Els principals diaris (i els seus opinadors) d’aquest país tenen un problema. Coneixen de primera mà qui mana, i per tant qui els paga el sou a final de mes. Per això no dubten a criticar a tort i a dret allò que pugui anar en contra dels interessos de les grans empreses comunicatives on treballen. És un fet que ja he criticat anteriors cops, però que perdo aviat quan et parlen de la llibertat d’expressió, que per sort, és un dret que aquest país ja té des de fa més de 30 anys (sempre que no tinguis un nom basc i t’autoanomenis abertzale). Tot i que com hem vist darrerament, si a la teva columna critiques a qui et paga, ja has begut oli...
Aquesta setmana hem assistit a l’enèsima crítica cap a allò que fa ferum de normalitat democràtica a la vida dels catalans i les seves institucions. Cada vegada que el país, mitjançant els drets adquirits (a base de molta suor i llàgrimes, sense oblidar la sang vessada que molta gent va perdre lluitant pels drets col·lectius dels catalans i les catalanes) fa un pas endavant per assimilar-se a la resta de països ‘normals’, és atacat despiadadament pels quintacolumnistes típics i tòpics, amb arguments típics i tòpics. Aquesta vegada ha estat la traducció del català al Parlament de Catalunya, però podríem recordar molts altres cops
No dic que haguem de cometre els mateixos errors que fan els països i estats ‘normals’, sols dic que la renúncia continuada a tot allò que ens permeti desenvolupar-nos en la direcció d’una comunitat que decideix per ella mateix el que està bé i el que no, sense tenir en compte el que diran els demés, ens col·loca en una posició cada dia més submisa davant els nostres enemics. Que de fet, és el que pretenen els columnistes i opinadors d’aquest país que no és el nostre.
I tot això a cuento de que ve? Dons no sols per l’empipada per la polèmica, sinó per aquesta altra noticia apareguda ahir a ‘20 minutos’ sobre la Comunidad de Madrid, on especifica que el pressupost de la Comunidad en ‘Asuntos Taurinos’ puja a 2,7 milions d’euros. Llegiu la noticia, sabreu i sentireu que és ser un país que decideix que vol fer amb els seus diners sense que es produeixi un linxament públic.
Enteneu el que deia abans oi? Som un país d’aficionats.
0 Responses to ""Asuntos Taurinos""
Publica un comentari a l'entrada