Boston Tea Party #novullpagar


Corria l’any 1765 i el govern britànic d’aleshores imposava tributs a les diferents colònies arbitràriament i sense prèvia consulta ni a les mateixes colònies ni al Parlament de Westminster (la llei del Timbre, les lleis de Townshend).

John Hancock, empresari de Massachussets (que seria conegut per la seva firma a la declaració d’independència) inicià el 1773 un boicot cap a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que venia el te provinent de la Xina. Hancock i d’altres importaven te sense pagar aranzels fet que ocasionava grans pèrdues a la Companyia Britànica, que veia com el seu futur i els seus guanys s’estroncaven.
El govern britànic, a la vista dels fets aprovà la Llei del Te, que permetia a la Companyia Britànica vendre directament a les colònies sense pagar aranzels ni impostos duaners, sols a canvi d’un petit aranzel colonial, d’import molt menor.

Els colons, i els contrabandistes, ofesos pel tracte de favor a la Companyia, un autèntic lobby de pressió al Parlament de Londres, començaren a protestar a diferents parts del país com Filadèlfia o Nova York
A Boston, els manifestants decidiren dur a terme una acció llampec. 100 dels manifestants, disfressats d’indis mohawk, armats amb destrals i ganivets, pujaren a un dels primers vaixells de la Companyia arribats al port. Els manifestants feren fora els mariners i durant tota la nit llençaren totes les caixes de te per la borda. 45 tones de Te vessades a les aigües del port de Boston. Cap dany més ni a la embarcació ni a cap mariner del vaixell. Sols anaren a per el te.

La repressió no es feu esperar, el govern anglès tancà el port de Boston, declarà l’estat d’excepció, instaurà les ‘Lleis Intolerables’… però les accions no pararen.
Aquest fet no comportà la separació de les colònies, el te fou l’excusa que feu vessar el got, però el motí i les diferents reaccions que el seguiren serví per consolidar el moviment de suport al voltant dels revolucionaris de les tretze colònies, que finalment aconseguiren guanyar la guerra per la independència.


Aquest post no acaba parlant de l'aparició del nou Tea Party. Aquest article no va sobre les eleccions ni sobre la política nord-americana. Simplement és una manera més de dir que #novullpagar

1a volta francesa

La 1a volta de les presidencials franceses no va oferir gaires sorpreses. Hollande es va imposar, com deien el 90% de les enquestes, però per sols 1'5 punts, com també deien les enquestes. De fet, sols una diferència de mig milió de vots d'un total de 36,5 milions de vots.


Ara, la presidencial ja és un cara a cara veritable entre Sarkozy i Hollande. Les enquestes donen avantatge al socialista, però ara totes les enquestes s'encaminen a saber quin % de votants de cada candidat eliminat (Le Pen, Mélenchon, Bayrou...) es decantaran per Hollande o per Sarkozy a la segona volta.
Melénchon donarà en gran part el suport a Hollande, en canvi Bayrou sembla que continuarà, com el 2007, votant en blanc. La 1a experiència però, no li ha fet guanyar suports, per tant, un Bayrou que en una segona oportunitat no s'acabi mullant, està destinat a desaparèixer.
La principal incògnita són els seguidors de LePen, malgrat que majoritàriament estarien molt més propers ideològicament a Sarkozy, aquest no ha aconseguit reduir, ans al contrari, els vots del FN. El Sarko més combatiu i proper a les tesis del FN, sols ha aconseguit que LePen aconseguís els millors resultats de la història.
Potser per això a LePen li aniria millor la derrota i desaparició de Sarko de l'Elisi? 




                                                                                                                      El candidat socialista ha arrossegat les zones tradicionalment favorables a l’esquerra (sud-oest, Bretanya) i alhora ha mossegat fort en àrees tradicionalment de dretes com el nord de França i el centre (on Sarkozy va guanyar el 2007) fins i tot guanyant a la capital francesa, París.
Sarkozy, el candidat que va dominar clarament el 2007 no ha pogut reeditar la seva gesta. Conserva la majoria a l’est i al sud-est (Alsàcia, Alps Marítims) on aconsegueix els millors resultats de la 1a volta, però perd una gran part del centre (Indre, Cher, Saone-et-Loire).


                                                                                                                               La candidata del FN és líder al departament de Gard, però també obté els seus millors resultats a l’arc nord-est francès, on sovint acaba en segona posició. El FN també ha ontingut avenços en àrees on el partit era feble, com la Bretanya.


                                                                                                                                        El candidat té el seu electorat a l’oest, amb pics importants a la Bretanya o als Pirineus Atlàntics, on va arribar a guanyar el 2007. També està per sobre de la seva mitjana a Alsàcia, Aveyron, Cantal o la Lozère.
                                                                                                                El vot a favor de Melénchon es localitza al centre (Nièvre, Allier, Puy de Dome, Dordonya) i també al sud de França. Ha aconseguit grans avenços a la zona dels Alps i de l’Alta Provença.



Encara continuen (195 dies)

Les primàries republicanes continuen. Sí, sí, continuen. És com una lliga en que el primer guanya el títol 6 jornades abans però s'han de continuar jugant les jornades que queden, però sense cap mena d'emoció.

Avui les primàries han arribat a New York, Pennsylvania, Delaware i Rhode Island.
Mitt Romney ha guanyat folgadament les 4 primàries amb resultats entre un 55% i un 70% del vot. Gingrich i Paul continuen gastant diners i alhora continuen sense passar del 20%. Per a fer-nos una idea de la grisor dels dos candidats, a Pennsylvania el retirat Rick Santorum (que no ha fet campanya) ha quedat per davant de Gingrich i Ron Paul.

Mentrestant, Mitt Romney ha engegat la màquina electoral pel 6 de Novembre i ha començat a publicar vídeos com xurros contra Obama amb el lema "Obama isn't working.com". Alguns amb més 'gràcia' que altres...

 

Sant Jordi al Beers&Politics

Avui, diada de Sant Jordi, la colla del Beers&Politics han tingut una nova pensada. En comptes de regalar llibres polítics o de comunicació política (els sortiria massa car), han reptat a la gent a que en recomanem un i fem una foto de la llibreria de casa.
Podeu veure el recull de fotos i recomanacions al bloc creat expressament a http://beersandpolitics.tumblr.com/ 

Jo us deixo aquí la foto i la recomanació que els he fet arribar:

Recomano "Kennedy" de Theodore C. "Ted" Sorensen (1965)


1a Porra (200 dies)

Un cop la carrera per la nominació a la candidatura republicana s'ha 'virtualment' acabat (malgrat la tossuderia de Gingrich i Paul) i tot i que encara quedi per saber qui serà l'acompanyant de Mitt Romney al ticket republicà (malgrat aspirants que tenen un lapsus linguaue molt Freudià), entrem als darrers 200 dies abans de l'elecció presidencial del 6 de Novembre.
200 dies on Mitt Romney, desprès d'un desgast considerable a les primàries republicanes, haurà de donar la volta a les enquestes per mirar d'apartar el President Obama de la seva reelecció. I és que ara mateix, la gran majoria dels swing states (els estats que no son segurs ni per un ni per l'altra candidat) s'estan decantant per Obama.

Quan falten 200 dies, deixo anar la meva primera porra final pel 6 de Novembre, amb el mapa creat per a la ocasió. Hi tornaré quan en faltin 150.
               
 OBAMA 328 - ROMNEY 210





L'aguanta-cerveses.

L'invent que tothom hauria volgut inventar. L'aguanta-cerveses. A prova de cops i de borratxos. :-)
Els diferents gadgets els podeu veure al canal youtube de Hahn.

Botswana

Algunes dades generals de Botswana segons la UNICEF:
Població: 2 Milions de persones
Nº de persones que viuen amb el VIH: 320.000 (incidència del 29% en adults i 18 posició mundial)
Nº de nens orfes: 130.000 (el 15%)
Taxa de mortalitat en menors de 5 anys: 11,2%
Esperança de vida: 53 anys
Usuaris d'Internet: 6%
Índex de desenvolupament humà: Posició 118 (sobre 180)
Atur: 17'6%
PIB: 14 mil milions $ (Espanya: 1,6 Bilions $)

Població d'elefants: Entre 60.000 i 90.000
Nombre de monarques que hi van de safari amb les despeses pagades: 1

Com es va fer Central Park?

Una manera ben curiosa sobre com es va construir Central Park, New York.


Santorum is out (212 dies)

Mini-post d'urgència. Rick Santorum acaba d'anunciar la suspensió de la seva campanya per la nominació presidencial republicana. Els propers dies sabrem més sobre per què ara i no fa 1 mes o per què ara i no el 24 d'abril desprès de les primàries a Nova York, Connecticut, Delaware i Pennsylvania.
Avui comença la veritable carrera presidencial Romney-Obama, si més no oficialment.


“This game is a long, long, long way from over,” 

Sarkozy: Mourinho o Guardiola?

Ahir va començar la campanya oficial per la 1a volta de les presidencials franceses del proper diumenge 22 d’Abril. Com ja hem anat repassant en dos anteriors posts (Tot per decidir? , Sarkozy en campanya), les enquestes varen començar amb un Hollande disparat i un Sarkozy en el moment més baix de popularitat i suport. El 17 de febrer Sarko va començar una campanya molt agressiva, amb intervencions televisives maratonianes, mítings multitudinaris a tot França i declaracions explosives. Així, va començar a recuperar posicions, sobretot a les enquestes de la 1era volta, mentre que a la 2a volta Hollande continuava inalterablement com a guanyador.

Avui, a sols 12 dies de la 1era volta, i desprès que la crisis econòmica hagi passat a segon teme desplaçada per la crisi dels atemptats de Toulouse de fa 3 setmanes, Sarkozy ja s'ha situat com a guanyador de la primera volta francesa, i ha reduït de 10 a 6-7 punts la diferència respecte Hollande a la segona volta . Sarkozy ha trencat la dinàmica, i ara necessita trencar la dinàmica de la 2a volta. Per a fer-ho sap dues coses: que el 64% dels que votaran per Hollande a la 2a volta ho faran per votar contra ell, i que necessita el 13% de votants de Marie Le Pen a  la 2a volta.

Sarko és agressiu, s’enfada, contesta, mossega, no se’n calla ni una, entra a la lluita, és emocional. Parla de seguretat, immigració, justícia, fronteres. Hollande és calmat, seré, de poques paraules, no destripa ni aixeca la veu, tirant a avorrit, sobretot per que sols parla d'econòmia. Sarko seria un estil Mourinho i Hollande seria un estil més Guardiola.
Però en canvi, qui està remuntant a la seva lliga particular és un Sarkozy murri, un Sarko líder que no dona res per perdut, que juga a l'atac sense complexes, que lluitarà fins el darrer minut per guanyar ni que sigui per un sol vot. I qui s’està dinamitant l’avantatge aconseguit els darrers mesos és Hollande, que per no molestar ni fer enfadar ningú, per no perdre vots moderats, no entra a cap batalla contra Sarko i en canvi tira pilotes fora amb mesures i promeses econòmiques poc convincents o creïbles.
Sarko és estil Mou però està jugant a l'estil Guardiola. Caldrà veure quina de les dues li dóna més rèdit final.

què és twitter?

Per als que estiguin de vacances i no sàpiguen què fer i/o per als que encara no tinguin twitter, un parell de vídeos per conèixer des d'una altra perspectiva, què és twitter :-))

 

a joke (221 dies)

Aprofitant que ahir era "l'April Fool's" us deixo amb un acudit de demòcrates i republicans...


A woman in a hot air balloon realized she was lost. She lowered her altitude and spotted a man in a boat below. She shouted to him, "Excuse me, can you help me? I promised a friend I would meet him an hour ago, but I don't know where I am."


The man consulted his portable GPS and replied, "You're in a hot air balloon, approximately 30 feet above ground elevation of 2,346 feet above sea level. You are at 31 degrees, 14.97 minutes north latitude and 100 degrees, 49.09 minutes west longitude.

"She rolled her eyes and said, "You must be an Obama Democrat."

"I am," replied the man. "How did you know?"
"Well," answered the balloonist, "everything you told me is technically correct. But I have no idea what to do with your information, and I'm still lost. Frankly, you've not been much help to me."
The man smiled and responded, "You must be a Republican."
"I am," replied the balloonist. "How did you know?"
"Well," said the man, "you don't know where you are or where you are going. You've risen to where you are due to a large quantity of hot air. You made a promise you have no idea how to keep, and you expect me to solve your problem. You're in exactly the same position you were in before we met, but somehow, now it's my fault."


            La cara B del Bloc
Follow Me on Pinterest

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)