Emili Teixidor

Pa Negre
I
QUAN FEIA BON TEMPS, DES DE PASQUA FLORIDA FINS A
principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres.

Ens havíem enfilat a tots els arbres de l'hort dels fruiters, prou forts per aguantar-nos a tots tres i
prou baixos perquè hi poguéssim pujar sense escala, però després de provar-los vam triar la prunera
vella com a cau definitiu. La prunera o el pruner vell tenia l'enforcadura del tronc ample, acollidora i
fosca com el fons d'una perola, i les tres branques que hi naixien permetien d'instal·lar-nos-hi amb
comoditat, repenjar l'esquena i repartir-nos l'espai amb precisió: tocava una branca per cadascú.

L'entreforc era el lloc comú on ens trobàvem. Les branques, en canvi, eren terrenys privats,
cadascú hi guardava les coses que volia, tractava els branquillons com li semblava, penjava cintes o
papers a les fulles, collia les prunes per a ell tot sol i no tenia cap obligació de compartir-les amb els
cosins, i fins i tot podia no respondre a les preguntes llançades des de les branques veïnes, com si es
trobés en una cambra tancada i el fullam fos una paret que no deixava passar les paraules.

Els altres arbres, veïns de la prunera vella, eren pomeres la majoria, alguns perers, pruneres joves
amb branques massa primes per suportar els nostres moviments, arbres revelis deia l'àvia,
amb el brancam espès i de poca alçada. Més enllà de l'hort hi havia un parell d'oms mig corcats i el
cirerer a la vora del camí, els roures de la roureda del prat, arran del bosc petit, i el saüquer immens
del darrere de la masia, tan alt que mai no havíem pogut comptar totes les branques, ramificades fins a
l'infinit, com una xarxa que s'estenia més amunt de la teulada del mas. El saüquer era l'arbre de l'àvia
Mercè perquè es veu que les flors que feia eren medicinals, i  sempre que podíem deixàvem les
finestres del darrere de la casa obertes perquè entrés el perfum de les flors de saüc —la flaire deia
l'àvia— i només respirant aquella olor marxessin totes les malalties, que ella en deia malures.

Només la prunera vella tenia les branques prou llargues i fortes per acollir-nos bé. Una casa
vegetal amb la fusta rugosa, fosca i revellida d'una cabana al mig del bosc o d'una paret ensutjada de la
cuina.


Comments

0 Responses to "Emili Teixidor"


            La cara B del Bloc
S'ha produït un error en aquest gadget

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)