llibertat i responsabilitat

Joan Puigcercós i Boixassa
President d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Dijous 30 de setembre de 2008.
Auditori ONCE, Barcelona.

En podeu veure un video resum aquí

A 5 dies ...

Sols falten 5 dies per les eleccions presidencials dels Estats Units, i no sembla pas que faltin gaires coses per decidir. Desprès d’un any sencer de primàries, debats i altres, el peix està tot venut i sembla que no serà pas McCain qui se l’acabi menjant.Totes les enquestes hagudes i per haver pronostiquen avui una clara victòria de Barack Obama i el Partit Demòcrata, fins i tot en Estats claus que generalment han estat zones vermelles republicanes com Florida. De fet, si avui les enquestes marquessin el resultat final, i degut al peculiar sistema electoral nord-americà de majoria absoluta de vots, Obama doblaria en nombre de grans electors al candidat McCain, en el que es podria considerar una pallissa en tota regla. La única cosa que no permet als demòcrates sortir al carrer a celebrar la victòria és l’efecte Bradley (un aspirant a governador a Califòrnia que l'any 1982 tenia l'elecció guanyada segons les enquestes, però va perdre per la discrepància entre allò que els blancs diuen que votaran i el que acaben fent). És per això que serà molt important veure la diferència final entre el que diuen les enquestes i el que acaba passant realment.

Tot i el temut efecte Bradley, Obama sembla estar embolcallat amb la capa del super heroi Superman, i ni McCain ni els republicans han trobat encara la kriptonita. Per contra Mccain continua amb els problemes que va sembrant Sarah Pallin, un autèntic anti-efecte com vaig pronosticar aquí.
Qui sap, potser la nit de dimarts a dimecres serà important.. . Haurem d’estar atents al que ens explica el company
Guillem López, que viurà in situ la nit electoral.

El redactor en cap d’aquest bloc intentarà fer alguna cosa especial i per tant no descarta postejar i twittejar des d'un dels centres neuràlgics de les eleccions a la ciutat de Barcelona...

Anar a les fonts

Una de les oportunitats més grans que té el fet d’escriure un bloc, és el de poder expressar allò que sents o vols dir, sense cap mitjancer pel mig.

Podeu fer la prova vosaltres mateixos, trieu a dit una notícia política de qualsevol dia i llegiu-la a l’Avui, la Vanguàrdia, el Punt, el Periòdico, el Mundo, l’ABC o el País a la vegada.  Fins i tot podeu triar varis blocs personals que parlin de la mateixa noticia i podreu observar com la interpretació de les paraules d’un o altre és massa lliure i interessada.

Tot això ve a tomb de l’enrenou provocat pels accessoris del cotxe del President del Parlament de Catalunya. Tothom pot consultar el seu bloc i llegir els seus escrits, fins i tot dies abans que com a President, fes la declaració pública. En canvi, les diferents bestieses que uns i altres han arribat a escriure i a llençar contra el President i de retruc contra Esquerra recorda aquells memorables matins en que llegir qualsevol diari era tota una proesa, doncs la merda que tiraven contra el conseller Carod-Rovira o contra el secretari d'organització Xavier Vendrell desbordava el que un èsser humà és capaç d'engolir.

En un moment on la saturació d’informació comença a ser majúscula, no hi ha res millor que poder anar a les fonts de la notícia, als generadors de la notícia i poder saber el que pensen, sense haver de passar pel sedàs d’un o altre lobby de comunicació.

És la importància dels blocs, la importància de les TIC i l’anomenat 2.0. Ja no anem sols a consultar la informació, ara podem generar els propis continguts i compartir-los. De primera mà, sense censures ni interessos creats.

Gràcies Duran

Tothom ho sabia i era profecia. Però tot i això, molts porten encara des de finals del 2003 intentant oferir una visió de la política catalana que no és real. I no és real per què poca gent està disposada a dir en públic allò que els altres intenten negar sistemàticament.
La política de confrontació, 'd'acoso i derribo', contra Esquerra per part de sectors propers a Convergència i Unió l'ha fet saltar pels aires l'aspirant a ministre Duran i Lleida en sols dues setmanetes. Ell solet s'ha carregat tota la feina de mesos i mesos de l'infatigable Madí i els seus seguidors, sols per què ha decidit dir el què pensa públicament.
Duran ha dit que no acceptarà una aliança de govern entre CiU i Esquerra. I punt. Clar i Català.
Per tant, si Duran (o en Pelegrí que ja ho ha insinuat molts cops) és conseqüent amb les seves paraules, no hi haurà cap pacte de govern entre CiU i Esquerra mentre la U pesi tant com la C. O el que és el mateix, i repetint-me com ja he fet en altres posts, res a fer mentre la C no es faci gran i deixi que la U  segueixi el seu curs natural.
Fa 2 anys, Convergència i Unió ja va oferir un pacte de govern a la Generalitat al PSC, que aquest últim va rebutjar. Un oferiment constantment silenciat per a poder donar les culpes de tot el que passa a Esquerra, com sempre. 
Per boca del seu president, Esquerra ja ha dit que un pacte amb CiU seria possible sempre i quan es comparteixi l'objectiu de superar el marc autonòmic actual. Si no és per això, per què hauríem de pactar amb una formació de centredreta. Un pacte amb CiU o amb C a soles, sols serà possible quan aquests últims decideixin que l'objectiu final és una Catalunya lliure i sobirana. Llavors, tots ens hi trobarem.
Per cert, el Conseller Huguet, també està d'acord amb en Duran.

Per a què serveix el Facebook ?

Doncs mira, és la pregunta que es fa tothom i que poca gent sap respondre. La gran majoria diuen que per perdre el temps, tot i que seguidament reconeixen que enganxa. A d’altres els serveix per estar al dia amb els seus amics, coneguts i saludats.

De moment, la millor definició que he trobat és la d’un amic d’una amiga que diu que  és una altra manera de comunicar-se, de relacionar-se amb els amics, de mostrar-te al món”, i tot seguit apunta que “l'ús l'ha de veure i trobar cadascú”.

I a mi per a que em serveix ? Doncs per vàries coses, majoritàriament per relacionar-me amb gent d’Esquerra o de la colla, però les més especials de moment han estat poder trobar a molts ex-companys de Vilanova i la Geltrú. Gent de classe, companys de pis o de trifulgues independentistes a la Universitat. Com per exemple avui, que en Xim, un amic mallorquí, company del BEI Vilanova ha publicat una noticia del periòdico del 18 de març de 1998. La notícia, explica la protesta dels estudiants de Vilanova que va acabar derivant en la ocupació del rectorat durant 1 dia i mig, amb estada nocturna inclosa. (A la foto, el cinquè per l’esquerra assentat a la barana de pedra és un servidor. El primer amb la guitarra és un altre osonenc, l’Hèctor de Santa Eugènia). De fet, l’acte va donar per tant que hi ha un grup creat per a persones que van estar a l’ocupació del rectorat amb fotos i tot. Impressionant això del feisbuc!

fins el dia que es facin grans...

Ahir vaig assistir a l’acte organitzat per Òmnium Osona a la Central, amb López Tena i Vicent Sanchís parlant sobre la retallada de l’estatut al TC. Ja havia escoltat  López Tena fa uns mesos al mateix escenari i hi vaig tornar per esbrinar què havia pogut canviar des d’aquell dia. I el que m’hi vaig trobar va ser força diferent. D’una banda el tipus de públic, gratament sorprès per una molt nodrida presència de militants i simpatitzants d’Esquerra i les JERC. De l’altra el tipus de xerrada, discurs, conversa entre els 2 convidats. Sense voler entrar en polèmica amb ningú ni amb cap partit, em va semblar assistir a un intercanvi d’opinions entre dos sectors sobiranistes de Convergència. Com si el que es pugui discutir en una trobada de Convergència (que no d’Unió) es traslladés a un altar amb llum i taquígrafs. Al principi de la xerrada, López Tena va fer un relat jurídic (en això reconec que és un dels millors) sobre les possibilitats de retallada del TC i sobre el que suposaria fer un altre referèndum en cas que el TC retallés encara més l’estatutet. De fet, coincideixo en gairebé tot el que va dir López Tena excepte en un punt molt important, i és que intentar vendre la idea de que a Catalunya hi ha 2 bàndols diferenciats i que això és un guanyar/perdre de uns o altres és no voler veure la realitat social i política del país, per moltes enquestes que es facin. (de fet, ell mateix va comentar unes estadístiques : una en que va posar molt èmfasi que diu que els nascuts fora de Catalunya estarien majoritàriament decantats pel ‘no’, i una que no va comentar, crec que expressament, en que dels nascuts a Catalunya, els del ‘no’ estan empatats amb els del ‘sí’). Aquí destaco la resposta d’en Francesc Codina, que va posar els punts sobre les is, introduint una mica de realisme... la millor intervenció de llarg del vespre.

De la xerrada d’en Sanchís, en poques coses puc estar-hi d’acord. Començant pel fet que oblida sistemàticament que aquest Estatut ja es va retallar abans que la ciutadania l’aprovés en referèndum, tot el seu argument gira entorn un pacte a Catalunya que inclogui per força com a mínim a CiU i que permetria ‘muscular nacionalment’ el país i no recular en la catalanitat. Alhora sap, i ho diu alt i clar, que Convergència no està per l’independentisme, i per tant no està per fer un referèndum d’independència. Amb la qual cosa, tot s’acaba reduint a una idea màxima (tot i que ell defensava acords de mínims) : que un referèndum d’independència sols es podrà fer quan hi hagi una majoria de partits que es presentin a unes eleccions al Parlament amb aquesta idea al seu programa.

Ara per ara, som 21 de 135 diputats, esperem que es alguns es facin grans algun dia i es decideixin a poder sumar-ne 50, 60 o 70 més, per tal de portar a terme tot el que ahir reclamaven els dos ponents però que el seu partit no s’atreveix a fer. Nosaltres hi serem sempre...

Companys, per l'anul·lació del seu judici!

Aquesta propera matinada farà 68 anys que el govern feixista espanyol va assassinar el llavors President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover.
68 anys després i 30 anys després d'una suposada nova democràcia espanyola, el judici sumaríssim a Companys continua sent legal a ulls de les instàncies governamentals i jurídiques espanyoles.
Aquesta setmana els mitjans destaquen una picabaralla entre ICV i Esquerra pel tema de l'anul·lació del judici. Res més lluny de la realitat, el govern català de la mà del conseller Joan Saura ha acompanyat la neta de Companys a demanar una reparació del govern espanyol com a pas previ de la possible anul·lació del judici.
Des d'Esquerra no compartim ni recolzem aquesta iniciativa. El govern català no pot obligar als familiars de les víctimes a que pledejin contra la brutal maquinaria judicial espanyola. Ja han patit prou els darrers 70 anys com per que ara hagin de lluitar contra els advocats. Ni tampoc pot obligar als familiars i descendents a demanar un document de reparació al govern espanyol, per molta llei de la memòria històrica que ho digui. Això sols fa que legalitzar la situació del govern espanyol, que a hores d'ara ni tant sols ha demanat perdó pels errors i injustícies comeses pels seus antecessors en el càrrec, i que veu com el conseller Saura li demana permís per poder anar al Tribunal Suprem. El ministre de justícia espanyol encara riu al posar el document del conseller Saura al costat dels altres 183 expedients que esperen al ministeri.
Cal que d'una vegada per totes el Govern de la Generalitat es deixi de visites protocol·làries i demani a la justícia espanyola l'anul·lació del judici sumaríssim. Per que un cop es pugui anular, això causi precedent i els milers de víctimes que varen morir amb el President Companys puguin veure restituïdes les seves memòries.

Com cada any, la secció local d'Esquerra Vic organitza un acte en homenatge al President Companys. Serà demà dimecres dia 15 a les 20.30h a la plaça que porta el seu nom a la ciutat de Vic. Un acte amb música, poesia, història i l'exigència de l'anul·lació del judici sumaríssim, on tots hi sou convidats.

de congressos finits...

S’han acabat els congressos regionals, i amb ells tot el procés congressual d’Esquerra.

En els darrers cinc mesos s’ha escollit la nova direcció nacional del partit, que inclou des del president i el secretari general fins a les 14 vicesecretaries secretaries i  nacionals, passant pels 12 presidents regionals del partit.

Amb els congressos regionals (i algun de comarcal entremig) es clarifica el panorama intern. I és que tant cec és qui no hi veu com qui no hi vol veure. I la veritat és que els resultats són inapel·lables. Les candidatures dels dos Joans han guanyat en 11 dels 12 congressos celebrats. En 9 d’ells amb candidatura pròpia i en 2 altres en coalició (a l’Ebre i al Camp de Tarragona). Sols la ciutat de Barcelona s’ha mostrat inexpugnable, tot i representar (sols?) al 15% de la militància.

Caldria esperar que, un cop finit el procès, aquells que tinguin alguna crítica a fer, es comportin i facin ús dels mecanismes interns de que sempre ha disposat el partit, com per exemple el Consell Nacional; i no haguem d'estar cada dos per tres anant a plorar al diari Avui per a que destapi les possibles crítiques i els hi doni la categoria de tornado de nivell 3. 

Ara cal una estructura interna que estigui disposada a guanyar eleccions i no congressos regionals, comarcals o nacionals. Però per això caldrà que tothom estigui disposat a treballar pel partit i no per un sol 'sector'. Espectacles lamentables com els que es van viure a les passades eleccions al Congrés dels Diputats de Madrid no es poden tornar a repetir dins un partit que aspira a canviar l'status quo actual.

12 d'octubre ... res a celebrar

Un altre 12 d'octubre i res a celebrar ... a la tele una demostració de poder militar amb la cabra inclosa i algú que en la intimitat creu que tot aixó és un conyàs ... Els feixistes continuen manifestant-se impunement pels carrers de Barcelona i Tarragona mentre les delegacions dels governs espanyols miren cap a un altre costat (de fet estan massa ocupats prohibint manifestacions al País Basc). A l'Amèrica llatina les manifestacions són del sentit contrari , ells sí que ho tenen clar.

A Osona, aquesta tarda Esquerra i les JERC organitzen 2 actes contra el dia de la hispanitat. A les 6 de la tarda a Folgueroles, botifarrada i ball contra la hispanitat. A les 7 a Manlleu, un acte per demanar el retorn a la ciutat de l'edifici de l'antiga caserna de la guàrdia civil, i seguidament una altra botifarrada tot aprofitant per presentar en societat la nova secció local de les JERC Manlleu.

En fi, que el 12 d'octubre res a celebrar ... bé, potser alguna cosa sí, és el sant de ma mare ...

Nota : Això no cal celebrar-ho, però com diu la dita, no està de més recordar que a cada porc li arriba el seu Sant Martí

Un altre concurs! I quin concurs!

Un concurs més, i ja en van 5 de consecutius des d'aquell octubre del 2000, quan uns novells Sagals ens varem plantar a la plaça de braus de Tarragona per demostrar que estàvem dins les millors 18 colles del món casteller.. I encara hi sóm!
Entremig hi ha hagut i ha passat de tot .... des dels nervis del primer concurs fins a la seriositat i el saber estar que hem demostrat avui malgrat no haguem pogut portar a plaça els nostres millors castells. Entremig l'espectacular torre de vuit folrada del concurs del 2004 (amb anècdota personal inclosa) i l'esplèndid espadat de sis del mateix concurs.

Tornant al dia d'avui, el més novedós ha estat la 'nova' plaça de braus. Una plaça parcialment coberta, que ha permès que el concurs no hagi patit la calor de les darreres edicions. Crec que això ha portat a que les colles anessin més descansades durant les 5 hores de concurs (un rècord!), i per tant més ràpides i amb millors possibilitats de portar els seus castells a plaça.
Pel que fa a la classificació, els verds han passat literalment per sobre de tots, amb 4 magnífics castells, Vilafranca no ha deixat cap alternativa a les colles vallenques. Entremig del passeig encara hi ha hagut temps per a la polèmica amb la carregada del dos de vuit net, polèmica a la qual els vallencs s'hi han intentat agafar per salvar el concurs tot i que a plaça s'ha vist clarament que no hi havia res a dir.

una altra visió de les 'subprimes'


Sembla ser que és un video de l'octubre de 2007 ... uns visionaris!! :-)

2a Festa de la cooperació catalana

Aquest dissabte (a part del congrès regional del qual ja en vaig parlar ahir) té lloc la 2a festa de la cooperació catalana. Durant tot el dia, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, es podrà assistir a actuacions musicals, espectacles itinerants i d'animació infantil, una gimcana solidària, mostra d'entitats i exposició de projectes. L'objectiu de la festa és donar a conèixer les polítiques de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, de la diversitat d'actors de la Cooperació Catalana, així com també sensibilitzar a la població dels valors de la cooperació al desenvolupament i les interrelacions Nord-Sud. La festa està organitzada per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Congrés Regional

El proper dissabte 4 d'octubre es farà a l'aula magna de la Universitat de Vic, el Congrés Regional d'Esquerra de la Catalunya Central. Des de la comarca d'Osona es presenta la candidatura del fins divendres passat president comarcal, en Jordi Serra, fruit d'un pacte entre les 5 comarques que van formar la Regional ara fa 4 anys, i que ha de permetre que cada 4 anys la presidència regional roti per tal que comarques amb un menor nombre de militants com l'Anoia, el Berguedà o el Solsonès també puguin ostentar la presidència.

Com ve sent habitual, l'anomenat 'Reagrupament Independentista' no reconeix cap dels acords presos en el passat i també presentarà una candidatura que de guanyar faria que es repetís la presidència en mans d'un militant del Bages, i alhora propiciaria el trencament d'un acord que beneficia a totes les comarques pel bé d' un projecte comú i no personal.

Dissabte doncs, acaba (per fi!) el procés congressual que va començar el passat mes de juny amb l'elecció per sufragi universal del president i el secretari general del partit. Esperem que aquest dissabte, el procés acabi tant bé com va començar, amb un exercici de democràcia plena, i no com apunta la vinyeta de Faro que reprodueixo.

alerta amb les estafes

Un dimarts qualsevol. Truquen a casa... els del gas... criden des de baix. Des de dins el pis se sent com van pujant per l’escala trucant a cada pis, fins que arriben a casa i truquen al timbre. Un noi i una noia. Ella, amb accent de l’Europa de l’Est. Ell ben vestit però amb un deix de l’estil de la màfia siciliana. Ella porta la veu cantant. Ell s’encarrega d’anar trucant a les portes de tota l’escala.
Venen a veure quin tipus de gas tenim. Teniu Gas natural? i a la factura us apliquen la tarifa 3.1 o la 3.2? em pregunta mentre m’ensenya un model de factura de Gas Natural, alhora que observo que porta penjada una targeta amb el logo d’Endesa. No ho acabo de veure gens clar, ni a ell ni a ella ni a que algú en nom d’Endesa m’ensenyi una factura de Gas Natural, i desprès d’un lacònic ‘no interessa’, tanco la porta pensant que el que acaba de succeir de legal no en deu tenir res, tot esperant que cap veí caigui en la trampa d’aquest parell.
Mitja hora més tard, surto al carrer a fer uns encàrrecs. 3 membres de la policia municipal estan demanant els papers als dos suposats treballadors d’Endesa que volten pel barri. L’home sembla molt enfadat i no para de gesticular davant la policia com si no entengués per què els han parat.
Potser algun veí enfadat ha trucat a la policia municipal, o potser hi té a veure que a l’altra cantonada de la placeta on la policia està ‘dialogant’ amb la parella hi hagi una de les poques botigues que Fecsa-Endesa té a la ciutat de Vic. No crec que ningú de la botiga els sortís a defensar.

            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Arxiu

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)