Dia del Bloc

Avui, 31 d'Agost és l'últim dia de vacances, raó per la qual s'ha acabat la mandra i torno a escriure un post després de 15 dies d'inactivitat. De fet, l'escric a raó de que justament avui és el dia dels blocs, (en Jordi Roca diu que avui és Cap d'Any en aquest post), i seguint la demanda dels organitzadors i tal i com ja vaig fer l'any passat, recomano 5 blocs que segueixo :

- osonosfera.cat : El bloc de blocs de la comarca, una criatura que ha nascut durant aquest 2008 gràcies a la col·laboració de desenes de blocaires osonencs amb ganes d'engrandir el fenòmen blocaire a la comarca.

- Vols saber quin temps fa? Curiositats meteorològiques? Explicacions dels fenòmens naturals? Meteorologia, el bloc d'en Jordi Pamplona.

- Farcint la faixa, un bloc mig casteller, mig gastronòmic d'en Carles Guillamón, amb noticies, fotos i tot allò que has de saber del món casteller i receptes i suggeriments per menjar de conya.

- Màrqueting polític i institucional, NIMBYS, proximitat i noves tecnologies. temes que tracta el bloc d'en Guillem López Bonafont, proxim-IT. No comuniquis, involucra!

- I per acabar, 'Ges Avall' el bloc de l'Enric Xicoy, periodista i pescallunes, capaç d'inventar posts d'un nivell impressionant i d'unir blogger i les últimes tecnologies com ningú podria imaginar.

I demà tornem-hi, que comença un nou setembre i arriba una toardor plena de possibilitats!

altre cop el 1918

Finlàndia és un país maltractat per la historia. Els seus veïns han tractat i aconseguit durant segles, dominar-la. Entre els suecs i els russos han sotmés al poble finlandès durant més de 600 anys, tot canviantse-la de mà en mà com si fos una partida de cartes.
Fins el 1918, any en que com Estònia, aconseguí separar-se de Rússia i esdevenir una república independent, en gran part gràcies al descontrol que va suposar la revolució russa bolxevic i a la posterior victòria d'un exèrcit regular finès ajudat per tropes alemanyes en una guerra civil pel poder. en aquest cas, els 'blancs' van guanyar als 'vermells'.
Tot i això, el 1940 (l'any que Finlàndia havia d'organitzar els Jocs Olímpics, que finalment es van haver de posposar fins el 1952), encara va haver de defensar-se de l'intent d'invasió de l'exèrcit roig d'Stalin (enfadat per no poder posar bases militars soviètiques a Finlàndia). Una invasió que fou defensada i refusada i que es guanyà l'admiració de tot el món. Posteriorment, l'amenaça de l'alemanya nazi també sobrevolà Hèlsinki, els alemanys volien cobrar-se els ajuts anteriors, però una vegada més els finesos aguantaren i finalment, el govern finlandès aconseguí sortir de la guerra i esdevenir un país neutral.
Una frase del president Kekkonen descriu la situació d'una Finlàndia situada entre la URSS i Occident : 'el millor consell per a un país petit és buscar veïns amics i enemics llunyans'.

Hèlsinki

Arribar a Hèlsinki i veure el sol potent que ens rep, és un descans després de tants dies de pluja i vent. El tren ens ha portat a Finlàndia en 6 hores, després del pertinent canvi horari i la revisió dels passaports d'uns duaners amb gos inclós.
El centre de Hèlsinki és petit, però s'hi respira una essència europea indescriptible. En pocs anys, Finlàndia ha aconseguit, mitjançant una gran disciplina, entrar per la porta gran a Europa. S'ha adaptat a l'Euro i ha esdevingut un referent en noves tecnològies.
Finlàndia ha de viure amb el llastre de tenir un territori tan gran com despoblat, doncs el 30% del territori està en territori del cercle polar àrtic. Una població total que no arriba als 5 milions i mig d'habitants, però que lidera el rànquing de competitivitat de la Unió europea des de ja fa 4 anys, gràcies a una gestió macroeconòmica, a una gran calitat de les seves institucions públiques i la ja coneguda tendència a l'adopció de les noves tecnologies en el sector privat, la 'cultura de la innovació'.

Good bye Lenin

D'aquí a poques hores deixarem Sant Petersburg i Rússia, en direcció Hèlsinki (Finlàndia). Tot i la absoluta normalitat que viu la ciutat i el seu turisme, no es pot oblidar que fa 4 dies que l'exèrcit rus està bombardejant Ossètia i amenaçant Geòrgia. El bullici de turistes a la Nevski Prospekt de la ciutat dels zars, contrasta amb les imatges a la TV dels tancs de combat russos amenaçant Tiblisi. En un canal, Putin no accepta l'alto el foc georgià, a l'altre canal els esportistes intenten guanyar el somni olímpic (però sols els russos, els georgians han hagut de tornar a casa).
Stalin ha desaparegut de la vida cultural russa, cap estàtua, monument o memorial el recorden, sols unes postals al museu de política russa. Lenin s'ha emportat (per sort) tots els honors de la història.
Lamentablement, la política actual russa és hereva de l'stalinisme més ranci, Putin sap de qui i com ha de seguir les passes.

tot és gran, sigui bó o sigui dolent

Sant Petersburg és d'aquelles ciutats on tot està fet en gran perspectiva. Els carrers són grans i llargs, les voreres molt amples, els edificis enormes, els palaus majestuosos i les catedrals infinites.
No en va, fins a principis del segle XX fou la capital de l'imperi rus, i lloc de residencia de tots els emperadors i tsars, amb les seves respectives corts i exèrcits. No fou fins la revolució russa de 1918 que Lenin traslladà a Moscou la capitalitat russa.
L'hermitage (res a envejar al Prado o al Louvre), la catedral de Sant Isaac, la de la sang, la de Sant Nicolau o la de Kazàn. El camp de Mart, la plaça del palau d'hivern, el carrer Nevski Prospekt, els ponts, l'almirantall...
Cada edifici té la seva historia, la seva arquitectura, la seva burocràcia, com si els anys no passessin. Els turistes omplim carrers i museus en busca de noves sensacions i noves fotos.
Mentrestant, l'exèrcit rus de Putin i Medvedev ha decidit atacar Geòrgia per deixar-los clar que els forts i els que manen són ells, i que Ossètia del Sud és i serà territori rus. Malgrat que aquest fet comporti milers de refugiats, i centenars de morts ocasionats pels bombarders russos. Rússia torna a demostrar les seves grandeses militars i les seves pobreses i mancances democràtiques.

1 any de bloc

Vaig començar l'aventura dels blocs, tot anant de vacances. Avui, 8 del 8 del 8, el bloc compleix 1 any i torno a estar de vacances. Entremig 365 llargs dies on ha passat de tot i més. Més de 14.000 visites i 157 posts com aquest.
He parlat i descrit la gestació i el naixement de l'osonosfera, de la meva entrada a l'executiva d'Esquerra Vic, d'algun viatge pels Balcans, Stockholm o Brussel·les. Una mica de blocs i catosfera, de castells i sagals, i dues campanyes electorals seguides : la de Madrid i la d'Esquerra. Entremig, personatges com Mandela, Gandhi, Al Gore o Xirinacs, i nous ginys com Facebook, Flickr o Twitter.
Vaig inaugurar el bloc a punt de sortir cap a Sarajevo i avui en celebro l'aniversari des de San Petersburg, a Rússia.
La intenció, és de continuar. El temps dirà fins quan, i les ganes i el temps lliure en determinaran la periodicitat. De fet, d'això es tracta no?

en transit

Desprès de 8 hores d'autobús, arribem a Sant Petersburg. El viatge en bus permet veure la perifèria de les dues capitals, que com us podeu imaginar estan formades per desenes i desenes d'edificis grisos, d'uns 12 a 16 pisos d'alçada, típicament soviètics, tant per la forma com per l'antiguitat i la descomposició que pateixen. Entremig de les 2 capitals, el pont de Narva, que separa els 2 estats i les 2 duanes (més d'una hora d'espera per a ensenyar un visat obligatori d'entrada a Rússia).
Demà començarem la visita a la ciutat més gran del nord de Rússia. Molt per veure i per caminar!

Tallinn, 3er dia

Un cop apareix el sol, Tallinn es transforma. Els turistes omplen el barri vell i és moment de sortir muralles enfora. Una llarga caminada resseguint el mar bàltic ens portarà al monument en memòria de les tropes caigudes el 1944 en la defensa d'Estònia durant la 2a guerra mundial, un parc amb molts recordatoris i un monument als caiguts en forma de dues mans gegants. Tornant, anem a parar a un teatre a l'aire lliure on es celebra cada 4 anys un immens festival de cant coral. Explica la història, que el 1987, encara sota el règim soviètic, 10.000 persones assistents a la cantata varen començar a cantar cants patriòtics prohibits pel règim, en senyal de demandes de llibertat. Aquest fet es considera l'inici de les hostilitats no violentes que, unides a una situació política conjuntural molt favorable (com la caiguda del teló d'acer) desembocaren el 1991 en la restitució de la independència d'Estònia, Letònia i Lituània.
Per cert l'ús d'Internet és molt alt a Tallinn. Els bars estan plens de jovent portàtils en ma, connectats a les wifis lliures (7 portàtils en un bar petit d'unes galeries).
I fins aquí Tallinn, demà ens espera un viatge força llarg en autobús fins a la mare Rússia. Esperem no tenir problemes amb els visats i arribar al vespre a Sant Petersburg. Trobarem wifis lliures a l'Ermitage?

una mica d'historia d'Estonia ...

Plou i no para de ploure. O sigui, que és dia d'anar de museus. El més impactant, el 'museu de l'ocupació i la lluita per la llibertat'. Un museu per entendre els últims 90 anys de la historia d'Estònia. Una historia combulsa, doncs primer eren part de l'imperi rus dels tsars. Amb la revolució russa de Lenin, Estònia aconsegueix el 1918, separar-se i esdevenir independent. Amb l'arribada de l'stalinisme i el naixement del nazisme, Estònia va a parar a mans dels russos (molt més nombrosos que els estonians) a partir d'un pacte secret de no agressió entre les mans dretes dels 2 dictadors, Molotov (sí, sí els dels còctels) i Rabentropp. La crescuda de Hitler i la guerra posterior amb Rússia, fan que cap al 1940 els nazis entrin a Tallinn i l'ocupin. La posterior caiguda de Hitler, provocarà altre cop la tornada de l'exèrcit roig i la deportació de centenars de milers de nadius direcció als gulags de Siberia, una mort assegurada.
Els posteriors 40 anys de regim soviètic marcarè els estonians, fins que amb la caiguda del mur de Berlin i el comunisme, Estònia aprofitarà per separar-se definitivament de l'imperi rus, i esdevenir un estat europeu independent. Fins aquí una mica d'historia d'Estònia.

arribada a Tallinn

Sortir un diumenge 3 d’agost de l’aeroport del Prat podria semblar un suïcidi. No ho ha estat en aquesta ocasió. Diuen que per culpa de la crisi econòmica. El cert és que el vol primer fins a Riga (capital de Letonia) i el segon vol fins a Tallin, no han revestit cap tipus de problemes, i les maletes a diferència de l’any passat han arribat totes a l’hora. Arribem a Tallin ja al capvespre, hores després de que en marxin uns quants centenars de catalans en el que ha estat el cap de setmana de la cultura popular i tradicional catalana a Tallin. Un festival, organitzat per Adifolk, que cada primer cap de setmana d’agost visita una capital europea per tal de difondre la cultura catalana. Un gran festival en el que jo i uns quants castellers osonencs vàrem participar en les edicions de 2000 i 2001 ajudant als companys dels Marrecs de Salt, tot visitant les ciutats de l’Alguer i Copenhaguen.

A Tallinn plou i fa fred, però el centre antic s'ha de visitar. Si no fos pels xinesos provinents dels grans creuers que paren al port de Tallinn, ningú diria que estem en una capital europea. Carrers d'estil nòrdic amb un centre antic preciós. Passejant per un d'aquests carrerons de la part alta, ens trobem en Jordi Bansells, activista vigatà, que ha estat acompanyant els bastoners de Malla a la trobada cultural.
Els campanars alts de les esglésies es succeeixen en el paisatge. També son típiques les botigues d'antiguitats, tot i que alguna mostri sense cap mena de pudor tota mena de material nazi, des de fotos i despertadors del fuhrer fins a cascs de guerra de les SS.

de ruta pel Bàltic

Aquest any, canvio els Balcans pel Bàltic. Demà, si tot va bé, iniciem una ruta per 3 ciutats de 3 països molt diferents, però entrellaçades entre elles per pocs centenars de kilòmetres. Tallin, San Petersburg i Hèlsinki, o el que és el mateix, Estònia, Rússia i Finlàndia.


3 ciutats per descobrir i un paisatge per gaudir. Si el temps (el lliure és clar) i la tecnologia ho permeten, intentaré fer-vos 4 pinzellades en directe.

            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)