buscant el centre polític ...

Que el marketing i la imatge ocupa el 90% de les campanyes electorals no és res que descobreixi jo. Ni que en aquest tema, com en d’altres, les eleccions nord-americanes en són el màxim exponent. Ho estem veient aquests dies amb les convencions demòcrata i republicana, i ho veurem els dos propers mesos de campanya electoral entre Obama i McCain.
Hi ha fets però que encara em sorprenen. Fart de veure pel·lícules i series de televisió on els nord-americans sempre ho tenen tot estudiat fins a l’últim detall, cansats d’escoltar la supèrbia i superioritat d’aquells que en nom de la puresa i la pulcritud fan saltar la carrera d’un candidat per una imprudència de joventut, em sorprèn el caire que està agafant la campanya a mesura que es va coneixent la carrera de la candidata a la vice-presidència i companya de tàndem de McCain.
Si fa un parell de setmanes vam assistir a la desaparició política de John Edwards (3er en la carrera demòcrata a la casablanca) per un cas de faldilles, avui assistim a la que pot ser l’ensopegada més greu en l’elecció d’un candidat per part del partit republicà. De fet, el currículum és espectacular : ex-membre del partit independentista d’Alaska, investigada per abús de poder i mobbing, per aconseguir subvencions públiques a través de lobbys. Anti-abortista, caçada per caçar sense permís i seguidora de la teoria creacionista (per no parlar dels temes de la filla o del seu home, que són els que ocupen més portades).
Deixant de banda si un polític ha de tenir unes o altres creences i unes o altres qualitats, no sembla que aquest sigui el currículum ideal per a conquerir el centre polític i convèncer aquells votants que deambulen entre els dos partits dominants (i que al final solen ser determinants per decantar la balança cap a un o altre costat).