'Argentino es un sentimiento'

De la Farga cap al Camp Nou, no ens perdem però l’embús és dels grans i hem de córrer per poder entrar al Camp Nou just quan comencen a sonar les notes dels Segadors. Tot i que el camp no és ple com en anteriors ocasions, el color i l’ambient està assegurat. La colònia argentina establerta a Catalunya ha respòs i mostren orgullosos les samarretes ‘albicelestes’ . Hi ha argentins de tots els clubs i ho demostren a base de pancartes amb els seus colors : de River, del independiente, de racing, de rosario i com no de Boca Juniors. Són persones que viuen a milers i milers de kilòmetres de casa seva, que necessiten viure jornades com aquestes i la possibilitat de veure a la seva selecció nacional és una oportunitat que potser tindran molts pocs cops a la vida. De fet els catalans patim una sensació un pel semblant, vivim a la nostra terra, treballem a la nostra terra i veiem els nostres familiars quan volem, però la sensació de catalans lliures sols la tenim una o dues vegades a l’any, malgrat que els entrebancs siguin cada dia més grans.

Els argentins cantaven ‘argentino es un sentimiento, vamos a gozar’. Ser català també és un sentiment; un dia algú va fer aquella pregunta que deia : ‘de català se’n neix o se n’exerceix?’ Doncs la resposta és molt clara i me la va reafirmar dissabte la ‘hinchada’ argentina. Potser pel fet de naixer a Catalunya ja som catalans, però de català se n’exerceix, com a mínim mentre no tinguem un país lliure on no haver de reivindicar-nos cada dia allà on anem, a la feina, al bar, a l’escala de casa, al camp de futbol ...

I sols serem lliures, com dèiem dissabte a la Farga, quan aconseguim una majoria social que estigui pel dret a decidir. Una majoria social on per què no, també si puguin sentir representats gent com els argentins, que a banda de sentir-se argentins es puguin sentir també catalans (que una cosa no treu l’altra), i apostin per una nova Catalunya més lliure i més prospera per a ells , per als seus fills i per als seus veïns.

Rigor, responsabilitat i treball

Després de donar un tomb ràpid per la 5a fira d’entitats de Vic, agafem l’autobús que ens portarà cap a la Farga de l’Hospitalet, el lloc triat per la Gent d’Esquerra per a fer l’acte central de Campanya. Després d’un viatge un pel accidentat (tour turístic per l’Hospitalet no inclòs en el preu del viatge) arribem al recinte que acull els 2.300 companys i companyes de partit que creuen com jo en la necessitat d’un lideratge que respongui a 3 valors essencials : rigor, responsabilitat i treball. Al llarg de la tarda escolto discursos que responen a aquesta necessitat. Gent d’Esquerra com l’Agustí Cerdà en nom dels 9 presidents regionals, de l’Anna Peña i el Gerard Coca en representació del jovent independentista, de la Laura Vilagrà en nom dels alcaldes, del Camil Ros en nom de la societat civil, de l’Anna Simó en nom dels diputats o en Josep Huguet en nom dels 3 Consellers de la Generalitat de Catalunya, que fa una defensa abraonada del treball, treball en equip, per tal que el partit tiri endavant.
Joan Ridao i Joan Puigcercós han defensat la necessitat de construir un partit sòlid, on ningú en sigui exclòs. Discursos d’unitat de partit davant dels atacs dels que volen una esquerra feble. Discursos que han seguit la tònica de tota la campanya de la gent d’esquerra
i de la que em sento orgullós. Orgullós de no caure en la provocació i en l’insult als companys de partit, per què de partit sols n’hi ha un, el partit que guanya i el que perd, el que negocia i cedeix quan toca cedir i el que no s’arronsa i es planta quan toca. El partit de tots i totes. El partit dels 10.000 militants.

Joan Puigcercós : 'del dret a decidir al poder de decidir'



Joan Puigcercós : 'l'Esquerra positiva que suma '


Un cop acabat l’acte, cap al Catalunya-Argentina al Camp Nou. Però bé, això ho deixarem pel següent post...

Noticies a vilaweb, el punt, l'avui i gent d'esquerra.

Els videos de la gent d'Esquerra

La candidatura de la Gent d'Esquerra ha publicat a la seva web 25 videos per tal d'explicar el programa de cara al proper procés congressual. D'aquests 25, 7 són del DVD que acompanya el nou llibre de Joan Puigcercós "Generació.CAT" tot fent un seguiment de 2 dies de la vida del candidat a la presidència d'Esquerra, quan encara era conseller de la Generalitat de Catalunya. Els 18 videos restants serveixen per explicar i reflexionar sobre punts del programa o per posar sobre la taula els reptes futurs del partit i del país. Així podreu trobar videos sobre les sectorials, immigració , dones, cultura, organització, equilibri territorial, joves, territori, concert econòmic, europa o l'espanyolisme per posar alguns exemples. Podeu veure tots els videos aquí.

Va d'esmenes i del llibre-bloc de la Mireia Galindo

Ahir barcelonada a la tarda. Sortint de Vic, primer cap a la Seu Nacional d'Esquerra a registrar les esmenes que va aprovar l'assemblea extraordinària del passat dimarts al vespre a Vic. En vàrem aprovar 33, al meu entendre masses, sobretot per que vàrem aprovar esmenes molt surrealistes que com a militant d'aquest partit em costen moltissim d'entendre. Però a aquestes alçades de procés congressual ja sabem que alguns la demagògia la venen a quilos, i dimarts passat gairebé es va arribar a suplicar amb llagrimeta per tal de que el proper 14 de Juny n'hi ha que puguin pujar a l'estrada del fòrum i disfrutin dels 3 minuts de glòria. Nota interna : Alguns confonen la glòria amb el poder.... sembla mentida a aquestes alçades.
Després de passar per Calàbria, cap a la Fundació Pi i Sunyer, ubicada en un edifici modernista espectacular, la 'casa Golferic' on vaig aconseguir trobar el llibre que em faltava per tal d'intentar acabar el projecte del màster d'anàlisi política sobre la llei electoral catalana.
I per acabar la barcelonada, cap a la llibreria Catalònia, a la presentació del llibre d'en Manel Riu i la Mir Roy, o el que és el mateix, el llibre nascut a partir del bloc de la Mireia Galindo . La sala plena amb molts blocaires com en Roi Marphille/Roca, , el Saül Gordillo, en Joan Safont, en Joan Arnés, en Jordi Gomara, o en propde40 (segur que n'hi havien molts més que no coneixo). L'acte fou presentat per la Mónica Lopez (no, ella no és la dona del temps) i en Francesc Mauri (sí, ell sí és l'home del temps), i acabà amb el sorteig de les famoses calcetes del pollet que tocaren a una noia (com no podia ser d'altra manera).

Frontó basc ... de terra cremada

Avui volia parlar de la incontinència verbal de certes persones, de les crítiques als companys convertides en arguments polítics, o de com la victoria es converteix en un objectiu final sense que a gairebé ningú li importi que pel camí es converteixi tot el pòsit en terra cremada.
Però avui el frontó basc ha tornat a escenificar-se. Els dos mateixos jugadors, les dues mateixes postures, i el mateix resultat de sempre. Si no fos per què tinc un projecte de màster a mig fer sobre la resolució del conflicte basc, el tema ja em cansaria. Una vegada i una altra, un diàleg de sords sobre els passos a seguir. Un govern espanyol, inflexible davant de tothom per no perdre vots cap al PP, esperant que el terrorisme i la seva oposició desgasti un govern basc que necessita una oportunitat per a sortir de l'embut.
El govern espanyol creu que a les properes eleccions pot guanyar a Euskadi i, no li importa deixar rere ell la terra cremada. I ETA de fet, és una especialista en terra cremada.
I entremig, el tema de sempre, el dret a decidir. El dret a que els propis ciutadans bascos, catalans, gallecs, decideixin lliure i democràticament el seu futur. Tant fàcil com això... o tant difícil ...
I mentrestant aquí, n'hi ha que continuen cremant terra. I jo dono les gràcies als qui no cauen en els mateixos errors i es mosseguen la llengua. Per què al final guanya qui recull però també qui sembra.



'Si us plau, parla’m en català'

Ahir a la tarda, en una sala de la columna de l’Ajuntament de Vic plena a vessar es va presentar la campanya 'Si us plau, parla’m en català'. La campanya, organitzada per diverses entitats com la Plataforma per la llengua, el Consorci per a la Normalització Lingüística d'Osona i la Fundació Jaume Bofill, té com a objectiu promoure l'ús social de la llengua en dos sentits, el de reforçar als no catalans a l'hora d'aprendre la llengua catalana i alhora fer reflexionar als catalans per tal de que no canviin de llengua a l'hora de parlar amb ells.
Per això s’ha fet una pàgina web i s'han editat unes postals on els protagonistes són persones que tenen dues coses en comú, no tenen el català com a llengua materna però alhora sols es poden entendre entre elles en català. La campanya busca ser participativa, i és que l'esforç d'aprendre una llengua és una tasca col·lectiva que ens afecta a tota la societat.
A la presentació d’ahir hi varen assistir el tinent alcalde de Vic, en Miquel Strubell (de la Plataforma per la llengua) la Dolors Solà (del CNL d'Osona) i en Francesc Escribano (director de TV3 fins la setmana passada). L'acte va comptar amb uns petits parlaments de personatges coneguts com la Najat El Hachmi, la Laila Karrouch, en Bojan Krkic pare, o ciutadans anònims com en Roland, la Leydis, en Shadrak o en Yoshiyuki.
Com a catalans, crec que hem d'ajudar més als nouvinguts a que se sumin al català, per que es puguin sumar a la col·lectivitat social que el nostre poble representa. Sense imposicions ni ordres, sols exercint de veins, d'amics, de companys de feina, d'amics. Cal acollir-los i ajudar-los en la seva voluntat d'aprendre el català.

videocampanya - Gent d'Esquerra


Els dijous de l'Òmnium

Òmnium Osona ha encetat una sèrie de xerrades i debats amb el nom dels 'dijous de l'Òmnium'. Ahir dins aquesta sèrie tingué lloc la Taula rodona "Els processos d'independència a l'Europa contemporània: el cas de Kosovo". L'acte es celebrà a l'Ateneu la Central i comptà amb la presència de Josep Desquens, que ha estat treballant 3 anys a Pec (Kosovo) i el Jordi Eduard Perales, assessor de la ALE fins fa una setmana, company de partit (i de model de partit), i blocaire de la Garriga.
El tema em portà molts records, no en va fou un dels llocs visitats durant les vacances de l'estiu passat (post sobre el Kosovo). El Jordi Eduard donà una visió històrica de la situació balcànica, mentre que en Josep donà una visió de la situació econòmica pre i post independència. Fou una xerrada per desmentir mites, sovint ens arriben inputs massa generalistes que donem per bons sense ni tant sols intentar comprobar-los. És un error que fem tots, potser per mandra, potser per desinterés en saber la veritat, potser per no saber on trobar la informació.
Per als independentistes, la idea clau que en queda és que el Kosovo no és un model en quant a proces d'independencia a seguir per Catalunya, i que l'únic que necessitem 'copiar' seria el resultat final. El Kosovo no és Catalunya, de fet no s'assemblen en res ...
Després, un bon sopar-tertúlia amb els 2 conferenciants i la gent d'òmnium osona, on el tema estrella van ser els balcans i la situació d'Esquerra (per separat i diferenciadament...).

Comença la campanya


La sindicatura electoral d’Esquerra ha proclamat les candidatures a president i secretari general del partit. Els avals i candidats validats per la sindicatura són: Per la presidència, Joan Puigcercós 2153, Joan Carretero 828, Ernest Benach 733 i Jaume Renyer, 716. Per la secretaria general, Joan Ridao 2101, Uriel Bertran 873, Rut Carandell 761 i Rafel Niubò 727.
A partir d’avui, el comptador es posa a 0 per als 8 candidats. El dia 7 de Juny al vespre hi haurà un nou i definitiu resultat que acabarà el dia 14 amb la celebració del 25é Congrés Nacional d'Esquerra.
Tanmateix, demà divendres 9 de Maig, teniu l’oportunitat d’escoltar la presentació de la candidatura de la Gent d’Esquerra, formada pels ‘Joans’, en Joan Puigcercós (bloc) i en Joan Ridao (bloc). L’acte serà a 2/4 de 9 del vespre a l’Auditori de la Caixa de Manlleu de Vic i està obert a tota la militància i la ciutadania que vulgui escoltar les idees, projectes i propostes de la candidatura que ha aconseguit més avals durant la pre-campanya.

Trinxat de bandera recobert de justícia espanyola.

Ingredients : Una festa major (posem la de Terrassa del 2002), un balcó d’ajuntament amb una bandera (l’espanyola és clar, la resta no valen per a fer aquest plat). A la base del plat, s’hi afegeix un polsim de càrrega policial, un parell de magistrats incompetents, un parell de policies que no reconeguin als acusats i un judici llastimós (florit i espanyol, és clar...). Un cop ho hem portat a ebullició, afegim l’ultratge a la bandera espanyola, 4 articles de la constitució espanyola i ho deixem reposar durant 6 anys.
Si seguiu tots els passos, obtindreu una pena de 2 anys i mig de presó per a un noi que simplement diuen (sense que hagi estat mai demostrat) que va esparracar una bandera espanyola. Podeu comparar el resultat del vostre plat amb altres plats cuinats pels millors cuiners del món com Garzón i el seu mindundi Grande-Marlaska.
En Franki continua empresonat a Can Brians per ultratge a la bandera espanyola. Lamentable però tant cert com que la justicia espanyola demostra sentència rera sentència que de justícia no en té res, però d'espanyola ho té tot.

El llibre de la mireia

El secret més ben guardat de la catosfera blocaire es va destapar el passat dissabte en una entrevista al programa 'Digitals' de la Monica López a COM Ràdio (podeu escoltar l’audio aquí). Els creadors del bloc Mireia Galindo s’han donat a conèixer ara que presenten un llibre creat a partir dels posts escrits al bloc durant més d’un any. Una nova modalitat de literatura post-post mai millor dit, a partir d’uns escrits humorístics, eròtics-pornogràfics, amb una barreja de política, cultura francesa, professors de secundària i altres elements que varen acabar fent del bloc de la Mireia, un dels blocs més seguits de l’any.
Així doncs ja sabem que el Manel Riu (també aficionat a la política local) i la Mir Roi, una parella de Benavarri són els creadors del bloc de la Mireia, i el proper dimecres 21 faran la presentació del llibre ‘
Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)’a la llibreria Catalònia de Barcelona, es preveu que sigui tot un espectacle, amb sorteig inclós. (També podeu seguir la Mireia pel Twitter)

cERCular nº 25

La secció local d'Esquerra de Vic ha publicat el nº 25 del seu butlletí intern, que anomenem cERCular. Si us ve de gust, la podeu llegir aquí .

            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Arxiu

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)