Sovint, els ciutadans que hem decidit vincular-nos a un projecte polític, ens queixem de la poca participació dels nostres conciutadans en la vida diària política de la nostra ciutat. I la veritat és que de raons no els en falten. Els despropòsits constants de part de la classe política, ja estiguin al govern o a l’oposició, provoca una apatia general, un descontentament que cada quatre anys es tradueix en un augment de l’abstenció activa. Com a representant d’un d’aquests partits polítics assumeixo la part de culpa, i com a representant de la classe humana assumeixo també que tothom es pot equivocar. El que no puc assumir ni permetre, és que aquests errors vinguin derivats per una pèrdua de coherència política i personal.
En tenim un exemple en el plenari de l’Ajuntament de Vic del passat 9 de febrer, quan per enèsima vegada es va discutir una moció sobre la memòria històrica, en aquest cas per demanar una declaració institucional en memòria de les víctimes dels bombardeigs franquistes, que aquest any compleix el seu 70è aniversari. La moció inicial va derivar en una discussió arran de la presentació d’una moció alternativa pels grups de Convergència i Unió i del Partit dels Socialistes de Catalunya. La moció alternativa, descafeïnava la moció inicial, reduint-la a una comissió d’estudi, i a una declaració en favor de totes les víctimes de la guerra civil. A més a més, altre cop s’oblidava i es negava la figura de l’alcalde republicà de Vic , Marià Serra i Badell, alcalde de Vic durant dos períodes, del juliol de 1931 fins el 1934 i del juliol del 1936 fins el 1938, i que fins a dia d’avui no ha rebut cap mena de reconeixement per part del plenari de l’Ajuntament de Vic tot i les repetides demandes dels successius grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Ja ho deia el llavors portaveu del grup municipal d’Esquerra Vic, Josep Mª Font, quan el dia 4 de Juny de 2004 en aquest mateix periòdic titulava el seu article sobre Marià Serra i Badell amb la frase ‘ Tot és més senzill del que sembla’.
La postura d’Esquerra Republicana ha estat, és i serà sempre la mateixa en aquest aspecte. Com deia la regidora republicana Gràcia Ferrer en aquest mateix ple “als perdedors de la guerra civil s’ha intentat oblidar-los. És per això que una part de les víctimes de la guerra civil no han estat reconegudes”. Són aquestes víctimes, la del bàndol dels perdedors les que no han estat mai reconegudes, els descendents de les quals encara tenen problemes per anular les causes judicials, per rebre compensacions econòmiques insignificants o per recuperar els documents personals que l’exèrcit franquista va espoliar i que els successius governs espanyols encara conserven com a botí de guerra a l’arxiu de Salamanca.
Reconec que els diferents partits polítics representats a la ciutat de Vic tenen diferents postures en aquest aspecte. És normal i lògic, i responen a les diferents ideologies de les que cadascú ha begut. El que no entendré mai és com un partit que s’anomena ‘socialista’ i que en les darreres legislatures sempre havia donat un total recolzament a les mocions a favor del reconeixement a Serra i Badell , ara no només no hi doni suport sinó que a més, per boca del seu portaveu, intenti donar lliçons de democràcia a la resta de partits i ciutadans.
No Sr. Burgaya, ni som miops ni tenim cap dubte del que defensem i del resultat final que volem aconseguir. Creiem que per tirar endavant com a societat no podem oblidar el passat, no podem oblidar els milers de catalans i catalanes, de vigatans i vigatanes, que van patir en la seva lluita contra el feixisme, en la seva recerca d’un futur millor pels seus fills i nets.
El nostre passat i les nostres penúries com a poble, no es mereixen polítics que provoquin desmemòria històrica ni polítics incoherents.
La única actitud equivocada i poc afortunada del passat plenari de l’Ajuntament de Vic fou la d’un grup municipal que va votar en contra dels seus principis ideològics, que ha malentès i confós la lleialtat a tot preu amb l’esperit d’un govern de coalició a l’Ajuntament de Vic.
Entrades
0 Responses to "A propòsit de la desmemòria històrica"
Publica un comentari a l'entrada