuc!

fins el dia que es facin grans...

Ahir vaig assistir a l’acte organitzat per Òmnium Osona a la Central, amb López Tena i Vicent Sanchís parlant sobre la retallada de l’estatut al TC. Ja havia escoltat  López Tena fa uns mesos al mateix escenari i hi vaig tornar per esbrinar què havia pogut canviar des d’aquell dia. I el que m’hi vaig trobar va ser força diferent. D’una banda el tipus de públic, gratament sorprès per una molt nodrida presència de militants i simpatitzants d’Esquerra i les JERC. De l’altra el tipus de xerrada, discurs, conversa entre els 2 convidats. Sense voler entrar en polèmica amb ningú ni amb cap partit, em va semblar assistir a un intercanvi d’opinions entre dos sectors sobiranistes de Convergència. Com si el que es pugui discutir en una trobada de Convergència (que no d’Unió) es traslladés a un altar amb llum i taquígrafs. Al principi de la xerrada, López Tena va fer un relat jurídic (en això reconec que és un dels millors) sobre les possibilitats de retallada del TC i sobre el que suposaria fer un altre referèndum en cas que el TC retallés encara més l’estatutet. De fet, coincideixo en gairebé tot el que va dir López Tena excepte en un punt molt important, i és que intentar vendre la idea de que a Catalunya hi ha 2 bàndols diferenciats i que això és un guanyar/perdre de uns o altres és no voler veure la realitat social i política del país, per moltes enquestes que es facin. (de fet, ell mateix va comentar unes estadístiques : una en que va posar molt èmfasi que diu que els nascuts fora de Catalunya estarien majoritàriament decantats pel ‘no’, i una que no va comentar, crec que expressament, en que dels nascuts a Catalunya, els del ‘no’ estan empatats amb els del ‘sí’). Aquí destaco la resposta d’en Francesc Codina, que va posar els punts sobre les is, introduint una mica de realisme... la millor intervenció de llarg del vespre.

De la xerrada d’en Sanchís, en poques coses puc estar-hi d’acord. Començant pel fet que oblida sistemàticament que aquest Estatut ja es va retallar abans que la ciutadania l’aprovés en referèndum, tot el seu argument gira entorn un pacte a Catalunya que inclogui per força com a mínim a CiU i que permetria ‘muscular nacionalment’ el país i no recular en la catalanitat. Alhora sap, i ho diu alt i clar, que Convergència no està per l’independentisme, i per tant no està per fer un referèndum d’independència. Amb la qual cosa, tot s’acaba reduint a una idea màxima (tot i que ell defensava acords de mínims) : que un referèndum d’independència sols es podrà fer quan hi hagi una majoria de partits que es presentin a unes eleccions al Parlament amb aquesta idea al seu programa.

Ara per ara, som 21 de 135 diputats, esperem que es alguns es facin grans algun dia i es decideixin a poder sumar-ne 50, 60 o 70 més, per tal de portar a terme tot el que ahir reclamaven els dos ponents però que el seu partit no s’atreveix a fer. Nosaltres hi serem sempre...

Companys, per l'anul·lació del seu judici!

Aquesta propera matinada farà 68 anys que el govern feixista espanyol va assassinar el llavors President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover.
68 anys després i 30 anys després d'una suposada nova democràcia espanyola, el judici sumaríssim a Companys continua sent legal a ulls de les instàncies governamentals i jurídiques espanyoles.
Aquesta setmana els mitjans destaquen una picabaralla entre ICV i Esquerra pel tema de l'anul·lació del judici. Res més lluny de la realitat, el govern català de la mà del conseller Joan Saura ha acompanyat la neta de Companys a demanar una reparació del govern espanyol com a pas previ de la possible anul·lació del judici.
Des d'Esquerra no compartim ni recolzem aquesta iniciativa. El govern català no pot obligar als familiars de les víctimes a que pledejin contra la brutal maquinaria judicial espanyola. Ja han patit prou els darrers 70 anys com per que ara hagin de lluitar contra els advocats. Ni tampoc pot obligar als familiars i descendents a demanar un document de reparació al govern espanyol, per molta llei de la memòria històrica que ho digui. Això sols fa que legalitzar la situació del govern espanyol, que a hores d'ara ni tant sols ha demanat perdó pels errors i injustícies comeses pels seus antecessors en el càrrec, i que veu com el conseller Saura li demana permís per poder anar al Tribunal Suprem. El ministre de justícia espanyol encara riu al posar el document del conseller Saura al costat dels altres 183 expedients que esperen al ministeri.
Cal que d'una vegada per totes el Govern de la Generalitat es deixi de visites protocol·làries i demani a la justícia espanyola l'anul·lació del judici sumaríssim. Per que un cop es pugui anular, això causi precedent i els milers de víctimes que varen morir amb el President Companys puguin veure restituïdes les seves memòries.

Com cada any, la secció local d'Esquerra Vic organitza un acte en homenatge al President Companys. Serà demà dimecres dia 15 a les 20.30h a la plaça que porta el seu nom a la ciutat de Vic. Un acte amb música, poesia, història i l'exigència de l'anul·lació del judici sumaríssim, on tots hi sou convidats.

de congressos finits...

S’han acabat els congressos regionals, i amb ells tot el procés congressual d’Esquerra.

En els darrers cinc mesos s’ha escollit la nova direcció nacional del partit, que inclou des del president i el secretari general fins a les 14 vicesecretaries secretaries i  nacionals, passant pels 12 presidents regionals del partit.

Amb els congressos regionals (i algun de comarcal entremig) es clarifica el panorama intern. I és que tant cec és qui no hi veu com qui no hi vol veure. I la veritat és que els resultats són inapel·lables. Les candidatures dels dos Joans han guanyat en 11 dels 12 congressos celebrats. En 9 d’ells amb candidatura pròpia i en 2 altres en coalició (a l’Ebre i al Camp de Tarragona). Sols la ciutat de Barcelona s’ha mostrat inexpugnable, tot i representar (sols?) al 15% de la militància.

Caldria esperar que, un cop finit el procès, aquells que tinguin alguna crítica a fer, es comportin i facin ús dels mecanismes interns de que sempre ha disposat el partit, com per exemple el Consell Nacional; i no haguem d'estar cada dos per tres anant a plorar al diari Avui per a que destapi les possibles crítiques i els hi doni la categoria de tornado de nivell 3. 

Ara cal una estructura interna que estigui disposada a guanyar eleccions i no congressos regionals, comarcals o nacionals. Però per això caldrà que tothom estigui disposat a treballar pel partit i no per un sol 'sector'. Espectacles lamentables com els que es van viure a les passades eleccions al Congrés dels Diputats de Madrid no es poden tornar a repetir dins un partit que aspira a canviar l'status quo actual.

12 d'octubre ... res a celebrar

Un altre 12 d'octubre i res a celebrar ... a la tele una demostració de poder militar amb la cabra inclosa i algú que en la intimitat creu que tot aixó és un conyàs ... Els feixistes continuen manifestant-se impunement pels carrers de Barcelona i Tarragona mentre les delegacions dels governs espanyols miren cap a un altre costat (de fet estan massa ocupats prohibint manifestacions al País Basc). A l'Amèrica llatina les manifestacions són del sentit contrari , ells sí que ho tenen clar.

A Osona, aquesta tarda Esquerra i les JERC organitzen 2 actes contra el dia de la hispanitat. A les 6 de la tarda a Folgueroles, botifarrada i ball contra la hispanitat. A les 7 a Manlleu, un acte per demanar el retorn a la ciutat de l'edifici de l'antiga caserna de la guàrdia civil, i seguidament una altra botifarrada tot aprofitant per presentar en societat la nova secció local de les JERC Manlleu.

En fi, que el 12 d'octubre res a celebrar ... bé, potser alguna cosa sí, és el sant de ma mare ...

Nota : Això no cal celebrar-ho, però com diu la dita, no està de més recordar que a cada porc li arriba el seu Sant Martí

Un altre concurs! I quin concurs!

Un concurs més, i ja en van 5 de consecutius des d'aquell octubre del 2000, quan uns novells Sagals ens varem plantar a la plaça de braus de Tarragona per demostrar que estàvem dins les millors 18 colles del món casteller.. I encara hi sóm!
Entremig hi ha hagut i ha passat de tot .... des dels nervis del primer concurs fins a la seriositat i el saber estar que hem demostrat avui malgrat no haguem pogut portar a plaça els nostres millors castells. Entremig l'espectacular torre de vuit folrada del concurs del 2004 (amb anècdota personal inclosa) i l'esplèndid espadat de sis del mateix concurs.

Tornant al dia d'avui, el més novedós ha estat la 'nova' plaça de braus. Una plaça parcialment coberta, que ha permès que el concurs no hagi patit la calor de les darreres edicions. Crec que això ha portat a que les colles anessin més descansades durant les 5 hores de concurs (un rècord!), i per tant més ràpides i amb millors possibilitats de portar els seus castells a plaça.
Pel que fa a la classificació, els verds han passat literalment per sobre de tots, amb 4 magnífics castells, Vilafranca no ha deixat cap alternativa a les colles vallenques. Entremig del passeig encara hi ha hagut temps per a la polèmica amb la carregada del dos de vuit net, polèmica a la qual els vallencs s'hi han intentat agafar per salvar el concurs tot i que a plaça s'ha vist clarament que no hi havia res a dir.

una altra visió de les 'subprimes'


Sembla ser que és un video de l'octubre de 2007 ... uns visionaris!! :-)

2a Festa de la cooperació catalana

Aquest dissabte (a part del congrès regional del qual ja en vaig parlar ahir) té lloc la 2a festa de la cooperació catalana. Durant tot el dia, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, es podrà assistir a actuacions musicals, espectacles itinerants i d'animació infantil, una gimcana solidària, mostra d'entitats i exposició de projectes. L'objectiu de la festa és donar a conèixer les polítiques de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, de la diversitat d'actors de la Cooperació Catalana, així com també sensibilitzar a la població dels valors de la cooperació al desenvolupament i les interrelacions Nord-Sud. La festa està organitzada per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Congrés Regional

El proper dissabte 4 d'octubre es farà a l'aula magna de la Universitat de Vic, el Congrés Regional d'Esquerra de la Catalunya Central. Des de la comarca d'Osona es presenta la candidatura del fins divendres passat president comarcal, en Jordi Serra, fruit d'un pacte entre les 5 comarques que van formar la Regional ara fa 4 anys, i que ha de permetre que cada 4 anys la presidència regional roti per tal que comarques amb un menor nombre de militants com l'Anoia, el Berguedà o el Solsonès també puguin ostentar la presidència.

Com ve sent habitual, l'anomenat 'Reagrupament Independentista' no reconeix cap dels acords presos en el passat i també presentarà una candidatura que de guanyar faria que es repetís la presidència en mans d'un militant del Bages, i alhora propiciaria el trencament d'un acord que beneficia a totes les comarques pel bé d' un projecte comú i no personal.

Dissabte doncs, acaba (per fi!) el procés congressual que va començar el passat mes de juny amb l'elecció per sufragi universal del president i el secretari general del partit. Esperem que aquest dissabte, el procés acabi tant bé com va començar, amb un exercici de democràcia plena, i no com apunta la vinyeta de Faro que reprodueixo.

alerta amb les estafes

Un dimarts qualsevol. Truquen a casa... els del gas... criden des de baix. Des de dins el pis se sent com van pujant per l’escala trucant a cada pis, fins que arriben a casa i truquen al timbre. Un noi i una noia. Ella, amb accent de l’Europa de l’Est. Ell ben vestit però amb un deix de l’estil de la màfia siciliana. Ella porta la veu cantant. Ell s’encarrega d’anar trucant a les portes de tota l’escala.
Venen a veure quin tipus de gas tenim. Teniu Gas natural? i a la factura us apliquen la tarifa 3.1 o la 3.2? em pregunta mentre m’ensenya un model de factura de Gas Natural, alhora que observo que porta penjada una targeta amb el logo d’Endesa. No ho acabo de veure gens clar, ni a ell ni a ella ni a que algú en nom d’Endesa m’ensenyi una factura de Gas Natural, i desprès d’un lacònic ‘no interessa’, tanco la porta pensant que el que acaba de succeir de legal no en deu tenir res, tot esperant que cap veí caigui en la trampa d’aquest parell.
Mitja hora més tard, surto al carrer a fer uns encàrrecs. 3 membres de la policia municipal estan demanant els papers als dos suposats treballadors d’Endesa que volten pel barri. L’home sembla molt enfadat i no para de gesticular davant la policia com si no entengués per què els han parat.
Potser algun veí enfadat ha trucat a la policia municipal, o potser hi té a veure que a l’altra cantonada de la placeta on la policia està ‘dialogant’ amb la parella hi hagi una de les poques botigues que Fecsa-Endesa té a la ciutat de Vic. No crec que ningú de la botiga els sortís a defensar.

sóc així ...


                            sóc així .. entrevista a el 9 Nou del passat dilluns 29 de setembre

Reconèixer els errors del passat.

Aquest vespre en un acte al Palau de la Generalitat, representants d'Alemanya i França demanaran perdó per haver deportat Companys i haver-ne facilitat l'execució (l'estat alemany ja ha participat en actes similars de reconeixement de la injustícia comesa com la seva participació en els bombardejos de Gernika). Els cònsols condemnaran l'acció que van portar a terme els governs dels països que representen, en un acte que s'ha de considerar 'normal' en aquells països que dignifiquen la memòria històrica. Tot i que els governs actuals no són responsables, són prou dignes com per condemnar els errors dels seus antecessors en el càrrec. Quina diferència tant gran amb els representants del govern espanyol, incapaços de demanar perdó per res, malgrat haver viscut gairebé 40 anys de dictadura i que ells mateixos hi haguessin lluitat en contra.

Paral·lelament, i com que s'acosta l'aniversari de l'execució del president Companys, el govern català de mà de Joan Saura començarà un procés per demanar al govern espanyol la reparació i la dignificació del President. Recomano vivament el post de Joan Tardà, una de les persones que ha treballat més aquest tema els darrers anys. Un post molt crític amb l'actuació (unilateral?) del conseller Saura. Caldrà seguir el tema.

El dia desprès

Anit vam celebrar l'11è congrés comarcal. La candidatura encapçalada per en Carles Sanuy, i de la que jo en formava part, es va imposar a la impulsada pel Reagrupament Independentista. A més, un bon amic i company d'executiva vigatana, en Pau Comes, va ser escollit conseller nacional d'Esquerra juntament amb en Sergi Tarrés de Calldetenes (un químic i un físic, quina por!). Segurament es podrien fer moltes lectures diferents del congrés, com va dir algú tot té diferents interpretacions, però 2 + 2 encara sol donar 4, i ahir la militància osonenca es va decantar per un projecte ambiciós de treball on la formació, el treball sectorial i temàtic o la coordinació entre l'estructura interna i l'estructura de càrrecs electes i grups municipals serà clau.
Tot i això, una de les claus de les properes setmanes serà intentar que les postures fins ahir innegociables però legítimes es recondueixin fins arribar a una entesa on l'únic que hi surti guanyant sigui Esquerra Republicana de Catalunya. Tots hi posarem de la nostra part, sols cal voluntat i ganes de treballar per un projecte comú. Com va dir en Pau Comes anit, primer és el país, desprès el partit i desprès les persones o els grups, tothom el va entendre, no calien més paraules.

Congrés Comarcal d'Esquerra Osona

El projecte d'Esquerra Republicana està més vigent i actual que mai. Les ganes de treballar, la il·lusió i l'empenta que veig en els companys que com jo no entenen de sectors ni rivalitats, fan que al meu entendre el projecte continuï viu. És època de congressos, i cal continuar amb aquesta empenta. També és època de canvis, i la Federació Comarcal no n'està exempta.

Aquest proper divendres tindrà lloc a Manlleu el Congrés Comarcal d'Esquerra Osona, un congrés on hi hauran 2 candidatures a la presidència. Per una banda la candidatura del Reagrupament Independentista encapçalada per Jordi Sans i de l'altra la candidatura encapçalada per Carles Sanuy, actual president de la secció local de Calldetenes.

La meva tria és fàcil i clara. Per una banda l'experiència i el bagatge de partit és clarament favorable a en Carles Sanuy (ex-regidor, ex-conseller comarcal, amb tasques a la regional d'Agricultura), per altra banda la composició de les 2 candidatures és totalment diferent. La candidatura d'en Carles Sanuy intenta i aconsegueix fer partícips a la gran majoria de seccions locals, cosa que a primer cop d'ull no mostra l'altra candidatura basada majoritàriament en una única secció local, precisament aquella de la qual en sóc president. La participació de les dones és un altre fet cabdal de diferenciació entre candidatures.

És per tot això que vaig acceptar l'oferiment d'en Carles Sanuy de portar la secretaria d'organització comarcal en cas de que ell esdevingui president comarcal. Divendres anirem a l'assemblea amb un programa molt treballat (16 pàgines d'idees, propostes, objectius), amb un grup cohesionat, jove però experimentat tant política com tècnicament, amb unes immenses ganes de treballar, i sobretot lluny dels sectors que tant a nivell nacional com a nivell local estan intentant dinamitar la imatge i la integritat del partit.

Música Viva i curta de Vic

Un altre any i ja en van 20! Música Viva ja ha passat i per sort he tingut alguna estona per anar a algun concert entre anada i tornada a la feina. D'aquest any, en destaco la puntualitat dels concerts, però alhora la curta durada d'aquests que en ocasions ha ratllat l'absurditat, sobretot en aquells escenaris que es feia pagar entrada i després no hi havia cap concert més. Que els wiskyns toquin 35 minuts per 10€ d'entrada o que Feliu Ventura no pugui tocar més de 50 minuts a la Pietat, no va en favor dels ciutadans de a peu, que en gran mesura també som els que donem la magnitud (parlen de 100.000 persones) al festival.
D'entre els concerts que vaig veure en destaco el següent :

Un valor segur : Feliu Ventura

La troballa : Kenzazpi

Els caps de cartell : Gossos

L'alenada d'aire fresc : Menaix a truà

La decepció : concert de Wiskyns (tot i que crec que ells no hi tenien res a veure)

Bona diada !

Per un finançament just

Avui hem fet un acte d'aquells que a ulls de molts podria ser minoritari, un acte organitzat per un partit polític on solen anar-hi en gran majoria els propis militants del partit. És a dir, un acte dit d'autoconsum.
La diferència entre aquests actes i el que Esquerra Vic ha organitzat aquest vespre rau en la informació que la xerrada vol i pot transmetre. I el resultat el copses de seguida a la sortida de l'acte. En un acte d'autoconsum, quan surts al carrer i et trobes els companys, la resposta sol ser "ha estat bé", "interessant", o la versió més pessimista "això també ho va dir a la xerrada de xxxx". Avui, la resposta de varis companys ha estat "s'han de fer més actes d'aquest tipus".
Suposo que el missatge hi tenia bastant a veure, estem sentint a parlar del finançament cada dia a totes hores i a tots els mitjans, però mai ningú acaba entenent gaire res del que realment importa, a banda de si el Mas i el Montilla es posen d'acord o no.
Els missatgers però, han acabat d'engrandir l'acte. Tant el regidor d'Esquerra Vic, Joan López, amb una visió dels problemes municipalistes de primera mà i una exposició de la veritable problemàtica social que afecten els municipis catalans, com en Josep Ginesta (secretari nacional de Política Social d'Esquerra i expert en temes de finançament) que ha dissertat sobre el mal anomenat 'nou sistema de finançament', posant el dit a la llaga de la veritable trampa, els anomenats fons de suficiència i la greixor d'un estat espanyol incapaç de deixar anar ni un sol euro.
Per començar la setmana de la Diada nacional, ha anat molt bé. demà seguirem amb l'ofrena floral a la placa dedicada a Bach de Roda, i la setmana vinent començarem a pensar en fer més actes d'aquest tipus. Cal fer-ne!

Intolerants amb la intolerància

Dissabte, el diputat més jove del parlament d’Stormont (l’Assemblea del Nord d’Irlanda), Daithí McKay del Sinn Fein, va participar en una xerrada a Blanes en la 3a diada per l'autodeterminació dels pobles, organitzades entre d'altres per les JERC en un marc incomparable com és la casa del poble de Blanes. Segurament algú destacaria altres xerrades d'aquesta diada, des de la del President d'Esquerra Joan Puigcercós fins a la de Joel Joan en representació de Sobirania i Progrés. Però a causa del meu projecte sobre reconciliacions, em va atreure especialment la xerrada del jove diputat de 26 anys del Sinn Fein, que comparteix districte i per tant competeix electoralment al comtat del nord d'Anthrim ni més ni menys que amb Ian Paisley. Durant la xerrada, va dir 3 frases que reafirmen les meves teories i conviccions així com la d'altres personatges a qui segueixo amb interés. D'una banda que per poder aconseguir un major benestar pels ciutadans del seu poble, cal compartir el govern encara que sigui amb gent amb qui fins fa 2 dies no es podien ni veure o simplement s'odiaven. En segon lloc que tot es basa en un joc de cedir i acceptar (de fet, tal i com em va explicar en el posterior sopar, tant el primer ministre de la UPD com el nº 2 del govern Martin McGuiness del Sin Feinn tenen les mateixes competències, i un no pot aprovar res sense el vist-i-plau de l'altre). I per últim, que per a que funcioni ' l'experiment' cal que les dues parts siguin molt intolerants amb la intolerància, una gran frase per a un gran projecte.

Posa un pelegrí a la teva vida

Continuen sorprenent-me diferents fets cada dia... serà la meva joventut?... Abans d'ahir va ser el torn del fill del mític i televisiu Pelegrí, Pelegrí, Pelegrí (el recordeu oi?), avui convertit en secretari general d’un partit polític d’aquells que tothom anomena ‘nacionalistes’. Podeu llegir les declaracions de Pelegrí aquí .

Si no fos per que parlem de política, i lluito per a que sigui una cosa seria en comptes del vodevil que acaba sent en moltes ocasions, en Pelegrí podria arribar a esdevenir el 3er humorista més gran d'Espanya, després de l'ABC i el Jueves, és clar... "de donde soy o de donde vengo" ...

els perills de la informació

Les noves tecnologies i la necessitat dels mitjans tradicionals que no estan dospuntzeritzats de sobreviure, comporta moltes novetats sobretot en la manera de rebre i buscar la informació. Per alguns hi ha una saturació d'informació, per altres és una oportunitat única d'arribar a públic diferent i no poder ser censurats per l'establishment polític actual. No acabo de creure en cap de les dues afirmacions. Ni crec que existeixi una saturació del mercat, gràcies a la llibertat individual de triar i llegir els mitjans que cadascú cregui mes creïbles. Ni crec que la llibertat i facilitat d'edició perjudiqui l'stablishment que continua jugant a nivells molt elevats també a internet, amb més possibilitats d'arribar a més gent tant per publicitat com per recursos tecnològics.

Quan la informació que es dóna per tal de poder competir amb els nous mitjans no és concreta, quan no s'aconsegueix l'objectiu d'explicar el que realment acaba succeint, sol produir-se el fenomen de la desinformació, que acaba derivant en una falsa informació. L'exemple últim és el cas de l'estelada a l'ajuntament de Vic. S'està acusant a Esquerra per activa i per passiva de votar en contra de col·locar l'estelada al balcó de l'ajuntament el proper 11 de setembre (de fet n'hi ha que menteixen sense cap remordiment... creuen que els va bé per guanyar vots). La realitat és bastant diferent, doncs aquesta votació no s'ha arribat a produir mai en el consistori vigatà, i si s'hagués produït, està molt clar quin hauria estat el sentit de la votació dels dos regidors republicans, que alhora cal recordar que comparteixen equip i coalició de govern amb 3 partits més, cap d'ells amb ideals independentistes, sense que aquest fet comporti la pèrdua d'aquests ideals, tal i com li agradaria que passés a alguns vigatans i vigatanes que voldrien quedar-se sols defensant-los i resistint com l'últim poble gal, això sí, sense poció màgica. Esquerra continua i continuarà sent la veu de l'independentisme d'esquerres en la recerca d'un país més just, més solidari i més lliure, fins al dia que siguem majoria i puguem deixar de ser independentistes.

Com deia, existeix un perill, el de començar informant amb la voluntat d'esbrinar allò que potser hi ha més enllà, i acabar sense informar d'allò que finalment ha succeït o d'allò que finalment no ha succeït. Un perill que acaba provocant que directors de diaris, informats o desinformats, escriguin columnes d'opinió amb afirmacions falses. El mite de Goebbels continua vigent i provocant que una mentida repetida mil vegades es converteixi a ulls dels desinformats en una veritat. Quin perill!

Actes a Vic per un Finançament Just

El proper dimarts 9 de setembre, la Secció Local d'Esquerra de Vic ha organitzat una xerrada per parlar d’un dels temes de més actualitat i polèmica aquests darrers dies, el Finançament. La xerrada es titula ‘Per un finançament just, STOP a les retallades socials’, serà presentada pel regidor d’Esquerra Joan López (Regidor d’Acció Social a l’Ajuntament de Vic) i comptarà amb la intervenció de Josep Ginesta (secretari nacional de Política Social d’Esquerra i expert en temes de finançament) (bloc). La xerrada serà a les 8 del vespre a la Sala Narcís Verdaguer i Callís, a l’edifici del 9 Nou.

Paral·lelament, el Grup Municipal d'Esquerra presentarà en el ple del proper dilluns 8 de setembre, una moció sobre el finançament de l’Administració Local. La moció insta al Govern Espanyol a prendre les mesures necessàries per fer possible la viabilitat econòmica de l’autogovern de Catalunya i de les administracions locals, i al Govern de la Generalitat a que mantingui la fermesa necessària en les negociacions bilaterals amb el Govern de l’Estat, en la línia de defensa de la dignitat nacional, d’un finançament just i suficient de l’autogovern. Podeu llegir la moció completa en aquest document.

La setmana acabarà amb la tradicional ofrena de la secció local a la placa en record de Bach de Roda a Vic, el dia 10 a les 19.30h, una estona abans de la Marxa dels Vigatans.

buscant el centre polític ...

Que el marketing i la imatge ocupa el 90% de les campanyes electorals no és res que descobreixi jo. Ni que en aquest tema, com en d’altres, les eleccions nord-americanes en són el màxim exponent. Ho estem veient aquests dies amb les convencions demòcrata i republicana, i ho veurem els dos propers mesos de campanya electoral entre Obama i McCain.
Hi ha fets però que encara em sorprenen. Fart de veure pel·lícules i series de televisió on els nord-americans sempre ho tenen tot estudiat fins a l’últim detall, cansats d’escoltar la supèrbia i superioritat d’aquells que en nom de la puresa i la pulcritud fan saltar la carrera d’un candidat per una imprudència de joventut, em sorprèn el caire que està agafant la campanya a mesura que es va coneixent la carrera de la candidata a la vice-presidència i companya de tàndem de McCain.
Si fa un parell de setmanes vam assistir a la desaparició política de John Edwards (3er en la carrera demòcrata a la casablanca) per un cas de faldilles, avui assistim a la que pot ser l’ensopegada més greu en l’elecció d’un candidat per part del partit republicà. De fet, el currículum és espectacular : ex-membre del partit independentista d’Alaska, investigada per abús de poder i mobbing, per aconseguir subvencions públiques a través de lobbys. Anti-abortista, caçada per caçar sense permís i seguidora de la teoria creacionista (per no parlar dels temes de la filla o del seu home, que són els que ocupen més portades).
Deixant de banda si un polític ha de tenir unes o altres creences i unes o altres qualitats, no sembla que aquest sigui el currículum ideal per a conquerir el centre polític i convèncer aquells votants que deambulen entre els dos partits dominants (i que al final solen ser determinants per decantar la balança cap a un o altre costat).

Dia del Bloc

Avui, 31 d'Agost és l'últim dia de vacances, raó per la qual s'ha acabat la mandra i torno a escriure un post després de 15 dies d'inactivitat. De fet, l'escric a raó de que justament avui és el dia dels blocs, (en Jordi Roca diu que avui és Cap d'Any en aquest post), i seguint la demanda dels organitzadors i tal i com ja vaig fer l'any passat, recomano 5 blocs que segueixo :

- osonosfera.cat : El bloc de blocs de la comarca, una criatura que ha nascut durant aquest 2008 gràcies a la col·laboració de desenes de blocaires osonencs amb ganes d'engrandir el fenòmen blocaire a la comarca.

- Vols saber quin temps fa? Curiositats meteorològiques? Explicacions dels fenòmens naturals? Meteorologia, el bloc d'en Jordi Pamplona.

- Farcint la faixa, un bloc mig casteller, mig gastronòmic d'en Carles Guillamón, amb noticies, fotos i tot allò que has de saber del món casteller i receptes i suggeriments per menjar de conya.

- Màrqueting polític i institucional, NIMBYS, proximitat i noves tecnologies. temes que tracta el bloc d'en Guillem López Bonafont, proxim-IT. No comuniquis, involucra!

- I per acabar, 'Ges Avall' el bloc de l'Enric Xicoy, periodista i pescallunes, capaç d'inventar posts d'un nivell impressionant i d'unir blogger i les últimes tecnologies com ningú podria imaginar.

I demà tornem-hi, que comença un nou setembre i arriba una toardor plena de possibilitats!

altre cop el 1918

Finlàndia és un país maltractat per la historia. Els seus veïns han tractat i aconseguit durant segles, dominar-la. Entre els suecs i els russos han sotmés al poble finlandès durant més de 600 anys, tot canviantse-la de mà en mà com si fos una partida de cartes.
Fins el 1918, any en que com Estònia, aconseguí separar-se de Rússia i esdevenir una república independent, en gran part gràcies al descontrol que va suposar la revolució russa bolxevic i a la posterior victòria d'un exèrcit regular finès ajudat per tropes alemanyes en una guerra civil pel poder. en aquest cas, els 'blancs' van guanyar als 'vermells'.
Tot i això, el 1940 (l'any que Finlàndia havia d'organitzar els Jocs Olímpics, que finalment es van haver de posposar fins el 1952), encara va haver de defensar-se de l'intent d'invasió de l'exèrcit roig d'Stalin (enfadat per no poder posar bases militars soviètiques a Finlàndia). Una invasió que fou defensada i refusada i que es guanyà l'admiració de tot el món. Posteriorment, l'amenaça de l'alemanya nazi també sobrevolà Hèlsinki, els alemanys volien cobrar-se els ajuts anteriors, però una vegada més els finesos aguantaren i finalment, el govern finlandès aconseguí sortir de la guerra i esdevenir un país neutral.
Una frase del president Kekkonen descriu la situació d'una Finlàndia situada entre la URSS i Occident : 'el millor consell per a un país petit és buscar veïns amics i enemics llunyans'.

Hèlsinki

Arribar a Hèlsinki i veure el sol potent que ens rep, és un descans després de tants dies de pluja i vent. El tren ens ha portat a Finlàndia en 6 hores, després del pertinent canvi horari i la revisió dels passaports d'uns duaners amb gos inclós.
El centre de Hèlsinki és petit, però s'hi respira una essència europea indescriptible. En pocs anys, Finlàndia ha aconseguit, mitjançant una gran disciplina, entrar per la porta gran a Europa. S'ha adaptat a l'Euro i ha esdevingut un referent en noves tecnològies.
Finlàndia ha de viure amb el llastre de tenir un territori tan gran com despoblat, doncs el 30% del territori està en territori del cercle polar àrtic. Una població total que no arriba als 5 milions i mig d'habitants, però que lidera el rànquing de competitivitat de la Unió europea des de ja fa 4 anys, gràcies a una gestió macroeconòmica, a una gran calitat de les seves institucions públiques i la ja coneguda tendència a l'adopció de les noves tecnologies en el sector privat, la 'cultura de la innovació'.

Good bye Lenin

D'aquí a poques hores deixarem Sant Petersburg i Rússia, en direcció Hèlsinki (Finlàndia). Tot i la absoluta normalitat que viu la ciutat i el seu turisme, no es pot oblidar que fa 4 dies que l'exèrcit rus està bombardejant Ossètia i amenaçant Geòrgia. El bullici de turistes a la Nevski Prospekt de la ciutat dels zars, contrasta amb les imatges a la TV dels tancs de combat russos amenaçant Tiblisi. En un canal, Putin no accepta l'alto el foc georgià, a l'altre canal els esportistes intenten guanyar el somni olímpic (però sols els russos, els georgians han hagut de tornar a casa).
Stalin ha desaparegut de la vida cultural russa, cap estàtua, monument o memorial el recorden, sols unes postals al museu de política russa. Lenin s'ha emportat (per sort) tots els honors de la història.
Lamentablement, la política actual russa és hereva de l'stalinisme més ranci, Putin sap de qui i com ha de seguir les passes.

            La cara B del Bloc
Follow Me on Pinterest

Arxiu

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)