Festa de la Cooperació Catalana

El proper dissabte 6 d'Octubre al Parc de la Ciutadella de Barcelona, tindrà lloc la 1era Festa de la Cooperació Catalana.
Amb aquesta trobada, l’ACCD vol donar a conèixer d’una manera festiva, lúdica i popular les activitats que es duen a terme des de Catalunya en l’àmbit de la cooperació, tant des de l’administració com des de la societat civil i altres entitats i organitzacions catalanes
No hi falteu, promet ser molt interessant !!

Full de ruta basc

El govern basc ja té el seu propi full de ruta. Comença el proper mes de juny i té el primer punt fort el 25 d’Octubre de 2008. Aquell dia, el poble basc decidirà en consulta si aprova un possible pacte amb el govern espanyol que entre d’altres punts, aprovi el dret a decidir del poble basc (dret a l’autodeterminació). En cas de no arribar a cap acord amb el govern espanyol, el poble basc decidirà sobre si vol tirar endavant ell sol la possible solució al conflicte. Segons Ibarretxe, el pas següent seria convocar eleccions al Parlament Basc i un cop fetes començarien les negociacions per trobar una solució recuperant la vella idea de dues meses de negociació paral·leles (Govern-ETA i partits bascos) que haurien de desembocar en un possible referèndum d’autodeterminació a finals del 2010.
Mirant de reüll, la situació basca i catalana no és comparable actualment. Ni la societat basca és la catalana, ni el finançament basc amb tots els avantatges que comporta és el català, ni els partits bascos són com els partits catalans. D’entre totes les diferències en destaco una referent al sistema de partits : Al País Basc, existeix per una banda una dreta i una esquerra espanyola, i per l’altra una esquerra i una dreta independentista i/o autodeterminista (amb tots els matisos possibles). A Catalunya, tot i que podríem dir que també existeix una dreta i una esquerra espanyolista així com una esquerra independentista (amb la resta de matisos), no acabem de tenir clar que existeixi una dreta independentista. Existeix una dreta independentista capaç de pactar un full de ruta semblant al basc tot i les diferències que ens separen?? Potser Imaz ens donaria la resposta ...

I ara, què?

Avui, l'historiador Oriol Junqueras i Vies, ha publicat un article al Diari Avui. Un article amb un missatge clar, en el que hi coincideixo plenament. Donada la vàlua que crec que té l'article el reprodueixo per si és del vostre interés.


I ara, què?

En aquests temps confusos és difícil prendre determinacions sobre els nostres compromisos presents i futurs. Ara per ara, la nostra societat no acaba de consensuar els grans objectius col·lectius, i encara menys les estratègies per assolir-los. Els partits polítics viuen una veritable ebullició de corrents i sectors. I l'anomenada societat civil sembla decidida a emular-los amb la creació de tota mena de plataformes. Tant és així que tots plegats tenim dificultats per saber quantes són i, encara més, per desxifrar els subtils matisos que les diferencien. Gairebé amb tota seguretat, la majoria de nosaltres tenim llaços de simpatia o fins i tot d'amistat amb molts dels líders d'aquests grups polítics i amb els promotors d'aquestes associacions. I, sovint, la decepció que ens provoquem els uns als altres des d'un punt de vista individual és proporcional a l'amor que sentim per la causa que tots plegats representem. I, davant d'aquest panorama tan complex, com podem saber quin és el camí que cal seguir? En cas de dubte, s'ha de triar sempre el bàndol més honest. Tot i així, quan l'enfrontament esdevé sagnant, la majoria dels humans tria el bàndol més fort, i identifica la maximització de la seguretat com la millor de les opcions.
PRECISAMENT PER AQUESTA RAÓ, ELS ENEMICS de la llibertat de Catalunya aixequen tan sovint l'estendard de la por, conscients que moltíssims catalans estan disposats a renunciar a quasi tota la felicitat a canvi de tan sols una mica de tranquil·litat. Malauradament, alguns dels nostres també fan un ús indecent de les pors dels seus companys, per intentar perpetuar els seus miserables privilegis. De tal manera que no ens haurien d'estranyar les onades generacionals que un cop rere l'altre -al llarg de la història- han sentit la necessitat i el deure d'escombrar les esterilitzants estructures dels seus respectius passats. Encara que, en cada una d'aquestes bugades, hi acostumem a perdre un llençol i -en ocasions- fins i tot bous i esquelles. En conjunt, als vells els acostuma a faltar generositat amb les potencialitats del futur, i als nous, respecte per la continuïtat de l'obra feta. Així, doncs, quin és el futur que ens espera? Què es pot fer des de l'honestedat, la generositat i el respecte per contribuir a l'assoliment dels nostres somnis de llibertat?
LA REALITAT ÉS TAN COMPLEXA QUE TAN SOLS podem abordar-la des d'una rigorosa modèstia intel·lectual i emocional, conscients que mai sabrem del tot si hem encertat en les nostres decisions. I, sens dubte, això ens obliga a ser prudents, perquè és possible que -malgrat posar-hi tota la bona voluntat- les nostres passes individuals ens apropin a l'abisme col·lectiu. En qualsevol cas, però, tampoc podem permetre que la prudència ens faci traïdors. El nostre compromís amb la causa de la justícia ens obliga a prendre determinacions. Sens dubte, cal esperar que la fruita sigui madura, però no podem oferir-la als nostres fills quan ja estigui podrida. En ocasions, la història sembla cíclica, però també és evident que hi ha oportunitats que no tornen mai.
SIGUI COM SIGUI, LA MILLOR GUIA PER A LA NOSTRA actuació la trobarem precisament en el compromís. I, més en concret, en el compromís amb l'esforç, perquè -probablement- l'esforç davant les dificultats és l'únic valor moral objectivable. En cas de dubte, doncs, hauríem d'escollir aquells que han triat el camí social, cívic i acadèmic més allunyat de la comoditat. En el nostre país sobrem especialistes en alliberament nacional, que -malauradament- encara no hem alliberat cap país; i, malgrat aquesta migradesa del nostre currículum alliberador, ens omplim la boca de sobirania i independència. Ara -com sempre-, ens cal excel·lència en el discurs i rigor en la feina. Necessitem que cada un de nosaltres faci la seva tasca el millor possible. No hi ha receptes màgiques. Sempre més a poc a poc del que desitjaríem, farem camí pels difícils i fructífers viaranys del diàleg entre crítica i experiència. Tan sols els deshonestos n'han de quedar exclosos. I el mèrit de la victòria serà proporcional a la magnitud del repte. "Catalans, sapiguem fer-nos dignes de Catalunya! Cadascú al nostre lloc i Catalunya al cor de tots!"

La fal·làcia del dia : El tolerant intolerant.

Que una associació amb tant patètics postulats com tolerancia.org creï un premi a la tolerància pot passar. Que aquest premi es doni a l’escriptor peruà de dretes Mario Vargas Llosa també. Però que aquest senyor vagi a Barcelona i en recollir el premi digui que a Barcelona regna la intolerància, que des de la cultura catalana es desvalora la cultura castellana o que el nacionalisme català és antidemocràtic i s’ha de combatre tal i com es va combatre l’alemanya nazi, no pot passar.
Mentre l’audiència nacional persegueix gent per cremar fotografies, els intel·lectuals espanyolistes de dretes i d’esquerres es passegen lliurement incendiant la convivència del nostre país sense que cap jutge ni cap fiscal general els acusi de res. Tots coneixem les barbaritats que els soldats nazis feren, però també sabem qui foren els principals culpables, entre ells Goebbels (ministre de propaganda del règim de Hitler) que feu famosa la frase : Una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat. Ahir a Barcelona va tornar a sortir el Goebbels de torn. On apareixerà demà ?

El mecenatge i la societat civil

Arran de la presentació dissabte passat de la guia del Museu Episcopal de Vic, es produí un interessant intercanvi públic d’idees entre el Conseller Tresserras i el mecenes Vilà Casas. Un intercanvi d'idees que reprodueix avui dilluns el 9 Nou.
Vilà Casas entén el mecenatge com una forma de tornar a la societat allò que ell ha guanyat a partir de la mateixa societat. En la rèplica, el Conseller lamentà que les classes benestants del nostre país oblidin aquesta premissa i no participin de la necessitat de fer de la cultura una eina per a fer país (un altre espai de sobirania ??). Segurament no és aquest el principal motiu, però si que la necessitat d’altres serveis bàsics en els quals gastar el millorable finançament del que disposa la Generalitat és la causant de que els Museus del nostre país necessitin de subvencions provinents del Ministerio de Cultura, amb les conseqüències que això comporta. Una llàstima...
Com també fou una llàstima que els responsables religiosos del museu (el director del museu i el Bisbe de Vic) no entressin en aquest debat que toca de fons també a l’església pel fet d’haver estat durant centenars d'anys els dipositaris de bona part de l’art i la cultura que es feia en aquest país. En comptes d’això, uns discursos que ratllaven l’homilia del diumenge davant un auditori en bona part més entregat a l’homilia que a la dissertació clara i contundent del Conseller i el mecenes. Són fets com aquests els que segurament distancien la ciutadania de llocs tant singulars com el Museu Episcopal, amb unes peces i col·leccions de primer ordre mundial, a 5 minuts de la Plaça Major, però a anys llum de la gent del carrer.

Prohibiran els encenedors ??

La llibertat d'expressió és el dret de tot individu a expressar idees lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
D’altra banda el Codi Penal fixa com a delicte en els seus articles 490 i 491 l’ultratge a la Corona.
És una més de les múltiples contradiccions entre les lleis que emanen de la Constitució Espanyola i els múltiples Tractats Internacionals que, aproven però no fan complir, les Nacions Unides. Aquests dies estem assistint astorats a una defensa numantina de la Fiscalia envers els possibles danys que es puguin ocasionar a la corona. Primer va ser el segrest de la revista ‘El Jueves’ i ara és la possible inculpació d’un jove de Banyoles acusat de cremar una imatge dels reis en un carrer de Girona.
A aquestes alçades, a qualsevol ens resultaria paradoxal i intolerable que algú pogués anar a la presó o ser multat per publicar una vinyeta o cremar una fotografia. Però torres més altes han caigut !! Posats a imaginar, no resultaria estrany que en els propers mesos la fiscalia a instàncies de la COPE, demani al govern que repeteixi el que els seus descendents ideològics varen fer ja fa gairebé 300 anys. En aquella ocasió, els Borbons varen arribar a prohibir als catalans portar qualsevol ganivet de punta, o com diu la cançó "sols els ganivets de cuina a la taula ben lligats". Potser ara proposaran prohibir-nos circular pel carrer amb un encenedor a la butxaca o amb un bolígraf de punta fina. No fos cas que tinguéssim ganes d'injuriar a algú.

La música és viva !!

El Mercat de Música Viva de Vic va néixer i es desenvolupa en la seva vessant més desconeguda com un mercat on els programadors del país i d'arreu poden tenir durant uns dies un espai on veure, descobrir i sobretot escoltar aquells grups que surten dels circuits més comercials. És a dir, és un festival on tanta feina hi fan els músics com els seus respectius managers o acompanyants. Això no vol dir que els músics i grups que aterren a Vic no siguin bons o reconeguts, sinó que majoritàriament són grups que es donen a conèixer en un públic o una cultura que no els té en la seva col·lecció de discs preferits. És el MERCAT en majúscules.
D'altra banda, el que més agrada a la gent és sortir a passejar per la Plaça Major o pels carrers del casc antic i descobrir com a cada cantonada o escenari els grups planten els seus equips de música i ofereixen als concurrents el millor que tenen. És la veritable música en viu, la que surt espontàniament sense esperar-s'ho i que t'ofereix música variada. És la MÚSICA VIVA en majúscules.
Dues vessants molt diferents d'un mateix festival que han sabut compenetrar-se perfectament.
Respecte als concerts que he pogut veure (de fet, a causa de la meva feina he vist molts més músics que música) en destaco dos de l'espai .cat (per cert tot i que aplaudeixo la iniciativa, trobo desencertada la nova ubicació de l'espai cat, ja que trenca l'esperit de que a música viva es pot anar a tot arreu a peu). Divendres els Dept i dissabte els Lax 'n' Busto, l'únic grup que ha aconseguit que la gent agafi el cotxe per anar al camp de rugbi.
Els Lax han tornat molt més roquers i la presència del nou cantant redistribueix el paper de cada component del grup, deixant que cada músic tingui el seu particular solo de glòria. Els Dept combinen melodies que enganxen amb moments espectàculars de so, llum i molta, molta força.

Propera parada : la llibertat

Com cada any per aquestes dates, el Mercat de Música Viva arriba a la ciutat. I com cada any des de ja en fa uns quants, les JERC monten la parada a la barra de bars, a l'esplanada del Sucre. Aquest any, les JERC de Vic aprofiten l'ocasió per engegar una campanya tant ambiciosa com necessària. La Campanya, que porta per títol "Propera parada : la Llibertat", comença la tarda del proper dissabte dia 15 amb una Mostra d'Entitats a la Rambla del Carme. És una campanya contra el masclisme, l'homofòbia, el racisme, la intolerància, l'odi, la marginació i el feixisme. És una campanya contra tots aquells valors que tenen un denominador comú : atemptar contra la llibertat i els drets individuals de les persones, i que malauradament encara a dia d'avui estan plenament instaurats en la nostra societat.



Punt de partida ??

Diuen que una diada més, i qui dia passa any empeny. Aquesta no ha estat però, una diada més. A Vic, la jornada lúdico-reivindicativa organitzada per la marxa dels vigatans amb en Jeroni Vinyet i Òmnium Cultural al davant augmenta el seu potencial any rera any (aquest any un casament al Gran Penedès ens va privar de participar-hi). És una oportunitat per a reivindicar els nostres drets i llibertats en companyia de moltes i molts vigatans que surten al carrer buscant complicitats en una vesprada tant especial.
L’endemà a la tarda, molts vigatans intentem acostar-nos a la manifestació de Barcelona. Una manifestació per reivindicar però també per retrobar amics i coneguts als quals ens uneix una causa comuna. Ahir al costat de l’estàtua de Rafael de Casanovas el Joan Ridao (cap de llista a les properes espanyoles i blocaire) es va estrenar com a ‘mitinguero’ de masses, no ho va fer gens malament, i tot i que l’excel·lent retòrica d’en Ridao pot arribar a espantar a algú, va passar la prova amb nota tot exhortant a treballar per a preparar durant els propers 7 anys les consciències nacionals tot creant espais de sobirania on les classes populars que poblem el país puguem expressar-nos sense por.
Seguidament en Joan Puigcercós va alimentar les masses en un discurs del qual en podeu veure un fragment més avall. Tot i l'energia del discurs, em quedo amb la idea de que hi ha molta feina per fer i ara és l'hora de fer-la. I per fer-la, crec que cal tornar a recuperar tota aquella gent que al seus pobles, viles o ciutats tenen ganes de treballar de cara a un projecte seriós que articuli polítiques socials i un discurs netament independentista sense fissures però sense caure en demagògies que no porten enlloc. Com diu en Josep Mª , cal que ens posem d'una vegada per totes al servei de la ciutadania.
Ja al vespre, la jornada festiva va continuar a l’esplanada del Passeig Lluís Companys amb dos dels millors grups que podem trobar avui dia recorrent els Països Catalans. En Feliu Ventura i els Obrint Pas . Un espectacle digne de veure, de sentir i de fruïr. Adrenalina en estat pur després d'una llarga jornada de reivindicació.


El 12 de Setembre

Avui és 11 de Setembre, i com és normal, tots els blocs parlaran de la diada, del que representa i dels actes que es fan i es desfan. Però jo avui parlaré del 12 de Setembre.
Molt sovint hem sentit a dir aquella frase "no té cap sentit commemorar una derrota, s'hauria de canviar el dia de la Diada Nacional". Potser tenen raó, però caldria recordar a tothom que tant important és el dia 11 de Setembre com el dia 12 de Setembre. Per què el 12 de Setembre, un cop confirmat que les tropes borbòniques havien trencat el setge i entrat a la Ciutat de Barcelona, la gran majoria dels ciutadans i les ciutadanes del cap i casal i de tots els pobles i viles del Principat continuaren vivint sense rendir-se mai a l'opressor. Gràcies a l'esforç de tota aquella gent i gràcies a tots els que han vingut després, avui gairebé 300 anys desprès, els Catalans continuem parlant, pensant i vivint en Català, malgrat els decrets de Nova Planta borbònics, malgrat les successives onades migratòries, malgrat els successius règims dictatorials i no dictatorials castellans, malgrat els intents franquistes de fer-nos desaparèixer com a poble i com a cultura. Avui continuem dempeus i apunt per al que faci falta. I cada dia som més, i tal i com van les coses cada dia serem més.

Bona diada companyes i companys !!

Que l'empenta no s'aturi, que les forces no defalleixin.



Us deixo dues perles. La primera, un video amb la versió tradicional dels Segadors de Rafael Subirachs, en directe a Canet el 1975. La segona, la nova versió dels Segadors.

1 mes de bloc

Ja ha passat tot un mes des que vaig obrir aquest bloc. Un mes de vacances balcanitzades, de grans castells i de tornada a la feina i a l'activitat diària social i política. En total 23 posts i 975 visites.
I sobretot, un canvi de xip important, el fet de passar de ser un lector anònim de blocs a tenir-ne un de propi.
Comença el setembre i un cop passat el pont de la Diada Nacional, serà el moment de començar a treballar seriosament en aquells projectes que ara mateix il·lusionen i engresquen.

La refundació del 2014 o el referèndum del catalanisme ???? Arriba el setembre !!

A hores d’ara no cal mirar el calendari per saber que ja ha arribat el setembre i que en menys de 6 mesos hi ha eleccions. Només cal donar una ullada als diaris (en paper o electrònics) per saber que les coses es remouen dins els partits. Ahir Artur Mas va proposar una refundació del catalanisme, segurament caldrà saber amb més deteniment de que va la ‘nova’ idea per a fer-ne una crítica, però el fet que al dia següent en Duran i Lleida se’n desmarqui clarament, fa pensar que és només un intent de sortida d’en Mas als problemes sobiranistes interns que últimament estan sortint com a bolets a CDC.
L’altre moviment és a ERC amb la sortida de Carod-Rovira de proclamar el 2014 com la data del referèndum d’autodeterminació. Molts varen pensar en aquell moment que la sortida de Carod és, a l’igual que la d’en Mas, un intent d’apaivagar les corrents internes que també té ERC. Però el fet que l’Executiva Nacional en ple aprovi les declaracions de Carod i les integri al text de la Conferència Nacional hauria de fer pensar i molt.
Ara mateix, aquesta és la principal diferència entre els dos partits del catalanisme català en quant a objectius. Mentre Esquerra, després d’uns mesos dubitatius fruit del desencontre estatutari, intenta fixar els seus objectius finals així com les bases per aconseguir-ho (no confondre amb els objectius de les polítiques d’esquerres al govern), CiU no acaba de trobar un objectiu final comú que sigui assimilable per l’àmplia base social del catalanisme. CDC serà capaç d’oblidar que el seu objectiu és tenir el poder i canviar-lo per un objectiu col·lectiu final ?? Ja avanço que durant els propers mesos no ho sabrem. Les eleccions no donen per tanta moguda.

P.S. Mentrestant la FEF no deixa jugar a Catalunya contra els EEUU. Altre cop el centralisme excloent. Aquest cop però, com a mínim sembla que no es quedaran quiets.

            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)