Putin, el Tsar

Putin és el Tsar de Rússia. El Kaiser, el Rei, l'Emperador, tot depèn de l'idioma que utilitzis.

Seguint la mateixa línia que anà d'Ivan el Terrible a Nicolau II, Putin és indestructible davant qualsevol intent de derrocar-lo. Putin és l'amo de tot el poder polític i econòmic rus, i així ho certifiquen les "eleccions" presidencials d'ahir, que li retornen el títol de President.

L'any 2008, es varen elevar a 6 els anys de la legislatura presidencial, així doncs, Putin podrà ser president de Rússia durant 12 anys més, 2 mandats més com els que ja va tenir de 2000 a 2008. Tot amb un control exhaustiu sobre la Duma, la cambra de representació formada per 450 membres escollits per representació proporcionals al nombre de vots i pel Consell federal, un consell format per 166 membres, 2 per cada una de les 83 regions que formen Rússia. Si un partit que no té representació a la Duma es volgués presentar, hauria de recollir al voltant de 200.000 signatures o pagar una taxa que voreja els 2,5 Milions de dólars.

La legislació electoral russa disposa detalladament la conducta a seguir pels mitjans de comunicació impresos o digitals durant la campanya. Com per exemple disposar de temps d'emissió gratuït i de pagament, disposar d'espais d'impressió en igualtat de condicions per a tots els partits polítics registrats, tant en els mitjans  controlats per l'estat com en els privats. La llei també requereix que les noticies sobre la campanya electoral estiguin separades dels comentaris editorials dels mitjans.

Des de l'arribada de Putin al poder, han augmentat considerablement les crítiques tant nacionals com internacionals sobre el comportament de les eleccions, fins al punt que les institucions europees varen determinar que les eleccions legislatives de 2007 no es podien considerar eleccions justes. Influència de l'oficina del president en campanya, abús dels recursos administratius per part del partit en el govern destinats a influir en el resultat, errors en el vot secret, assetjament a la massa crítica i a l'oposició per part de la policia, condicions abusives i no competititves, impedir que organitzacions internacionals d'observació participin en el seguiment de les eleccions (OSCE desembre 2007) o severes restriccions a les que poden fer-ho, etc... son sols algunes de les accions que el partit que governa des de la caiguda del règim soviètic fa servir per eliminar qualsevol intent sòlid d'oposició.
Per tot això, les possibilitats de frau a cadascuna de les eleccions que es fan a Rússia són constants.