'Argentino es un sentimiento'

De la Farga cap al Camp Nou, no ens perdem però l’embús és dels grans i hem de córrer per poder entrar al Camp Nou just quan comencen a sonar les notes dels Segadors. Tot i que el camp no és ple com en anteriors ocasions, el color i l’ambient està assegurat. La colònia argentina establerta a Catalunya ha respòs i mostren orgullosos les samarretes ‘albicelestes’ . Hi ha argentins de tots els clubs i ho demostren a base de pancartes amb els seus colors : de River, del independiente, de racing, de rosario i com no de Boca Juniors. Són persones que viuen a milers i milers de kilòmetres de casa seva, que necessiten viure jornades com aquestes i la possibilitat de veure a la seva selecció nacional és una oportunitat que potser tindran molts pocs cops a la vida. De fet els catalans patim una sensació un pel semblant, vivim a la nostra terra, treballem a la nostra terra i veiem els nostres familiars quan volem, però la sensació de catalans lliures sols la tenim una o dues vegades a l’any, malgrat que els entrebancs siguin cada dia més grans.

Els argentins cantaven ‘argentino es un sentimiento, vamos a gozar’. Ser català també és un sentiment; un dia algú va fer aquella pregunta que deia : ‘de català se’n neix o se n’exerceix?’ Doncs la resposta és molt clara i me la va reafirmar dissabte la ‘hinchada’ argentina. Potser pel fet de naixer a Catalunya ja som catalans, però de català se n’exerceix, com a mínim mentre no tinguem un país lliure on no haver de reivindicar-nos cada dia allà on anem, a la feina, al bar, a l’escala de casa, al camp de futbol ...

I sols serem lliures, com dèiem dissabte a la Farga, quan aconseguim una majoria social que estigui pel dret a decidir. Una majoria social on per què no, també si puguin sentir representats gent com els argentins, que a banda de sentir-se argentins es puguin sentir també catalans (que una cosa no treu l’altra), i apostin per una nova Catalunya més lliure i més prospera per a ells , per als seus fills i per als seus veïns.