L’1 de gener de 1959, tal dia com avui de fa 50 anys, les tropes del ‘Segundo Frente Nacional del Escambray’ comandades per Eloy Gutiérrez Menoyo entraren a L’Habana. Al dia següent arribarien Camilo Cienfuegos i el Che Guevara. Fidel Castro va entrar triomfant aquell mateix dia a Santiago de Cuba, declarant-la capital provisional de Cuba i proclamant al magistrat Manuel Urrutia Lleó com a president de la nació. Des de llavors, la història és més o menys coneguda. I no deixa de ser més o menys criticada o alabada segons el grau de simpatia o odi cap a una revolució que tot i acabar amb el dictador Batista, es va abraçar a la causa del comunisme pro-soviètic. Sols la figura llegendària del Che sembla haver resistit intocable a la decepció post revolucionària, segurament degut a que va morir molt aviat.
Internet és un dels problemes dels habitants de l'illa.La densitat telefònica no passa de quatre línees per cada cent habitants. Una trucada internacional val dos dòlars/minut, i sols es concedeixen línies internacionals vigilades sota criteris polítics. Els cubans que vulguin disposar d’un accés a Internet, han de que donar una "raó vàlida" i firmar un contracte d’ús amb clàusules restrictives. Els que ho aconsegueixin, obtenen una direcció e-mail personal. Els caldrà però, una targeta d’accés limitat que costa cinc euros, i que dura quatre hores (salari mensual mig d’un cubà, onze euros). El 2001 es creà l’Agència de Control i Supervisió que, entre altres coses, s’encarrega d’acorralar a aquells que fan "un us indegut de les xarxes informàtiques", així com de controlar i supervisar el correu electrònic de tots els habitants de l’illa, afavorint la creació d’un mercat negre de direccions e-mail.
Lectures per la tauleta de nit: ‘Fidel’ de Volker Skierka i ‘Ernesto Guevara, tambien conocido como el Che’ de Paco Ignacio Taibo II
Ara sí que ha tornat l'activitat al bloc! L'enhorabona per la iniciativa, segur que li donaràs un bon ritme a tot plegat. Bon any!