Dia 4 - Cami de Podgorica [i per fi, la maleta ...]

Avui hem deixat el paisatge muntanyós del Nord per enfilar camí cap al paisatge muntanyós del Centre. Sí, tot Montenegro son muntanyes. Serralades i mes serralades, una enfilada rere l'altra.
Avui el mapa deia que passaríem per la millor carretera del país, la que esta marcada de vermell i uneix Belgrad amb Podgorica, les dues capitals. A l'hora de la veritat, podríem assimilar aquesta carretera amb la que segueix la Costa del Garraf, es a dir, revolts i mes revolts. Això si, avui cada carril tenia la seva línia marcada al terra i si venia algú pel cantó contrari, no t'havies d'apartar al marge.
A part de les carreteres, cal destacar la calor. Els migdies son insuportables i avui la furgoneta ha marcat els 39 graus, però es que a les 8 del vespre encara marcava 35 graus !
Sense mes incidents, hem arribat a les 6 de la tarda a l'aerodrom de Podgorica, on per fi hem aconseguit recuperar la maleta de la Marta. Un aeroport molt petit, i on només hi havia el segurata i la noia de la recepció.
Desprès hem arribat a la capital, Podgorica (abans anomenada Titograd). És una capital pobre i petita. El contrast entre els edificis típicament comunistes i els nous edificis comercials comencen a emergir sobre tot a les barriades dels voltants del centre. El centre es un centre de primera planta. Si alces la vista, a partir del segon pis d’alçada, la situació no varia gens amb els suburbis. Això si, la calor i les vacances fa que els montenegrins surtin en massa a disfrutar del centre i els seus bars, fent de la plaça de la república i dels carrers colindants una replica de Platja d'Aro.

Podeu llegir escrits mes el·laborats sobre el viatge al bloc d'en Jordi i al d'en Joan