fins el dia que es facin grans...

Ahir vaig assistir a l’acte organitzat per Òmnium Osona a la Central, amb López Tena i Vicent Sanchís parlant sobre la retallada de l’estatut al TC. Ja havia escoltat  López Tena fa uns mesos al mateix escenari i hi vaig tornar per esbrinar què havia pogut canviar des d’aquell dia. I el que m’hi vaig trobar va ser força diferent. D’una banda el tipus de públic, gratament sorprès per una molt nodrida presència de militants i simpatitzants d’Esquerra i les JERC. De l’altra el tipus de xerrada, discurs, conversa entre els 2 convidats. Sense voler entrar en polèmica amb ningú ni amb cap partit, em va semblar assistir a un intercanvi d’opinions entre dos sectors sobiranistes de Convergència. Com si el que es pugui discutir en una trobada de Convergència (que no d’Unió) es traslladés a un altar amb llum i taquígrafs. Al principi de la xerrada, López Tena va fer un relat jurídic (en això reconec que és un dels millors) sobre les possibilitats de retallada del TC i sobre el que suposaria fer un altre referèndum en cas que el TC retallés encara més l’estatutet. De fet, coincideixo en gairebé tot el que va dir López Tena excepte en un punt molt important, i és que intentar vendre la idea de que a Catalunya hi ha 2 bàndols diferenciats i que això és un guanyar/perdre de uns o altres és no voler veure la realitat social i política del país, per moltes enquestes que es facin. (de fet, ell mateix va comentar unes estadístiques : una en que va posar molt èmfasi que diu que els nascuts fora de Catalunya estarien majoritàriament decantats pel ‘no’, i una que no va comentar, crec que expressament, en que dels nascuts a Catalunya, els del ‘no’ estan empatats amb els del ‘sí’). Aquí destaco la resposta d’en Francesc Codina, que va posar els punts sobre les is, introduint una mica de realisme... la millor intervenció de llarg del vespre.

De la xerrada d’en Sanchís, en poques coses puc estar-hi d’acord. Començant pel fet que oblida sistemàticament que aquest Estatut ja es va retallar abans que la ciutadania l’aprovés en referèndum, tot el seu argument gira entorn un pacte a Catalunya que inclogui per força com a mínim a CiU i que permetria ‘muscular nacionalment’ el país i no recular en la catalanitat. Alhora sap, i ho diu alt i clar, que Convergència no està per l’independentisme, i per tant no està per fer un referèndum d’independència. Amb la qual cosa, tot s’acaba reduint a una idea màxima (tot i que ell defensava acords de mínims) : que un referèndum d’independència sols es podrà fer quan hi hagi una majoria de partits que es presentin a unes eleccions al Parlament amb aquesta idea al seu programa.

Ara per ara, som 21 de 135 diputats, esperem que es alguns es facin grans algun dia i es decideixin a poder sumar-ne 50, 60 o 70 més, per tal de portar a terme tot el que ahir reclamaven els dos ponents però que el seu partit no s’atreveix a fer. Nosaltres hi serem sempre...