Obama, Any II

Avui podreu llegir molts posts amb un títol semblant al d’aquest post. Sí, efectivament avui fa un any exacte que Barack Obama va guanyar les eleccions a la presidència dels Estats Units. Avui fa un any que me’n vaig anar a dormir a les 6 de la matinada després d’escoltar el seu primer discurs com a president electe, després de passar tota la nit a la jornada que el consolat nord-americà va organitzar a Barcelona per seguir la nit electoral.

De resumir i puntuar el que han estat aquests darrers 365 dies se n'escriu i se n’escriurà molt... potser massa. Pels que volgueu escoltar de primera mà al president, podeu escoltar cada setmana el que aquí anomenaríem la carta setmanal als ciutadans, un speech de 5 minuts en que Obama transmet, per totes les plataformes comunicatives possibles, la idea principal de la setmana als seus conciutadans. Durant el primer any, ha parlat molt sobre plans de salut (la famosa reforma de la health care), sobre economia i la sortida a la crisis, sobre pressupostos, sobre educació i les energies renovables...
El desplegament 2.0 de la nova administració nord-americana (en consonància amb la campanya que va fer) ha estat espectacular. Des de la web principal de la Casa Blanca, fins a innumerables blocs temàtics dels secretaris d'estat. Tots els discursos, actes i rodes de premsa d'Obama o dels seus més estrets col·laboradors es poden trobar al youtube.
Però, el fet que Obama aconseguís un resultat perfecte gràcies a una campanya que ratllava la perfecció, no assegura que el seu mandat sigui plàcid (com s'està demostrant). El complicat sistema electoral i polític dels Estats Units, en que els partits no manen sobre els càrrecs electes a l'hora de prendre decisions al Congrés i al Senat, fa que cada acció o llei del govern constitueixi una veritable lluita de poder. Davant aquesta situació, Obama ha aprofitat la web 2.0 per a incentivar a milers d'americans que mai havien participat en el seguiment polític, a que facin servir la seva veu (o el seu mail) per a pressionar i mostrar als seus representants polítics quina és la línia a seguir. Així, els representants, que saben que per a poder ser reelegits no depenen tant dels partits com dels votants, tenen més problemes a l'hora de votar. Davant els problemes, Obama torna a confiar en la política 2.0 tot fent servir la pressió 2.0, veurem com se'n surt durant el seu Any II.

P.S. Per cert, no tot li va en contra a Obama i al partit democrata. Ahir, després de més de 30 anys varen guanyar el NY-23, tot i que potser l'ajuda de Sarah Palin va ser un punt a favor...