No acostumo a escriure un post sobre el que altres ja han escrit, però fa 2 dies que ho vaig llegir i no deixo de pensar en el poc tacte i la barra que l’equip de govern de Prats de Lluçanès reflecteix en l’escrit sobre l’aigua al nou butlletí municipal de Prats. Podeu llegir primer el text, per posar-vos en antecedents en aquest post de l’Isaac.
En un moment crític en referència a tot el tema de l’aigua, és imperdonable que un equip de govern faci gala de que els sobra l’aigua, o que ompliran la piscina amb aigua de la bassa de Merlès sols per què ho diu un decret fet des dels despatxos de Barcelona.
Com pot ser que tot un Alcalde i Vice-president del Consell Comarcal d’Osona sigui tant irresponsable. Com es pot fer befa quan hi ha pobles molt propers a Prats que necessiten dels camions cisternes per tenir aigua potable ?
De fet els hi deuen ensenyar en alguna escola d’estiu o d’hivern d’aquestes que fan, per que avui, el president Pujol preguntat pel tema de l’Ebre a la radio, ha dit que Catalunya havia perdut pes polític arran de la negociació amb Madrid, concretament ha dit rebaixat i desprestigiat. No ha parlat però, de qui és la culpa de la situació actual, ni d’una nova cultura de l’aigua basada en la reutilització i la potenciació de l’estalvi d’aigua, en les dessaladores o l'explotació de les aigües subterrànies i superficials, etc... Què va fer durant els 23 anys del seu mandat el senyor Pujol i els seus respectius governs en aquests temes? (a part de fer la planta de tractament de purins il·legals que ara ha d’anar a terra). Com pot parlar de demagògia d’altres partits polítics catalans i continuar reclamant el transvasament del Roine com aquell qui munta un rec al jardí de casa.
L’abans, un govern Pujol que no va fer res, i l’ara, alcaldes que en comptes de prevenir pel futur s’enorgulleixen de no haver de fer res per que els sobra l’aigua. L’ahir i el demà units per un mateix patró insolidari i prepotent, però sobretot ineficient, que és el que ara realment importa. Personalment, comparteixo el plantejament del partit de la darrera setmana. Estic en contra dels transvasaments, Ebre, Roine, Segre, Ter (ningú parla del Ter i del transvasament que fa 30 anys que dura) però cal deixar clar que arribats a una situació crítica com la que estem, és molt més important garantir l’aigua potable per la ciutadania. Per sort, està previst que el maig vinent la dessaladora del Llobregat estarà en marxa i ja no caldran més transvasaments, però de moment cal que fins el maig vinent (si no plou) puguem garantir l’aigua potable. Per això Esquerra està a favor del mini-transvassament (dic mini per què no es poden comparar els 28 m3 en 7 mesos amb els 1000m3 a València més els 120 m3 cap a Barcelona ad-infinitum que preveia el PHN que CiU i el PP proposaven), però està en contra de que el transvasament es faci permanentment i de que sols es pensi en la zona de l’Ebre quan falta aigua o quan s’ha d’instal·lar alguna empresa elèctrica, gasística o nuclear al país.
Òmnium Osona ha encetat una sèrie de xerrades i debats amb el nom dels 'dijous de l'Òmnium'. Ahir dins aquesta sèrie tingué lloc la Taula rodona "Els processos d'independència a l'Europa contemporània: el cas de Kosovo". L'acte es celebrà a l'Ateneu la Central i comptà amb la presència de Josep Desquens, que ha estat treballant 3 anys a Pec (Kosovo) i el Jordi Eduard Perales, assessor de la ALE fins fa una setmana, company de partit (i de model de partit), i blocaire de la Garriga.
