Sistema Electoral (II)... fem-ho senzill...

Aquests darrers dies es multipliquen arreu dels mitjans de comunicació, les opinions i propostes sobre la llei electoral. L’AVUI, per exemple, dedica una pàgina sencera cada dia amb l’opinió (sovint massa polititzada) de diferents politólegs catalans. A hores d’ara, ja han sorgit totes les diferents propostes que existeixen, tant pel que fa al tipus de llistes com pel que fa a les circumscripcions. En aquest darrer aspecte, uns proposen una circumscripció única per a tota Catalunya (com si el país fos homogeni i igual a tot arreu), d’altres que cada comarca i districte barceloní esdevinguin un districte uninominal (és a dir, que els 150.000 habitants d’Osona triïn un diputat i els 4.000 de l’Alta Ribagorça en triïn un altre). N’hi ha que ho barregen tot i demanen el sistema doble alemany (o l’holandès, l’austríac o el danès...) consistent en llista única a Catalunya per triar diputats però amb districtes uninominals. I encara podríem trobar altres models que divideixen Catalunya en 13 circumscripcions, o en les 7 futures vegueries. Fins i tot trobem propostes que segons el percentatge de gent que voti escull un nombre o altre de diputats.

De les diferents propostes tindré temps de parlar-ne properament, però si hi ha una cosa que crec que hauríem de tenir tots molt clar, i que pel que sembla els diferents politólegs i experts s’entesten en no entendre, és que el sistema que es triï, tant pel que fa al sistema de votació com pel que fa al sistema de repartició de diputats, ha de ser el més senzill possible.

La ciutadania necessita entendre què està votant i com ho està fent. Curt, ras i senzill.

La cultura política d’un país no es canvia d’un dia per l’altra. No podem pretendre que els ciutadans surtin del col·legi electoral sense saber a qui han votat (com passa molt sovint amb la papereta sèpia del senat espanyol). No podem pretendre que a aquestes alçades un ciutadà s’esperi 3 dies a que acabi un recompte per saber qui surt escollit (com passa a Irlanda). I tampoc podem pretendre que un ciutadà no senti més desafecció política si després de vendre-li la moto que amb les llistes obertes pot triar el seu propi candidat, aquest candidat, tot i guanyar per majoria aclaparadora, no acabi sent escollit per que el sistema ho impedeix (com pot passar perfectament amb el sistema alemany).

Sí, ja sé que una llei electoral sols s’escull cada 30 o 40 anys, i que tots els politólegs, i partits polítics voldrien que el seu model original fos l’escollit... però sols n’hi pot haver un, i aquest ha de ser el model d’un poble i d’una ciutadania, no el model d’una persona o d’un partit polític. No permetem que la ciutadania tingui la percepció altre cop, de que se l'estan torejant... Fem-ho senzill, si us plau!!