Dia 11 - Mostar, Sarajevo

Deixem Dubrovnik per encarar l’últim dia de viatge cap a Sarajevo. Per entrar a Bòsnia-Herzegovina hem de travessar dos cops la frontera. Resulta que Bòsnia no té sortida al mar i a resultes d’un acord amb Croàcia, aquesta li cedí un tros de terreny costaner, la qual cosa fa que l’última part costanera de Croàcia quedi tallada en dues parts. La segona frontera tardem una hora de cua en creuar-la, tot i que els duaners ni tant sols obren els passaports.

Un cop a Bòsnia, fem cap a la ciutat de Mostar, que fou parcialment destruïda pels bombardejos croats de 1993. Només d’arribar sobta la diferència entre els edificis nous i reconstruïts i aquells que estan en runes, amb els forats dels obusos i les bales encara marcats a les parets o els sacs de sorra que aguanten les parets mestres.

Sobresurt d’entre tots els edificis el pont de Mostar (patrimoni de la Humanitat de la UNESCO) que fou tirat a terra i que uneix les dues parts de la ciutat (la cristiana i la musulmana). El Pont ja ha estat reconstruït i al seu voltant ha nascut un comerç turístic molt necessari per al desenvolupament econòmic de la zona que inclou des de bolígrafs fets amb els casquets de les bales fins a gorres dels diferents exercits iugoslaus passant per les omnipresents samarretes del nou nº 14 del Barça. Les pilones amb la incripció : 'Don't Forget' fan que ningú oblidi on som i les atrocitats que els homes i dones hi varen cometre en nom de qui sap què.

Arribem i deixem Mostar sota una calor insuportable, és el pitjor dia de calor, i la furgoneta ens ho recorda quan ens ensenya els 44 graus que marca el termòmetre. Dues hores després ens endinsem ja a Sarajevo, destí final del viatge que aquests dies acull el Festival de Cinema de la Ciutat. Només veiem Sarajevo de nit, però ens és suficient per adonar-nos de que és una ciutat cruïlla de cultures que conviuen dia a dia. Ortodoxos, cristians o musulmans comparteixen la nit cadascú a la seva manera, però ara ja en pau.