El dia dels blocs

Avui 31 d’Agost és el Dia dels blocs , l'organització d'aquesta jornada demana que cada blocaire recomani 5 blocs, així que tot seguit em disposo a recomanar-ne 5, i seguir amb la celebració. Els 5 blocs que recomano són osonencs :

1 – El Cau de l’Ós bru de Taradell (Lluís Mauri): Un cau taradellenc amb reminiscències barcelonines on l’excursionisme està a l’ordre del dia amb tocs de castells, reflexions i política.

2 – El Bloc d’en Joan Ballana : Un bloc vigatà al 100%, amb viatges, reflexions al voltant del socialisme i de Catalunya i una mica de màgia.

3 – El bloc d’en Pau Comes : Un altre vigatà amb reminiscències barcelonines, amb una llengua afilada en les seves reflexions polítiques independentistes. Llàstima que la paternitat no el deixa escriure tant com ell voldria.

4 – El Bloc d’en Jordi Casals i Prat : Un bloc tot terreny de la política catalana i torellonenca, amb homenots, blocs de viatges i reflexions de tota mena.

5 – El bloc d’en Cesc Poch : Un vallesà que fa feines per Osona i que viu al Lluçanès. Un bloc de temàtica sindical amb pinzellades de política, viatges, lectures i alguna coseta de castells.

Sant Fèlix 2007

Avui és 30 d'Agost, i això al meu calendari personal només vol dir una cosa. Cotxe, carretera i cap a Vilafranca del Penedès, que avui és Sant Fèlix i és una ocasió gairebé única a l'any per a disfrutar del millor espectacle del món. Els castells en essència pura. Aquest és el meu 11è Sant Fèlix consecutiu, des del primer l'any 97 on una colla d’eixelebrats que acabaven de fundar una colla castellera a Osona vàrem llogar un autobús i convidats pels Castellers de Vilafranca vàrem entrar a la Plaça de la Vila. Encara recordo com estàvem comprimits dins la plaça i com de sobte es va fer un passadís enorme que ens conduïa a tots sota les galeres del 5 de 9 amb folre, el primer de la història dels verds, i el nostre primer castell de gamma extra.
Des de llavors, cada Sant Fèlix ha esdevingut una història sensacional, Pilars de 8, 4 de 9 nets, 3 de 8 aixecats per sota, els 3 de 10 carregats, el 4 amb el pilar o la torre de 9 neta .... castells genials i espectaculars.
Avui no ha estat menys, potser amb no tants castells de gamma extra com altres anys. Sembla clar que la falta de gent afecta a totes les colles sense excepció, però també queda clar que a cada Sant Fèlix l’emoció de les grans construccions no s’acaba fins a l’instant final, aquell en que el Pilar de 8 majestuós s’aixeca sense contemplacions.
D’avui cal destacar-ne també les dues torres de 9 , la dels minyons i la dels verds, defensades fins a l’extenuació, així com el clàssic 4 de 9 amb folre i agulla que, no per ser un clàssic dels verds, deixa de ser un dels preferits d’una plaça plena a rebentar any rere any.

WWW.RAULPRESSEGUER.CAT

Després de varies setmanes intentant que el proveïdor del .CAT em traspassés tots els codis, i coincidint amb el final del viatge, el bloc canvia d’adreça i a partir d’ara ja el podeu trobar a www.raulpresseguer.cat

Dia 11 - Mostar, Sarajevo

Deixem Dubrovnik per encarar l’últim dia de viatge cap a Sarajevo. Per entrar a Bòsnia-Herzegovina hem de travessar dos cops la frontera. Resulta que Bòsnia no té sortida al mar i a resultes d’un acord amb Croàcia, aquesta li cedí un tros de terreny costaner, la qual cosa fa que l’última part costanera de Croàcia quedi tallada en dues parts. La segona frontera tardem una hora de cua en creuar-la, tot i que els duaners ni tant sols obren els passaports.

Un cop a Bòsnia, fem cap a la ciutat de Mostar, que fou parcialment destruïda pels bombardejos croats de 1993. Només d’arribar sobta la diferència entre els edificis nous i reconstruïts i aquells que estan en runes, amb els forats dels obusos i les bales encara marcats a les parets o els sacs de sorra que aguanten les parets mestres.

Sobresurt d’entre tots els edificis el pont de Mostar (patrimoni de la Humanitat de la UNESCO) que fou tirat a terra i que uneix les dues parts de la ciutat (la cristiana i la musulmana). El Pont ja ha estat reconstruït i al seu voltant ha nascut un comerç turístic molt necessari per al desenvolupament econòmic de la zona que inclou des de bolígrafs fets amb els casquets de les bales fins a gorres dels diferents exercits iugoslaus passant per les omnipresents samarretes del nou nº 14 del Barça. Les pilones amb la incripció : 'Don't Forget' fan que ningú oblidi on som i les atrocitats que els homes i dones hi varen cometre en nom de qui sap què.

Arribem i deixem Mostar sota una calor insuportable, és el pitjor dia de calor, i la furgoneta ens ho recorda quan ens ensenya els 44 graus que marca el termòmetre. Dues hores després ens endinsem ja a Sarajevo, destí final del viatge que aquests dies acull el Festival de Cinema de la Ciutat. Només veiem Sarajevo de nit, però ens és suficient per adonar-nos de que és una ciutat cruïlla de cultures que conviuen dia a dia. Ortodoxos, cristians o musulmans comparteixen la nit cadascú a la seva manera, però ara ja en pau.

Dia 12 - Punt i final (Resum del Viatge)

Avui hem arribat a la fi del viatge. De bon matí, hem deixat l'hotel Itàlia i cap a l'aeroport de Sarajevo. La tornada ha estat més lenta que l'anada, doncs entre els 2 vols hem acumulat 1 hora de retard, tot i que hem tornat amb totes les maletes.
Ja a Barcelona hem confirmat els pronòstics, fa molt fred !!

Resum del viatge :

Dia 1 - Sarajevo - Zabljak
Dia 2 - Zabljak
Dia 3 - Tara Canyon, Pljelvja, Serbia
Dia 4 - Camí de Podgorica
Dia 5 - Albània
Dia 6 - Kosovo
Dia 7 - Ostrog, Kotor
Dia 8 - Kotor
Dia 9 - Kotor, Budva
Dia 10 - Dubrovnik
Dia 11 - Mostar, Sarajevo
Dia 12 - Punt i final

Kilometres recorreguts : 2085 Km (Opel Vivaro 1.9)
Passos fronterers creuats : 20
Nº de vegades que ens ha aturat el 'radar' de la policia : 5 + 1 visita a la comissaria de Kosovo
Import de les multes + 'donacions' frontereres : 153€
Nº de cromos aconseguits al 9 Nou : 3
Així doncs, un bon final per a un gran viatge que ens ha portat a una zona molt propera i al mateix temps molt desconeguda com són els balcans.

Dia 10 - Dubrovnik

Deixem la zona costera de Kotor per endinsar-nos a un altre país balcànic, Croàcia. I ho fem anant a la ‘joia de la corona’, Dubrovnik. Tot i que l’alberg de la xarxa youth hostel deixa moltíssim que desitjar (res a comparar amb els albergs catalans de la xarxa), el centre històric de Dubrovnik és senzillament preciós. L’hora en que hi arribem ajuda a fer grans fotos, aquell sol del final de la tarda, llàstima que no ens deixen fer la visita per les muralles. A diferència de la resta del viatge aquí ja veiem que el turisme català i europeu és incipient en aquesta zona.

Acabem la visita a Dubrovnik sopant amb el so de fons d’un saxofonista i un guitarrista croats que toquen des d'Elvis Presley fins a l'amics per sempre de les Olimpiades de Barcelona, tot recordant que el final de les vacances s’apropa, però que realment ha valgut molt la pena.

Dia 9 - Kotor, Budva

Avui hem continuat veient Kotor i l’altra part de la costa montenegrina. D’entre tota ella en destaca Budva, un poblet amb un centre històric preciós, amb carrerons petits on pots trobar des d’un dibuixant de caricatures fins a un restaurant amb uns sucs de fruita espectaculars. Hem intentat banyar-nos a la platja de budva, però la brutícia de l’aigua i de la sorra ens ha fet tirar enrere. Tot i això, hem fet un segon intent a la tarda en un indret anomenat Sveti Stefan, una illeta reconvertida en un centre hoteler, però amb un parell de platges genials. Un bon dia de visita costera que ha acabat amb un relaxant bany al Mar Adriàtic.

Dia 8 - Kotor

L’estància a Kotor no ha començat tal i com jo voldria. Una descomposició intestinal m’ha fet romandre a l’hotel tot el dia. Tot i això, m’ho he agafat com unes vacances dins les vacances. Els altres han anat a voltar per Kotor i els seus voltants amb pujada inclosa al castell de Kotor.

Dia 7 - Ostrog , Kotor

Seguint les indicacions d'una guia en angles que varem comprar, deixem Podgorica i enfilem la carretera cap a Niksic. 50 Km desprès, trenquem en direcció al monestir d'Ostrog. Les fotos del monestir enclavat a la pedra de la muntanya semblen espectaculars i creiem que s'ha de veure. A falta de 5 Km comença el nostre particular calvari. Una carretereta estretíssima plena de cotxes, amb cues i cotxes que pugen i baixen tot creuant-se en un tros de carretera tant estret que sembla un miracle que puguem passar sense tocar-se amb cap cotxe o furgoneta, mentre per la dreta es veu el precipici que toca la carretera. Un cop a dalt, desprès d'una bona caminada a més de 35 graus de temperatura, ens adonem que la gent no hi va en massa a veure el monestir i la muntanya, sinó que van expressament allà a comprar postals i posar espelmes a Sant Basili, i és que el monestir representa el punt d'afluencia de les tres principals religions dels Balcans, l'ortodoxa, la cristiana i la musulmana. La tornada ja no és cap a Podgorica sinó direcció Kotor i tornem a passar per 2 ports de muntanya que ofereixen una vista espectacular de la zona de Kotor.
Kotor es una zona costera, diuen que és com una mini-dubrovnik, però com que a Dubrovnik no hi anem fins dimecres, no la puc comparar amb res, tot i que la similitud amb Venecia és més que evident. Un lloc per relaxar-se i gaudir de la vista d'unes muntanyes espectaculars amb un poble coster a la seva falda.

Dia 6 - Kosovo

Ahir erem a Albania i avui hem arribat a Kosovo. És el que té estar de viatge per un pais petit fronterer amb 5 paisos fruit de la desintegracio de la ex-iugosavia. Durant el primer tram, trobem molt transit, avui és dissabte i els montenegrins tambe van de cap de setmana, uns cap a la platja (budva, kotor), altres busquen una mica mes de fresqueta (kolasin, mioska), i nosaltres ens endinsem via Andrijevica en direcció a Pec, una de les ciutats mes grans de Kosovo, a 60 km de la frontera.
La primera temptativa d'entrar es refusada a uns 40km de la frontera quan en un altre control de radar (el qual passem sense multa) ens informen que el cami per on anem esta tallat, el motiu és que la OTAN va bombardejar el pont durant la guerra contra Sèrbia i encara està inutilitzat. 5 minuts desprès, ens torna a parar un altre control de radar, serà l'esport nacional ?? El cert és que ens 'perdonen' 30€ per no portar les llums enceses, potser per que al policia li ha fet gracia que en Joan es digués Gonzalez ??
El temps canvia de sobte quan ens acostem a Rozaje, l'últim poble montenegrí . Estem a 20 graus i comença a ploure. Per fi arribem a la frontera, la kosovar esta conduïda per les Nacions Unides, i ens cobren 50€ per una assegurança pel cotxe (aquest cop amb rebut oficial). En poca estona arribem a Pec, ciutat kosovar de majoria albanesa pro-independentista, on les samarretes de la UCK i del Barça no hi falten. Els carrers estan plens de botigues i productes de totes les marques possibles en forma de mini-basar, però sense regateig possible. A l'hora de marxar, passem per davant de la policia kosovar, anem amb les càmeres de fotos a les mans, I això sembla no agradar a un poli que ens 'convida' a mi i a en Joan Ballana a entrar a la comissaria. L’anècdota es tanca amb una mini-bronca i 3 fotos borrades de la càmera d'en Joan.

Tot i les advertències, el cert es que no hem tingut ni notat cap problema de seguretat ni cap perill.

La tornada, ja de nit, la comencem darrera un camió de militars hongaresos de la KFOR que es paren en un punt entremig de les 2 fronteres creant un control rutinari. 220 km després, arribem altre cop a Podgorica. Ja hem estat en 7 dels 8 paisos previstos, només ens queda Croacia.