de congressos finits...

S’han acabat els congressos regionals, i amb ells tot el procés congressual d’Esquerra.

En els darrers cinc mesos s’ha escollit la nova direcció nacional del partit, que inclou des del president i el secretari general fins a les 14 vicesecretaries secretaries i  nacionals, passant pels 12 presidents regionals del partit.

Amb els congressos regionals (i algun de comarcal entremig) es clarifica el panorama intern. I és que tant cec és qui no hi veu com qui no hi vol veure. I la veritat és que els resultats són inapel·lables. Les candidatures dels dos Joans han guanyat en 11 dels 12 congressos celebrats. En 9 d’ells amb candidatura pròpia i en 2 altres en coalició (a l’Ebre i al Camp de Tarragona). Sols la ciutat de Barcelona s’ha mostrat inexpugnable, tot i representar (sols?) al 15% de la militància.

Caldria esperar que, un cop finit el procès, aquells que tinguin alguna crítica a fer, es comportin i facin ús dels mecanismes interns de que sempre ha disposat el partit, com per exemple el Consell Nacional; i no haguem d'estar cada dos per tres anant a plorar al diari Avui per a que destapi les possibles crítiques i els hi doni la categoria de tornado de nivell 3. 

Ara cal una estructura interna que estigui disposada a guanyar eleccions i no congressos regionals, comarcals o nacionals. Però per això caldrà que tothom estigui disposat a treballar pel partit i no per un sol 'sector'. Espectacles lamentables com els que es van viure a les passades eleccions al Congrés dels Diputats de Madrid no es poden tornar a repetir dins un partit que aspira a canviar l'status quo actual.