Sistema Electoral grec

A molts dels que varen seguir ahir les eleccions gregues els va sorprendre la gran diferència d'escons (gairebé el doble) entre el partit més votat (Nova Democràcia) i el segon més votat (Syryza) en tant que finalment aquests partits sols han estat separats per un ajustat 3% del vot. És la màgia dels sistemes electorals.
El parlament grec té 300 seients, els quals s'escullen en 56 circumscripcions, 48 són plurinominals (la més gran és 'Atenes A' que reparteix 42 diputats) i 8 d'elles uninominals (com per exemple 'Thesprotia'). 
El partit guanyador, amb més vots, rep un bonus de 50 diputats que s'acaben d'omplir amb els noms dels candidats que no han estat escollits en les circumscripcions. És un bonus que en teoria ha de servir per a que el partit guanyador obtingui la majoria absoluta de la cambra i per tant els governs que es formin tinguin el màxim d'estabilitat (fet que com hem vist, no sempre es compleix).
El sistema de vot és el de vot llistes obertes de partit, és a dir l'elector pot marcar tants diputats com escons es reparteixin en la seva circumscripció, però aquests diputats han de ser tots del mateix partit al qual l'elector dóna el seu vot.
El repartiment d'escons es fa seguint la representació proporcional. Els escons es reparteixen  a cada circumscripció proporcionalment al percentatge dels vots vàlids totals, tenint en compte que existeix una barrera mínima del 3% a nivell nacional. 
El fet de poder triar els candidats que més t'agradin de la llista del teu partit, comporta que molts diputats es puguin quedar sense seients. Una de les particularitats és que els caps de llista i els antics Primer Ministres estan deslliurats d'aquesta norma i automàticament son col·locats els primers de la llista i exclosos del sistema de 'creuetes'.
A Grècia el vot és obligatori per llei, però la llei ni es compleix ni hi ha sancions. En el passat però, els ciutadans grecs havien de presentar el certificat de vot per poder obtenir el carnet de conduir o el passaport.
El cap d'estat, o president de la República, és escollit pel Parlament per un mandat de 5 anys (i un màxim de 2 mandats). L'escollit ha de tenir més de 40 anys.

Jordan

Avui ha començat la Final de la NBA 2012, final inèdita entre Miami Heat (campions del 2006) i Oklahoma City Thunder (antics Seattle Supersonics), i alhora avui s'estrena un documental sobre el Dream Team (l'únic i l'autèntic) dels Estats Units als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, tot celebrant-ne el vintè aniversari. 
Per molt que els Lebron i els Durant d'ara s'hi esforcin, per molt que canviï el basquet, els afortunats que ja tenim una certa edat, sempre podrem dir que no sols vam veure jugar el Dream Team, sinó que durant els anys 90 varem poder gaudir del millor dels millors, de l'únic i irrepetible millor jugador de la història del basquet.
Aquest any també fa 20 anys que els Chicago Bulls de Michael 'Air' Jordan dominaven el bàsquet mundial.
Aquest any també fa 20 anys del 1er partit de les series finals entre Chicago i Portland.

Ara mateix

És curiós com una lletra, una poesia et poc acabar perseguint. D'aquesta se n'han fet milers de versions diferents, musicades i/o recitades. Des de la samarreta de l'homenatge que el BEI li va fer al Martí i Pol ara deu fer uns 15 anys fins a la versió que va recitar el meu avi el dia del casament.

     

Una petita observació. En un concert al Sant Jordi ple amb 14.000 persones per una causa solidària com la lluita contra la SIDA, de sobte apareixen 3 persones conegudes, canten i reciten un poema de Martí i Pol i la gent, al acabar,reacciona cridant una consigna política ben clara. Sí, els temps estan canviant, i el que fa menys de 10 anys era vist com una raresa de 4 eixalabrats ara esdevé la cosa més normal del món. Ens rescatin o no, la batalla ideològica comença a fer forat, "i via fora, que tot està per fer i tot és possible".

2a porra (150 dies)

A sols 150 dies de les eleccions presidencials nord-americanes, edito la 2a porra desprès de la que vaig fer quan faltaven 200 dies pel dia D.
Òbviament, el fet que Mitt Romney s'hagi pogut desempallegar d'unes molestes primàries republicanes està afavorint la seva campanya. Ara bé, Obama està resistint bastant bé en els anomenats 'swing states', i caldrà veure com es van movent cap a un costat o altre en els propers 50 dies.
L'elecció es decidirà, com gairebé sempre a 6-8 estats claus (Colorado, Florida, Iowa, Nevada, Ohio, Pennslvania, Virginia i Wisconsin) que ara mateix es decanten majoritàriament per Obama.

La porra dels 150 dies és Obama 303 - Romney 235  (respecte la dels 200 dies, Obama perd 25 vots electorals)


Bradbury a l'Institut

Segurament el primer llibre de ciència-ficció que vaig llegir.. eren temps d'institut...

"Les Cròniques marcianes" de Ray Bradbury (traducció de Quim Monzó)
Capítol 1
Feia un minut, a Ohio era l'hivern: les portes i les finestres eren tancades, el gebre entelava els vidres, el gel feia el serrell a les teulades, els nens esquiaven pels vessants i les mestresses de casa caminaven desmanegadament -dins d'abrics de pells: com grans óssos negres- pels carres glaçats.
De sobte, una llarga onada de calor va travessar el poble. Una marea d'aire tòrrid: semblava com si algú hagués deixat oberta la porta d'un forn. La calor bategà entre les cases, els arbustos i els infants. El gel es va desprendre de les teulades, es va esquerdar, i començà a fondre's. Les portes van obrir-se . Aixecaren les persianes de les finestres. Els marrecs van treure's la roba de llana. Les mestresses de casa van arrencar-se les disfresses d'ós. La neu va disoldre's i mostrà els prats de l'estiu proppassat, vells i verds.

RFK

Ahir es varen celebrar les primàries republicanes a l'estat de Califòrnia amb la victòria anunciada de Mitt Romney. La data no tindria més transcendència sinó fos per que avui fa 44 anys que també es varen celebrar primàries a l'estat de Califòrnia. L'any 1968, el republicà guanyador a l'estat californià va ser el governador Ronald Reagan (que acabaria perdent la nominació davant Richard Nixon), mentre que el candidat demòcrata guanyador fou Robert F. Kennedy 'Bobby'.
Avui fa 44 anys, a l'hotel Ambassador de Los Angeles, just desprès del discurs de la victòria de Robert Kennedy, un pro-palestí el va matar a trets de pistola mentre el candidat travessava la cuina de l'hotel (just dos mesos desprès de l'assassinat de Martin Luther King).
Bobby Keneddy sempre serà recordat per ser el germà del president John, però un no pot deixar de pensar en com haguessin pogut evolucionar els Estats Units si en comptes de Nixon (i els seus problemes), hagués estat RFK el President entre 1968 i 1976.




Fox movies 'Cleavage'


Crec que el millor és que us el mireu dos cops....

Project Glass

Google continua experimentant. Ara, amb unes ulleres que ho fan tot. Cada vegada més, els nous ginys de Google i altres empreses tecnològiques es comencen a assemblar massa a aquelles pel·lícules de ciència ficció de fa 20, 30 o 40 anys.
Star Trek s'està posant al dia!

Don Mariano


El saben aquel que diu que un dissabte al matí quan les borses de tot arreu ja estan de cap de setmana, apareix el pepe goteras de Bankia per dir que necessiten 20.000 milions d'€ més per reflotar el banc.
El dilluns següent, els inversors, actuant amb conseqüència, visiten la borsa i fan caure les accions de Bankia un 26%. La prima de risc que s'ho mirava des de la barrera decideix sortir a la palestra  i comença a pujar desbocada més enllà dels 510 punts.

Vist que la cosa acabarà fatal, el president del govern espanyol decideix, sis mesos després del darrer cop, sortir a donar la cara per asserenar els mercats i fer baixar la prima. I don Mariano, ni corto ni perezoso, es posa la corbata vermella i decideix explicar als mitjans que tot va bé, que ells no tenen cap responsabilitat, que no s'intervindrà ni a Espanya ni a cap banc i que la inversió que es farà a Bankia es recuperarà; palabrita de niño Jesús!
Llàstima que don Mariano no ho hagués pensat abans. Si ho hagués fet, s'hauria pogut treballar millor el llenguatge utilitzat, les paraules usades, els gestos i sobretot, sobretot, sobretot, no hauria confós el Palau de la Moncloa (1a foto de fa 6 mesos) per la seu del PP de la Calle Genova (2a foto d'avui).

Algú dirà que millor que hagi sortit a donar la cara i hagi acceptat preguntes, un altre dirà que per fer el que ha fet i dir el que ha dit millor no haver sortit. Els mercats, que són els que manen, creuen que aquest senyor no els ha donat gens de tranquil·litat i que per si de cas, millor continuar amb la prima de risc incontrolada, per si les mosques i don Mariano no tornessin a aparèixer fins d'aquí a 6 mesos més.

Tísner, 100 anys.


PARAULES D’OPÒTON EL VELL

CAPÍTOL PRIMER

“Ara ja tinc vint vegades quatre anys i quasi només hi veig amb els dits, amb la polpa dels dits. Podria parlar de molts altres que ara ja tindrien la meva edat si no fos que vaguen per la Casa sense Portes ni Finestres des de  fa temps, que és manera de dir que ja són morts i no sabem si Allà també fan els seus comptes d’anys o no els fan. El meu cosí de Xalco, que té una terra cosa de no res més enllà de Xalco, enter Xalco i Tlalmanalco, com aquell qui diu, a desgrat que ell mateix la treballi, m’ha dut tot aquest munt de fulls de paper d’àmatl i a ell els hi va donar una bona dona que es die Nentàcatl i que es veu que no sabia què fer-ne, com així passa sovint, i per mirar d’aprofitar-los, car sempre [dol] llençar una cosa com aquesta, em poso a escriure tot allò que ens va passar i que encara em queda a la memòria. Puc ben dir que ho he perdut tot menys el record i és sots aquest color que em poso a escriure. Jo sóc l’únic vivent de tots els qui hi vam anar i no quedarà posat en el paper per presumir ans perquè és la bona veritat de Déu.

El meu cosí de Xalco i altres, no vull dir cosins sinó amics, m’han dit moltes vegades que fóra bo que jo escrivís allò que ens va passar, atès que en sé. No diré pas que ells ho vulguin llegir car s’ho saben de cor i no entenen gran cosa en qüestions de llegir i escriure perquè ells mai no han anat amb els frares com jo i tot el que diré s’ho saben de memòria, de tants cops d’haver-m’ho sentit explicar i ara penso que potser m’han dit d’escriure-ho per veure si s’estalvien que els torni a sacsejar explicant-los-ho. O sigui que mentre em tinguin entretingut escrivint, que és prou difícil, no els marejaré amb la meva conversa de vell. Que vell sóc, atès que ja tinc vint vegades quatre anys, compte del meu pare dit Opòton el vell per bé que Opòton el Vell ara sigui jo i no en serà el meu fill, temps a venir, car de fills no en tinc. Vaig tenir-ne un aquí però se’m va malaguanyar d’esmerlidet que era i mai no he pogut saber si al Vell Aztlan vaig arribar a tenir-ne un altre, que tota la gresca de fer-lo prou la vam fer, però mai més no he vist aquella noia, que ja l’explicaré més endavant.”



            La cara B del Bloc
Follow Me on Pinterest

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)