Tensar la corda

Porto tota la setmana dubtant sobre si parlar de la manifestació que hi ha convocada demà a Vic. He cregut convenient no escriure en calent i per tant no parlar de moltes coses que estan passant aquests darrers dies a Vic. Qualsevol vigatà/na que es mogui mínimament per les entitats (més de 300) vigatanes coneix perfectament tot l’enrenou que s’ha generat o sap com s’han pres (o no pres) moltes decisions individuals que en situacions normals haurien d’haver estat col·lectives, per no parlar de les pressions i amenaces reiterades que molts han rebut.

Si per alguna cosa ha servit tota aquesta moguda, és per veure que definitivament a Vic ja no és va a una. Alguns han decidit que ells son prou forts com per carregar amb tot i anar per lliure contra l’enemic comú. Si t’hi apuntes bé i si no tranquil, ja t’insultaré algun dia o altre pel facebook (en el meu cas, per twitter).
Com em deia algú fa uns dies, ja no son els d’abans. Aquells amb qui discrepaves fortament però podies arribar a punts mínims d’acords. No sé si és el canvi de persones o un canvi d‘estratègia política, però el que és segur és que ara a Vic, abans de parlar, primer es dispara i els que quedin vius que es reparteixin el pastel.

I és especialment tràgic a Vic, un lloc on històricament quan tothom es posa d’acord i els principals actors deixen de banda els protagonismes per poder treballar tots junts, les coses surten bé, fins i tot molt bé. Ho vàrem demostrar tots plegats amb la consulta del 13D. Segurament molts pocs saben que abans de que es fes la 1era reunió per organitzar la consulta a Vic, hi va haver una reunió prèvia. Una trobada en un cafè, mig d’amagat, on 4 persones, 2 d’ERC i 2 de les CUP es varen trobar per parlar del que havien vist a Arenys de Munt 4 dies abans i de com es podria arribar a organitzar el mateix a la ciutat dels Sants. La discussió va durar 1 minut i mig, que és el temps que varen tardar en posar-se d’acord aquelles quatre persones en tres punts bàsics: Que els dos partits farien el màxim possible per aconseguir que es fes la consulta i fos un èxit,  que cap d’ells es posaria al capdavant ni faria servir el seu partit i que es farien contactes per aconseguir que altres partits es sumessin a l’acord, com així va passar finalment amb CDC. Reconec i recordo amb satisfacció que entre tots vàrem ser capaços de seguir cadascun dels acords fins al final i aconseguir amb èxit l'objectiu perseguit.

Algú pensarà, això que té a veure amb una mani contra el racisme? Doncs és fonamental. Per aconseguir una cosa tant difícil com fer desaparèixer el racisme i la xenofòbia, però també el totalitarisme i les pràctiques estalinistes de la nostra societat (no sols n’hi ha per una banda com es va poder demostrar fa unes setmanes en l’episodi de les agressions), cal (com va recordar dimarts passat el mestre Puyal) que tots anem a una. I per anar a una, totes les parts han de deixar els personalismes de banda i centrar-se en l’objectiu. En el moment que una part necessita organitzar tot el sidral dels darrers dies per poder marcar pit, és que realment qui ha guanyat la partida és l’altre bàndol, que sense ni sortir a escalfar (fent servir un tòpic futbolístic) ja té dos gols d’avantatge.

Vic no necessita que ningú li recordi que cal estar contra el feixisme. Fa molts i molts anys que la ciutat l’ha patit i hi lluita. Vic no necessita salvapàtries, per que a Vic no se li pot exigir que tensi una corda que es pot arribar a trencar.
El que Vic necessita és que li recordin que 10 dels 11 partits polítics que conviuen a Vic, les 12 associacions de veïns i les més de 300 entitats amb Òmnium Cultural al capdavant (no de costat i de palomero) han d’estar unides per fer front a un mateix objectiu. La resta, és fer el joc a la retroalimentació dels extremismes, que es legitimen entre ells. I així anem.

Comments

7 Responses to "Tensar la corda"

Josep M. Diéguez ha dit... divendres, 25 de maig del 2012, a les 10:07:00 CEST

Molt bo, Raül. Contundent, però raonat.

Anònim ha dit... divendres, 25 de maig del 2012, a les 10:57:00 CEST

Hola Raul,

Intentaré rebatre alguns dels arguments que plantejes:

Ningú ha amenaçat a cap entitat perquè s'adhereixi a la manifestació. Quin xantatge pot fer la CUP o altres entitats? En canvi, no sé si es pot dir el contrari des dels opositors a la mani.

Insults i retrets ni han hagut per totes bandes, i és una pena.

Això de les pràctiques estalinistes em sembla una mica fora de lloc.

"Vic no necessita que ningú li recordi que cal estar contra el racisme"; és una opinió respectable, igual que la d'organitzar una mobilització i potser no cal atacar, difamar...fins i tot s'ha acusat als organitzadors de copiar-se el cartell. Hi ha una part de la societat que diu prou a la intolerància, que ja n'hi ha prou d'aïllar la discrepància i fer com si el líder de l'oposició no hagués agredit a ningú.

L'altre dia a Grècia, el partit neonazi Golden Dawn va intentar linxar a un grup d'immigrants. Creus que el govern grec hauria d'emplaçar-los a firmar un manifest en contra o que hi ha d'haver tolerància zero amb el feixisme?

No es pot normalitzar un discurs que atempta contra les persones pel color de pell.

Des de l'organització de la marxa sempre s'ha tingut les portes obertes als altres partits, per tant ens podíem haver posat d'acord perfectament. El què passa és que els partits sembla que estiguin fent oposició a l'oposició. Si la mobilització no s'hagués promogut des de la CUP, no s'hagués actuat amb aquesta virulència.

M'agradaria que s'actués amb la meitat de la virulència que s'ha actuat contra la mani es fes contra la intolerància.

Aquí, només hi ha un extremisme, i tots sabem qui és. Els organitzadors de la mani són entitats, associacions de veïns, Òmnium, UGT, ANC, CUP... la societat civil + 1 partit. Quin és l'altre extremista?

Et recomenaria veure el debat de l'angle obert amb en Toni Iborra. Després de la mani s'ha de deixar refredar la situació i segur que podem arribar a acords comuns entre entitats i partits.

Veig dues postures; una que pretén ignorar (fins i tot les agressions) i una altre que pretén marcar distàncies amb els antidemocràtics.

Cordialment,

Pau Comes ha dit... divendres, 25 de maig del 2012, a les 21:10:00 CEST

Hola Anònim,

jo també intentaré rebatre les teves opinions.

Una cosa és "dir prou a la intolerància", i una altra de molt diferent, treballar de manera efectiva per reduir-ne l'abast i el suport social. Organitzar una mani, i a sobre una mani tant partidista com la del dissabte, cau en la primera categoria. I et diré per què. Quin és l'objectiu de la mani? En teoria, és per "aturar el racisme". Molt bé, jo també el vull aturar. Però, com li vaig dir al Toni Iborra a l’angle obert, resulta que el causant de la mani, el líder de PxC, no es considera racista (i si li dius xenòfob t'amenaça amb demandar-te); el seu partit tampoc no es defineix com a racista, i dels seus votants (en conec uns quants) tampoc no n'hi ha cap que es consideri racista. I la mani els relliscarà, perquè pensaran que allò “no va amb ells”. I estic convençut que cap votant de PxC decidirà deixar de votar-la només veient la mani, de la mateixa manera que estic segur que tu tampoc canviaries el teu vot només per veure una mani xenòfoba, ja que d’entrada els seus convocants no et mereixerien cap credibilitat.
Aleshores, per què algú organitzaria una mani com la d'aquest dissabte? Un de dues: o bé perquè no sap com van les coses a Vic, o bé perquè sí que ho sap, però no li interessa tant aconseguir que baixin els vots en el costat dels racistes, com que es redistribueixin els del costat dels antiracistes, erigint-se com el més antiracista, sinó l’únic. És a dir, quan la política més eficaç seria la unitat autèntica contra el racisme, desvinculant-la de la lluita partidista, és com a mínim irresponsable engegar una competició “antiracista” entre partits, només per aconseguir visibilitat.
És per aquesta raó que CAP altre partit ha secundat la mani (malgrat les ganes que tenim quasi tots de cridar ben fort deu cops cada dia contra el racisme i la xenofòbia).
En definitiva, encara hi som a temps per asseure’ns tots plegats a parlar tranquil•lament, com deia en Raül, deixant els partidismes a la porta, i treballar plegats per aplicar les estratègies del dia a dia, que són les més eficaces per fer recular els oportunistes que volen dividir la societat.

Cordialment,

Pau Comes

Anònim ha dit... diumenge, 27 de maig del 2012, a les 21:32:00 CEST

Hola Pau,

La mani no era partidista, no sé si vas veure cap bandera de partits, cap regidor agafant la pancarta o cap polític als parlaments. Jo no. És veritat que de les 120 entitats convocants hi havia un partit, però em sembla que no es va deixar d'intentar que s'hi sumessin els partits. Sí que hi va haver gent que la va voler convertir en partidista, però el nombre de persones i entitats que hi van assistir tomben qualsevol partidisme de la mani.

L'Anglada i PxC no es consideren racistes perquè sap que serien il.legalitzats immediatament. Simplemennt ho són. Els seus votants tampoc es consideren racistes perquè la paraula racista encara té connotacions negatives (i espero que per molts anys), a més es creuen rumors que ningú desmenteix amb dades. (la campanya antirumors que ERC va votar-hi en contra seria un bon punt de partida).

Evidentment la mani els hi relliscarà, i no era per convèncer a ningú. La mani era perquè aquestes últimes setmanes s'havien trencat unes línees vermelles (Anglada agredint a gent, l'Ajuntament mirant cap a una altra banda, l'agressor signant manifestos contra les seves agressions... i a més s'estava entrant en una dinàmica perillosa de normalització que fins i tot va portar a CiU i a ERC a presentar una moció conjunta amb aquest individu).

Després de l'èxit de la mani tothom s'ho pensarà dos cops a pactar res amb ell.

Per tant, la manifestació serveix com a punt d'inflecció. Per dir que fins aquí podíem arribar. Si creus que la mani estava pensada en clau electoral em sembla que vas bastant equivocat. De veritat creus que d'aquí a tres anys (quan hi han eleccions) algú recordarà la mani?

Cap altre partit s'hi va sumar, igual que amb la moció sobre el banc d'aliments, o sobre la campanya antirumors simplement perquè ho presentava la CUP. Aquesta estratègia d'aïllar a la CUP sí que em sembla partidista. En fi, no vull entrar en discussions partidistes.

Com dius tu, cal asseure'ns tots plegats a parlar tranquilament, sense partidismes i treballar plegats (partits i entitats) per aplicar estratègies del dia a dia.

Segurament la manifestació haurà servit per això, per trencar amb la dinàmica que hi havia, seure i treballar conjuntament en aquest àmbit.

Cordialment,

Anònim

JOSEP COMAJOAN ha dit... dilluns, 28 de maig del 2012, a les 16:29:00 CEST

Gairebé d'acord amb tot el que diu l'últim comentari. Ditxosa mania, però, d'escriure des de l'anonimat. No entenc perquè si les opinions són madures i defensables no es poden fer donant el nom i cognom com fem molts, començant per l'autor del bloc i el militant d'ERC a qui respon.

En tot cas, una única reticència respecte el que diu l'Anònim. Quan diu "Després de l'èxit de la mani tothom s'ho pensarà dos cops a pactar res amb ell. Per tant, la manifestació serveix com a punt d'inflexió". Havent observat tot el procés com s'ha arribat fins aquí i les opinions al respecte de l'equip de govern, encapçalat pel propi alcalde, dubto moltíssim que tinguin ganes de "pensar-s'ho dos cops a pactar res amb ell". No sé si al ple de la setmana vinent, però abans de gaire, tornaran a votar junts. És només una intuició. Si no és així, reconeixeré que m'he equivocat.

Pau Comes ha dit... dimarts, 29 de maig del 2012, a les 23:09:00 CEST

Josep, segur que recordes els meus temors, que t'exposava en aquest tuit del passat dia 16 “Josep, amb el cor a la mà: quants votants de PxC creus que canviaran de vot per la mani? Si la resposta és cap, és que és un error”.
Doncs bé, l’anònim d’aquí dalt me’ls ha confirmat: l’objectiu de la mani no era “convèncer ningú de canviar el vot”! Aleshores, si l’objectiu d’una mani “antiracista” no era fer baixar els suports als racistes, quin era l’objectiu? Tu n’ets conscient, d’això, i dius: bé, no farà perdre vots als xenòfobs, però tampoc els en farà guanyar.
En primer lloc, i suposant que fos així, quin sentit tenia fer cap mani en absolut? Vull dir que, mirant els efectes que té sobre els suports als xenòfobs, si no hi ha diferència entre anar a una mani o anar a la platja, perquè ens havíem de ficar en aquest sidral, amb tanta gent que ha vingut d’altres llocs, quan ens podíem reservar aquesta valuosa eina per a una ocasió unitària de debò?
Només se m’acuden dues explicacions: o va ser un error, com deia en el meu tuit, o es va fer amb l’excusa de l’antiracisme, però en realitat l’objectiu era un altre: mirar d’obtenir suport a una determinada estratègia partidista que només defensa una força al consistori. De fet, l’anònim ho reconeix quan diu que la mani “servirà per què a partir d’ara els partits s’ho pensin dues vegades abans de pactar amb PxC”. Ep, que consti que no estic en contra que qui vulgui es manifesti contra qualsevol partit i/o política que li sembli, però que no ens vengui motos que és contra el racisme, ni que hi emboliqui entitats, quan no és “contra el racisme” sinó a favor d’una estratègia partidista molt concreta, i en contra de les altres (raó per la qual cap altra força, ni del govern ni de l’oposició, ha secundat la mani). Tu dius que no creus que aquesta sigui la intenció de la CUP. Pot ser. Però no treu que s’hagi fet de manera tan confusa que algú tan implicat en el tema com per posar-se a argumentar, com fa l’anònim, ho entengui tot “al revés”.
En segon lloc, i vista la reacció de membres de PxC (com ens recorden els tuits reproduïts, entre altres en el teu mitjà), els meus altres temors malauradament també s’han confirmat: la mani ha servit d’excusa per què expliquin als seus la seva visió de la història, i ho manipulin tant com vulguin, amb l’inconvenient que molts dels seus votants es creuran abans aquesta versió que no pas la dels convocants de la mani o la dels mitjans que hi eren favorables (perquè, si no se la creguessin, ja no haurien votat PxC en lloc de votar el que votaven abans).
Per tot això, i mal que em pesi, em refermo en la meva opinió del dia 16: ha estat un error, un immens error. I això sense passar a valorar les xifres de participació, que encara donaria per més.

Anònim ha dit... dimecres, 30 de maig del 2012, a les 10:07:00 CEST

Pau,

amb tots els respectes, quina bogeria us ha agafat amb aquesta mani? Per què esteu tant nerviosos? Em sembla que només vosaltres us ho agafeu com una cosa partidista.

Em sembla que l'anònim diu que la mani ha servit per remarcar (a tothom) que no s'ha de normalitzar el racisme. Per tant, la mani no és cap estratègia partidista, és un punt d'inflexió davant el què havia passat aquests dies.

Em sembla que des de l'organització mai es va dir que la mani era per convèncer a ningú,ni per fer baixar els vots d'un altre partit, em sembla que la mani no era partidista ni seguia cap estratègia partidista, sinó per dir prou a unes actituds intolerables, amb connotacions racistes.


Per mi,(i per gran part del miler llarg de persones que van venir) si serveix perquè tots reflexionem sobre el racisme i l'actitut que cal adoptar davant de la intolerància, ja em sembla una manifestació útil.

Unitat contra el Feixisme

Atentament,

Joan


            La cara B del Bloc
Follow Me on Pinterest

Seguidors

Etiquetes

Adidas (1) Albània (2) anuncis (4) Apple (1) augmentada (1) Barça (4) BEI Vilanova (1) Benach (1) Blocs (33) blogger (1) Bòsnia (3) Brasil (10) Brazil (1) British Airways (1) Brussel·les (3) Calaix de sastre (7) Campanya Electoral (39) Carlsberg (1) Castells (8) Catalunya (48) Catosfera (4) CiU (5) CocaCola (3) Companys (3) Comunicar (2) Conflent (3) Cooperació (1) crisis (1) Croàcia (1) Cuba (1) Drogues (1) Duran i LLeida (1) e-week (1) EasyJet (1) Economia (2) EEUU (73) Eleccions (7) ElectionCenter (61) Escòcia (1) Esquerra (112) Estònia (4) ETA (1) Euskadi (5) Facebook (3) Federer (1) Finlàndia (3) Flandes (3) fotos (1) França (6) Gillette (1) Girona (1) Google (2) Grècia (1) Greenpeace (5) Guinness (2) Heineken (1) història (2) Independència (3) Internet (2) IPhone (1) Irlanda (1) Itàlia (2) JERC (6) Jordan (1) Jordi Font (1) Junqueras (12) Kosovo (4) Llei Electoral (1) Llibres (3) Londres (5) López Tena (1) Macià (2) Màster (1) McCain (5) McDonalds (1) Messi (1) MI5 (1) Microsoft (1) Montenegro (9) Natura (2) Nike (1) Nixon (1) Nova Zelanda (1) Obama (14) Olimpic (4) Osona (13) osonosfera (3) Païs Basc (1) Palestina (2) Patxi Lopez (1) Pepsi (1) Personatges (24) Política Catalana (40) Probabilitat (1) PSOE (1) Puigcercós (12) Rubik (1) Rugby (2) Rússia (6) Sagals (2) Sérbia (3) Sin Feinn (1) Sistema Electoral (3) Social Media (7) Suècia (3) SuperBowl (3) Tatcher (1) TheGuardian (1) Twitter (2) Viatges (47) Vic (84) Vimeo (7) viral (2) Volkswagen (3) YouTube (62)