senzillament... Manel

Dilluns al vespre. Fora és nit freda, fins i tot plou. Dins, al Palau, l'ambient és de Festa Major. De fet, avui és el darrer dia de la celebració, l'envelat s'ha muntat en un escenari inigualable i la gent està disposada a donar-ho tot en motiu de la darrera audició. El teloner és de luxe, Joan Miquel Oliver, que convenç sobradament l’auditori amb el seu bombon mallorquin i els seus comentaris ‘d’un altre planeta’.

La Maria i el Marcel obren el concert, molt ben acompanyats pels setze homes de negre encorbatats, la dona estrangera encén el públic més sincronitzat del planeta (plas-plas, plas-plas). De sobte, s’avisa als navegants que la Dolors s’acosta, mentre el públic sap de sobres que el proper pla quinquenal ha de passar per Roma i pel mar, sobretot pel mar. La nit va passant i de cop i volta tots ens n’adonem que ens en sortim i que ben mirat, excepte la noia tant bonica de darrere el taulell, els raros sempre són els guapos. S’acosta el tram final i el camell d’orient se suma a la festa de la gent normal per esperar que trobem en Bernat a l’escenari. I l’arribada del Bernat és caòtica, tant que els setze homes de negre encorbatats s'encallen i les més de 2000 persones que omplen el Palau acaben exercint de trombons i trompetes vàries (foto inicial).

Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, i el Millet, Haití, l’amor, les relacions de parella, i una petició de matrimoni inclosa també arriben al Palau en forma de corrandes. Corrandes que acaben sent dedicades al Pep Guardiola, que va decidir celebrar el seu aniversari infiltrat entre el públic. Haurà renovat en Pep gràcies al clamor popular del Palau?

El darrer alè serveix per que els Manel ens diguin ben alt i clar que no ens enyoren i que, nois, per avui s’ha acabat el bròquil!

Podeu llegir una crònica del penúltim concert al bloc foc d'encenalls, o veure'n un petit reportatge de TV3.