Election Day (4a i última part)

Fa 200 dies vaig començar a fer una porra que vaig voler fer cada 50 dies fins al darrer dia. Vaig agafar les diferents enquestes a nivell d'estats que trobava per internet, les comparava, en feia la mitja i adjudicava cada estat a un o altre candidat segons la mitjana de les enquestes.

La 1a porra, que podeu veure aquí, va tenir aquest resultat: Obama 328 - Romney 210. Exactament el mateix resultat que hi ha hagut aquesta passada nit excepte per un estat, New Hampshire, que atorga sols 4 vots i a qui vaig donar a Romney en comptes d'Obama, com ha estat finalment.

A la 2a i 3a porra, que van donar el mateix, New Hampshire ja era d'Obama però la única diferència amb el resultat final era que Florida l'adjudicava a Romney.

Arribats a aquest punt, un pot pensar: per que tants mesos de campanya, tants milions de $ gastats en publicitat, tants mítings, tants cartells, tants voluntaris fent el porta a porta si les enquestes de fa 200 dies varen clavar el resultat en un 99,27% dels vots electorals i en un 98% dels estats ?

Jo també em faig aquesta pregunta.... i no hi acabo de trobar la resposta....
Seguirem buscant...

Election Day (3a part)

La nit ha acabat essent més tranquil·la que el que les enquestes pronosticaven... per Obama és clar...
De fet, totes les enquestes han acabat encertant el guanyador de cada estat excepte la única que Romney necessitava guanyar imperiosament per tenir una mínima oportunitat de guanyar. Florida!

Florida s'acabarà decantant pel President en el que ha estat un recompte frenètic que ha acabat guanyant per un marge tant petit que a hores d'ara  ni tant sols la CNN es mulla sobre el resultat.
Tot i això, no ha fet falta ja que Obama ha acabat guanyant a tots i cadascun dels swing states restants i per tant ha aconseguit una treballada però incontestable victòria final.

Ohio, Virginia (al darrer segon), Pennsylvania, Michigan, Minnesota, Colorado, New Hampshire, Iowa... Romney no ha tingut cap possibilitat de victòria en cap moment de la nit electoral i a les 5:20 min hora catalana, Obama ha aconseguit arribar als 270 vots electorals desitjats.

El resultat final ho diu tot: Obama 332 - Romney 206  (a l'espera de la confirmació oficial de Florida)

Chicago ha explotat i Obama ha fet el seu discurs de la victòria. (transcripció aquí)


"I’m not talking about blind optimism, the kind of hope that just ignores the enormity of the tasks ahead or the road blocks that stand in our path. I’m not talking about the wishful idealism that allows us to just sit on the sidelines or shirk from a fight. I have always believed that hope is that stubborn thing inside us that insists, despite all the evidence to the contrary, that something better awaits us so long as we have the courage to keep reaching, to keep working, to keep fighting. 
America, I believe we can build on the progress we’ve made and continue to fight for new jobs and new opportunities and new security for the middle class. I believe we can keep the promise of our founding, the idea that if you’re willing to work hard, it doesn’t matter who you are or where you come from or what you look like or where you love. It doesn’t matter whether you’re black or white or Hispanic or Asian or Native American or young or old or rich or poor, abled, disabled, gay or straight.  You can make it here in America if you’re willing to try.
I believe we can seize this future together because we are not as divided as our politics suggests. We’re not as cynical as the pundits believe. We are greater than the sum of our individual ambitions and we remain more than a collection of red states and blue states. We are, and forever will be, the United States of America"

Election Day (2a Part)


Son les 8 del matí a Nova York i a tota la Costa Est dels Estats Units. A aquesta hora haurien de començar a obrir els diferents col·legis electorals i per tant comencen les eleccions.
Enrere queden mesos de campanya, d'enquestes, de vídeos, de milions gastats en publicitat i de promeses a tothom. Ara ja sols val el vot secret i individual de cadascú.
No sols s'escull el qui ha de ser el President del país pels propers 4 anys, també es renoven la resta de cambres legislatives, així com els governadors de diferents estats, càrrecs mitjans dels estats i alhora cada estat pot posar a referèndum diversos temes que vulguin consultar a la seva població.

Senat: Es renova un terç del Senat (33 senadors nous o que busquen la reelecció), la resta del Senat ara mateix està en 30 pels demòcrates i 37 pels republicans. Les enquestes pronostiquen que el control del Senat el decidiran 9 senadors que ara mateix estan empatats a la cursa, amb un lleuger avantatge per a que els demòcrates acabin guanyant el control del Senat.

Congrés: Es renoven 71 congressistes. La resta del Congrés ara mateix està en 161 pels demòcrates i 203 pels republicans. Les enquestes pronostiquen que el Congrés continuarà en mans republicanes, ja que per poder canviar de mans els demòcrates haurien de guanyar a 32 dels 33 escons que ara mateix estan empatats, i que les enquestes no fallin en cap dels 38 restants.

Governadors: 11 estats tenen eleccions governamentals. Són Montana, New Hampshire, North Carolina, Washington, Indiana, Delaware, Missouri, Vermont, West virginia, North Dakota i Utah.
Ara mateix hi ha 29 governadors republicans i 20 governadors demòcrates. Es preveu que demà passin a ser 31 a 18 ja que les enquestes mostren un canvi de 2 estats demòcrates a mans republicanes (Montana i North Carolina).

Referendums: Hi ha desenes de referendums a cada estat que toquen mil i un temes, molts d'ells inimaginables en qualsevol altre país. Fins i tot, depenent del comtat on vius tens diferents preguntes dels del comtat veí. Sols un exemple: A l'estat de Maine, la 1a pregunta que es fa és : "Do you want to allow the state of maine to issue marriage licenses to same-sex couples?"

Election Day (1a part)

Míting final de la carrera del President Obama (tant si guanya com si perd). L'ha fet a Des Moines (Iowa) abans de tornar cap a Chicago i seguir la jornada electoral. De fet, no haurà d'anar a votar ja que ho va fer per correu fa unes setmanes per tal d'incentivar el vot avançat.
Bruce Springsteen ha estat l'encarregat de seguir el President durant la darrera jornada de campanya a Ohio i al míting final de Iowa, allà on fa 4 anys va començar el camí de la victòria per Obama. Obama ha tancat el cercle de la campanya electoral. A partir d'ara ja sols farà mítings electorals per al proper candidat demòcrata, però això serà d'aquí a 4 anys...

 

I ran because your voices had been shut out of our democracy for way too long
I will work with anybody, of any party, to move this country forward
We have come too far to turn back now. We have come too far to let our hearts grow faint
Now is the time to keep pushing forward
Here in America, you can make it if you try. That’s what we’re fighting fo
It's out of my hands now. It's in yours. 
All of it depends on what you do when you step into that voting booth tomorrow
Don’t ever believe your vote doesn’t matter. 
Don’t ever let anyone tell you your voice can’t make a difference
One voice can change a room. And if it can change a room, it can change a city. And if it can change a city, it can change a state.
Let’s go vote. Let’s keep moving forward.

Darreres hores (24 hores)

Darrers mítings. Darreres hores. Als Estats Units la legislació permet als candidats fer mítings fins al darrer moment en que tanquen els col·legis electorals. La diferència horaria permet als candidats guanyar unes hores precioses en la seva lluita contra els fusos horaris i la sortida del sol.
Podeu veure els d'Obama en directe aquí 
L'estrella del darrer dia a la campanya demòcrata, Bill Clinton apart, és Bruce Springsteen.



Darreres enquestes (35 hores)

Malgrat que tots els mitjans de comunicació estan venent un empat virtual entre els dos candidats, el cert és que les enquestes mostren clarament un avantatge del President Obama respecte el candidat Romney.

La decisió, tal i com mostren els continuats viatges i discursos dels dos candidats i els seus acompanyants els darrers dies, es prendrà als 7 "swing states" que queden a dia d'avui. Estat a estat, vot a vot es decidirà qui s'emporta l'elecció, però Romney ho té francament molt difícil si tenim en compte que a hores d'ara sols va al capdavant d'un dels 7 estats que ballen.

Colorado : Obama (0,5% - 1%)
Iowa : Obama (3%)
Wisconsin : Obama (3% - 4%)
Ohio : Obama (2% - 6%)
New Hampshire : Obama (2%)
Virginia : Obama (0,3% - 2%)

Florida: Romney (1,5%-3%)

Això comporta que si no hi ha cap sorpresa, ara mateix es podria preveure un resultat final de 
Obama 303 - Romney 235 , que coincideix plenament amb la porra dels 100 i els 150 dies d'aquest bloc.



A contrarellotge (40 hores)

Ohio, Virginia, Colorado, New Hampshire... cada vot compta, un vot pot ser la diferència, fins i tot el de Josh Lymans 



Sandy (7 dies)

Definitivament els aspectes meteorològics estan tenint un paper destacat en aquesta campanya electoral. A l'agost va ser l'Isaac, una tempesta tropical que va estar a punt de fer suspendre la convenció Republicana a Florida. 10 dies més tard, una forta tempesta va obligar Obama a canviar l'escenari del seu discurs d'acceptació a Carolina del Nord. I aquesta setmana, a sols 7 dies de les eleccions, una tempesta tropical convertida en huracà de grau 2, el Sandy, està destrossant la costa est dels Estats Units.

Aquesta nit ha arribat a Nova York i Nova Jersey, zones que Obama ja ha declarat zones catastròfiques,  provocant inundacions a les grans ciutats (metros inundats, milions de persones sense llum, 83 morts). Inundacions que a Nova York han superat rècords que dataven de 1821.

Què han fet els 2 candidats davant aquest extraordinari  fenomen extrem de la naturalesa? Per començar els dos candidats han decidit parar els actes de campanya (hi ha certa controvèrsia en el fet que sembla que Romney no els hauria anul·lat tots i estaria fent campanya a Ohio) i centrar-se en recollir diners per les víctimes.
En la memòria de tothom hi ha la nefasta gestió que l'Administració Bush va fer de l'huracà Katrina l'any 2005 i és per això que Obam, s'ha posat el mono de commander-in-chief i s'ha posat a treballar en allò que millor sap fer: posar-se al capdavant i aparentar que es farà el màxim i millor possible per salvaguardar la vida dels seus ciutadans. Obama no sols hi té molt a perdre en el fet que ell és el màxim responsable de les forces de salvament de tot el país sinó per que l'huracà Sandy està fent molt de mal a tota la costa est, i sobretot a la part nord d'aquesta.
Aquesta zona no sols és la zona més poblada dels EEUU, sinó que alhora és el major recollidor de vots dels demòcrates i Obama. La victòria de qualsevol president demòcrata es fonamenta essencialment en California a la costa oest i sobretot en tota la zona nord de la costa est (New York, Vermmont, Maine, Massachussets, Virginia, New Hampshire, New jersey, Delaware, Maryland, Connecticut, Pennsilvanya). Per tant, Obama necessita fer sentir a la seva gent que està segura a les seves mans i que no tenen res a témer.
Romney en canvi, el millor que pot fer és passar desapercebut i resar per a que hi hagi el mínim de desgràcies possibles. No pot guanyar-hi res i menys des que en un acte de campanya per les primàries va anunciar que si arribava a ser President, eliminaria o privatitzaria l'agència del govern federal que gestiona la resposta a les catàstrofes naturals i que ara mateix té un paper imprescindible en la lluita contra els efectes de Sandy,

Obama-Romney: 3er i darrer debat (14 dies)

Va començar el primer debat difús i absent, durant el segon debat va reaccionar sense acabar de convèncer i avui, al tercer debat Obama ha acabat exercint del que és, un líder. Malgrat això, la suma dels tres debats han acabat en taules, sobretot per que Obama malgrat guanyar pels punts no n'ha tret res, i en canvi Romney ha aconseguit el títol de "candidat presidenciable amb cara i ulls",  fet que es reflecteix a les enquestes malgrat que ho continua tenint molt difícil per guanyar.

Obama arribava al tercer debat amb els deures en política exterior fets. La figura del "commander-in-chief" imposa i dona força a qualsevol candidat, sobretot si durant els darrers 4 anys s'ha matat a l'enemic nº 1 dels Estats Units, Bin Laden, o ha retornat a casa les tropes instal·lades a l'Afganistan.

A Florida, swing-state molt renyit, s'ha debatut sobre la sortida de les tropes d'Afganistan, sobre les tropes a l'Iraq, la rebel·lió Siriana, la Primavera Àrab, els retalls en el pressupost en defensa, l'Iran, Rússia, la Xina, i fins i tot Israel... però malgrat tot, cada un d'aquests temes ha tingut un rerefons econòmic, de política interior nord-americana. Evidentment tots dos saben que malgrat la política exterior nord-americana és important en tant que els americans necessiten i volen ser la 1a potencia mundial, també és evident que l'actual crisis econòmica és molt més important en el dia a dia de la vida nord-americana i que serà un dels principals motius que faran decantar el vot per un o altre candidat. Per això, sovint el moderador ha hagut de recordar als candidats que aquest debat no era`d'interior sinó d'exterior.

Romney ha continuat amb els atacs a la política dels darrers quatre anys del President Obama i aquest al seu torn ha continuat rememorant els canvis de dicurs i les errades de Romney dels darrers mesos de campanya. 

Obama ha aconseguit la frase d'or als 41 minuts del debat amb una discussió sobre el pla de defensa de Romney i la modernització i augment de la Marina. A la reflexió de Romney sobre que la Marina nord-americana era més petita ara que la del 1916 i que per tant el president el que havia de fer era assegurar la defensa dels ciutadans i no retallar el pressupost de defensa, Obama ha respòs:

"You mentioned the Navy, for example, and that we have fewer ships than we did in 1916. Well, Governor, we also have fewer horses and bayonets because the nature of our military's changed. We have these things called aircraft carriers where planes land on them. We have these ships that go underwater, nuclear submarines"

Obama-Romney 2on Round (21 days)

2on debat presidencial a sols 21 dies de la votació final. Aquest, amb un sistema de debat diferent, doncs qui ha fet les preguntes i ha introduït els temes no ha estat la moderadora sinó que han estat els assistents al debat (prèviament escollits per l'empresa d'enquetses Gallup) qui han preguntat als dos candidats. Un debat "Town Hall".

Aquest cop, Obama ha aparegut al debat i ha lluitat fins al final davant un Mitt Romney que ha continuat amb  el bon to que ja va mostrar al 1er debat però que ha hagut d'anar a remolc del president. 
Obama ha atacat i ha acusat Romney de no dir la veritat gairebé a cada intervenció. El punt d'inflexió del debat l'ha protagonitzat l'atemptat que va matar l'ambaixador de Libia. Als 72 minuts de debat Romney ha comès el seu únic 'i greu' error acusant Obama i el seu equip d'utilitzar l'atemptat al seu favor i de no dir que havia estat un "act of terror" fins 14 dies desprès. Obama ha respòs que ho va dir just el dia desprès en un acte al Rose Garden de la Casa Blanca. Al final ha hagut d'intervenir la moderadora donat la raó a Obama després de llegir la transcripció del Rose Garden. La frase del debat ha estat "Can you say that a little louder, Candy?". A partir d'aquell moment Obama ha crescut i Romney s'ha posat més nerviós fins que al final Obama ha aprofitat els seus dos darrers minuts sense rèplica per tirar en cara a Romney el 47%, segurament la xifra que marcarà la campanya electoral.

Les diferents enquestes dels mitjans de comunicació al final del debat han mostrat un lleuger avantatge per al President Obama, que haurà de seguir afinant les seves previsions de futur si vol sortir victoriós del tercer i darrer debat de la campanya.

Malgrat tot, el que compta són els resultats als 8 swing states que acabaran decantant la victòria a un o altre costat de la balança. Ara mateix, Romney aconseguiria guanyar a Colorado, Carolina del Nord i Florida, en canvi el President Obama guanyaria Nevada, Iowa, Wisconsin, Virginia i Ohio.
Altre cop, sembla ser que la majoria de camins per a la victòria final passaran per Ohio!

Biden-Ryan (23 dies)

Desprès del fiasco d'Obama al primer debat presidencial, i les enquestes mostrant una recuperació de Romney als 'swing states', el paper de Joe Biden a l'únic debat de vicepresidents celebrat divendres passat a Kentucky era crucial per la candidatura del President Obama.
Biden, gat vell de la política amb més de 40 anys de senador a les espatlles va mostrar-se en tot moment confiat i guanyador davant un Ryan que va fer tot el que va poder per no perdre el tren del debat.
Jutgeu vosaltres mateixos i traieu les vostres pròpies conclusions.

 

màgia sobre el Tamesis



Steve Frayne, més conegut com a 'Dynamo' és un mag anglès de 30 anys capaç de fer això que podeu veure en un vídeo promocional del seu espectacle de màgia. Sols li va faltar poder multiplicar els pans i els peixos!

El primer debat, per Romney (34 dies)

El primer debat de les presidencials 2012 celebrat a Denver, no passarà a la historia. 
Un debat tou, sense ritme, sense interpelacions dialectiques dignes de recordar o comentar i amb un moderador que no ha aportat gens de joc ni de ritme al debat. Sí, s'ha parlat de política en majúscules i amb això ja gairebé n'hi hauria d'haver prou, però acostumats al showtime americà, ha deixat un regust de desencís.

El més destacable ha estat, a ulls de tothom, la victoria de Mitt Romney. Si això fos un combat de boxa Romney hauria guanyat als punts, si fos un partit de futbol, Romney hauria guanyat per un trist 1a 0. I això  reflexa precisament el que ha estat el debat. 
Un President Obama apagat des del minut 1, descol·locat, gris, desentrenat (Kerry ha fet la seva feina?), sense propostes pròpies, atacant el sistema de taxes de Romney com si en fos un expert, adormint qualsevol intent de debat per part de Romney, sense frases per recordar ni histories per explicar. 
En canvi Romney ha fet el seu paper, el de l'aspirant que va per darrera a les enquestes i necessita prèmer l'accelerador per recuperar tot aquell terreny electoral que ell mateix ha perdut els darrers 9 mesos. Un Romney segur, amb la lliçó i les frases ben apreses, sense perdre els papers en cap moment, amb aquell punt d'agressivitat que se li demana a qualsevol candidat.
En definitiva, Romney continua viu a l'espera del segon debat. Mentrestant, Obama té temps per despertar, preparar-se més bé i donar molt més joc d'aquí a 15 dies.




Els debats (37 dies)

A punt de començar l'octubre, mes culminant de la campanya als Estats Units i sobretot mes en que els debats prendran la paraula. Segons com vagin, acabaran per confirmar la victòria de Barack Obama o en canvi posaran una emoció final al duel que l'enfronta amb Mitt Romney.

Llistat de debats:

Presidencials: Barack Obama VS Mitt Romney

Tots els debats duraran 90 minuts i es faran de 9 a 10:30 p.m. segons el fus horari estàndard de l'Est.

1er - 3 d'Octubre a la Universitat de Denver, Colorado (web del debat)
El moderarà Jim Lehrer, que amb aquest haurà moderat fins a 12 debats presidencials i anirà sobre política interior. constarà de 6 blocs temàtics de 15 minuts cada un (els tres primers sobre temes econòmics i els tres darrers sobre salut, el rol del govern i com governar).

2on - 16 d'Octubre a Hempstead, Nova York
El moderarà Candy Crowley, periodista de la CNN i serà un debat d'estil 'town-hall'. És a dir, els espectadors del debat podran fer preguntes directes als candidats sobre qualsevol tema i cada candidat tindrà 2 minuts per respondre. Lespersones seran triades per la casa d'enquestes Gallup.

3er - 22 d'Octubre a Boca Raton, Florida
El moderarà Bob Schieffer, periodista de  la CBS i versarà sobre política exterior. El format serà exactament el mateix que el primer debat.

Vice-presidents: Joe Biden VS Pau Ryan

1er - 11 d'Octubre a Danville, Kentucky
El moderarà Martha Raddatz, periodista de ABC i versarà sobre política interior i exterior. El format serà com el primer debat presidencial però amb 9 blocs de 10 minuts.


Wake the fuck up (40 dies)

L'elecció s'apropa, l'enginy de les candidatures s'aguditza al màxim i l'equip d'Obama està més creatiu que mai.


 

4a Porra (50 dies)

Mitt Romney perdrà les eleccions. O això almenys és el que diuen les enquestes dels darrers 150 dies fins a dia d'avui. Les dues convencions celebrades fa 15 dies no han suposat cap gran canvi als 'swing states', els 7 o 8 estats que podrien decantar la balança presidencial cap a una o altra banda. Romney sembla estar reduint les diferències però de moment no n'hi ha prou per a poder intentar posar pressió a l'equip d'Obama que s'ha llançat de cap als swing states per assegurar-se la reelecció.

No serà una victòria espectacular. De fet, serà menor que la que va obtenir davant McCain, però davant el 'menor' Obama dels darrers 4 anys, el partit republicà sols ha pogut trobar un home gris que no aixeca cap mena de passió davant la ciutadania, i que ha acabat triant un 'Tea Party' de company d'equip per a poder assegurar que, com a mínim, els seus el votin.

50 dies: OBAMA 323 - ROMNEY 215


200 dies:  Obama  328 - Romney 210
150 dies:  Obama  303 - Romney 235
100 dies:  Obama 303 - Romney 235
50 dies:    Obama 323 - Romney 215

11 de Setembre de 2012

Per fi ha arribat l'onze de Setembre més mogut dels darrers anys. L'onze en que Barcelona ha de quedar petita. L'onze que ha mobilitzat més balcons i finestres de totes les cases. L'onze de més esperança, l'esperança de que avui comenci un nou futur. Un futur en llibertat.

 

Mentrestant a Vic, l'Ajuntament, de manera solemne i amb la Guàrdia Urbana vestida de gala, va fer onejar una estelada que de forma permanent restarà a la Plaça del Mil·lenari de Vic fins a la victòria final. 

El 1er 4 de 8

Avui fa exactament 10 anys que els Sagals d'Osona van descarregar el seu primer 4 de 8. Va ser a la Plaça Major de Vic, durant l'actuació de les 'Colles de l'Eix' que es celebrava per primer cop a la capital osonenca. M'ho ha recordat aquest matí, l'actual president de la colla, en Lluís Casellas.
Des de llavors ha plogut molt, però aquell no deixarà mai de ser el primer de molts.


Convenció demòcrata - 4a part (61 dies)

La convenció demòcrata ha acabat. Ho ha fet allà on no tocava, i és que la pluja (que queia a bots i barrals) ha impedit que Obama fes el seu discurs d'acceptació davant 80.000 persones a l'estadi dels Panters. S'ha hagut de conformar en fer-ho a l'escenari dels darrers dies, però això no ha impedit que un cop més Obama hagi enlluernat. Podeu llegir el discurs, que ell mateix ha titulat "We don't turn back" aquí. Amb un final dels darrers 9 minuts espectaculars on Obama substitueix el "Yes We Can" de 2008 pel "He/Se gives me HOPE".

Abans, Obama ha estat precedit pel candidat a la vicepresidència Joe Biden i per John Kerry, candidat al 2004. La nit ha donat per molt, fins i tot per discursos de famosos i estrelles com Scarlet Johansson.

Així doncs la convenció demòcrata ens deixa 3 grans discursos, Michelle Obama (el sentiment i la passió), Bill Clinton (ovacionat per la gran majoria de diaris nord-americans com un dels millors discursos de tota la història de les convencions, i això que parlava de economia) i com no, Barack Obama "I'm the President".

 
“On every issue, the choice you face won’t just be between two candidates or two parties. It will be a choice between two different paths for America. A choice between two fundamentally different visions for the future. […] But know this, America: Our problems can be solved. Our challenges can be met. The path we offer may be harder, but it leads to a better place. And I'm asking you to choose that future.” 


"America, I never said this journey would be easy, and I won’t promise that now. Yes, our path is harder, but it leads to a better place. Yes, our road is longer, but we travel it together. We don’t turn back. We leave no one behind. We pull each other up. We draw strength from our victories. And we learn from our mistakes." 



Convenció demòcrata - 3a part (62 dies)

El segon dia de la convenció demòcrata començava encara amb l'emoció i el record de les paraules i el discurs del dia abans de Michelle Obama, fins al moment, el millor de les dues setmanes de convencions. Si una frase quedarà serà "Being president doesn't change who you are, it reveals who you are" i sobretot els darrers 5 minuts on la Primera Dama va arrencar plors de molts dels delegats i de molts dels espectadors que l'estaven veient. D'això es tractava! Bona feina d'ella i sobretot dels seus ajudants!

El 2on dia de les convencions sol estar reservat per al candidat a la Vicepresidència. Va ser el cas de Sarah Pallin (per cert, si voleu saber com funciona un teleprompter aneu al minut 31:00 del link anterior) i Joe Biden el 2008 i també el de Paul Ryan la setmana passada a la convenció republicana. Aquest cop però els demòcrates han canviat la lògica imperant. Biden és un personatge conegut i amortitzat, 4 anys de VP i 36 anys de Senador per Delaware fan que tingui poc a dir i/o a convèncer. 
En el seu lloc, i davant el perill de que l'electorat demòcrata es quedi a casa els demòcrates necessitaven algú que aportés més vots, algú venerat pel public americà, algú amb pedigree que es posés com un soldat més a les ordres del Commander in Chief, Barack Obama. I aixi és com els demòcrates han donat el prime time del 2on dia de convenció al 'Big One', al més gran entre els grans, considerat pel poble americà com un dels millors Presidents del Segle XX, Bill Clinton.

I Clinton no ha fallat, ha pujat a l'escenari amb aquella cara de bon nen i de no haver trencat mai cap plat, ha estat l'encarregat de nominar el President Barack Obama com a candidat demòcrata i durant 45 minuts ha desgranat la política econòmica d'Obama (com ja va dir fa molts anys "It's the economy, stupid") per contraposar-la a la que volen fer els republicans.


Per cert, el mal temps no sols va afectar els republicans. La previsió de pluja ha anul·lat la darrera jornada que s'havia de fer a l'Estadi dels Caroline Panters amb 70.000 persones de públic. En el seu lloc, Obama s'haurà de conformar en parlar davant l'auditori del pavelló on s'està celebrant la resta de convenció. Els republicans ja s'han afanyat a dir que el canvi d'escenari no és pel mal temps previst sinó per la poca capacitat de convocatòria que Obama ha rebut.




Convenció demòcrata - 2a part (63 dies)

El primer dia de convenció demòcrata ens ha deixat vàries 'actuacions' estel.lars.
D'una banda, l'alcalde de Sant Antonio, Julián Castro, s'ha convertit en el primer llatí que obre una convenció demòcrata amb la keynote adress d'avui. Obama ha volgut donar a un llatí la mateixa oportunitat que John Kerry li va donar a ell mateix a la convenció demòcrata de 2004. Tota una fita per a un alcalde jove amb molt de futur a les files demòcrates.



Michel Obama ha estat la gran estrella de la nit. És la gran cara de la campanya. Més valorada pels ciutadans que qualsevol polític, fins i tot més que el seu marit, i el que és més important, la gent se la creu. Per això Michelle Obama parla sobre el seu marit i tot l'esforç que està fent pels americans, per que la gent se la creu i ara mateix la gent necessita creure en algú que els porti endavant. És la gran carta de Barack Obama.



Martin O'Malley, Governador de Maryland ha estat un dels molts Governadors que han parlat aquesta passada nit. Un personatge diuen, amb aspiracions a fer política nacional, potser de cara al 2016? Si és així, anem ben arreglats. Adeu a les emocions en campanya....


I per acabar, un curiós anunci de Barack Obama per donar a conèixer la Convenció Demòcrata de Charlotte

Convenció demòcrata - 1a part (65 dies)

Avui comença la convenció demòcrata que es celebrarà els propers 4 dies a Charlotte, Carolina del Nord.
Desprès de la convenció republicana i el xou de Clint Eastwood, els demòcrates intentaran aturar l'empenta republicana per tal d'encarar els darrers 60 dies amb totes les possibilitats de victòria intactes.

Els dos primers dies, la convenció tindrà lloc al pavelló Time Warner, estadi de l'equip NBA Charlotte Bobcats amb capacitat per a més de 20.000 persones. El darrer dia, la convenció es traslladarà a l'estadi Bank of America, seu de l'equip de l'NFL Caroline Panters, amb capacitat per a més de 75.000 persones.

Obama torna a triar un estadi de futbol americà per a donar el seu discurs d'acceptació de candidatura, desprès que el 2008 va omplir amb més de 84.000 persones l'estadi dels Denver Broncos.

A tall d'exemple de com son les convencions dels partits i la comparació amb la realitat, aquests son els números de les convencions del 2008. No és d'estranyar que els republicans no connectin amb la població.

2011 Població americana per raça: White: 63.4% / Black: 13.1% / Hispanic/Latino: 16.7%
2008 Delegats demòcrates per raça: White: 65% / Black: 23% / Hispanic/Latino: 11%
2008 Delegats demòcrates per raça: White: 93% / Black: 2% / Hispanic/Latino: 5%

Aquí teniu la procedència dels delegats demòcrates aquest 2012


"Escolta, Sepharad"

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén." 

Convenció Republicana - 4a part. (67 dies)

El darrer dia de les convencions es reserven per a l'estrella. Per al candidat a la Presidència. De fet, tota la convenció gira al voltant de la idea de que tot el que es faci ha de servir per crear el caliu i el cultiu suficient com per a que el discurs del candidat sigui seguit pel màxim nombre de persones a través dels centenars de plataformes comunicatives possibles.

La 40a Convenció Republicana de Tampa (Florida) ha acabat doncs amb el discurs d'acceptació de la nominació de Mitt Romney, que ha estat introduït per un dels homes que més havia sonat com a candidat a la vicepresidència, el senador llatí de pares cubans, Marco Rubio.

La sorpresa televisiva ha estat l'aparició de Clint Eastwood donant suport a Mitt Romney, republicà de tota la vida però que va protagonitzar un anunci polèmic (emès a la mitja part de la superbowl 2012) que podia semblar que donava suport a Obama a partir de la marca de cotxes Chrysler)

 



Convenció Republicana - 3a part. (69 dies)

Continua la convenció republicana. Si ahir era el torn de la 1a dama i del convidat estrella, el 2on dia està destinat a la figura i el discurs del candidat a la VicePresidència, el congressista per Wisconsin, Paul Ryan.
Podeu llegir aquí el text sencer del discurs.
Ryan, com Romney, no és un orador brillant capaç d'aixecar passions entre el públic, malgrat que per descomptat els delegats estan entregats als seus líders al 100% i els hi aplaudeixen tot.

En una convenció hi ha desenes de discursos de diferents líders del partit. Ahir, un dels que va brillar va ser l'ex secretaria d'estat, Condolezza Rice (i que també havia sonat fa uns mesos per a la vicepresidència).
De qui va ser la idea de fer parlar Rice abans que Ryan?

 

Convenció Republicana - 2a part. (70 dies)

Finalment, i amb el permís de la tempesta tropical Isaac, ha començat la Convenció Republicana. Aquesta darrera nit, les diferents delegacions estatals han anat atorgant els vots dels seus delegats als diferents candidats. Bàsicament als dos que encara no s'havien retirat, Mitt Romney i Ron Paul, malgrat que Rick Santorum també ha obtingut alguns vots.
Sense sorpreses i com era d'esperar, Romney ha aconseguit 2.096 vots (en necessitava 1.144) i ha estat nominat pel Partit Republicà com a candidat a la Presidència dels Estats Units, 8 mesos desprès que les primàries del partit comencessin a Iowa.
Seguidament, els delegats han proclamat per aclamació Paul Ryan com a candidat a la VicePresidència.

Finalment han arribat els discursos. Com sempre, el primer dia éstà reservat per la dona del candidat i per la Keynote Adress que dona un polític, sovint conegut, sovint desconegut (com Obama a la convenció demòcrata del 2004).
Aquest any ha estat el torn del Gobernador de New Jersey, Chris Christie. Un pes pesat dels republicans, al qui molts donen bones opcions a les primàries del 2016 en cas que, com sembla, Romney falli en el seu assalt a la Casa Blanca.
Com veureu, un discurs, unes maneres, un llenguatge, uns moviments, un to i una figura molt diferent a la del mateix Romney. Un líder en plena acció!

 

Convenció Republicana - 1a part. (72 dies)


Tothom pendent de si l'Isaac, una de tantes tempestes tropicals acaba agafant forma d'huracà quan toqui a terra a la Península de Florida. Un gran contratemps en forma de possible suspensió temporal per al 'momentum' republicà de Mitt Romney, que va començar fa quinze dies amb l'anunci de Paul Ryan com a VP i que hauria d'aconseguir el punt àlgid a partir de d'aquest mateix dimecres durant la celebració de la Convenció Republicana que el nomenarà formalment com a Candidat a la Presidència dels Estats Units pel Partit Republicà.
No es pot lluitar contra els elements naturals....

Post d'estiu. Moments Olímpics (IV) - Esports d'Equip

Grans finals olímpiques, el Basquet, l'Handball o el Voleyball han estat competicions molt interessants amb finals encara molt més interessants!

Basquet : USA - Espanya


Handball: França - Suècia


Voleyball: Brasil - Rússia 

Post d'estiu. Moments Olímpics (III) - Phelps

El final de la carrera olímpica de Michael Phelps l'ha coronat com l'esportista amb més medalles de tots els Jocs Olímpics. 22 medalles, 8 d'elles d'or amb una final apoteòsic a Londres de 6 ors i 2 plates. Se'l trobarà molt a faltar.

                                                                             200 estils




4x200 lliures

Post d'estiu. Moments Olímpics (II) - Bolt

6 de 6 en victòries en finals olímpiques (3 a Pequín i 3 a Londres). La pregunta és, per què es para aquí? I els 400?




Post d'estiu. Moments Olímpics (I) - Inauguració

La cerimònia d'inauguració


Grans Moments:  
Revolució Industrial (0:18:46)
James Bond & the Queen (0:34:10)
Mr: Bean i Carros de Foc (0:56:17)
Encesa Foc Olímpic (3:39:25)

Who is Paul Ryan? (82 dies)

Paul Ryan, 42 anys, congressista per l'estat de Wisconsin des de 1998, i des de la setmana passada candidat a la vicepresidència dels Estats Units en la candidatura de Mitt Romney.


Considerat com un dels intel·lectuals del Partit Republicà, Ryan és un dels preferits pel Tea Party i l'ala més conservadora, durant l'administració Bush va proposar un pla per privatitzar totalment la seguretat social (a l'extrem d'Obama) i la darrera setmana el Wall Street journal havia fet editorials a favor de que ell fos l'escollit per Romney.
La pregunta són: Per què Ryan? Ajudarà Romney a guanyar? Qui hi surt guanyant?

1 - Ryan és un perfil jove amb molt recorregut. Si guanyen, serà un perfecte presidenciable quan Romney es retiri, si perden podria ser un bon candidat de cara al 2016 i hauria guanyat temps i coneixement per enfrontar-se als grans noms republicans que no han volgut presentar-se el 2012 per no enfrontar-se a Obama però que si ho faran el 2016.

2 - El Tea Party ha aconseguit col·locar "un dels seus" a la carrera presidencial, i amb molt de recorregut de futur. Romney aconseguirà reunir a tot el vot conservador al seu costat tal i com varen fer els republicans a les midterm del 2010.

3 - Ryan no restarà vot a Obama. Però aglutinarà el de Romney. Amb això no n'hi ha prou per guanyar, per tant, creu Romney que Obama perdrà molt de suport respecte el 2008?

3a Porra (100 dies)


Queden just 100 dies per a les eleccions presidencials nord-americanes del primer dimarts del mes de novembre d'un any de traspàs, és a dir, del 6 de Novembre de 2012. Segueixo amb la 3a porra desprès de les fetes quan faltaven 200 i 150 dies pel dia D.
En menys d'1 mes, els dos candidats celebraran les seves convencions nacionals que els nominaràn oficialment com a candidats dels seus respectius partits i Mitt Romney anunciarà finalment qui serà el seu candidat/a a la VP en tant que Obama continua fent tàndem amb Joe Biden.

Com ja hem anat dient, l'elecció s'acabarà decidint a 6 estats claus (Colorado, NevadaFloridaIowa, Ohio i Virginia) que ara mateix es decanten tots majoritàriament per Obama excepte 2 estats en que hi ha un empat gairebé tècnic (Florida i Virginia).

(100 DIES) - OBAMA 303 - ROMNEY 235

La porra dels 150 dies fou la mateix que la dels 100 dies (Obama 303 - Romney 235), i la dels 200 dies era Obama 328 - Romney 210. Malgrat que si Florida acabés caient del cantó demòcrata el resultat final seria més semblant al de la porra dels 200 dies  

London 2012

Avui acaba la 29a Olimpíada i comencen els 30ens Jocs Olímpics que es celebren a Londres, primera ciutat en acollir per 3er cop uns Jocs Olímpics

Fotos en moviment

Espectaculars imatges en moviment de Nicolas Ritter




National Geographic i la realitat augmentada

En qualsevol moment pot aparèixer un Tiranosaurus Rex lliure al mig d'un centre comercial d'Hongria. Sobretot si s'uneixen l'agència Appshaker i National Neographic.

El Secret de la Felicitat

Coca-Cola, una màquina de crear relats!

NOTA: Activeu els subtítols.

KLM meet&seat

Remena pel Facebook, tria pel Linkedin i si trobes un company de viatge millor, compra'l.
Arriba el Social Seating!


Viral sobre l'Alzheimer

L'anunci dels tres porquets


Com es cobriria la història dels tres porquets avui en dia tant en paper com de forma online?
The Guardian ho explica.

El Partit Verd (112 dies)

Ni Obama ni Romney, el primer candidat formal a la presidència dels Estats Units és una dona, es diu Jill Stein i ha estat nominada pel Partit Verd aquest cap de setmana a Baltimore.
El Partit Verd es va fundar el 1991 i va fer-se popular en donar suport a la campanya presidencial de Ralph Nader el 1996 i el 2000. Malgrat haver aconseguit guanyar alguns càrrecs locals amb anterioritat, en l'actualitat no té cap càrrec públic ni a nivell nacional ni a nivell estatal.
El Partit verd no accepta donacions provinents d'empreses i basa la seva ideologia en l'ecologisme, la democràcia participativa no jeràrquica, la justícia social, el respecte a la diversitat, la pau i la no violència.
El passat 2008, el Partit Verd va nominar a una ex-congressista demòcrata com a candidata i va basar la seva campanya en el retorn de les tropes d'Irak i Afganistan, una plataforma única d'accés universal a la salut, reparacions per als afroamericans i la creació d'un Ministeri de Pau. Va obtenir el 0,12% dels vots i va acabar en 7a posició. Sí, no sols hi ha 2 candidats, el 2008 n'hi varen haver fins a 25.
Jill Stein ja va enfrontar-se a Mitt Romney en les eleccions a Governador de Massachussets fa 10 anys i basarà la campanya en la lluita contra el canvi climàtic i la dependència del petroli.

Com a anècdota, la gran derrotada de la convenció 'verda' fou Roseanne Barr, actriu coneguda per una sèrie anomenada 'Roseanne' de gran èxit a TV3 a finals dels 80.


Social Media Election 2012 (115 dies)


  Seguidors a Facebook
                            01/01/2012                  11/07/2012
Mitt Romney         1.265.000                    2.285.000
Barack Obama   24.230.000                  27.280.000

  Seguidors a Twitter
                            01/01/2012                 11/07/2012
Mitt Romney           219.000                       640.000
Barack Obama   11.700.000                  17.400.000

  Vídeos vistos a YouTube
                             01/01/2012                   11/07/2012
Mitt Romney           3.000.000                   10.500.000
Barack Obama    168.000.000                  199.000.000




Believe VS Forward (116 dies)

BELIEVE IN AMERICA

VS

FORWARD

Dies fets de vidre

Un nou vídeo de tecnologia futura, o no tant futura...

 

Silencis sonors

L'any 1983, Gerry Adams guanyà per primer cop l'escó al Parlament de Westminster. Era poc desprès de les vagues de fams dels presoners polítics que acabaren amb la mort de Bobby Sands (que també havia estat escollit parlamentari britànic enmig de la vaga). En aquell moment, la sempre reconeguda i prestigiosa cadena britànica BBC, tenia ordres de censurar les paraules de qualsevol representant del Sinn Féin i sols oferia imatges sense veu de Gerry Adams, fet pel qual els espectadors britànics varen tardar molts anys en conèixer la veu del cap de files republicà.


Ahir, gairebé 30 anys desprès, la televisió va tornar a censurar el so d'una conversa molt especial entre la Reina Elisabet II i el Vice-Primer Ministre d'Irlanda del Nord. Aquest cop però, ha estat el de menys per que Martin McGuinnes ja fa molt de temps que es pot expressar en llibertat en gairebé tots els mitjans de comunicació nordirlandesos. 


Entremig, és clar, hi ha hagut un procés intens de negociació, l'abandó de les armes i altres formes de violència, el reconeixement d'interlocutors, milers de converses i diàlegs, predisposicions de totes les parts en la recerca de la pau... exactament tot el que no hi està havent en aquests moments tant claus al País Basc. Per això és tant impossible veure aquesta foto a l'altre banda del Mar Cantàbric. 

Watergate, 40 anys

Aquesta setmana es conmemora el 40è aniversari del cas 'Watergate'.
'Watergate' és el nom amb que es coneix l'escàndol polític en que es va veure implicada l'Administració Nixon i que va acabar amb la primera i darrera dimissió (fins ara) d'un president dels Estats Units en tota la seva història.

El juny de 1972, 5 persones varen ser detingudes per la policia al ser descobertes robant a l'edifici del complex Watergate de Washington. L'edifici en qüestió era la seu del Partit Demòcrata. L'amplia investigació d'un fet tant estrany, sobretot per part de dos periodistes del Washington Post, Woodward i Bernstein, va posar de relleu que els diners per pagar els lladres detinguts sortien d'un fons de suborns utilitzats pel comitè de campanya per la reelecció del President Nixon. A partir d'aquí la posterior investigació al Senat va portar a descobrir que Nixon tenia un sistema de gravació de trucades en cintes magnetofòniques, les quals implicaven al mateix President, que hauria intentat encobrir el robatori. L'exigència de la cort Suprema dels Estats Units a la Presidència per que lliurés les cintes i el seu posterior lliurament provocà l'inici d'un 'impeachment' (moció de censura) fet que va acabar forçant a Nixon a presentar la dimissió.
Nixon no va arribar mai a ser processat judicialment per aquests fets ja que el seu successor i antic Vice-President, Gerarld Ford, li va atorgar un indult incondicional.

Un fet tant extraordinari no va passar desapercebut a Hollywood i d'aquí en va sortir una gran pel·lícula l'any 1976 "Tots els homes del President" protagonitzada per Robert Redford (Woodward) i Dustin Hoffman (Bernstein) i dirigida per Pakula. La pel·lícula posava de manifest l'existència d'un informador secret provinent de l'administració Nixon que va acabar passant la informació necessària per a que els periodistes acabessin destapant l'afer. El talp conegut amb el sobrenom de 'Gola profunda' va acabar descobrint la seva identitat 31 anys desprès dels incidents i va acabar sent l'antic director associat de l'FBI. Mark Felt.

Richard Nixon té el rècord de ser l'únic president dels Estats Units que ha dimitit del càrrec però potser també l'honor d'haver-ho fet, en la seva situació, molts ho haurien d'haver fet i no es van atrevir mai a fer-ho, amb tot el que comporta pels seus ciutadans.

Emili Teixidor

Pa Negre
I
QUAN FEIA BON TEMPS, DES DE PASQUA FLORIDA FINS A
principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres.

Ens havíem enfilat a tots els arbres de l'hort dels fruiters, prou forts per aguantar-nos a tots tres i
prou baixos perquè hi poguéssim pujar sense escala, però després de provar-los vam triar la prunera
vella com a cau definitiu. La prunera o el pruner vell tenia l'enforcadura del tronc ample, acollidora i
fosca com el fons d'una perola, i les tres branques que hi naixien permetien d'instal·lar-nos-hi amb
comoditat, repenjar l'esquena i repartir-nos l'espai amb precisió: tocava una branca per cadascú.

L'entreforc era el lloc comú on ens trobàvem. Les branques, en canvi, eren terrenys privats,
cadascú hi guardava les coses que volia, tractava els branquillons com li semblava, penjava cintes o
papers a les fulles, collia les prunes per a ell tot sol i no tenia cap obligació de compartir-les amb els
cosins, i fins i tot podia no respondre a les preguntes llançades des de les branques veïnes, com si es
trobés en una cambra tancada i el fullam fos una paret que no deixava passar les paraules.

Els altres arbres, veïns de la prunera vella, eren pomeres la majoria, alguns perers, pruneres joves
amb branques massa primes per suportar els nostres moviments, arbres revelis deia l'àvia,
amb el brancam espès i de poca alçada. Més enllà de l'hort hi havia un parell d'oms mig corcats i el
cirerer a la vora del camí, els roures de la roureda del prat, arran del bosc petit, i el saüquer immens
del darrere de la masia, tan alt que mai no havíem pogut comptar totes les branques, ramificades fins a
l'infinit, com una xarxa que s'estenia més amunt de la teulada del mas. El saüquer era l'arbre de l'àvia
Mercè perquè es veu que les flors que feia eren medicinals, i  sempre que podíem deixàvem les
finestres del darrere de la casa obertes perquè entrés el perfum de les flors de saüc —la flaire deia
l'àvia— i només respirant aquella olor marxessin totes les malalties, que ella en deia malures.

Només la prunera vella tenia les branques prou llargues i fortes per acollir-nos bé. Una casa
vegetal amb la fusta rugosa, fosca i revellida d'una cabana al mig del bosc o d'una paret ensutjada de la
cuina.


Sistema Electoral grec

A molts dels que varen seguir ahir les eleccions gregues els va sorprendre la gran diferència d'escons (gairebé el doble) entre el partit més votat (Nova Democràcia) i el segon més votat (Syryza) en tant que finalment aquests partits sols han estat separats per un ajustat 3% del vot. És la màgia dels sistemes electorals.
El parlament grec té 300 seients, els quals s'escullen en 56 circumscripcions, 48 són plurinominals (la més gran és 'Atenes A' que reparteix 42 diputats) i 8 d'elles uninominals (com per exemple 'Thesprotia'). 
El partit guanyador, amb més vots, rep un bonus de 50 diputats que s'acaben d'omplir amb els noms dels candidats que no han estat escollits en les circumscripcions. És un bonus que en teoria ha de servir per a que el partit guanyador obtingui la majoria absoluta de la cambra i per tant els governs que es formin tinguin el màxim d'estabilitat (fet que com hem vist, no sempre es compleix).
El sistema de vot és el de vot llistes obertes de partit, és a dir l'elector pot marcar tants diputats com escons es reparteixin en la seva circumscripció, però aquests diputats han de ser tots del mateix partit al qual l'elector dóna el seu vot.
El repartiment d'escons es fa seguint la representació proporcional. Els escons es reparteixen  a cada circumscripció proporcionalment al percentatge dels vots vàlids totals, tenint en compte que existeix una barrera mínima del 3% a nivell nacional. 
El fet de poder triar els candidats que més t'agradin de la llista del teu partit, comporta que molts diputats es puguin quedar sense seients. Una de les particularitats és que els caps de llista i els antics Primer Ministres estan deslliurats d'aquesta norma i automàticament son col·locats els primers de la llista i exclosos del sistema de 'creuetes'.
A Grècia el vot és obligatori per llei, però la llei ni es compleix ni hi ha sancions. En el passat però, els ciutadans grecs havien de presentar el certificat de vot per poder obtenir el carnet de conduir o el passaport.
El cap d'estat, o president de la República, és escollit pel Parlament per un mandat de 5 anys (i un màxim de 2 mandats). L'escollit ha de tenir més de 40 anys.

Jordan

Avui ha començat la Final de la NBA 2012, final inèdita entre Miami Heat (campions del 2006) i Oklahoma City Thunder (antics Seattle Supersonics), i alhora avui s'estrena un documental sobre el Dream Team (l'únic i l'autèntic) dels Estats Units als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, tot celebrant-ne el vintè aniversari. 
Per molt que els Lebron i els Durant d'ara s'hi esforcin, per molt que canviï el basquet, els afortunats que ja tenim una certa edat, sempre podrem dir que no sols vam veure jugar el Dream Team, sinó que durant els anys 90 varem poder gaudir del millor dels millors, de l'únic i irrepetible millor jugador de la història del basquet.
Aquest any també fa 20 anys que els Chicago Bulls de Michael 'Air' Jordan dominaven el bàsquet mundial.
Aquest any també fa 20 anys del 1er partit de les series finals entre Chicago i Portland.

Ara mateix

És curiós com una lletra, una poesia et poc acabar perseguint. D'aquesta se n'han fet milers de versions diferents, musicades i/o recitades. Des de la samarreta de l'homenatge que el BEI li va fer al Martí i Pol ara deu fer uns 15 anys fins a la versió que va recitar el meu avi el dia del casament.

     

Una petita observació. En un concert al Sant Jordi ple amb 14.000 persones per una causa solidària com la lluita contra la SIDA, de sobte apareixen 3 persones conegudes, canten i reciten un poema de Martí i Pol i la gent, al acabar,reacciona cridant una consigna política ben clara. Sí, els temps estan canviant, i el que fa menys de 10 anys era vist com una raresa de 4 eixalabrats ara esdevé la cosa més normal del món. Ens rescatin o no, la batalla ideològica comença a fer forat, "i via fora, que tot està per fer i tot és possible".

2a porra (150 dies)

A sols 150 dies de les eleccions presidencials nord-americanes, edito la 2a porra desprès de la que vaig fer quan faltaven 200 dies pel dia D.
Òbviament, el fet que Mitt Romney s'hagi pogut desempallegar d'unes molestes primàries republicanes està afavorint la seva campanya. Ara bé, Obama està resistint bastant bé en els anomenats 'swing states', i caldrà veure com es van movent cap a un costat o altre en els propers 50 dies.
L'elecció es decidirà, com gairebé sempre a 6-8 estats claus (Colorado, Florida, Iowa, Nevada, Ohio, Pennslvania, Virginia i Wisconsin) que ara mateix es decanten majoritàriament per Obama.

La porra dels 150 dies és Obama 303 - Romney 235  (respecte la dels 200 dies, Obama perd 25 vots electorals)


Bradbury a l'Institut

Segurament el primer llibre de ciència-ficció que vaig llegir.. eren temps d'institut...

"Les Cròniques marcianes" de Ray Bradbury (traducció de Quim Monzó)
Capítol 1
Feia un minut, a Ohio era l'hivern: les portes i les finestres eren tancades, el gebre entelava els vidres, el gel feia el serrell a les teulades, els nens esquiaven pels vessants i les mestresses de casa caminaven desmanegadament -dins d'abrics de pells: com grans óssos negres- pels carres glaçats.
De sobte, una llarga onada de calor va travessar el poble. Una marea d'aire tòrrid: semblava com si algú hagués deixat oberta la porta d'un forn. La calor bategà entre les cases, els arbustos i els infants. El gel es va desprendre de les teulades, es va esquerdar, i començà a fondre's. Les portes van obrir-se . Aixecaren les persianes de les finestres. Els marrecs van treure's la roba de llana. Les mestresses de casa van arrencar-se les disfresses d'ós. La neu va disoldre's i mostrà els prats de l'estiu proppassat, vells i verds.

            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Arxiu

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)