El primer dia ha esta molt llarg, potser massa. Desprès de sortir de les 3 de la matinada de Vic amb l'inestimable ajuda de 2 grans pilots (el pare Ballana i en Pep Dinares), i passar per 2 aeroports (Barcelona i Milà), hem arribat al de Sarajevo a les 12 del migdia. Un cop feta la rutinària paperassa de quan et perden una maleta i comprovar que la presencia de militars de diferents països de la unió europea continua essent molt alta, hem llogat una furgoneta per anar a Zabljak, ja en terreny montenegrí. Sobre el mapa, uns 200km, a la crua realitat 320 km i unes 10 hores seguides conduint la furgoneta en carreteretes del tipus Roda de Ter-Manlleu però amb molts mes revolts, molts sots, molt mes estreta, molts camions i fauna de tota mena enmig de la carretera *vaques, galli8nes, porcs, gossos, etc....* Entremig una interminable sèrie d’anècdotes que comencen al poble bosnià de Focâ, allí hem patit la primera que no ultima equivocació de carretera cosa que ha provocat la primera trobada amb la policia bosniana. Segurament, la meva cara de incredulitat i de no entendre ni brot, ha provocat que el policia em tornes el passaport i el carnet de conduir.
Un cop passada la frontera (amb cartell inclòs de criminals de guerra mes buscats) el paisatge ha esdevingut excepcional, havia valgut la pena tants de revolts per arribar aquí. Però encara quedava molt de viatge, i intentant fer drecera ens hem endinsat al Parc Nacional de Durmitor, genial i espectacular !! però un cop al capdamunt ens hem adonat que la furgoneta no podria continuar per un camí de roques i pedres enfangades i hem hagut de tornar enrere.
Eren les 8 del vespre i s'havia fet fos, la policia montenegrina ens avisa que encara queden 3 hores de camí per arribar. Les carreteres ara esdevenen fosques. El típic paratge desèrtic amb boira on nomes els camions sense llum destorben el nostre pas. Camions que apareixen i desapareixen i per fi arribem al poble que per unes hores havíem pensat que no existia, Zabljak, un poble d'alta muntanya que de nit sembla fantasma, però de dia ....
Entrades
Hola Raul,
sóc la Vesna. Visc a Montmeló. El teu viatge m'ha cridat atencció per itinetari que has fet:Sarajevo-Zabljak.
Hola Vesna, ja has vist que el viatge va ser una mica accidentat. L'itinerari es deu a que Sarajevo era l'aeroport amb un vol més barat ( via Milà) per arribar a Montenegro. L'opció alternativa era anar pel nord passant per serbia per arribar a Zabljak, però ens va semlar que era més curt per Durmitor. Efectivament era més curt, però les carreteres molt més dolentes.
Hola Raul, aquest estiu he estat a Zabljak, i a la frontera entre Bòsnia i Montenegro per la banda de Durmitor vam trobar un cotxe matrícula de BCN. Era una parella bosniana que venia de Sarajevo. La noia ens va dir que vivia a Montmeló i anava a visitar la tomba del seu pare a Zabljiak. En dir que erem de Vic, ens va parlar del teu blog. Podria ser la Vesna. També varem trobar molt mala carretera, però el lloc, és extraordinari.