Ara mateix

“Ara mateix
enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer
i tot és possible.”

Miquel Martí i Pol

Encara conservo la camiseta negra amb aquest poema de Martí i Pol serigrafiat, fruit d'un homenatge universitari que el BEI li va fer cap als volts de 1997. Des de llavors el poema m'ha acompanyat a tot arreu.
Avui fa 5 anys que va morir en Miquel Martí i Pol, i cal recordar-lo.

e-week Vic

Aquesta setmana s’està duent a terme la setmana digital a Vic, coneguda com a e-week. Xerrades i tallers variats per a tots els gustos, que permeten escoltar i aprendre de qualsevol tema relacionat amb les noves tecnologies a casa nostra.

Aquesta tarda tindrà lloc el taller i xerrada de bloc, en que hi prendran part varis membres de l’osonosfera. A les 6 de la tarda, un taller obert de blocs, a les 8 del vespre xerrada amb Juan Freire , explorador del paper de la innovació, l’estratègia i la tecnologia en les xarxes socials, les organitzacions i les ciutats i territoris. I a 2/4 de 10, el ‘Beers&TICs and blogs, Mozilla edition’ al bar el Gravat de Vic. Tota una tarda per parlar de blocs i internet.

Ahir però, vaig assistir a un acte on per mi agafen sentit l’existència d’aquestes jornades. Més enllà de l’exposició de xerrades on parlar dels últims ginys apareguts al mercat, cal també fer referència als problemes que l'aparició de les TIC també poden comportar. I la fractura digital n'és un dels principals. Ahir en Jordi Font, davant un públic format per 300 persones amb una mitjana d'edat d'uns 70 anys, ha explicat què és i com funciona Internet i això que anomenem el 2.0. entre d'altres temes variats. Amb això es redueix la fractura digital? Doncs sí, tot allò que sigui més informació del funcionament de les noves tecnologies hi ajuda i hi ajudarà en el futur. Amb actes com aquests es poden començar a trencar tabús i anar reduint la fractura, en aquest cas la fractura dels 'immigrants digitals', aquells que no hem nascut amb l'Internet sota el braç.

Primer avís

El primer dia Obama ja ha avisat. Els reptes són molts i difícils, i el canvi no pot ser sols un bluf d’aire que es desinfli a les primeres de canvi. Però els estrategs d’Obama sembla que ja hi estan treballant, sols cal llegir entre línies del primer discurs de l’electe president. Un nou patriotisme ha de néixer, el de la responsabilitat que ha d’estrènyer el cinturó dels americans ( i de retruc de la resta del món) durant els propers 6 o 8 anys i el de la companyonia de passar per aquests mals tràngols tots plegats. Per sort el canvi propugnat va acompanyat d’esperança... en caldrà molta.

“Aquesta victòria en sí mateixa no és el canvi que busquem. Es sòls la oportunitat per a que fem aquest canvi. I això no pot passar si tornem a com era abans. No pot passar sense vosaltres, sense un nou esperit de sacrifici.

Així que fem una crida a un nou esperit del patriotisme, de responsabilitat, en que cadascú doni una mà i treballi més i es preocupi no sols de nosaltres mateixos sinó l’un de l’altre.”

Barack Obama, 4 Novembre de 2008, Chicago.

Obama ja és el nou president

Són les 5 del matí, i l'únic que queda per saber aquesta nit és el contingut del discurs del guanyador i proper president dels Estats Units, Barack Obama. La resta d'incògnites s'han anat descobrint amb un recompte laboriós però bastant ràpid i clar. Ohio, Pensilvanya, New Mexico, Florida, Oregon, Virginia, Montana ... tots han acabat caient del costat blau, del costat del canvi i l'esperança.

Una nit que ha començat a la festa del consolat dels EUA a Barcelona, amb un seguiment via twitter i que està acabant amb les imatges de TV3 de l'esplanada de Chicago, per un dia el centre del mon. Una nit històrica que es recordarà molt i molt temps, i que sols el temps dirà si ha valgut la pena. Per la ment de milions d'americans avui passaran moltes imatges i molts records.

P.D. Que bé que es segueix una nit electoral sense haver de patir per res ...

Petita guia per seguir les eleccions americanes

Si avui és l'endemà del primer dilluns del mes de novembre, avui hi ha eleccions a la presidència dels Estats Units (fa més d'1 any que ens ho recorden!).

Políticament, els Estats Units estan dividits en 50 estats, i cada Estat té un nombre determinats de delegats; així Washington escull 3 representants, és l’estat més petit, mentre que Califòrnia, el més gran, n’escull 55. Això configura un Col·legi Electoral de 538 electors, i una majoria de 270 electors per aconseguir la presidència. Per a poder votar, no n’hi ha prou amb tenir la nacionalitat americana, t’has d’haver apuntat prèviament al cens d’electors.
El candidat més votat a cada estat s’emporta la totalitat de delegats d’aquell estat, fet que comporta un sistema molt desproporcional i alhora fomenta un bipartidisme brutal.
Aquest sistema provoca que per obtenir la majoria, tot s’acabi jugant en una sèrie de grans estats que decantaran la balança favor d’un dels dos candidats. De fet, es calcula que guanyant els 12 dels 50 estats més grans, ja es podria aconseguir la majoria absoluta de delegats.

Aquest any, els estats claus on les enquestes donen un marge més estret de victòria són (de fet són claus per a McCain, que els hauria de guanyar gairebé tots per a poder tenir alguna oportunitat de vèncer) : North Carolina, Florida, Indiana, Missouri, North Dakota, Montana

Últimes enquestes : CNN , Real clear politics , USA Election Polls , USA Today Polls , NPR

Seguiment global : Mapa Interactiu de la FOX , CNN Election Center

Republicans : McCain , McCain (Senador) , Partit Republicà , McCain YouTube , McCain (Espanya) :-)

Demòcrates : Obama, Obama (Senador) , Partit Demòcrata , Obama YouTube , Obama (Japó) :-)

Catalans desplaçats a Washington : Els 16 de Washington , Guillem López Bonafont

Les eleccions a la xarxa a través de Vilaweb.

A partir d'avui a les 12 de la nit (hora catalana), començarà el desenllaç de mesos i mesos d'una de les campanyes més interessants de la història de la ciència política. La campanya del canvi i de l'esperança. La campanya del Youtube i del Facebook. Obama o McCain !


Intentarem explicar les sensacions de la nit electoral via bloc o via twitter des de Barcelona, des de l'operatiu que el Consolat General dels EUA ha organitzat per seguir aquest espectacle.

P.D. Per cert, en Homer Simpson és un dels milers de ciutadans que ja va poder votar ahir a la nit... tot i que crec que no li va acabar d'anar gaire bé ...

per anar obrint boca

Discurs de Barack Obama la nit de les primàries a New Hampshire després de perdre davant Hillary Clinton tot i tenir les enquestes a favor. Discurs embrió del Yes We Can.



Discurs d'acceptació de John McCain a la Convenció Nacional Republicana

Anunci Publicitari d'Obama i Biden emès a les principals cadenes de televisió a 5 dies de les eleccions.

Els 7 primers videos més visitats a la pàgina de John Mccain al Youtube són videos contra Obama on sols hi surt Obama. El vuité és un discurs de Sarah Palin. Mccain ocupa el nové lloc a la seva pròpia pàgina amb un vídeo amb 400.000 visites davant els 11 milions del Yes We can.


.

llibertat i responsabilitat

Joan Puigcercós i Boixassa

President d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Dijous 30 de setembre de 2008.

Auditori ONCE, Barcelona.

Podeu llegir la conferència aquí

En podeu veure un video resum aquí

A 5 dies ...

Sols falten 5 dies per les eleccions presidencials dels Estats Units, i no sembla pas que faltin gaires coses per decidir. Desprès d’un any sencer de primàries, debats i altres, el peix està tot venut i sembla que no serà pas McCain qui se l’acabi menjant.Totes les enquestes hagudes i per haver pronostiquen avui una clara victòria de Barack Obama i el Partit Demòcrata, fins i tot en Estats claus que generalment han estat zones vermelles republicanes com Florida. De fet, si avui les enquestes marquessin el resultat final, i degut al peculiar sistema electoral nord-americà de majoria absoluta de vots, Obama doblaria en nombre de grans electors al candidat McCain, en el que es podria considerar una pallissa en tota regla. La única cosa que no permet als demòcrates sortir al carrer a celebrar la victòria és l’efecte Bradley (un aspirant a governador a Califòrnia que l'any 1982 tenia l'elecció guanyada segons les enquestes, però va perdre per la discrepància entre allò que els blancs diuen que votaran i el que acaben fent). És per això que serà molt important veure la diferència final entre el que diuen les enquestes i el que acaba passant realment.

Tot i el temut efecte Bradley, Obama sembla estar embolcallat amb la capa del super heroi Superman, i ni McCain ni els republicans han trobat encara la kriptonita. Per contra Mccain continua amb els problemes que va sembrant Sarah Pallin, un autèntic anti-efecte com vaig pronosticar aquí.
Qui sap, potser la nit de dimarts a dimecres serà important.. . Haurem d’estar atents al que ens explica el company Guillem López, que viurà in situ la nit electoral.

El redactor en cap d’aquest bloc intentarà fer alguna cosa especial i per tant no descarta postejar i twittejar des d'un dels centres neuràlgics de les eleccions a la ciutat de Barcelona...

Anar a les fonts

Una de les oportunitats més grans que té el fet d’escriure un bloc, és el de poder expressar allò que sents o vols dir, sense cap mitjancer pel mig.

Podeu fer la prova vosaltres mateixos, trieu a dit una notícia política de qualsevol dia i llegiu-la a l’Avui, la Vanguàrdia, el Punt, el Periòdico, el Mundo, l’ABC o el País a la vegada.  Fins i tot podeu triar varis blocs personals que parlin de la mateixa noticia i podreu observar com la interpretació de les paraules d’un o altre és massa lliure i interessada.

Tot això ve a tomb de l’enrenou provocat pels accessoris del cotxe del President del Parlament de Catalunya. Tothom pot consultar el seu bloc i llegir els seus escrits, fins i tot dies abans que com a President, fes la declaració pública. En canvi, les diferents bestieses que uns i altres han arribat a escriure i a llençar contra el President i de retruc contra Esquerra recorda aquells memorables matins en que llegir qualsevol diari era tota una proesa, doncs la merda que tiraven contra el conseller Carod-Rovira o contra el secretari d'organització Xavier Vendrell desbordava el que un èsser humà és capaç d'engolir.

En un moment on la saturació d’informació comença a ser majúscula, no hi ha res millor que poder anar a les fonts de la notícia, als generadors de la notícia i poder saber el que pensen, sense haver de passar pel sedàs d’un o altre lobby de comunicació.

És la importància dels blocs, la importància de les TIC i l’anomenat 2.0. Ja no anem sols a consultar la informació, ara podem generar els propis continguts i compartir-los. De primera mà, sense censures ni interessos creats.

Gràcies Duran

Tothom ho sabia i era profecia. Però tot i això, molts porten encara des de finals del 2003 intentant oferir una visió de la política catalana que no és real. I no és real per què poca gent està disposada a dir en públic allò que els altres intenten negar sistemàticament.

La política de confrontació, 'd'acoso i derribo', contra Esquerra per part de sectors propers a Convergència i Unió l'ha fet saltar pels aires l'aspirant a ministre Duran i Lleida en sols dues setmanetes. Ell solet s'ha carregat tota la feina de mesos i mesos de l'infatigable Madí i els seus seguidors, sols per què ha decidit dir el què pensa públicament.

Duran ha dit que no acceptarà una aliança de govern entre CiU i Esquerra. I punt. Clar i Català.

Per tant, si Duran (o en Pelegrí que ja ho ha insinuat molts cops) és conseqüent amb les seves paraules, no hi haurà cap pacte de govern entre CiU i Esquerra mentre la U pesi tant com la C. O el que és el mateix, i repetint-me com ja he fet en altres posts, res a fer mentre la C no es faci gran i deixi que la U  segueixi el seu curs natural.

Fa 2 anys, Convergència i Unió ja va oferir un pacte de govern a la Generalitat al PSC, que aquest últim va rebutjar. Un oferiment constantment silenciat per a poder donar les culpes de tot el que passa a Esquerra, com sempre. 

Per boca del seu president, Esquerra ja ha dit que un pacte amb CiU seria possible sempre i quan es comparteixi l'objectiu de superar el marc autonòmic actual. Si no és per això, per què hauríem de pactar amb una formació de centredreta. Un pacte amb CiU o amb C a soles, sols serà possible quan aquests últims decideixin que l'objectiu final és una Catalunya lliure i sobirana. Llavors, tots ens hi trobarem.

Per cert, el Conseller Huguet, també està d'acord amb en Duran.