Bilbo (2a part)

Cap de setmana complert a Bilbo. Primer una passejada pel centre de la ciutat amb visita inclosa al Guggenheim , imponent museu clavat al costat de la ria. Després parada obligada a l’Arenal , l’entrada al casco viejo i lloc de concentració dels bascos i catalans sota les carpes de l’ESAIT. D’allà ja a mitja tarda, processó cap a la Casilla, el lloc habitual on comencen totes les manifestacions . (Nota : L’escenari és ideal degut al pendent que fan els carrers principals i que ofereixen una vista impressionant de la gent que forma la manifestació). L’anècdota l’hem protagonitzat quan passejant per la Casilla hem trobat la capçalera de la mani i al darrera la pancarta de les seleccions catalanes. A instàncies d’un conegut, hem entrat darrera la pancarta catalana que estava formada per sols 8 persones per exigències de l'organització. Al final, conjuntament amb la colla de Prats de Lluçanès amb l’incombustible Peraire al davant, hem format un grupet de 40 persones rere la pancarta tot i la desesperació dels organitzadors bascos que en aquest sentit són molt primmirats. La mani doncs ha estat un èxit, tot i que pel meu gust massa llarga, doncs entre anar i tornar a l'Arenal i San mamès hem donat moltes voltes.
A les 8 hem entrat a la catedral, San Mamés. Instal·lats a la tribuna sud (rere la porteria on s'han marcat els dos gols) enmig d’un ambient increïble. El partit ha anat de més a menys tot i un final d’infart que podia haver decantat el marcador cap a les dues bandes. La selecció ha sabut estar a l’alçada amb uns 50 minuts de futbol de molta qualitat. Morales, Puyol, Xavi, Coro, Sergio Gonzàlez, Sergio Garcia i el petit gran Bojan han fet de columna vertebral d’un equip amb moltes baixes però amb qualitat de sobres. La tribuna sud ha esclatat amb el gol de Bojan i fins al final del partit ja ningú ha parat de cridar, cantar i botar. Al final, un empat merescut amb un regust de què tot i ser el de menys, avui sí que podiem haver guanyat...
Un cop acabat el partit, de tornada cap a l'Arenal on un concert de Betagarri ha clos la festa.
De tot el cap de setmana, vàries consideracions a tall d'anècdota: el jovent abertzale veu molt (a estones massa...), la presència vigatana i osonenca era nombrosa, des dels ja esmentats pradencs fins a la familia López-Bonafont passant per l'Eric Herrera o en Jan Puig. I que la inocentada del Casals va fer forat, més d'una i de dues vàren picar de ple, us ho puc assegurar.

Bilbo (1a part)

Ja som a Bilbo, capital d'Euskadi. El motiu és obvi, demà hi ha el partit entre les seleccions d'Euskal Herria i Catalunya, en la tornada del partit de l'any passat. És el primer cop en 34 anys quela selecció catalana surt del Principat per jugar un partit, un esdeveniment que no ens podiem perdre. Demà però no sols hi ha futbol, també hi haurà una visita per bilbao, un dinar de germanor, una manifestació per l'oficialitat de les seleccions a l'avantmatx i un concert post-partit.

El dia promet .. i no és una inocentada ...

Bisbe dimissió !!

Si a un polític el cessen (de vegades...), a un entrenador el fan fora o a un directiu d'empresa l'acomiaden, per què l'església catòlica és la única que no només no fa fora sinó que ni tant sols amonesta o contesta a un dels seus bisbes quan diu barbaritats com aquestes ? Per què ningú fa fora l'imbècil (no trobo cap paraula més escaient) del bisbe de Tenerife ?? Suposo, que per què a Roma s'hi viu molt bé !!
I després algú es sorprèn de que molts no siguem creients ...

President Macià

Ahir TV3 va emetre en primícia la pel·lícula ‘Coronel Macià’ , just el dia que feia 74 anys de la mort del President. Una pel·lícula interessant per conèixer el personatge, igual que el reportatge re-emès després ‘El ciutadà Macià i la jove República’. A la pel·lícula m’hi va faltar desenvolupar els darrers 5 anys de la seva vida, però suposo que el pressupost no donava per gaire més.
Revisant l’estanteria he trobat aquests llibres sobre Macià que us recomano :

L’avi . Alfred Bosch - Editorial Columna - 2000
Francesc Macià. Manuel Cruells - Editorial Bruguera - 1971
Francesc Macià parla. Victor Castells - Duxelm - 2007
El President Macià en els seus textos (1931-1933) Generalitat de Catalunya - 2005
Francesc Macià, de militar espanyol a independentista català (1907-1923) Josep Mª Roig i Rosich - L'esfera dels llibres - 2006


bones festes

Pel Nadal toca estar a casa amb la família i passar unes bones festes. És l’època de l’any en que tot es deixa per l’any vinent, el règim, els estudis, la feina, fins i tot la política. Aquest any però, no tothom pot deixar la feina fins l’any vinent. Al sud ho passen malament gràcies a la ignorància d’uns quants. Si una cosa ens va ensenyar el segle XX és que si ajuntem ignorància amb poder polític el resultat sol ser el feixisme. Salut a la gent d’Elx i a tots els que lluiten per la pervivència del català.
Salut Arnau !!

Comentaris, anònims i altres possibilitats d’un bloc.

Parlàvem durant el sopar de presentació de blocaires.osona de què era un bloc i què no es podia considerar un bloc. Una de les paraules que defineix un bloc és la interacció entre aquest i els lectors, per aquest motiu molts vàrem considerar que un bloc sense possibilitat d’admetre comentaris no era un bloc tal i com nosaltres els considerem. És veritat però, que moltes vegades el fet de tenir comentaris, provoca la possibilitat de rebre spam, o comentaris anònims indesitjables plens d’insults.
Cert és que aquest bloc, durant els 4 mesos i mig i les 4.800 visites rebudes no ha rebut mai cap comentari groller, despectiu o de mal gust. Felicito a tots els lectors per aquest fet. Dit això, crec que és lícit a mesura que un va dotant de contingut i de fons un bloc, construir un propi codi ètic blocaire (crec que a les jornades de la catosfera serà un tema a tractar) on poder definir què faré o com tractaré totes les interaccions que van apareixent diàriament al bloc. Una de les primeres que he assumit és la de no entrar en el rol de contestar comentaris anònims, tractin el tema que tractin i vinguin d'on vinguin, encara que vinguin des de la mateixa Universitat de Vic. (els primers codis ètics publicats, recomanen eliminar els comentaris que no compten amb email, cosa que de moment no penso fer). Entenent per anònim aquells noms que no permeten desxifrar la persona que hi ha darrera.

Dissabte jerki

Ahir vaig assistir, en qualitat de convidat, al Congrés Regional de les JERC d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. El Congrés es feia a Prats de Lluçanès, i va anar bé per estrenar la nova carretera fins a Olost. La veritat és que acostumat a revolts i més revolts, ara es fa curt i tot el viatge. Sols varem tenir l’emoció de saber que la nevada ens trepitjava els talons i l’intriga de si podríem tornar sense problemes al cap d’unes hores. Del congrés deixeu-me destacar que l’actual portaveu, l’Isaac Peraire, fou reelegit per àmplia majoria i que l’Ignasi Bosch, militant de Vic, és el nou secretari d’agitació (que no d’activisme) i medi ambient.
Per cert, la nevada va quedar en un no res i tornàrem tranquil·lament després d’un bon sopar tertúlia a cal quico.
Abans d'anar a Prats, vaig assistir a la cita internacional de gimnàstica que es va celebrar al pavelló de Vic. La cita va comptar amb el recolzament del President del Parlament Ernest Benach i de la secretària general de l'esport, Anna Pruna. Una mostra més que el tema de les seleccions nacionals catalanes ens el creiem i l'exercim amb normalitat absoluta.

A la foto, el Portaveu Isaac Peraire i en Gil Sanz, portaveu de JERC Vic, que era membre de la mesa al costat de la regidora de Prats, Montse Juvanteny i de la Diputada Georgina Oliva.

Decidim Decidir !!

Reconforta anar a un acte i sortir-ne satisfet. Reconforta veure com està quedant el local on es fa l’acte (un gran local que ha guanyat la ciutat !!) i reconforta veure tantes persones d’acord amb el que s’està dient allà.
Per què el tema del que ahir es va parlar no és gens trivial, al contrari, és la constatació de l’engegada d’un nou cicle polític en el que, per primera vegada, molts de nosaltres ja no ens trobem sols. El procés que ens ha de dur cap a l’emancipació nacional està començant, de fet va iniciar-se ja fa uns quants anys però amb la manifestació del 18F i la del passat 1 de desembre s’ha vist consolidat . És el començament doncs, d’una nova manera de reclamar que es faci efectiva la democràcia racional a que tots els pobles tenen dret; d’aquí sorgeix el dret a decidir.
Ahir es va parlar també de tot el procés de l’Estatut. De la constatació que l’estatut hagi pogut servir com a mínim per fer obrir els ulls a molts catalans que fins fa pocs dies encara pensaven que l’encaix de Catalunya dins Espanya era possible. Aquells que varen votar Sí, i que ara veuen que del promés, no n'hi ha ni cinc.
Es va parlar de moltes més coses, del Tribunal Constitucional i de la gairebé segura re-retallada de l’estatut a finals del 2008, de la renda per càpita de Melilla que ja supera la de Catalunya, dels mitjans de comunicació, de Montenegro i el Kosovo, de la llei de referèndums, dels pressupostos d’Escòcia (el doble de Catalunya tot i ser la meitat de població), de la societat civil, de think tanks, de la dependència, de la necessitat de que la nova immigració conegui la realitat social del país i utilitzi el català com a llengua vehicular, etc...
Per tot el que es va dir, reconforta veure que ahir els militants d’ERC i de les CUP (únics partits catalans que es declaren avui en dia independentistes) érem sols un 15 o 20% del total del públic. A partir d’aquí, sols queda seguir treballant per a que la majoria social del país conegui els grans avantatges de ser independents, i que aquesta majoria social forci als partits polítics que avui no tenen la independència nacional com a estació final del trajecte a involucrar-se dins el veritable eix nacional.
Per cert, el company m’ha ‘birlat’ el títol del post. Aquest cop ha estat més ràpid que jo. Espero que no marxés abans per anar a fer el post ... la immediatesa blocaire no té fi ...

cERCular

La Secció local ha publicat la cERCular, un butlletí intern de periodicitat bimensual al que li volem donar un nou aire per tal de millorar la comunicació amb els companys i les companyes militants. Si us ve de gust, el podeu llegir aquí.

Cap de setmana medieval

El Mercat medieval ha deixat moltes imatges, la primera seria les milers de persones que dia rere dia han omplert els carrers del casc antic, del passeig, la plaça dels màrtirs i un espai nou que Vic ha guanyat amb l’obertura dels carrers que porten al Parc Jaume Portell on aquest any s’hi ha ubicat les aus de cetreria, la taverna de Can Sagal i els dromedaris (quin fred pobres besties !!).

El fet que Sant Nicolau caigui el mateix dia que la festa de la 'prostitució', fa que des del principi sigui un mercat avesat a rebre molts visitants. Mercat del Ram, Música Viva i Mercat Medieval són ja les 3 festes multitudinàries de la ciutat.
Divendres va tocar visita al mercat amb els amics de l'ACCD i dissabte hi vàrem tornar amb més amics (uns d'aquí, d'aquí , i fins i tot d'aquí). Un cap de setmana medieval esgotador.
P.S. El frare ja l'heu reconegut ? Si no ho heu fet, busqueu-lo aquí !!

Sense paraules

Gran dia el d’ahir a la capital catalana. Gran dia pel que pugui esdevenir del futur del nostre país. Tots anàvem ahir cap al cap i casal amb l’esperança de no punxar en un acte tant important. La contínua desafecció política no feia preveure grans mobilitzacions, però una vegada més la societat civil organitzada i la que no ho està, han tornat a donar una lliçó de moral, força i valentia. Els catalans i les catalanes han tornat a dir prou, pacífica i democràticament, a un sistema que frena sistemàticament el creixement d’aquest país, que encotilla a base de pors les voluntats d’un país que vol ser lliure a l’hora de decidir allò que més li convé. Ahir vàrem reclamar igual que el 18F, el nostre dret a decidir, a decidir tot allò que ens convé més, ja sigui les infraestructures a construir, els impostos a pagar o el tipus de règim polític que volem pel demà. Ahir, tot i les aparents contradiccions erem més a comptar. Que ningú intenti baixar del vaixell ara que ja ha salpat.

Els blocs i les webs van plenes de cròniques i fotos sobre la manifestació. Us animo a buscar i recórrer la catosfera catalana en busca d’opinions i sensacions. (Fotos)


            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)