Frontó basc ... de terra cremada

Avui volia parlar de la incontinència verbal de certes persones, de les crítiques als companys convertides en arguments polítics, o de com la victoria es converteix en un objectiu final sense que a gairebé ningú li importi que pel camí es converteixi tot el pòsit en terra cremada.

Però avui el frontó basc ha tornat a escenificar-se. Els dos mateixos jugadors, les dues mateixes postures, i el mateix resultat de sempre. Si no fos per què tinc un projecte de màster a mig fer sobre la resolució del conflicte basc, el tema ja em cansaria. Una vegada i una altra, un diàleg de sords sobre els passos a seguir. Un govern espanyol, inflexible davant de tothom per no perdre vots cap al PP, esperant que el terrorisme i la seva oposició desgasti un govern basc que necessita una oportunitat per a sortir de l'embut.

El govern espanyol creu que a les properes eleccions pot guanyar a Euskadi i, no li importa deixar rere ell la terra cremada. I ETA de fet, és una especialista en terra cremada.

I entremig, el tema de sempre, el dret a decidir. El dret a que els propis ciutadans bascos, catalans, gallecs, decideixin lliure i democràticament el seu futur. Tant fàcil com això... o tant difícil ...

I mentrestant aquí, n'hi ha que continuen cremant terra. I jo dono les gràcies als qui no cauen en els mateixos errors i es mosseguen la llengua. Per què al final guanya qui recull però també qui sembra.