Boston Tea Party #novullpagar

Corria l’any 1765 i el govern britànic d’aleshores imposava tributs a les diferents colònies arbitràriament i sense prèvia consulta ni a les mateixes colònies ni al Parlament de Westminster (la llei del Timbre, les lleis de Townshend).

John Hancock, empresari de Massachussets (que seria conegut per la seva firma a la declaració d’independència) inicià el 1773 un boicot cap a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que venia el te provinent de la Xina. Hancock i d’altres importaven te sense pagar aranzels fet que ocasionava grans pèrdues a la Companyia Britànica, que veia com el seu futur i els seus guanys s’estroncaven.

El govern britànic, a la vista dels fets aprovà la Llei del Te, que permetia a la Companyia Britànica vendre directament a les colònies sense pagar aranzels ni impostos duaners, sols a canvi d’un petit aranzel colonial, d’import molt menor.

Els colons, i els contrabandistes, ofesos pel tracte de favor a la Companyia, un autèntic lobby de pressió al Parlament de Londres, començaren a protestar a diferents parts del país com Filadèlfia o Nova York

A Boston, els manifestants decidiren dur a terme una acció llampec. 100 dels manifestants, disfressats d’indis mohawk, armats amb destrals i ganivets, pujaren a un dels primers vaixells de la Companyia arribats al port. Els manifestants feren fora els mariners i durant tota la nit llençaren totes les caixes de te per la borda. 45 tones de Te vessades a les aigües del port de Boston. Cap dany més ni a la embarcació ni a cap mariner del vaixell. Sols anaren a per el te.

La repressió no es feu esperar, el govern anglès tancà el port de Boston, declarà l’estat d’excepció, instaurà les ‘Lleis Intolerables’… però les accions no pararen.

Aquest fet no comportà la separació de les colònies, el te fou l’excusa que feu vessar el got, però el motí i les diferents reaccions que el seguiren serví per consolidar el moviment de suport al voltant dels revolucionaris de les tretze colònies, que finalment aconseguiren guanyar la guerra per la independència.

Aquest post no acaba parlant de l'aparició del nou Tea Party. Aquest article no va sobre les eleccions ni sobre la política nord-americana. Simplement és una manera més de dir que #novullpagar