Marxa de la Sal #novullpagar

El 1930, l’Imperi Britànic continuava gravant amb impostos sagnants, les colònies britàniques. A l’Índia, el monopoli britènic de la distribució de la sal obligava a tots els consumidors indis, a pagar un impost per la sal, a part de que tenien prohibit recollir-la ells mateixos (sistema ja emprat pel règim francès a França abans de la revolució francesa).

En una de les campanyes de desobediència civil iniciades per Gandhi, aquest inicia una marxa que desprès de recórrer 300 quilòmetres arriba a la costa de l’Oceà Índic. Allà, Gandhi desafia la prohibició de recollir sal i encoratja els seus compatriotes a fer el mateix.

L’exemple és seguit per tot el país. Els indis recullen sal a ple dia tot desafiant els britànics i aquests responene omplint les presons amb 60.000 ‘lladres de sal’.

Els indis, fidels a les recomanacions de Gandhi, no es resisteixen. El mateix Mahatma és detingut i passa nou mesos a presó. Finalment, el virrei reconeix la seva impotència per imposar la llei britànica. Cedint a les peticions de Gandhi, allibera tots els presoners i reconeix als indis el dret de recollir ells mateixos la sal.

És l’inici de la independència índia de l’Imperi Britànic.

Com ahir, aquest post no va ni sobre Gandhi, ni sobre la Índia o l’Imperi Britànic. Simplement és una manera més de dir #novullpagar