La llei electoral - Desenvolupament i propostes (II)

La ponència per la nova llei electoral va començar agafant com a referència l’informe de la comissió d’experts i les 50 propostes inicials. A partir d’aquest punt d’inici, les dificultats van arribar ven aviat, bàsicament a l’hora de debatre el model de llei respecte la proporcionalitat i el prorrateig dels escons (és a dir, quin és el model a escollir per a calcular els escons que toquen a cada partit) però no en la conveniència de les llistes obertes com algú ha dit aquests darrers dies en un intent de portar el debat a altres aigües. Les diferents propostes que els partits avalaven són les següents:

CiU: proposa 7-8 circumscripcions de llista general, i un doble vot amb districtes uninominals a totes les comarques tot valorant la inclusió dels districtes de la ciutat de Barcelona (en total 51 o 54 segons el dia), tot i que alhora demanava que la distribució d’escons per circumscripcions no impliques la pèrdua d'escons de les antigues províncies. De fet CiU no va donar a conèixer íntegrament la seva proposta fins després de trencar-se les negociacions, i no s'acaba d'entendre si els resultats finals vindrien determinats pels resultats de les 7-8 circumscripcions o per un mixt entre els uninominals i les circumscripcions. Aquest fet és molt important ja que en el primer cas els resultats no variarien gaire mentre que en el segon cas CiU aconseguiria una majoria absoluta que ni el mateix Pujol havia somiat mai.

PSC: Proposa una circumscripció única de llista general i la creació de 64 districtes uninominals (alguns comarcals, altres de partit judicial, altres de districtes a la ciutat de Barcelona). Per tant, proposta de doble vot basada en el model alemany. Els escons resultants sortirien de la repartició en circumscripció única (1 persona = 1 vot) però es repartirien segons els resultats del mixt de les uninominals i la llista general de cada partit, amb totes les conseqüències d'escons sobrers que això comporta en països que apliquen aquest sistema com la pròpia Alemanya

ERC: Assumeix com a propi l’informe de la Comissió d’Experts. És a dir, divisió en 7 circumscripcions a imatge de les divisions de la llei d’ordenació territorial (vegueries), amb un prorrateig inicial de 2 escons a totes les vegueries excepte la de Barcelona i la repartició dels 123 escons restants segons proporció de població.

IC: Proposa una circumscripció única de llista general, i 7 districtes coincidents amb vegueries. De fet ICV fa seva la proposta de la ILP dels Ciutadans pel Canvi basada en la repartició dels diputats en les 7 circumscripcions/vegueries amb un prorrateig inicial d'1 escó a cada circumscripció i la resta segon la població. Tot i que aquesta proposta en la versió inicial de CpC proposava reduir el nombre de diputats a 120 i anar-los incrementant a mesura que la participació superi o no el 60%.


PP: Proposa una circumscripció única de llista general, sense determinar el nombre de districtes en que s'hauria d'articular el territori. Tot i que en certs instants de la ponència havien tornat a les 4 províncies espanyoles de l'actual LOREG que regeix les eleccions al Parlament de Catalunya.