Diuen que una diada més, i qui dia passa any empeny. Aquesta no ha estat però, una diada més. A Vic, la jornada lúdico-reivindicativa organitzada per la marxa dels vigatans amb en Jeroni Vinyet i Òmnium Cultural al davant augmenta el seu potencial any rera any (aquest any un casament al Gran Penedès ens va privar de participar-hi). És una oportunitat per a reivindicar els nostres drets i llibertats en companyia de moltes i molts vigatans que surten al carrer buscant complicitats en una vesprada tant especial.
L’endemà a la tarda, molts vigatans intentem acostar-nos a la manifestació de Barcelona. Una manifestació per reivindicar però també per retrobar amics i coneguts als quals ens uneix una causa comuna. Ahir al costat de l’estàtua de Rafael de Casanovas el Joan Ridao (cap de llista a les properes espanyoles i blocaire) es va estrenar com a ‘mitinguero’ de masses, no ho va fer gens malament, i tot i que l’excel·lent retòrica d’en Ridao pot arribar a espantar a algú, va passar la prova amb nota tot exhortant a treballar per a preparar durant els propers 7 anys les consciències nacionals tot creant espais de sobirania on les classes populars que poblem el país puguem expressar-nos sense por.
Seguidament en Joan Puigcercós va alimentar les masses en un discurs del qual en podeu veure un fragment més avall. Tot i l'energia del discurs, em quedo amb la idea de que hi ha molta feina per fer i ara és l'hora de fer-la. I per fer-la, crec que cal tornar a recuperar tota aquella gent que al seus pobles, viles o ciutats tenen ganes de treballar de cara a un projecte seriós que articuli polítiques socials i un discurs netament independentista sense fissures però sense caure en demagògies que no porten enlloc. Com diu en Josep Mª , cal que ens posem d'una vegada per totes al servei de la ciutadania.
Ja al vespre, la jornada festiva va continuar a l’esplanada del Passeig Lluís Companys amb dos dels millors grups que podem trobar avui dia recorrent els Països Catalans. En Feliu Ventura i els Obrint Pas . Un espectacle digne de veure, de sentir i de fruïr. Adrenalina en estat pur després d'una llarga jornada de reivindicació.
De Pujol a Illa, passant per Trump
Fa 3 dies
0 Responses to "Punt de partida ??"
Publica un comentari a l'entrada