Web 2.0 ( i el facebook en català!)

L’evolució de la societat vinculada a l’evolució tecnològica és la causant del canvi constant que la nostra societat està vivint actualment. Fa 20 anys, la gent escrivia cartes al director dels diaris, en fa 10 es varen començar a crear les primeres pàgines web personals. L’evolució que ens porten els blocs i sobretot la cultura del 2.0 és una causa-efecte del boom d’Internet que a hores d’ara és ja imprescindible per a gran part de la nostra societat. Deixant de banda el problema de l’alfabetització digital i la possible fractura digital (vers un sector molt determinat de la població associada majoritàriament a la edat i els recursos econòmics), existeix ja una generació que ha nascut amb Internet, una generació que no entén un món sense internet, de la mateixa manera que la meva generació no entenia un mon sense electricitat.

Personalment, crec que la gràcia d’un bloc és la possible interactivitat entre els escrits i els possibles lectors i comentaris (de fet sóc dels que no considero com a bloc aquell que no tingui possibilitat de fer-hi comentaris). Avui dia, les pàgines personals s'han transformat en blocs on la informació es comparteix, on el redactor ja no és la peça principal, sinó que aquesta s'ha mogut cap al contingut, cap al coneixement que entre tots hem de poder compartir, aprendre i reforçar.
D'eines com els blocs, en trobem d'altres que complementen fins a límits insospitats, la interactivitat entre els diferents usuaris. Així, podem trobar el Facebook , una xarxa social amb un grup d'Osona propi, el Twitter, un nanobloc amb posts d'un màxim de 140 caràcters (una autèntica revolució entre els usuaris). També és de molta utilitat una web com Netvibes , que permet en una sola pestanya web, consultar els correus, llegir els blocs, connectar-se als diferents messengers, llegir les notícies, el twitter o el facebook.

Aquest vespre al Canal Taronja, al costat d’en Joan Ballana, la Laia Jurado, en Xavier Tornafoch i l'Isabel Campos, parlarem sobre blocs des d’una perspectiva osonenca, però també des d'una perspectiva d'interactivitat entre els usuaris o blocaires.
Per cert, avui mateix Facebook acaba d'obrir la traducció al català. Com en tot, ens ho haurem de fer entre tots, us animo a col·laborar amb la comunitat catalana a http://www.facebook.com/translations.

Lo Cacao de la facao

A proposta de la Mireia, m'arriba un bloc de denúncia. El bloc lo cacao de la facao . Un bloc que al principi sembla una broma, però que quan comences a llegir-lo, s'et posen els pels de punta. El bloc explica la història d'un grup de persones que varen denunciar que la FACAO tenia relacions molt properes a grups d'extrema dreta espanyols. La FACAO els va denunciar, i la justicia espanyola va acabar empresonant als activistes que denunciaven les relacions de la FACAO. Una jugada estrambòtica, més pròpia de repúbliques bananeres, on els guanyadors acaben sent els de sempre, l'extrema dreta neofeixista. Llegiu el bloc i compareu.

Queda feta la denúncia, doncs !

Conflent 3 (El conflicte de Perpinyà)

Arribem a Perpinyà en l'última parada del viatge. A Perpinyà s'oloren aires de conflicte, no endebades el passat diumenge dia 16, les eleccions cantonals franceses depararen una terrible sorpresa per a la forta democràcia francesa. L'actual alcalde des de 1993 Jean Paul Alduy (en successió del seu pare, Paul Alduy, que havia regit la municipalitat de Perpinyà des del 1959) revalidà la seva victòria electoral per un estret marge de vots, però un president de mesa electoral (germà d'un regidor municipal d'Alduy) ha estat acusat de frau electoral, (es diu que posava vots d'Alduy a grapats dins l'urna). A més, el dijous al matí, la radio francesa obria amb la la denúncia de l'oposició de la desaparició d'un ordinador personal de les dependències municipals, on suposadament hi havia tota la documentació de l'acusació contra el frau electoral que havia de presentar al jutjat.

Dijous al matí, passejant pels carrerons del centre de la vila, arribem a la casa de la vila, i la veritat, no ens estranya gens que pugui passar tot aquest enrenou. Sense pensar-ho ni un moment, hem entrat a la casa de la vila com si fóssim perpinyanesos de tota la vida, hem començat a pujar escales i sense que ningú ens demanés res, hem arribat a la porta de la sala del consell municipal, on no hem gosat entrar després de sentir molta gent xerrant a dins. Serien els consellers d'Alduy preparant la defensa, o els de la 'gauche' recomptant els vots de les eleccions? El cert, és que hem estat a punt de poder entrar sense cap mena de control de seguretat a la màxima sala de la ciutat. Una sala on sols 23 hores després, es triava novament Alduy alcalde, no sense discussions i acusacions (al final no he pogut fer la foto a la sala de plens municipal i així incorporar-la a la meva col·lecció on ja figuren Dublin, Belfast, Derry o Estocolm. Un altre cop serà ...)

Conflent 2 (d'Abadies i Monestirs)

Perdre's al Conflent no és gaire difícil, sobretot si teniu ganes de caminar i descobrir noves rutes entre la natura. Hi ha infinitats de senders i camins, uns donen la volta per les diferents vessants del Canigó, d'altres tenen un final de trajecte en forma d'abadies i monestirs. D'entre totes en destaquen un parell, Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà. Per anar a la primera, s'agafa una carretera a les afores de Vernet, i consta d'un trajecte de 35 a 45 minuts a peu en pujada constant. L'esforç però, val molt la pena, tant pel paisatge com per l'abadia i les vistes constants que aquesta ofereix.

Per arribar a Sant Martí, sols cal agafar el cotxe, tornar cap a Prada de Conflent, i seguir les indicacions. Fàcilment s'arriba a Sant Miquel, descoberta per Puig i Cadafalch i parcialment reconstruïda. Tot sense deixar mai la marca del 'pays catalan'. Tota una demostració de voluntat, reforçada per radio Arrels, que no pot faltar mai al cotxe mentre voltes pel Conflent.

Per cert, m'en descuidava, si mai aneu a parar per aquests vorals, no deixeu de prendre uns banys termals a Sant Tomàs dels Banys, a Fontpedrosa, en direcció Mont-Louis.

Conflent 1 (A les faldes del Canigó)

El Conflent. Si mai passeu pels Pirineus Orientals, no deixeu de visitar el Conflent, una de les comarques del Nord de Catalunya, o de la Catalunya Nord com diuen alguns (no trobeu que la diferència és significativa?). Sabreu que sou allà quan oloreu la neu del Canigó , muntanya històrica, admirada per mossèn Cinto, que ho domina tot.
Una de les primeres parades obligades, és la capital de la comarca, Prada de Conflent , coneguda bàsicament per ser lloc de refugi d’importants exiliats catalans durant la dictadura franquista com Pau Casals, i que dóna nom a la Universitat Catalana d’Estiu .
D’allà podeu anar a Eus, poblet construït en una pujada de turó que acaba en una imponent església d’es d’on podeu contemplar tot el Conflent, sobretot si fa una mica de vent. De Prada direcció al Canigó, trobareu Vilafranca de Conflent, ciutat emmurallada que compta amb un impressionant Fort Libèria (obra de l’ínclit Vauban) i un passadís inacabable que els uneix. I d'allà podreu anar facilment al petit però acollidor Cornellà de Conflent i a Vernet les Bains, poble termal i de repòs.
Les distàncies són tant petites que us semblarà recòrrer molts poblets, sense gairebé moure-us de les faldes del Canigó

Esquerra Positiva

Un cop iniciat el camí cap al Congrés nacional del proper mes de Juny, cal començar a parlar, dialogar i entre tots, intentar trobar un camí el més unit possible, amb un horitzó i un partit el màxim de clar i definit.
Aquesta darrera setmana, ha aparegut un manifest a la xarxa. Es diu Esquerra Positiva. Jo m'hi he adherit. Tant sols és un començament, però crec que a aquestes alçades, ja és molt.
Les properes setmanes donaran per molt, suposo que tindré temps d'anar plantejant el que crec que seria un bon final per aquest conflicte de la organització en la que milito (sense que la paraula conflicte hagi de tenir forçosament, connotacions negatives).

De Papus i Romans

Vagi per endavant que la meva condició d’ateu fa que em miri aquestes activitats religioses des d’un punt de vista molt diferent del de la gent que hi intervé, però ahir, mogut per no sé quin tipus de resort, vaig anar a veure la processó dels armats (potser va ser el post d’en Joan?). No recordo quants anys feia que no veia la processó, segurament més de 10, de fet la última processó que recordo és la d’Amposta, en un viatge de setmana santa deu fer uns 9 anys amb en Roger, en Marcel i en Joan Ramon, on varem recórrer les terres de l’Ebre de punta a punta. Allò si que era una processó del poble, amb el capità de la guardia civil al capdavant (tricorni inclòs) i les més altes autoritats civils i eclesiàstiques marcant el pas.

Tornant a Vic, haig de dir que no acabo d’entendre la pervivència de certes tradicions en el format actual. Els tradicionals romans, els papus que no s’acaben mai, i el bisbe al final de tot, com si vigilés el seguici. Em sembla que no soc d’eixe món.

De fet, l’autèntic miracle d’ahir, va tenir lloc a l’Olímpic de Vic, on el Club Patí Vic es va classificar per 2on cop consecutiu per a la Final a Quatre de la Lliga de Campions. Una veritable proesa digne d’Astèrix i Obèlix contra els temibles romans, que no papus.

10 anys de Castells

En un mercat del Ram d'ara fa 10 anys, un fenòmen extrany (per les latituds on vivim els vigatans i vigatanes) apareguè. Era una colla de nois i noies tots vestits amb camisa carbassa i pantalons blancs, faixa negra i mocador vermell i blanc, que feien una cosa anomenada castells, (alló que tothom veia o patia per la tele, però que gairebé mai havia arribat tant al nord del nostre mapa particular) i que tenien la sana intenció de quedar-se amb el seu particular esforç.
Amb el d'avui han estat ja 11 anys de castells continuats a la plaça major de Vic, on n’hem vistes de tots colors, amargors, alegries, decepcions, triomfs ... anys de pluges i de sol, de vent i de fred .. però cada any l’aniversari dels sagals s'ha convertit en el punt de trobada de molts d'aquells que un dia o altre, ja sigui amb camisa, entre el públic, o fent fotos a discreció, ens hem acostat a la colla per formar-ne part i ser un més dels necessaris però no imprescindibles. És el dia de retrobar-te amb aquelles cares amb qui has compartit setmana rera setmana, una part important de la teva vida. amb qui has crescut fent comarca i ciutat, i sobretot recorrent les places del nostre país portant el nom d'Osona a la solapa.

Avui, l'actuació ha portat el segell Sagal altre cop a Plaça. El segell de l'ambició de voler fer grans castells malgrat ser al mes de març, el segell de l'empenta i el patiment de tornar a aixecar un castell per sota, amb tot el que aixó comporta, i el segell d'una canalleta valenta i decidida passi el que passi. Ah!, i el segell d'un nou cap de colla, en Gerard, amb la mateixa ambició i decisió que els seus antecesors.

I el més important de tot, que hi ha Sagals d'Osona per estona, i que la plaça, passi el que passi, sempre serà carbassa !

A poc a poc

L'anàlisi dels resultats electorals a Catalunya i a Vic, la sortida de Joan Puigcercós del govern i l’entrada de Jordi Ausàs, la reunió de la trobada blocaire i els assajos del mercat del Ram casteller, el futbol-sala i els projectes finals de màster. Ja em perdonareu, però estic de vacances i cal aprofitar-ho ...

Nedar contracorrent

"No som el que pensem que som o el que
somniem que som; som el que fem. Quan hem
deixat de somniar i hem passat als fets, a fer
política com a independentistes, sense fer cas
de la irritació o del desconcert d’uns i altres,
hem començat la independència. Sense esverar-
nos, amb tot el seny. Per això vam donar
suport a Zapatero. Per això vam fer president
Montilla. Encara que sé que molta gent no ho
volia. Jo tampoc. Però cal més del 15% dels
vots per fer només el que tu vols. Anem sense
pressa però sense badar. Només els peixos
morts segueixen el corrent. Els vius van on
volen i, com que són lliures,poden nedar contracorrent."

Joan Puigcercós, Secretari General d’Esquerra

la Campanya : Final inesperat ?

No per ser esperat, crea menys frustració.
Sobretot a aquells que continuem creient en una solució dialogada de tots els conflictes, on la democràcia i el respecte ha de prevaldre sobre qualsevol forma de violència.

I ja van 2 cops seguits ...

La Campanya : Últim dia (Post nº 100)

Aquest és el post nº 100 del bloc. Just 7 mesos menys 1 dia, i 8100 visites després d'escriure el primer.

Avui és l’últim dia de campanya electoral, d’una campanya que com tots sabem no ha durat sols quinze dies. La veritable campanya electoral va començar la tarda-nit d’aquell fatídic dissabte de gener en que el PSOE va tancar la carpeta més perillosa i important que ha hagut de torejar aquesta legislatura. La campanya electoral va començar fa 2 anys, quan el PSOE va retallar i gairebé enfonsar l’estatut, amb la complicitat i nocturnitat d’una federació nacionalista catalana, la submissió i alevosia d’una esquerra ‘verda’ i la pressió asfixiant d’un PP anticatalà.
Per això, durant els darrers 2 anys (un altre bienni negre per a la història de Catalunya), molts hem denunciat la perversitat de l’estat espanyol vers Catalunya i els catalans. Hem denunciat, i ho continuarem fent fins a l’extenuació, el dèficit de les infraestructures i les inversions de l’estat a Catalunya. Els nostres impostos serveixen per fer molts trens, moltes vies, moltes carreteres, però cap d’aquests es construeixen a Catalunya. Lamentable i alhora pervers.
Hem continuat denunciat la sistemàtica negativa del govern de torn espanyol a publicar les balances fiscals. Les tenen i ho saben, i per això no les volen publicar! Cal que els catalans les coneguem per acabar d’una vegada amb la malícia de molts polítics i opinadors que atien dia rera dia l’odi contra Catalunya. No podem continuar permetent, que cada any marxin cap a Espanya 2600€ de cada català i no en torni res! Zapatero ha promès donar 400€ a cada espanyol, si ho acaba fent li haurem de dir que a mi i a cada un dels 7 milions de catalans, encara ens en deurà 2200!
Aquest diumenge més que mai, els catalans hem de sortir de casa a protestar pel tracte que estem rebent, però també per dir alt i clar que ja estem tips de pertànyer a un estat que ens ignora, ens maltracta política i lingüísticament, ens enfonsa econòmicament i ens espolia any rera any. Cal donar un missatge de força, la força que els catalans volem aconseguir per poder democràticament, decidir com volem gestionar els nostres propis impostos i recursos. Volem poder decidir què volem ser com a poble. Per això cal anar creixent i enfortint aquelles opcions que públicament, aposten sense cap mena de fissures per la INDEPENDÈNCIA i la LLIBERTAT de la nostra nació. Aquest diumenge hem de ser més, els qui decidim votar en clau independentista i donar el recolzament a l’únic partit que vol una Catalunya independent en una Europa moderna, que vol un país de 1era divisió i que vol per als seus ciutadans una vida plena i en llibertat, on les diferències entre ciutadans siguin cada cop menors.Per la Independència i la Justícia social, aquest diumenge fem confiança a Esquerra !


(article publicat a 'més la marxa' avui divendres 7 de Març)

La Campanya : Dia 14 (la PTP)

Les campanyes electorals són molt previsibles, gairebé preparades milimètricament des de molt abans de la campanya, no es deixa res per a la improvisació i potser per això resulten tant avorrides i monotemàtiques. A Osona hem intentat canviar aquesta situació, alternant els mítings típics amb noves eines com el bloc, la veu.cat o la porra electoral. Però per mi, la sorpresa de la campanya ha estat l’aparició pública a Osona de la PTP (Plataforma pel Transport Públic).
Ahir, vàrem convidar a la PTP a presentar el seu Pla Tren 2014, i la veritat és que no van defraudar. Podeu llegir-ne una crònica en aquest apunt del bloc de campanya. La PTP està formada per tècnics especialitzats, amb una preparació i experiència amplíssima. Aposta bàsicament per múltiples ‘petites actuacions‘ en comptes dels grans eixos viaris, com per exemple la creació d'un tram de 1'5km entre les dues estacions de Granollers per tal de que el tren directe provinent de Vic guanyés gairebé 20 minuts al arribar a Barcelona.
L’anècdota de la jornada fou com no podia ser d’altra manera, culpa de la RENFE. I és que els tècnics de la PTP venien a Vic en tren i a causa de la caiguda d’una catenària, el servei de rodalies es va parar durant 3 hores, i la PTP va haver de ser recollida en cotxe per poder arribar a temps a la roda de premsa feta al Casino de Vic.

La Campanya : Dia 11 (De Vic a Girona)

La Campanya entra a la seva recta final. L’últim cap de setmana ha donat per molt electoralment parlant (esportivament ja n’he parlat en el post anterior). Dissabte al matí, la plaça major de Vic va convertir-se en un aparador polític de 1er ordre. Fins a 6 diputats de diversos partits es varen trobar fent campanya a Plaça (Josep Mª Freixanet, Georgina Oliva, Carles Campuzano, Dolors Nadal, Sirera i Rafel Luna). A la parada d’Esquerra vàrem poder conversar amb desenes de ciutadans que s’interessaven per la nostra campanya, tot i que els grans triomfadors del matí fossin els globus grocs per la canalla. A la tarda, la Georgina va participar en un acte a Centelles per tal d’explicar la feina feta els darrers 4 anys a Madrid.

A la tarda també va tenir lloc l’acte Central d’Esquerra a Girona. En un auditori nou, ple a vessar (més de 1200 persones), Cañigueral, Puig, Canet, Puigcercós, Carod i Joan Ridao varen enfortir els ànims dels gironins i gironines que lluiten per conservar el segon diputat i deixar novament Girona, lliure del PP. Va ser un acte dels de pell de gallina, un acte per recordar i de pas per enfortir la parròquia.

Avui dilluns, a les 20.00h, tenim l'oportunitat d'escoltar les propostes del cap de llista d'Esquerra, Joan Ridao i de la candidata d'Osona, Georgina Oliva. L'acte central de campanya a Osona tindrà lloc a l'auditori de l'edifici del Sucre.

Per cert, encara no has participat a la porra d’Esquerra ? Hi ha un sopar en joc a ‘la troballa’ !

No ha pogut ser ...

El Club Patí Vic no ha pogut guanyar la copa del rei d'hoquei patins. Una final molt igualada (on s'havia de celebrar sinó ...) contra el Noia Freixenet que s'ha decidit en el llançament de penals, en que l'equip vigatà no ha pogut aconseguir un nou títol després d'un cap de setmana molt treballat. Tot i això se'ls ha de felicitar per arribar a la final, i per estar sempre en les posicions que permeten lluitar pels títols. L'any passat fou la final-four, aquest any encara hi han opcions en els títols importants.
Però el més important d'aquest equip, són els seus jugadors. Des de la tripleta del Canonge Collell Carbó-Bancells-Adroher pasant pel Borja i el Sergi Pla (incansables fins i tot a l'estiu) i arribant al Titi, l'Agramunt i el Sergi Fernàndez, un dels millors porters del món. Un gran equip que encara pot aconseguir molts èxits.
Sempre VIC !!

            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Arxiu

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)