A propòsit de la desmemòria històrica

Sovint, els ciutadans que hem decidit vincular-nos a un projecte polític, ens queixem de la poca participació dels nostres conciutadans en la vida diària política de la nostra ciutat. I la veritat  és que de raons no els en falten. Els despropòsits constants de part de la classe política, ja estiguin al govern o a l’oposició, provoca una apatia general, un descontentament que cada quatre anys es tradueix en un augment de l’abstenció activa. Com a representant d’un d’aquests partits polítics assumeixo la part de culpa, i com a representant de la classe humana assumeixo també que tothom es pot equivocar. El que no puc assumir ni permetre, és que aquests errors vinguin derivats per una pèrdua de coherència política i personal.

En tenim un exemple en el plenari de l’Ajuntament de Vic del passat 9 de febrer, quan per enèsima vegada es va discutir una moció sobre la memòria històrica, en aquest cas per demanar una declaració institucional en memòria de les víctimes dels bombardeigs franquistes, que aquest any compleix el seu 70è aniversari. La moció inicial va derivar en una discussió arran de la presentació d’una moció alternativa pels grups de Convergència i Unió i del Partit dels Socialistes de Catalunya. La moció alternativa, descafeïnava la moció inicial, reduint-la a una comissió d’estudi, i a una declaració en favor de totes les víctimes de la guerra civil. A més a més, altre cop s’oblidava i es negava la figura de l’alcalde republicà de Vic , Marià Serra i Badell, alcalde de Vic durant dos períodes, del juliol de 1931 fins el 1934 i del juliol del 1936 fins el 1938, i que fins a dia d’avui no ha rebut cap mena de reconeixement per part del plenari de l’Ajuntament de Vic tot i les repetides demandes dels successius grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Ja ho deia el llavors portaveu del grup municipal d’Esquerra Vic, Josep Mª Font, quan el dia 4 de Juny de 2004 en aquest mateix periòdic titulava el seu article sobre Marià Serra i Badell amb la frase ‘ Tot és més senzill del que sembla’.

La postura d’Esquerra Republicana ha estat, és i serà sempre la mateixa en aquest aspecte. Com deia la regidora republicana Gràcia Ferrer en aquest mateix ple “als perdedors de la guerra civil s’ha intentat oblidar-los. És per això que una part de les víctimes de la guerra civil no han estat reconegudes”. Són aquestes víctimes, la del bàndol dels perdedors les que no han estat mai reconegudes, els descendents de les quals encara tenen problemes per anular les causes judicials, per rebre compensacions econòmiques insignificants o per recuperar els documents personals que l’exèrcit franquista va espoliar i que els successius governs espanyols encara conserven com a botí de guerra a l’arxiu de Salamanca.

Reconec que els diferents partits polítics representats a la ciutat de Vic tenen diferents postures en aquest aspecte. És normal i lògic, i responen a les diferents ideologies de les que cadascú ha begut. El que no entendré mai és com un partit que s’anomena ‘socialista’ i que en les darreres legislatures sempre havia donat un total recolzament a les mocions a favor del reconeixement a Serra i Badell , ara no només no hi doni suport sinó que a més, per boca del seu portaveu,  intenti donar lliçons de democràcia a la resta de partits i ciutadans.

No Sr. Burgaya, ni som miops ni tenim cap dubte del que defensem i del resultat final que volem aconseguir. Creiem que per tirar endavant com a societat no podem oblidar el passat, no podem  oblidar els  milers de catalans i catalanes, de vigatans i vigatanes, que van patir en la seva lluita contra el feixisme, en la seva recerca d’un futur millor pels seus fills i nets.

El nostre passat i les nostres penúries com a poble, no es mereixen polítics que provoquin desmemòria històrica ni polítics incoherents.

La única actitud equivocada i poc afortunada del passat plenari de l’Ajuntament de Vic fou la d’un grup municipal que va votar en contra dels seus principis ideològics, que ha malentès i confós la lleialtat a tot preu amb l’esperit d’un govern de coalició a l’Ajuntament de Vic.


 Article publicat a 'El 9 Nou' del divendres 27 de febrer de 2009

13-2-1999

No en el nostre nom

Dilluns es va tornar a repetir. Una vegada més el Ple de l'Ajuntament de Vic va tornar a votar contra un reconeixement a l'últim alcalde republicà de la Ciutat de Vic, Marià Serra i Badell.
Aquest cop va ser en motiu d'una moció d'ICV sobre el 70é aniversari dels bombardejos franquistes.
Tot i fer una aportació a la moció inicial, demanant la inclusió d'un últim punt demanant que es posés el nom de Serra i Badell a un carrer o una plaça (acte demanat repetidament per els diferents grups municipals d'Esquerra Vic i en Josep Mª Font), aquesta no es va arribar a votar ja que els grups del PSC i CiU van impulsar una moció alternativa. Una moció alternativa descafeïnada, de les de molt soroll per no res, però que una vegada més oblidava el reconeixement a un alcalde triat democràticament durant les eleccions de 1934, i que durant l'inici de la guerra civil hagué de fer front a múltiples esdeveniments.
El PSC i CiU van tornar a oblidar i silenciar la figura d'un home que ho va donar tot per Vic. Resulta curiós però, com de ràpid s'obliden les coses. Aquests que avui s'anomenen socialistes catalans a Vic són els mateixos que quan estaven a l'oposició criticaven el govern de CiU per no homenatjar a Serra i Badell. Desprès ells són els primers en reivindicar la figura de Serra i Moret, com si un lluitador per les llibertats del nostre país als anys 30 com Serra i Moret fos millor o estès per sobre de la figura d'un alcalde de Vic com Marià Serra i Badell.
Esquerra no baixarà del carro de Serra i Badell, i ho continuarem intentant. Per que la memòria històrica dels vençuts, la memòria històrica dels demòcrates, cal que no s'oblidi mai.

Aquí podeu llegir l'antiga moció de Josep Mª Font on s'explica la història de Marià Serra i Badell.

Pere Català i Roca

El primer dia que entres en una llibreria, en una biblioteca, en un antiquari, buscant llibres de temàtica castellera, tens un 99% de probabilitats que caiguin a les teves mans dos volums extraordinaris. És el que entre castellers anomenem la Bíblia dels castells. Dos volums on conèixer els dos-cents anys d'història castellera. Són 'El Món Casteller I i II', editats el 1981 i escrits i dirigits per Pere Català i Roca. Fotògraf, historiador, escriptor, i un apassionat dels castells que ens ha deixat un llegat impressionant.

Els videos del Fòrum Social Mundial (IV)

Lula Da Silva en acció!


Els videos del Fòrum Social Mundial (III)

Hugo Chavez Show Time !!


Els videos del Fòrum Social Mundial (II)

Evo Morales, President de Bolívia

Rafael Correa, President d'Equador

Fernando Lugo, President de Paraguay

Els videos del Fòrum Social Mundial (I)





les engrunes del fòrum

Una de les carpes amb més èxit del Fòrum, ha estat sens dubte la carpa del 50é aniversari de la Revolució Cubana. Una carpa creada exclusivament per escoltar discursos varis. El dia que varem anar-hi fou per assistir a un míting del PT (partit dels treballadors de Brasil, que actualment ocupa el govern amb Lula da Silva al capdavant). Al míting ‘actuaren’ Anna Júlia, la governadora de l’estat Do Parà, i la ministra de la presidència, Dilma Rouseff. La casualitat va fer que just al dia següent, en una intervenció al mateix Fòrum, Lula da Silva va confirmar que Dilma Rouseffserà la seva successora en les properes eleccions de 2010, i per tant amb moltes probabilitats, la nova presidenta del Brasil.

Fer enllaços internacionals té aquestes coses. A vegades has de córrer per no perdre l’enllaç i a vegades has d’esperar hores i hores el teu avió. La tornada ha estat així, però les 8 hores d’espera a l’aeroport de Rio de Janeiro les hem aprofitat, i després d’agafar un taxi, ens hem plantat a la Platja d’Ipanema, una de les més conegudes del món juntament amb la del costat, Copacabana. Si mai podeu anar al Brasil, dediqueu uns dies a Rio de Janeiro, aneu a la platja, recorreu el llac, camineu pels carrers. Nosaltres ho hem fet en 3 hores, però ha valgut molt la pena.

Sortir de Rio de Janeiro a 36 graus i arribar a Paris a -3 graus també és una experiència, sobretot si vas amb pantalons curts, si durant el vol et surt un constipat de campionat provocat pels aires condicionats dels taxis de Belem do Parà i a sobre la nevada caiguda a París hores abans retarda un vol que ens pensàvem que perdríem. 40 graus de diferència en tant sols 10 hores de vol no pot ser bó. Si us plau, que arribi l’estiu a Europa !!!



            La cara B del Bloc
Follow Me on Pinterest

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)