La llei electoral - Inici (I)

El 2007, la Conselleria de Governació i Administracions públiques de la Generalitat de Catalunya   de la mà de l’aleshores Conseller Puigcercós va decidir tirar endavant la creació d’una llei electoral catalana, tal i com demanava tant l’estatut del 1979 en el seu article 31.1 “El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà. El sistema electoral serà de representació proporcional i assegurarà a més l'adequada representació de totes les zones del territori de Catalunya.”, com el nou estatut de 2006 en l’article 56.2 “El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya [...] El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats”.

A tal efecte, es creà una comissió d’experts (formada per Josep Mª Colomer, Jaume Magre, Josep Mª Reniu, Jordi Sauret, Agustí Bosch i Joan Botella) per elaborar els treballs previs a la redacció de la Llei electoral de Catalunya. La intenció del Govern, amb el vistiplau de tots els grups parlamentaris, era que un grup d'experts en la matèria estudiés els elements del sistema electoral i fes una proposta consensuada i viable en el context actual. La proposta aconseguí un redactat que podeu consultar aquí. 

El treball analitza qüestions com ara la participació electoral, la representació proporcional i geogràfica, la proximitat entre votants i representants, i la transparència i l'autogovern democràtics del procés electoral. Per a tots aquests temes ofereix 50 propostes que, dins el marc constitucional, estatutari i legal, poden configurar un sistema electoral aplicable a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Els experts varen treballar amb plena independència, consultant altres experts i entrevistant dirigents i membres destacats dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya. El resultat, segons ells mateixos fou un informe que no reflectia enterament l'opinió personal de cap dels membres de la Comissió, sinó que era assumit col·lectivament per tots, alhora que presentaven una proposta amb la intenció que pugues ser acceptada per tots els ciutadans, que fos capaç d'obtenir el consens de tots els grups polítics i que servís de punt de partida de la futura Llei electoral, tal com demanava l'Acord del Govern que va nomenar la Comissió.

Malgrat romandre més de 2 anys en un calaix, finalment fruït de la creixent desafecció política arràn dels casos Pretòria i Millet i de la voluntat del nou Conseller Ausàs que alhora desenvolupava la llei d’ordenació territorial, els grups parlamentaris acceptaren treballar en ponència per tal d’el·labora la nova llei electoral. La ponència s’inicià el passat mes de novembre.