Gràcies Duran

Tothom ho sabia i era profecia. Però tot i això, molts porten encara des de finals del 2003 intentant oferir una visió de la política catalana que no és real. I no és real per què poca gent està disposada a dir en públic allò que els altres intenten negar sistemàticament.

La política de confrontació, 'd'acoso i derribo', contra Esquerra per part de sectors propers a Convergència i Unió l'ha fet saltar pels aires l'aspirant a ministre Duran i Lleida en sols dues setmanetes. Ell solet s'ha carregat tota la feina de mesos i mesos de l'infatigable Madí i els seus seguidors, sols per què ha decidit dir el què pensa públicament.

Duran ha dit que no acceptarà una aliança de govern entre CiU i Esquerra. I punt. Clar i Català.

Per tant, si Duran (o en Pelegrí que ja ho ha insinuat molts cops) és conseqüent amb les seves paraules, no hi haurà cap pacte de govern entre CiU i Esquerra mentre la U pesi tant com la C. O el que és el mateix, i repetint-me com ja he fet en altres posts, res a fer mentre la C no es faci gran i deixi que la U  segueixi el seu curs natural.

Fa 2 anys, Convergència i Unió ja va oferir un pacte de govern a la Generalitat al PSC, que aquest últim va rebutjar. Un oferiment constantment silenciat per a poder donar les culpes de tot el que passa a Esquerra, com sempre. 

Per boca del seu president, Esquerra ja ha dit que un pacte amb CiU seria possible sempre i quan es comparteixi l'objectiu de superar el marc autonòmic actual. Si no és per això, per què hauríem de pactar amb una formació de centredreta. Un pacte amb CiU o amb C a soles, sols serà possible quan aquests últims decideixin que l'objectiu final és una Catalunya lliure i sobirana. Llavors, tots ens hi trobarem.

Per cert, el Conseller Huguet, també està d'acord amb en Duran.