Avui ha sortit el baròmetre Municipal de Vic, una enquesta sobre la ciutat de Vic feta mitjançant entrevistes telefòniques els passats mesos de novembre i desembre. Com a ciutadà vigatà que un dia estava a casa i va agafar el telèfon i es va passar 15 minuts contestant aquesta enquesta, haig de dir que la trobo molt complerta. De fet, crec que gairebé tots els partits, quan facin la seva mirada partidista dels resultats, hi trobaran coses positives i coses negatives de cada partit. Des de les diferents valoracions fins als possibles resultats, és una enquesta per triar i remenar. Que cadascú es quedi amb allò que més li atregui de l'enquesta, però estaria bé que se'n fes una mirada com a ciutadans i no com a polítics, la ciutat hi sortiria guanyant molt. És una bona eina per començar l'any.
L’1 de gener de 1959, tal dia com avui de fa 50 anys, les tropes del ‘Segundo Frente Nacional del Escambray’ comandades per Eloy Gutiérrez Menoyo entraren a L’Habana. Al dia següent arribarien Camilo Cienfuegos i el Che Guevara. Fidel Castro va entrar triomfant aquell mateix dia a Santiago de Cuba, declarant-la capital provisional de Cuba i proclamant al magistrat Manuel Urrutia Lleó com a president de la nació.
Des de llavors, la història és més o menys coneguda. I no deixa de ser més o menys criticada o alabada segons el grau de simpatia o odi cap a una revolució que tot i acabar amb el dictador Batista, es va abraçar a la causa del comunisme pro-soviètic. Sols la figura llegendària del Che sembla haver resistit intocable a la decepció post revolucionària, segurament degut a que va morir molt aviat.
Internet és un dels problemes dels habitants de l'illa.La densitat telefònica no passa de quatre línees per cada cent habitants. Una trucada internacional val dos dòlars/minut, i sols es concedeixen línies internacionals vigilades sota criteris polítics. Els cubans que vulguin disposar d’un accés a Internet, han de que donar una "raó vàlida" i firmar un contracte d’ús amb clàusules restrictives. Els que ho aconsegueixin, obtenen una direcció e-mail personal. Els caldrà però, una targeta d’accés limitat que costa cinc euros, i que dura quatre hores (salari mensual mig d’un cubà, onze euros). El 2001 es creà l’Agència de Control i Supervisió que, entre altres coses, s’encarrega d’acorralar a aquells que fan "un us indegut de les xarxes informàtiques", així com de controlar i supervisar el correu electrònic de tots els habitants de l’illa, afavorint la creació d’un mercat negre de direccions e-mail.
Amb nous objectius, noves eines i un nou disseny que espero que agradi ... sense oblidar la Plaça Major ... Canvi de colors, però també de manera d'entendre un bloc a aquestes alçades massa 1.0. Intentarem habituar el bloc als nous objectius que al llarg del proper 2009 tenim al cap i al cor.
Bon any a tothom !! I que comenci el 2009 d'una vegada! Que tenim molt a fer !!
1 mes sencer de vacances és el que ha tingut aquest bloc.
1 mes per repensar què és el bloc, quin ha de ser el seu futur i sobretot quina ha de ser la seva utilitat. 1.0, 2.0, 8'376.0 ...
1 mes on han passat moltes coses, però que me les he estalviat en virtut d'un pacte entre jo i el bloc. Jo penso i tu calles.
1 mes on acaben projectes poc clars, però on en comencen d'altres encara menys clars. El risc continua, ja hi estem acostumats.
1 mes per decidir que, de moment, el bloc continua de pseudo-vacances, com a mínim fins a finals d'any. Sense desaparèixer, però reduint presència i pensant en com s'ha d'articular un 2009 carregat que s'aproxima a alta velocitat.
“Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.” Miquel Martí i Pol
Encara conservo la camiseta negra amb aquest poema de Martí i Pol serigrafiat, fruit d'un homenatge universitari que el BEI li va fer cap als volts de 1997. Des de llavors el poema m'ha acompanyat a tot arreu. Avui fa 5 anys que va morir en Miquel Martí i Pol, i cal recordar-lo.
Aquesta setmana s’està duent a terme la setmana digital a Vic, coneguda com a e-week.Xerrades i tallers variats per a tots els gustos, que permeten escoltar i aprendre de qualsevol tema relacionat amb les noves tecnologies a casa nostra.
Aquesta tarda tindrà lloc el taller i xerrada de bloc, en que hi prendran part varis membres de l’osonosfera. A les 6 de la tarda, un taller obert de blocs, a les 8 del vespre xerrada amb Juan Freire , explorador del paper de la innovació, l’estratègia i la tecnologia en les xarxes socials, les organitzacions i les ciutats i territoris. I a 2/4 de 10, el ‘Beers&TICs and blogs, Mozilla edition’ al bar el Gravat de Vic. Tota una tarda per parlar de blocsi internet.
Ahir però, vaig assistir a un acte on per mi agafen sentit l’existència d’aquestes jornades. Més enllà de l’exposició de xerrades on parlar dels últims ginys apareguts al mercat, cal també fer referència als problemes que l'aparició de les TIC també poden comportar. I la fractura digital n'és un dels principals. Ahir en Jordi Font, davant un públic format per 300 persones amb una mitjana d'edat d'uns 70 anys, ha explicat què és i com funciona Internet i això que anomenem el 2.0. entre d'altres temes variats. Amb això es redueix la fractura digital? Doncs sí, tot allò que sigui més informació del funcionament de les noves tecnologies hi ajuda i hi ajudarà en el futur. Amb actes com aquests es poden començar a trencar tabús i anar reduint la fractura, en aquest cas la fractura dels 'immigrants digitals', aquells que no hem nascut amb l'Internet sota el braç.
El primer dia Obama ja ha avisat. Els reptes són molts i difícils, i el canvi no pot ser sols un bluf d’aire que es desinfli a les primeres de canvi. Però els estrategs d’Obama sembla que ja hi estan treballant, sols cal llegir entre línies del primer discurs de l’electe president. Un nou patriotisme ha de néixer, el de la responsabilitat que ha d’estrènyer el cinturó dels americans ( i de retruc de la resta del món) durant els propers 6 o 8 anys i el de la companyonia de passar per aquests mals tràngols tots plegats. Per sort el canvi propugnat va acompanyat d’esperança... en caldrà molta.
“Aquesta victòria en sí mateixa no és el canvi que busquem. Es sòls la oportunitat per a que fem aquest canvi. I això no pot passar si tornem a com era abans. No pot passar sense vosaltres, sense un nou esperit de sacrifici.
Així que fem una crida a un nou esperit del patriotisme, de responsabilitat, en que cadascú doni una mà i treballi més i es preocupi no sols de nosaltres mateixos sinó l’un de l’altre.”
Són les 5 del matí, i l'únic que queda per saber aquesta nit és el contingut del discurs del guanyador i proper president dels Estats Units, Barack Obama. La resta d'incògnites s'han anat descobrint amb un recompte laboriós però bastant ràpid i clar. Ohio, Pensilvanya, New Mexico, Florida, Oregon, Virginia, Montana ... tots han acabat caient del costat blau, del costat del canvi i l'esperança.
Una nit que ha començat a la festa del consolat dels EUA a Barcelona, amb un seguiment via twitter i que està acabant amb les imatges de TV3 de l'esplanada de Chicago, per un dia el centre del mon. Una nit històrica que es recordarà molt i molt temps, i que sols el temps dirà si ha valgut la pena. Per la ment de milions d'americans avui passaran moltes imatges i molts records.
P.D. Que bé que es segueix una nit electoral sense haver de patir per res ...
Si avui és l'endemà del primer dilluns del mes de novembre, avui hi ha eleccions a la presidència dels Estats Units (fa més d'1 any que ens ho recorden!).
Políticament, els Estats Units estan dividits en 50 estats, i cada Estat té un nombre determinats de delegats; així Washington escull 3 representants, és l’estat més petit, mentre que Califòrnia, el més gran, n’escull 55. Això configura un Col·legi Electoral de 538 electors, i una majoria de 270 electors per aconseguir la presidència. Per a poder votar, no n’hi ha prou amb tenir la nacionalitat americana, t’has d’haver apuntat prèviament al cens d’electors. El candidat més votat a cada estat s’emporta la totalitat de delegats d’aquell estat, fet que comporta un sistema molt desproporcional i alhora fomenta un bipartidisme brutal. Aquest sistema provoca que per obtenir la majoria, tot s’acabi jugant en una sèrie de grans estats que decantaran la balança favor d’un dels dos candidats. De fet, es calcula que guanyant els 12 dels 50 estats més grans, ja es podria aconseguir la majoria absoluta de delegats.
Aquest any, els estats claus on les enquestes donen un marge més estret de victòria són (de fet són claus per a McCain, que els hauria de guanyar gairebé tots per a poder tenir alguna oportunitat de vèncer) : North Carolina, Florida, Indiana, Missouri, North Dakota, Montana
A partir d'avui a les 12 de la nit (hora catalana), començarà el desenllaç de mesos i mesos d'una de les campanyes més interessants de la història de la ciència política. La campanya del canvi i de l'esperança. La campanya del Youtube i del Facebook. Obama o McCain !
Intentarem explicar les sensacions de la nit electoral via bloc o via twitter des de Barcelona, des de l'operatiu que el Consolat General dels EUA ha organitzat per seguir aquest espectacle.
P.D. Per cert, en Homer Simpson és un dels milers de ciutadans que ja va poder votar ahir a la nit... tot i que crec que no li va acabar d'anar gaire bé ...
Discurs de Barack Obama la nit de les primàries a New Hampshire després de perdre davant Hillary Clinton tot i tenir les enquestes a favor. Discurs embrió del Yes We Can.
Discurs d'acceptació de John McCain a la Convenció Nacional Republicana
Anunci Publicitari d'Obama i Biden emès a les principals cadenes de televisió a 5 dies de les eleccions.
Els 7 primers videos més visitats a la pàgina de John Mccain al Youtube són videos contra Obama on sols hi surt Obama. El vuité és un discurs de Sarah Palin. Mccain ocupa el nové lloc a la seva pròpia pàgina amb un vídeo amb 400.000 visites davant els 11 milions del Yes We can.
Avui ha sortit el baròmetre Municipal de Vic, una enquesta sobre la ciutat de Vic feta mitjançant entrevistes telefòniques els passats mesos de novembre i desembre. Com a ciutadà vigatà que un dia estava a casa i va agafar el telèfon i es va passar 15 minuts contestant aquesta enquesta, haig de dir que la trobo molt complerta.
Entrades
