1 de Desembre, tots a Barcelona !!



Contra la Violència de gènere

El passat diumenge, la secció local d'Esquerra Vic, va organitzar el primer acte des de l'elecció de la nova executiva local. Voliem que fos un acte especial, i crec que ho vàrem aconseguir, en part gràcies a la feina de la secretaria de la Dona.
La lluita contra la violència de gènere s'ho val i necessita de la màxima participació dels partits polítics, associacions, entitats i governs que a part de legislar, facin prendre consciència a la ciutadania del greu problema que aquesta xacra representa.

La Diputada i la regidora de la Secció Local publicaren 2 articles que podeu llegir aquí i aquí.
Alhora podeu llegir el manifest nacional d'Esquerra.

Dissabte, tots a la manifestació !!

Aquest dissabte, la Plataforma pel Dret a Decidir, ha convocat una nova manifestació a Barcelona sota el el lema "Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures". Una manifestació que sorgeix arran del lamentable caos ferroviari viscut les darreres setmanes i que segueix al caos energètic viscut el passat estiu. Sorgeix també arràn de les declaracions de la ministra i el govern espanyol, i sorgeix també arràn de la paràlisis com a país que està demostrant ser l'aplicació de l'estatut retallat.
Cal dir Prou d'una vegada, i dissabte és una bona oportunitat. Aquest cop però, a diferència de la gran Manifestació del 18 de Febrer de 2006, sembla que no estarem sols. Segurament hi ajuda el fet que faltin 3 mesos per les eleccions generals, però benvinguts siguin tots aquells que volen fer pinya al voltant de la falta d'inversions a Catalunya. Esperem, que un cop passades les eleccions aquest partits i entitats continuin al costat de la Plataforma, sobretot quan entre tots, poguem realment decidir sobre el propi dret a decidir, és a dir sobre el dret a l'autodeterminació.

Stockholm, breu parada (2a part)

A Stockholm la vida es fa dins. Els carrers són pels turistes desitjosos de veure-ho tot en poc temps. Segurament és per això que està tant ple de centers comercials, grans magatzems i Museus (de música, etnogràfics, d’història sueca i nòrdica, de vaixells, d’arquitectura, nobels). D’entre tots aquests en vàrem triar 4. El museu dels premis Nobel : Un repàs a la història dels premis i dels premiats. Per la temàtica, el museu és petit, però es salva per l’espectacular exposició de fotografies de Robert Cappa. El museu d’història, sobretot per la part dels víkings amb una espectacular maqueta d’un poble víking. El museu Skansen, el museu a l’aire lliure més gran del món (3.000 ha) amb foques, rens o osos polars (millor anar-hi a l’estiu) i per acabar el Vasa Museum , un museu on el centre de tot és un gran buc extret del fons de les aigües del port d’Stockholm. El buc es va enfonsar el 1628 i fou extret del mar 330 anys després en perfecte estat. Altres coses a fer és visitar l’Ajuntament , un palau amb la famosa sala d’or, i la sala de plens de 101 regidors (de fet, és la tercera sala de plens que visito després de Belfast i Derry). També és molt famós el canvi de guàrdia del Palau Reial, sóc republicà però en podeu veure un vídeo més avall. Com veureu, és una guàrdia una mica d'estar per casa, però segurament és aquest fet el que provoca simpatia, més que no pas la rigidesa de la guàrdia reial britànica o la bravuconeria d'aquells que van de verd i desfilen per la Castellana, com era ... ah sí, la legión española !!

Stockholm, breu parada (1a part)

Desprès d'uns mesos molt carregats, he fet una petita parada per repostar forces. 3 dies (sí, ja sé que són molt pocs dies) per recórrer una de les capitals europees més allunyades del nostre país, Stockholm. Té la seva temeritat anar a Suècia a finals de novembre, i a qui ho hagi pensat li puc donar la raó doncs només arribar ha començat a caure aiguaneu acompanyada d'un vent gelat. A això, li hem de sumar que el sol es pon a les 3 de la tarda i que les manoples i els gorros són els souvenirs més venuts. Com que escric el post des de l'Ipaq, no m'allargaré gaire, sols comentar un parell de coses. 1era, m'ha sorprès la gran dedicació dels suecs de cara als estrangers, comparant-ho amb el tracte rebut a Montenegro (on cada 5 minuts la policia ens volia estafar) o el tracte que donem a Catalunya (bastant deficient), aquí estem molt cuidats, fins al punt que ens han fet passar gratis al metro i l'autobús pel sol fet de veure que feiem cara de no saber per on anàvem.
I 2a, es va dir al sopar de dimecres (veure post anterior) i ho ratifico, segurament és més ràpid i barat anar de Vic a Stockholm que agafar el Tren i anar a Amposta, un fet del que hauria d'avergonyir a més d'un. Per cert, l'hotel està situat just davant de la botiga d'IKEA més gran del món (5 plantes senceres) !!
P.S.1 Avís al navegant Casals, a Stockholm no sols hi han McDonalds sinó que a sobre són de disseny.
P.S.2 Tot i ser molt lluny, us recordo que diumenge a Vic hi ha un acte molt important contra la violència de gènere.

Blocaires.Osona

Ahir al vespre, al restaurant les Gorgues de l'Esquirol, va tenir lloc la presentació del manifest Blocaires.Osona.
El grup promotor de la trobada i el manifest sóm
Jordi Casals (ERC Torelló), Joan Ballana (PSC Vic), Carles Banús (CiU Tavèrnoles), Laia Jurado (CUP Vic), Iñaki Escudero (EUiA Vic) i un servidor (ERC Vic). Tenim en comú 4 aspectes fonamentals : Sóm joves, sóm blocaires, tots tenim o hem tingut càrrecs orgànics o electes dins els nostres respectius partits, i tenim ganes de canviar les maneres de fer de la política actual. Tots creiem en les noves eines que ens ofereixen els blocs i Internet 2.0, la internet de la immediatesa però sobretot la de la interactivitat i la participació amb els ciutadans .
Ahir, en un sopar molt distès, va ser una gran ocasió per saber el que pensen destacats periodistes de la comarca sobre aquestes noves eines, a part d'altres temes varis com la supervivència dels mitjans en paper, l'economia frikky (sallés i font dixit), els fotologs o els nous usos d'internet de la gent més jove. (podeu llegir una crònica
aquí, una altra aquí i la primera noticia aquí)
Aquí podeu llegir el
Manifest creat per a l'ocasió. Com a primer acte de la comunitat Blocaires.Osona, esperem que el proper gener poguem fer la 1era trobada blocaire de blocs polítics osonencs (aquells blocs que en alguna ocasió o altra parlen de política entre d'altres temes). Continuarem informant ...

20N (2ª Part) - Post d'urgència

En Mas ja ha acabat, i els 48 folis ja són a disposició de la nació catalana. La nació que Mas vol plena i global. El dret a l'autodeterminació però, ha desaparegut del mapa, sols un 'dret a decidir sobre allò que ens és propi'. I dic jo , què ens és propi ? L'estatut retallat del 30 de setembre pel propi Mas i en Zapatero ens era propi ?
En Mas vol ser el President de laGeneralitat el 2010 i avui ha començat la seva campanya de veritat. Ni autodeterminació, ni sobirania, ni independencia, avui sols campanya electoral ' a lo grande' això sí.

P.S. Aquesta me la guardava per una bona ocasió i crec que aquesta se la mereix. És la resposta de l'Artur Mas el passat octubre a la pregunta de què votaria en un referèndum d'autodeterminació (Nota : observeu que tot i la llarga duració de la resposta, no acaba responent la pregunta!!) : "Si esta propuesta se pudiera hacer sin conflictos importantes, de una forma pacífica y positiva, con un acuerdo con el estado español, és decir, hacia un modelo de gran confederación, compartiendo algunos elementos del estado, pero con un grado muy grande de soberanismo, yo diria sí (a hacer un referendum de autodeterminación)"

20N

Avui tres esdeveniments coincideixen en el temps. Mas, Montilla i Franco han decidit que avui volen ser els protagonistes. Artur Mas farà aquesta tarda la tan esperada conferència de la “casa comuna del catalanisme” . Serà interessant veure que dirà el lider de CiU, tot i que de moment el fet que Duran (que ja coneix el contingut del discurs) només hi vegi “petites diferències d’opinions” no sembla gaire favorable als interessos independentistes. Estic d’acord amb l’opinió d’Oriol Junqueras, l’únic que voldríem esperar de la conferència, és que d’una vegada per totes el nacionalisme català apostés per la via independentista. Un cop obsoleta la via estatutària i trencada la via federal, només hi ha una via per reflotar (que no refundar) el país. D'una vegada per totes el sistema polític d'aquest país ha de ser un sistema polític català (veure Unió o Esquerra), que ens permeti decidir per nosaltres mateixos i ens deixin tirar endavant un país que per ell sol pot ser molt potent.
Aquest vespre, TVE ha contraprogramat la conferència amb una versió sols per Catalunya del ja famós programa “Tengo una pregunta para usted”, amb una versió pel President de la Generalitat, José Montilla. No crec que sigui el millor escenari de programa per Montilla, ni el millor moment. Estaria bé saber qui li ha proposat el programa i per què.
Mentrestant al valle de los caídos, no sabem si la llei de la memòria històrica hi farà acte de presència. L'únic que sabem segur és que el President Companys i la resta d'assassinats pel feixisme continuaran immersos en l'oblit i la injustícia pels segles dels segles ....
De fet, el 20N no crec que sigui recordat pel que avui pugui dir o deixar de dir Mas o Montilla, el 20N sempre serà recordat per què fou el dia que morí el dictador. A Estats Units, tothom recorda que feia el dia que mataren Kennedy, a Catalunya tothom recorda que va fer quan va saber que Franco havia mort (Bé, tothom menys jo, encara em faltaven 3 mesos per néixer).
Més de 30 anys després, ni Mas ni Montilla representen la lluita contra el que el Franquisme ens va prendre i la monarquia i la transició ens ha fet oblidar. Després de 30 anys de silencis, de problemes cíclics, d'estatutets i loapas, d'aznars i zapateros, de rajoys i de magdalenas alvarez, sols queda un únic camí, la independència nacional. S'hi apunta la casa comuna ??
P.S. De fet, l'acte més important d'avui sembla que serà la burla de judici a l'audiència nacional per la crema de fotos del rei. A vegades sembla que siguem 20N de 1967 i no de 2007.

ERC Vic – Km. 0

Un cop les eleccions municipals han passat i les fortes dosis d’apassionament s’han escampat fruit de la prudent distància temporal, és l’hora de què cada partit polític que ho desitgi en faci balanç o passi fulla. Esquerra Republicana de Catalunya no defuig la seva responsabilitat i afronta els problemes i discrepàncies que hagi pogut tenir tot mirant endavant. Arrel dels darrers esdeveniments ja coneguts per tothom, l’executiva local d’ERC a la Ciutat de Vic ha canviat. Després d’un procés intern on tothom hi ha pogut dir la seva, s’ha produït un canvi en tots els sentits, que combina l’experiència amb la joventut, que incorpora cares noves i que reforça l’arrelament i la relació del nostre partit amb les diferents associacions i entitats vigatanes. Un canvi de noms, però també de maneres de fer i de viure la ciutat. Tanmateix, les dones i homes que formem la nova Executiva Local d’Esquerra a Vic volem deixar escrits, per endavant i clarament, els nostres principis envers la ciutat.
La Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Ciutat de Vic, es reafirma en el projecte comú (el dels valors republicans de solidaritat, llibertat, justícia social i independència) que vol tenir amb la ciutadania vigatana. Uns valors que volem que es vagin estenent entre la societat al mateix temps que es va configurant una nova majoria social cap a la sobirania. Ens comprometem per a fer-ho, a renovar les idees i les maneres de fer, sortint al carrer fent més i millors actes, amb un únic repte, aconseguir debatre sobre la política de veritat i els problemes reals de tots els que convivim en aquesta magnífica ciutat, per i amb les persones.
Qualsevol partit polític que actualment vulgui impregnar la ciutat de les seves idees i projectes ha de ser vist pels ciutadans com una eina, un mitjà que els ciutadans puguin fer servir per millorar la seva vida. L’eslògan d’Esquerra ”utilitza’ns”, reflecteix molt bé la idea d’utilitat que vol tenir el nostre partit.
Ara és el moment que els ciutadans de Vic facin servir Esquerra. ERC ja no és ni vol ser un partit enclaustrat dins les parets d’un local social. La feina que venen executant els regidors d’Esquerra al govern municipal en sols 5 mesos, n’és un clar exemple del que ha de ser i vol ser durant els propers anys el nostre partit.
Dirigir i executar les polítiques socials municipals en el sentit més ampli de l’expressió, estar al costat dels infants, joves, dones, famílies, gent gran i sectors socials diversos. Fer-se present en la diversitat de barris i zones de convivència de la ciutat, treballar colze a colze amb les organitzacions i professionals anomenats del tercer sector amb la finalitat d’evitar l’exclusió. Difondre els valors de la catalanitat als col·lectius de nouvinguts amb l’objectiu d’avançar en integració, cohesió i riquesa social. Participant, és clar, en les temàtiques d’Urbanisme, Cultura, Economia i Règim Interior amb la idea de fer una administració municipal cada dia més eficient i eficaç a favor de la ciutadania.
Esquerra s’obre a la ciutat com a receptora de tot allò que els ciutadans vulguin fer-nos partícips : de les seves queixes, percepcions, idees, reptes o comentaris, sempre dins els límits de la democràcia participativa. Posem a l’abast de tothom, els mitjans dels que disposem : la pàgina web (www.esquerra.cat/vic), el correu electrònic (vic@esquerra.org), el local social, el capital humà de la nostra militància i per sobre de tot l’interès a dialogar, parlar, conversar i escoltar amb tothom que, com nosaltres, vulgui el millor per la ciutat.
Segurament pot sobtar a moltes persones, que un partit polític digui coses tant òbvies com les escrites fins ara. En una situació de normalitat, molts pensaríem que això és el mínim que es demana a un partit polític que vulgui ser representatiu. Res més lluny de la realitat. Tot el que hem dit és obvi, però no per ser obvi se’ls hi suposa a tots els partits polítics d’aquesta ciutat. Cal regenerar la cultura política d’aquesta ciutat traient-la dels despatxos i obrint-la a la ciutadania, no sols per trepitjar carrer per deixar-se veure, sinó per escoltar i debatre, no per fer xarxa clientelar i demagògia populista sinó per aprofundir en la identitat de la nostra ciutat i en la seva xarxa ciutadana . I aquí, Esquerra està disposada a posar-hi el seu gra de sorra particular. Fugint dels interessos i ambicions personals, ens oferim per col·laborar en el projecte comú d’una societat que s’ho mereix, un projecte en què els valors republicans i la radicalitat democràtica han estat, són i seran les nostres senyes d’identitat.

(Article publicat a 'El 9 Nou' el divendres 16 de Novembre de 2007)

Cercle viciós

Avui el jutge ha multat amb 6.000€ els dos dibuixants que feren la portada del Jueves del passat estiu, ni més ni menys que per ‘injurias al heredero de la corona’. Al mateix temps el pare del ‘heredero’ es passeja per Amèrica Llatina donant lliçons de conducta a aspirants a dictador. De fet, en els seus temps ell també ho va ser d’aspirant, eren els mateixos temps en que els que ara són multats rebien paquets bombes a casa seva.

Roda al món i torna al born.

Les dones d'Esquerra

“Les dones d’Esquerra. 1931-1939”, és una obra de la historiadora Dolors Ivern. En l’obra es fa una revisió històrica del període republicà, tot aprofundint en alguns aspectes que la historiografia ha passat per alt o ha tractat des d'un punt de vista masculí: temes com l’Aliança Nacional de la Dona Jove, la Unió de Dones de Catalunya, l’Ajut Català o el primer sufragi universal i la reivindicació per aconseguir-lo. També s’ofereix un petit repàs biogràfic de 23 dones, algunes d'elles gairebé anònimes fins ara, i altres de molt reconegudes, com és el cas de l'escriptora Aurora Bertrana, de Maria Dolors Bargalló, la propagandista més important i la principal oradora femenina d'ERC, o Montserrat Martínez, impulsora de l'Aliança Nacional de la Dona Jove.
Divendres es va presentar el llibre a Vic amb la presència de la Carme Porta. Si d’aquí 50 anys es tornés a fer un llibre sobre les dones d’Esquerra de finals del Segle XX, la Carme en seria destacada protagonista. Ahir, en poques paraules va mostrar com moltes de les polítiques i les temàtiques que Esquerra està defensant i liderant aquests darrers anys, no són inventades d'un dia per l'altre. Són les mateixes que ja fa 70 anys, les dones d'Esquerra defensaven dia rere dia. El progressisme actual és una continuació del veritable progressisme, el dels anys 30 que havia de lluitar contra el conservadorisme de la lliga regionalista i l'església catòlica.

Google i Lenin

Avui Google, el buscador més utilitzat i conegut del món, ha activat la seva web .CAT. De fet ja es podia accedir a la versió catalana del buscador, però sempre des d'un accés al .es. Així, Google continua amb la paulatina catalanització de tots els seus programes i serveis com el Blogger, el GMail o l'IGoogle, per dir-ne 3 que utilitzo diàriament. Un bon exemple per a altres empreses que volen ser líders dins aquest nou món tecnològic i que continuen ignorant una de les llengües més usades a la xarxa.
Paral·lelament, avui és el 90é aniversari de la Revolució d'Octubre, revolució que canvià el signe de la història de Rússia, d'Europa i del món. Avui, a part de constatar que el Pravda continua editant-se, poca cosa més ens crida l'atenció d'aquest aniversari.
Constato que la coincidència de dates és sols això, però ajuntant les dues efemèrides al Google, trobem 11'9 milions d' entrades sobre Lenin (72.700 pàgines en català). Res en comparació a les entrades de Russia (188 milions) o Catalunya (43 milions). Lenin i la revolució d'octubre estan perdent pes a mesura que les noves tecnologies i l'ús lliure de la informació s'expandeix arreu.
Clar que Duran i LLeida hi surt 340.000 vegades i la sociovergència 150.000 ...

Una última recomanació. L'obra de teatre Stalin, de Flotats. Una obra que recorre l'últim any de vida de Stalin, i alhora una crítica fervent a l'stalinisme i l'autoritarisme (també el de Putin, és clar).

La Central

Ahir es va inaugurar la Central, el nou edifici cultural que acollirà diferents institucions i associacions culturals de la ciutat. Per fi un Ateneu Cultural que semblava que no havia d'arribar mai. La fundació Embat Cultural (Ajuntament de Vic, Òmnium Cultural i Sagals d'Osona) la gestionarà i s'encarregarà de donar-li la vida i l'aire que necessita. La primera pedra es va posar ahir en un acte ple de gent amb ganes de saber què podrà fer en aquest nou local que s'obre a la ciutat.
Com a Sagal, és un somni fet realitat, sobretot pel que representa poder tenir un local estable on assajar i no haver d'estar amatent a si el local que dia a dia et fas teu, acabarà ensorrat per la voracitat constructora. Com a vigatà és una altra necessitat de la ciutat que s'acaba materialitzant.
Ja no recordo quants anys fa que en Joan López em va començar a explicar el projecte d'Ateneu Cultural que pretenia realitzar. Avui ja puc dir que tant ell com la resta de companys se n'han sortit i de manera molt satisfactòria !!
Ahir tota aquesta feina feta per l'Embat Cultural es va traduir en una lluïda inauguració on no hi va faltar de res. Música, tallers per la canalla, una conferència sobre cultura popular de Vicenç Villatoro (de la qual no puc dir que estigui gaire d'acord en tot el què va dir ... però això donaria per 2 o 3 posts més...), l'extraordinària actuació de Jordi Jané recitant Pere Quart i Toti Soler a la guitarra, els parlaments oficials d'on destacaren el d'en Sendo com a president dels Sagals i sobretot el d'en Jeroni Vinyet, president d'Òmnium Osona i com no les actuacions dels Sagals (3d7, 4d7, Pd5, 2Pd4) i de les Fures d'Ausa.
Una inauguració a l'alçada del nou edifici i de les noves perspectives culturals, que des d'ahir s'obren a la ciutat !!

            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)