Un Audi A7 de paper

285 fulls de cartolina, 750 peces del model, una impressora làsser, 2 plotters, un cutter i un pot de cola. Imprimir, doblegar, enganxar... i 245 hores desprès... AUDI A7

Patxi for President

Aquest dilluns, el lehendakari Patxi López ha criticat que a Catalunya es demani el concert econòmic, tot advertint que si s'aconseguís podria "trencar la solidaritat econòmica entre les diferents comunitats autònomes" i "desequilibrar el conjunt de l'Estat Espanyol".
La demagògia del lehendakari és clara, ja que com tothom sap el territori d'on López n'és el responsable polític màxim gaudeix des de fa més de 30 anys del comentat concert econòmic sense que això no li provoqui cap problema ni a ell, ni al seu partit, ni al "desequilibri de l'Estat Espanyol" (en aquesta ocasió deixarem de banda el fet que sigui un responsable polític escollit democràticament sols per una part del poble basc mentre l'altra estava il·legalitzada).

Son gratuïtes les declaracions de Patxi López? No, per que a diferència del que creu la resta de tota la gent que aquests darrers dies s'està escandalitzant des de Catalunya, les declaracions no les fa un lehendakari (amb tot el que el càrrec comporta) sinó que les fa un membre de l'executiva del PSOE.

Patxi López no serà lehendakari el 2013. Ho sap perfectament. La jugada de la il·legalització per aconseguir el poder sols funcionarà un cop, el 2013 l'esquerra abertzale es podrà presentar unida i forta, i malgrat no guanyi, qualsevol resultat electoral de suma de partits deixarà fora de la lehendakaritza a Patxi López i al PSE.
Però Patxi López no quedarà tocat i enfonsat. Els mitjans de comunicació afins al nacionalisme espanyol ja s'encarregaran de crear el marc conceptual de que la suma del nacionalisme malvat del PNB i la suma de partits independentistes 'dirigits' per etarres desallotgen al PSE i al PP del poder del País Basc. A hores d'ara els titulars i els articles potser ja estan fins i tot escrits.
I que en quedarà del que a hores d'ara és el màxim càrrec institucional del PSOE a tot l'Estat Espanyol?

El PSOE va tancar molt malament el seu darrer congrés de Sevilla. No sols per la mínima diferència entre els dos opositors a la Secretaria General, sinó pel fet que l'escollit finalment fou Rubalcaba, que acaba de perdre unes eleccions davant Rajoy, obtenint els pitjors resultats del PSOE en els darrers 30 anys. Rubalcaba no pot ser un possible candidat a la Moncloa el 2015 desprès dels resultats obtinguts. Tampoc ho pot ser una Chacón que ha vist tallat el camí per liderar el PSOE per segon cop consecutiu en menys de un any. Qui queda doncs per agafar les regnes i plantar cara a Mariano Rajoy?

Tot això sols és un exercici de política ficció. Però que Patxi López faci espanyolisme contra Catalunya des del País Basc estant, no pot ser sols una escalfada de boca. Hi ha qui s'està començant a llaurar un futur.

Punt mort? (228 dies)

Acaba el març i les primàries republicanes continuen sense tenir un final feliç. O almenys el final feliç que la majoria de dirigents del GOP desitjarien. El final s'apropa i s'entreveu, però cada dia que passa, cada dia que s'allarga la cursa, es gasten més diners, es deixen anar més 'draps bruts' i més desqualificacions entre els candidats, i sobretot es dona més vida i capacitat de reacció al President Obama.


Tothom dona per fet que l'allargament en el temps de les primàries no és gens beneficiosa pel futur imminent del Partit Republicà. Fins i tot hi ha qui en dona les culpes als canvis en les normatives de les primàries que s'han fet efectives des d'aquest 2012. El principal canvi introduït és la substitució de la norma "winner-take-all" (en que, en la gran majoria d'estats, el guanyador de la primària s'emportava el 100% dels delegats en joc) per la repartició proporcional dels delegats segons el percentatge de vot aconseguit per cada candidat en cada primària.
Ara bé, tal i com demostren al blog "The Monkey Cage", amb els resultats obtinguts fins ara, si s'utilitzés la norma "winner-take-all", l'avantatge de Mitt Romney seria menor del que disposa actualment i per tant la cursa encara seria més disputada que fins ara. On és el problema doncs? Com també indiquen, el problema possiblement és  l'allargament en el calendari de les diferents primàries, que comencen a principis de gener i no acaben fins a principis de Juny (quan amb anterioritat no passaven del mes de d'abril). Un fet que es va escollir  per a que no s'escollís el candidat massa d'hora, i que en canvi està dinamitant qualsevol possibilitat d'un candidat republicà a les eleccions presidencials de novembre.

Març ha acabat amb una nova victòria clara per Romney a Illinois, i una nova victòria clara al Sud, a Louisiana, per a Santorum. Però el sud/oest s'acaba i Santorum ho sap.
La diferència continua sent del doble de delegats per Romney i  l'abril promet ser un mes molt propici per ell.
8 primàries en joc, de les quals Romney té avantatge en 7 (Districte de Columbia, Maryland, Wisconsin, Connecticut, Delaware, New York i Rhode Island), mentre que Santorum sols compta amb Pennsylvania, estat del qual n'ha estat senador.

1 any!

Ja ha passat un any. El millor de tots. Curt i intens.


Game Change

Desprès de "la dama de ferro" i els "idus de març", arriba "Game Change", pel·lícula basada en el llibre del mateix títol, escrit pel periodistes John Heilemann i Mark Halperin. Malgrat el llibre parla de les dues campanyes, la d'Obama i la de McCain, el film es basa principalment en la campanya final del Partit Republicà de John McCain i sobretot en l'aparició central del personatge de Sarah Palin.
Desprès dels 'idus of Març', film que representa magníficament les interioritats d'una campanya electoral nord-americana malgrat assolir un punt sensacionalista a l'hora de definir els assessors polítics com a aprenents de maquiavel, ens trobem amb una altra pel·lícula d'interioritats electorals. Es nota que estem en any d'eleccions presidencials als Estats Units!
Ed Harris fa de John McCain, Julianne Moore de Sarah Palin i Woody Harrelson de Steve Schmidt, estratega principal de la campanya McCain 2008.

Simplement, Messi

Avui, deixem de banda les primàries nord-americanes (Sí, Romney ha guanyat a illinois).
Avui, fem un homenatge al millor jugador de futbol que ha vist mai aquest humil bloc.
234 gols i 94 assistències en 314 partits oficials.
Una mitjana de 0'74 gols per partit.
20 títols oficials (18 amb el Barça i 2 amb la selecció argentina).
I el més important, sols 24 anys!

Us deixo el vídeo amb els 234 gols de Messi!

Illinois (234 dies)

La cursa republicana continua avui amb un altre round. Aquests dies, les primàries van passant per diversos territoris nord-americans amb un esquema que es repeteix inalterablement. Quan les primàries són a l'oest o al mig-oest, Santorum s'acaba imposant encara que sigui per la mínima, quan són al nord i a les perifèries, Romney s'imposa amb molta contundència.
Si la setmana passada Santorum s'imposava a  Mississippi i Alabama, Romney ho feia a Hawaii i les illes del Pacífic. Si el cap de setmana passat Santorum s'imposava a Missouri, Romney ho feia a Puerto Rico.
La qüestió és que malgrat aquesta correlació de forces, s'està demostrant que es pot aconseguir la nominació sense guanyar a cap Estat de l'Oest com està fent Romney, però no es pot guanyar la nominació havent guanyat a l'Oest però sense guanyar enlloc més, com està fent Santorum.
Per cada gran victòria de Santorum, Romney n'aconsegueix 2 o 3 de petites que li acaben donant més avantatge en nombre de delegats, que és el que realment importa a aquestes alçades.

Aquesta setmana, tornem a tenir un nou exemple d'esquema repetitiu.
Avui, primàries a Illinois, estat molt important amb 13 milions d'habitants. És l'estat de Chicago i d'Obama, que reparteix 69 delegats i per tant vital de cara a la victòria final. Illinois té de tot, una gran ciutat com Chicago, recursos naturals al sud, agricultura productiva al nord i un hub de transports espectacular que comporta una base econòmica molt destacable, amb el Port principal de sortida a l'Atlàntic i un dels aeroports amb més transit del món.
Romney encapçala totes les enquestes amb un avantatge clar d'entre 10 i 15 punts.

Dissabte, primàries a Louisiana, Estat del Sud, de 4,5 milions d'habitants i amb Nova Orleans de centre neuràlgic. És un dels Estats amb una influència més forta d'herències culturals distintes, com les de França, Espanya, els indis nadius americans o de l'Oest de l'Àfrica.
Santorum va per davant a les enquestes que s'han publicat fins a dia d'avui.

Sarkozy en campanya.

Ja fa un mes que Sarkozy va anunciar que es presentava a la reelecció i va començar oficialment a fer campanya.
Fa un mes, les enquestes indicaven una victòria d'Hollande. Podeu veure els gràfics en aquest post.
Què ha canviat el darrer mes? Segons les diverses enquestes franceses, el que ha canviat
és que Sarkozy està reduïnt a marxes forçades la diferència amb Hollande.
Si fa un mes la diferència a favor d'Hollande a la 1era volta era de 5 punts, avui la diferència és de mitjana de 3 punts. Durant aquest mes la diferència ha oscil·lat entre un màxim de 6 punts i un mínim de 2 punts, malgrat que hi ha un parell d'enquestes que a la darrera setmana ja donen un empat tècnic a la 1era volta entre Hollande i Sarkozy.
Pel que fa a la 2ona volta, fa un mes la diferència era de 14 punts a favor d'Hollande, diferència que s'ha reduït fins a 10 punts la darrera setmana.
Sigui com sigui, el fet és que Sarkozy està disposat a tot per tal d'arribar a una segona volta amb el màxim de possibilitats, i per fer-ho està endurint el discurs per tal de robar o mantenir el màxim de vots que podrien anar a parar al Front Nacional de Le Pen. Hi ajuda els mítings multitudinaris que Sarko ha fet a llocs tant emblemàtics com Marsella i alhora el baix to que està fent servir Hollande aquestes darreres setmanes.

Sarkozy va participar al programa-Entrevista de France2 "des paroles et des actes" de 4 hores i mitja de durada del passat 6 de març, on va respondre tot tipus de preguntes, amb duel-debat inclòs amb Laurent Fabius. Aquí podeu veure el full d'apunts que Sarkozy portava preparat pel debat amb Fabius. El programa va tenir una audiència de 5,5 milions d'espectadors, amb un pic de 6,2 milions, a més de 350.000 persones que el varen seguir en directe per Internet.
Sarko va aprofitar l'entrevista per llançar una proposta de nou impost pels grans grups empresarials que generaria ingressos suplementaris de 3.000 milions a l'any. Ho va fer, just desprès que Hollande avancés la seva intenció de gravar al 75% a aquells que ingressin més d'1 milió d'€ a l'any.



2a part, 3a part, 4a part, 5a part i 6a part del programa.




El Sr. Blogger ho ha provat.

Sí, aquesta nit el Sr. Blogger ha provat d'espanyolitzar els dominis de blogspot.com. Com un uniformitzador qualsevol, amb nocturnitat i alevosia, el Sr. Blogger, com si no tingués altres problemes amb el seu allotjador de blogs i la ferotge competència amb wordpress, ara es dedica a estatalitzar els dominis ".com" dels seus blogs.
I com cada cop que algú uniformitza, els catalans perdem un llençol de la bugada. Aquest cop, afegint un ".es" al final del blogspot.com.
Mentre un servidor es pensa què fa amb el Sr. Blogger, i com que aquest humil bloc tampoc dona per gaire, he decidit utilitzar el servei HTML que ens cedeix en Batallé en aquest post, i així retornar al raulpresseguer1.blogspot.com la seva imatge habitual.
I si no, sempre és més fàcil accedir-hi via www.raulpresseguer.CAT
Com deia l'ABC aquesta setmana, tenim un problema, però ja fa 300 anys que el tenim...

Jau Coloma! o St. Patrick's Day

Darrerament Guiness té una manera molt peculiar d'assegurar-se que els irlandesos beuen cervesa per celebrar Saint Patrick's Day.
Molt a l'estil Monty Python...


El Sud existeix, però no mata (240 dies)

Desprès d'una nit emocionant, les primàries d'Alabama i Mississippi guanyades per Rick Santorum han resultat molt més decisives del que s'hauria pensat fa sols 3 setmanes. Decisives en el sentit que cada cop tot està més liat.
Les 2 primàries no han servit per a que Mitt Romney fes un pas endavant decisiu per la nominació, però tampoc han servit per postular a Rick Santorum com 'la gran esperança blanca'. La nominació és cosa de dos, i si Gingrich volgués el millor per al Partit Republicà, abandonaria immediatament la cursa, però el tercer candidat en discòrdia que avui ha aconseguit dos segons llocs, ha afirmat que pensa arribar a la convenció republicana del mes d'agost i guanyar-la.
Avui és d'aquelles típiques nits electorals mediterrànies en que tothom ha guanyat. Santorum, òbviament, per que s'emporta el títol de guanyador oficial de Mississippi i Alabama, Mitt Romney per que va sumant i sumant delegats per allò que deiem ahir de que ja sols valen les matemàtiques, i Gingrich per que ha obtingut uns resultats que li permeten (malgrat sols ho pensi ell) continuar a la cursa republicana.

Alabama: El triple empat entre la terna que mostraven les enquestes s'ha acabat decidint de la banda de Santorum per un marge considerable d'un 5% respecte Gingrich i Romney.

Mississippi: Les enquestes mostraven una lluita entre Romney i Gingrich per la victòria a l'estat del 'gran riu' amb Santorum a l'aguait. Però el 'momentum' sureny de Santorum s'ho ha emportat tot per davant i ha aconseguit imposar-se amb 2 punts de marge sobre Gingrich i 3 sobre Romney.

Quan les primàries surten del Sud, Romney respira lleuger i continua imposant-se als diferents caucus que s'estan fent aquests dies a les illes annexionades. En aquest cas, la Samoa Americana on la projecció atorga a Romney els 9 delegats en joc, i a les Illes Hawaii, on el recompte just arriba al 24% i Romney avantatja en 3 punts a Santorum.

Ja sols valen les matemàtiques ( 242 dies)

Desprès dels resultats obtinguts el passat Super Dimarts, les primàries a candidat del Partit Republicà a la Presidència han deixat de ser una competició entre candidats i s'han convertit en un pur exercici de matemàtiques de primer d'ESO.


Mitt Romney és l'únic candidat que pot arribar matemàticament als 1.144 delegats que atorguen automàticament la nominació. Per tant, cap dels altres 3 candidats poden arribar al nombre somiat de delegats.
Això vol dir que Santorum i la resta ja no cal que es presentin a més primàries? No, per que ara l'únic objectiu que pot tenir Santorum és que cap candidat arribi als 1.144 delegats i que la convenció republicana de l'agost a Tampa (Florida) es posi de la seva part (l'objectiu de Gingrich i Paul deu ser arreplegar el màxim de quota mediàtica i viure d'això els propers 4 anys, sinó no s'explica que encara segueixin en cursa i que a sobre Gingrich desgasti a Santorum davant Romney).
Per tant, es tracta d'aconseguir i assegurar el màxim nombre de delegats a cada caucus o primària, sobretot allà on cada candidat és fort.
Per això, dissabte passat Romney no va fer cap acte de campanya a Kansas, per que sabia perfectament que era terreny adobat per Rick Santorum, i en comptes de papallonejar per Kansas, Romney es va dedicar a assegurar i guanyar tots i cadascun dels delegats de les illes de Guam o de les Illes marianes del Nord o arreplegar el màxim de vots a Wyoming, que al final li han acabat donant més delegats que els que va aconseguir Santorum amb la gran victòria a Kansas.

Demà es celebren 2 primàries molt disputades i 2 caucus més a l'espera que arribi la gran batalla d'Illinois el proper 20 de març.

Mississipi: Estat del Sud de 3 milions d'habitants que pren el nom del 'gran riu' dels Estats Units. Altre cop les enquestes vacil·len entre dos candidats guanyadors. aquest cop, però, és Gingrich i no Santorum el que planta cara a Romney. Podria ser el primer gran estat del Sud que Romney aconsegueix guanyar, en un estat on no hi guanya cap demòcrata des de Jimmy Carter. ( 37 delegats)

Alabama:  Estat del Sud-Est de 5 milions d'habitants. Les enquestes son massa ajustades per avançar un guanyador clar, sobretot per que és el primer estat en que hi ha 3 favorits: Romney, Gingrich i Santorum poden arribar a guanyar aquest estat sureny. Com Mississipi, Alabama és un estat vermell on no hi guanya cap demòcrata des de Jimmy Carter. ( 47 delegats)

Hawaii: Illa de l'Oceà Pacífic, de 1,3 milions d'habitants. És l'últim territori en convertir-se en estat i l'únic format sols per illes. És un caucus i per tant existeixen poques enquestes, però sembla que Romney s'imposarà fàcilment en unes illes on el darrer republicà que hi guanyà fou Ronald Reagan en la seva reelecció. ( 17 delegats)

Samoa Americana: Territori no incorporat als Estats Units situat a l'Oceà Pacífic, de 55.000 habitants. Protectorats americans com també ho son Puerto Rico o les Illes Verges.

musics complicats

Ser músic és complicat, cal molt d'assaig i molta creativitat, però dic jo que segurament hi hauria una manera més fàcil de fer música...

Sense sorpreses al Super Dimarts (247 dies)

Ja ha passat el Super Dimarts, sense sorpreses ni bombes mediàtiques. En una època en que les enquestes ho controlen, ho segmenten i ho detecten tot, no hi ha gaire marge per a la sorpresa, i desenganyem-nos, el Partit Republicà no té cap Obama que pugui aparèixer del no res i carregar-se a la família Clinton.

Com deia ahir a la petita guia per seguir el Super Dimarts, Romney ha aconseguit finalment una estreta però clau victòria final a Ohio. I amb això ja n'hi ha prou. Santorum ha aguantat molt bé, ha aconseguit la victòria als 3 estats que se li suposaven i sols la inexplicable posició de "soc aquí i no em moc ni un mil·límetre per que encara tinc peles"" de Newt Gingrich l'està apartant de la victòria a la nominació. Què passarà a partir d'ara? Gingrich i Ron Paul haurien de moure fitxa i deixar als dos principals que acabin de lluitar un parell de setmanes entre ells fins que el GOP s'adoni que, cada dia que passa, Obama està més a la vora del seu segon mandat.

Ohio: Ahir vaig dir que era la gran batalla del Superdimarts, no sols pel que representa Ohio en la carrera per ser President sinó per que era l'estat on les enquestes mostraven un frec a frec més interessant entre Romney i Santorum. Al final, gran i ajustadíssima victòria de Mitt Romney amb un estret marge d'un 1% (12.000 vots) punts sobre Rick Santorum.
La nit a Ohio ha estat de taquicàrdia per l'equip de Romney ja que fins al final Rick Santorum ha anat per davant en el recompte. Al final, l'aparició del vot de les grans ciutats (molt més moderat que el vot rural) ha acabat decantant el resultat cap a Romney.
Ara bé, pot Romney presentar batalla a Obama, quan sols és capaç de guanyar a Santorum per un estret marge de vots?


Massachussets: Romney en va ser el governador entre 2003 i 2007 i això no hi ha cap candidat que ho pugui tombar. Romney ha aconseguit un impressionant 72% per davant de Santorum amb sols el 12%.


Oklahoma: Les enquestes mostraven una clara victòria de Santorum i així ha estat. Amb un 34% per davant Romney que ha aconseguit un 28% i Gingrich amb el 27%.

Tennessee: Calcat a Oklahoma. Victòria de Santorum que malgrat que Romney s'havia anat acostant a les enquestes s'ha quedat finalment a 9 punts amb el 37% final dels vots.

Vermont: Ho deia Ahir. Nova Anglaterra és territori Romney i així s'ha certificat avui. Un 40% pel candidat mormó seguit de Ron Paul amb el 25% i Santorum amb el 24%.

Virginia: Ni Rick Santorum ni Gingrich participaven de la votació per no haver-se apuntat a temps, per tant sols Ron Paul podia fer una mínima ombra a Romney que ha guanyat amb el 60% dels vots davant el 40% aconseguit per Ron Paul. Bon resultat per Ron Paul.

Georgia:Era l'únic estat on les enquestes indicaven que Gingrich guanyaria i així ha estat. De fet Gingrich ha estat congressista per Georgia les darreres 6 legislatures. Un bon 47% de vot per davant Romney amb el 26% i Santorum amb el 20%. Goergia és un catch all, és a dir, el guanyador s'emporta el 100% dels 43 delegats en joc.

Alaska: El caucus d'Alaska està tenint un recompte molt i molt lent. Sols un 16% escrutat, però Romney va per davant amb un 32% seguit de Ron Paul amb el 25% i Santorum amb el 23%.

Idaho: Gran victòria de Romney al caucus d'Idaho on s'ha imposat amb el 65% dels vots davant Ron Paul amb el 17% i Santorum amb el 16% (escrutat un 64%).

North Dakota: Era l'únic estat on no existia cap indici de victòria d'un candidat. Finalment Rick Santorum  s'ha imposat clarament amb un 40% del vot del caucus davant Ron Paul amb el 28% i Romney amb el 24%. (76% escrutat)

La meva Porra del SuperTuesday d'ahir: Romney 6, Santorum 3, Gingrich 1.
Resultat Final del SuperTuesday: Romney 6, Santorum 3, Gingrich 1. (les enquestes no solen fallar)...

 

Super Dimarts. Petita guia (248 dies)

Avui és SuperDimarts, el dia en que 10 estats celebren primàries per triar el candidat republicà a la presidència. De fet, avui el SuperDimarts no és tant Super, si ho comparem per exemple amb els 23 estats que varen triar entre Barack Obama  o Hillary Clinton el Superdimarts de 2008.
Malgrat tot, 10 estats son suficients per aconseguir la nominació (Romney) o son masses com per enquistar la tria del candidat durant 3 mesos més o fins a la Convenció Republicana del mes d'agost a Florida.

Massachussets: Estat de la regió de Nova Anglaterra, de 6,5 milions d'habitants amb Boston com a centre neuràlgic i terra natal dels Kennedy. Romney en va ser el governador entre 2003 i 2007, fet que el catapulta a les enquestes i li donarà la victòria més clara des de que varen començar les primàries. (s'escullen 41 delegats)

Ohio: Estat de la regió dels Grans Llacs, amb 11,5 milions d'habitants. És la gran batalla d'avui. Ohio és un dels estats que un candidat necessita guanyar sí o sí, si vol ser President, i per això el frec a frec entre Romney i Santorum no es decidirà fins al darrer moment. La mitjana de totes les enquestes donen un petit avantatge a Santorum, però la diferència és tant petita que qualsevol moviment de darrera hora pot acabar donant la victòria a Romney (hi ha vàries enquestes que ho donen per fet), fet que sí seria un bon cop decisiu. (s'escullen 71 delegats)

Oklahoma: Estat de la Regió Central del Sud, amb 3,5 milions d'habitants. Estat republicà per excel·lència on cap demòcrata hi guanya des de Lyndon B. Johnson. Com a bon estat del sud, Romney no hi rasca bola, per això Santorum s'endurà els delegats en joc. (s'escullen 43 delegats)

Tennessee: Estat del Sud amb 6 milions d'habitants. Exactament el mateix cas que Oklahoma. Victòria gairebé segura de Santorum que dificultarà l'elecció de Romney. És a dir, Santorum pot guanyar Ohio, Oklahoma i Tennessee, i allargar la nominació in eternum. (s'escullen 58 delegats)

Vermont: Estat de Nova Anglaterra amb 600.000 habitants. El penúltim en població de tots els 50 estats.
Si el Sud és cosa de Romney, Nova Anglaterra és terra Romney.
Des de Bill Clinton, cap candidat republicà hi ha tornat a guanyar. (s'escullen 17 delegats)

Virginia: Estat de la costa Atlàntica, amb 8 milions d'habitants. Romney hi guanyarà segur, ja que ni Rick Santorum ni Gingrich es varen apuntar a temps i per tant no apareixeran a la papereta de vot. Una mostra més de candidats (Santorum) que el primer dia no creien gens en les pròpies possibilitats d'arribar vius al Superdimarts i que ara ho poden pagar car.
El 2008, Obama hi va guanyar desprès de 11 eleccions consecutives amb victòries d'un candidat republicà. (s'escullen 49 delegats)

Georgia: Estat del sud-est, de 10 milions d'habitants. Estat vermell republicà on sols Bill Clinton hi ha pogut guanyar en els darrers 30 anys. És l'únic estat on les enquestes indiquen que Gingrich arrassarà. Pot ser la darrera victòria d'un candidat de la dreta més radical que en canvi està fent el joc a Romney i parant les expectatives de victòria de Santorum. Quan tardarà en adonar-s'en Mr. Sheldon? (s'escullen 76 delegats)

Hi ha 3 estats més que celebren caucus:

Alaska: Estat de l'extrem nord-oest de 700.000 habitants. Al ser un caucus, no hi ha enquestes fiables, però al 2008 Romney ja va guanyar Alaska amb un 44% dels vots. (s'escullen 27 delegats)

Idaho: Estat del nord-oest  amb 1,5 milions d'habitants. Romney no s'hi va presentar el 2008, però l'alt percentatge de mormons que viuen a l'estat li pot donar una victòria clara. (s'escullen 32 delegats)

North Dakota: Estat del Nord amb 650.000 habitants. (s'escullen 28 delegats). Tampoc hi ha enquestes fiables.

Ha arribat la veritable hora de Romney?
Porra SuperTuesday: Romney 6, Santorum 3, Gingrich 1.

Putin, el Tsar

Putin és el Tsar de Rússia. El Kaiser, el Rei, l'Emperador, tot depèn de l'idioma que utilitzis.
Seguint la mateixa línia que anà d'Ivan el Terrible a Nicolau II, Putin és indestructible davant qualsevol intent de derrocar-lo. Putin és l'amo de tot el poder polític i econòmic rus, i així ho certifiquen les "eleccions" presidencials d'ahir, que li retornen el títol de President.

L'any 2008, es varen elevar a 6 els anys de la legislatura presidencial, així doncs, Putin podrà ser president de Rússia durant 12 anys més, 2 mandats més com els que ja va tenir de 2000 a 2008. Tot amb un control exhaustiu sobre la Duma, la cambra de representació formada per 450 membres escollits per representació proporcionals al nombre de vots i pel Consell federal, un consell format per 166 membres, 2 per cada una de les 83 regions que formen Rússia. Si un partit que no té representació a la Duma es volgués presentar, hauria de recollir al voltant de 200.000 signatures o pagar una taxa que voreja els 2,5 Milions de dólars.

La legislació electoral russa disposa detalladament la conducta a seguir pels mitjans de comunicació impresos o digitals durant la campanya. Com per exemple disposar de temps d'emissió gratuït i de pagament, disposar d'espais d'impressió en igualtat de condicions per a tots els partits polítics registrats, tant en els mitjans  controlats per l'estat com en els privats. La llei també requereix que les noticies sobre la campanya electoral estiguin separades dels comentaris editorials dels mitjans.

Des de l'arribada de Putin al poder, han augmentat considerablement les crítiques tant nacionals com internacionals sobre el comportament de les eleccions, fins al punt que les institucions europees varen determinar que les eleccions legislatives de 2007 no es podien considerar eleccions justes. Influència de l'oficina del president en campanya, abús dels recursos administratius per part del partit en el govern destinats a influir en el resultat, errors en el vot secret, assetjament a la massa crítica i a l'oposició per part de la policia, condicions abusives i no competititves, impedir que organitzacions internacionals d'observació participin en el seguiment de les eleccions (OSCE desembre 2007) o severes restriccions a les que poden fer-ho, etc... son sols algunes de les accions que el partit que governa des de la caiguda del règim soviètic fa servir per eliminar qualsevol intent sòlid d'oposició.
Per tot això, les possibilitats de frau a cadascuna de les eleccions que es fan a Rússia són constants.


Scottish Voice Recognition

Avui, de regal per acabar la setmana, una perla.

Des de que el vaig veure (gràcies a l'Aleix Cuberes), que sóc incapaç de pujar a un ascensor sense poder parar de riure... coses de l'Scottish Voice Recognition...


            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Arxiu

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)