Junqueras al matí de Josep Cuní

Tota la veritat sobre el pacte Mas-Zapatero

Lectures de tauleta de nit (I)

EL FACTOR HUMÀ (Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació) de John Carlin

El factor humà recull la narració de la reconciliació del poble sud-africà en la perspectiva de Nelson Mandela i la utilització de la seva infinita capacitat de seducció, diàleg i tenacitat. Recollint les veus dels diferents protagonistes de la història, Carlin desenvolupa una trama històrica que va des dels últims dies de Mandela a la presó fins a la celebració del títol de campions del mon de l’equip de rugbi sud-africà el 1995, passant per l’alliberament de Mandela, la seva elecció com a president del país o les temptatives de cops d’estat per part de l’extrema dreta bóer.

El llibre no deixa indiferent, tot i que la llunyania fa que sovint (i si no fos per que la història està basada en fets reals) no t’acabis de creure que el què se’ns explica pugui ser veritat. L’aura de Mandela, els crits de ‘Nelson’, ‘Nelson’ a l’Ellis Park, els springbooks cantant l’himne negre. Suposo que s’ha d’haver viscut en primera persona per arribar a entendre la magnitud de l’èxit col·lectiu del poble sud-africà. Al llibre no s’entra en la perspectiva política dels acords que permeten l’inici del canvi de paradigma de la pau, fet que fa que les diferents etapes per on transcorre la trama s’hagin d’assimilar sense saber-ne les causes o el perquè.

Tot i això, si realment us interessa tota la història de Nelson Mandela i el procés complert de resolució de conflictes a Sud-Àfrica, recomano l’autobiografia del propi Mandela “El llarg camí cap a la llibertat”. Un llibre llarg però absolutament imprescindible per comprendre un dels pitjors conflictes que ha viscut el segle XX i alhora conèixer a uns dels personatges més fascinants de la història moderna.

Per últim, hem sento ‘Lost in translation’. Per què el llibre original en anglès es titula ‘playing the enemy’ i en català ‘el factor humà’? Com sempre en aquests casos, no hi ha resposta.

Fundació Nelson Mandela , Final de la copa del mon 1995 , Entrevista Tv3 a John Carlin , 

Un bon amic s'incorpora al projecte d'Esquerra Vic

Aquest dimecres ha estat un bon dia per la secció local de Vic.

Avui hem iniciat públicament un nou projecte que volem compartir amb molts vigatans i vigatanes. Segurament, la lògica de partits fa que aquests es cloguin en una closca incapaç de ser penetrada per ningú que no sigui militant. Aquest fet és el que, al cap i a la fi, fa que la ciutadania percebi els partits polítics com a organitzacions allunyades cada vegada més dels problemes reals dels ciutadans.

És per això, i en una societat com la vigatana encara més, que Esquerra Vic vol obrir el seu nou projecte a tota aquella ciutadania que es considera d’esquerres i que alhora vol un sostre nacional molt més elevat. A tota aquella ciutadania que creu que una nova manera de veure i fer política és possible. Una política transparent, ideològicament coherent i que respecti als ciutadans i a la ciutat.

Deia que iniciàvem públicament un nou projecte i ho hem fet anunciant la primera incorporació pública com és la d’en Joan Ballana. Una incorporació que no és la única, ja que de fet són ja una mitja dotzena les persones que s’han afegit a aquest nou projecte, ja sigui en forma de col·laboradors, nous militants o militants inactius que han passat a una activitat més plena.

En Joan no és només una bona persona, un enamorat de Vic i un bon referent, és també un bon amic amb qui he compartit moltes estones i fins i tot alguna incursió en una comissaria al bell mig del Kosovo. I és per això que m’enorgulleix poder haver estat al seu costat en un dia tant especial, i poder treballar colze a colze amb ell a partir d’ara. Amb ell, amb els membres de l’executiva local i al costat dels dos regidors, iniciem un nou projecte al qual tots i totes hi esteu convidats. Ens hi trobem?

Reaccions a Osona.com, Esquerra Vic, Avui, El9Nou(1a), El9Nou(2a), 3cat24,

Directe.cat, El Ter.net, post del propi Joan Ballana,

Foto de l'Adrià Costa (publicada a osona.com)

Roda de Premsa amb Joan Puigcercós

Demà dimecres 25 de Març, Esquerra Vic organitza una roda de premsa amb el president del partit, Joan Puigcercós, per tractar varis temes d'actualitat.

Serà a les 17.30h al local d'Esquerra Vic. 

Una roda de premsa oberta a tothom i on tots els lectors i blocaires hi esteu convidats.

L'any del Patí Vic!

A la fi, un dels millors equips d’hockey del moment ha aconseguit el primer títol, una copa del rei del país veí, aconseguida amb esforç i suor, ni més ni menys que guanyant consecutivament a l’actual campió (Noia), a l’amfitrió (Liceo) i al gran favorit (Barça).

Una gran gesta per un equip humil que porta uns anys fent la feina molt bé. Amb la cantera i amb l’encert d’uns grans fitxatges que s’han convertit en estrelles jugant setmana rera setmana a l’Olímpic de Vic. L’any vinent ja veurem que passarà, el Barça ja ha tret el talonari i ha fet de les seves, però de moment aquest ja és l’any del Club Patí Vic, i el que queda!

Queda encara una final a 8 de la lliga europea de campions a Bassano (3a consecutiva pel Vic) on segurament el Follonica, el Liceo i altre cop el Barça aparten el Vic del triomf més buscat... i queda encara per decidir la lliga espanyola (sí és que se’n pot dir així...) on segurament altre cop el Liceo i el Barça esperen el Vic per decidir el títol. Aquest any tots els títols d’hockey passen per Vic.

Felicitats Club Patí Vic! Anem a pel següent títol!

Junqueras en estat pur (II)

Junqueras en estat pur (I)

Rubianes

A propòsit de la desmemòria històrica

Sovint, els ciutadans que hem decidit vincular-nos a un projecte polític, ens queixem de la poca participació dels nostres conciutadans en la vida diària política de la nostra ciutat. I la veritat  és que de raons no els en falten. Els despropòsits constants de part de la classe política, ja estiguin al govern o a l’oposició, provoca una apatia general, un descontentament que cada quatre anys es tradueix en un augment de l’abstenció activa. Com a representant d’un d’aquests partits polítics assumeixo la part de culpa, i com a representant de la classe humana assumeixo també que tothom es pot equivocar. El que no puc assumir ni permetre, és que aquests errors vinguin derivats per una pèrdua de coherència política i personal.

En tenim un exemple en el plenari de l’Ajuntament de Vic del passat 9 de febrer, quan per enèsima vegada es va discutir una moció sobre la memòria històrica, en aquest cas per demanar una declaració institucional en memòria de les víctimes dels bombardeigs franquistes, que aquest any compleix el seu 70è aniversari. La moció inicial va derivar en una discussió arran de la presentació d’una moció alternativa pels grups de Convergència i Unió i del Partit dels Socialistes de Catalunya. La moció alternativa, descafeïnava la moció inicial, reduint-la a una comissió d’estudi, i a una declaració en favor de totes les víctimes de la guerra civil. A més a més, altre cop s’oblidava i es negava la figura de l’alcalde republicà de Vic , Marià Serra i Badell, alcalde de Vic durant dos períodes, del juliol de 1931 fins el 1934 i del juliol del 1936 fins el 1938, i que fins a dia d’avui no ha rebut cap mena de reconeixement per part del plenari de l’Ajuntament de Vic tot i les repetides demandes dels successius grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Ja ho deia el llavors portaveu del grup municipal d’Esquerra Vic, Josep Mª Font, quan el dia 4 de Juny de 2004 en aquest mateix periòdic titulava el seu article sobre Marià Serra i Badell amb la frase ‘ Tot és més senzill del que sembla’.

La postura d’Esquerra Republicana ha estat, és i serà sempre la mateixa en aquest aspecte. Com deia la regidora republicana Gràcia Ferrer en aquest mateix ple “als perdedors de la guerra civil s’ha intentat oblidar-los. És per això que una part de les víctimes de la guerra civil no han estat reconegudes”. Són aquestes víctimes, la del bàndol dels perdedors les que no han estat mai reconegudes, els descendents de les quals encara tenen problemes per anular les causes judicials, per rebre compensacions econòmiques insignificants o per recuperar els documents personals que l’exèrcit franquista va espoliar i que els successius governs espanyols encara conserven com a botí de guerra a l’arxiu de Salamanca.

Reconec que els diferents partits polítics representats a la ciutat de Vic tenen diferents postures en aquest aspecte. És normal i lògic, i responen a les diferents ideologies de les que cadascú ha begut. El que no entendré mai és com un partit que s’anomena ‘socialista’ i que en les darreres legislatures sempre havia donat un total recolzament a les mocions a favor del reconeixement a Serra i Badell , ara no només no hi doni suport sinó que a més, per boca del seu portaveu,  intenti donar lliçons de democràcia a la resta de partits i ciutadans.

No Sr. Burgaya, ni som miops ni tenim cap dubte del que defensem i del resultat final que volem aconseguir. Creiem que per tirar endavant com a societat no podem oblidar el passat, no podem  oblidar els  milers de catalans i catalanes, de vigatans i vigatanes, que van patir en la seva lluita contra el feixisme, en la seva recerca d’un futur millor pels seus fills i nets.

El nostre passat i les nostres penúries com a poble, no es mereixen polítics que provoquin desmemòria històrica ni polítics incoherents.

La única actitud equivocada i poc afortunada del passat plenari de l’Ajuntament de Vic fou la d’un grup municipal que va votar en contra dels seus principis ideològics, que ha malentès i confós la lleialtat a tot preu amb l’esperit d’un govern de coalició a l’Ajuntament de Vic.

 Article publicat a 'El 9 Nou' del divendres 27 de febrer de 2009