El Fòrum també ha servit per reunir els màxims representants polítics de l'amèrica llatina. No hi eren tots, però sí hi eren els que remenen les cireres en el nou escenari polític llatinoamericà. Els nous governants sorgits de l'etapa revolucionària socialista, hereus tots del sempre recordat comandante Fidel. Autèntiques pedres a la sabata del 'imperialismo ianky' com diría un d'ells.
Dijous al vespre, en un pavelló 'el hangar' ple a vessar per més de 8.000 persones, i després d'un periple de més de 4 hores per poder aconseguir una entrada per assistir a la trobada, els 5 presidents van sortir a donar la cara al Fòrum. Fernando Lugo de Paraguay, Evo Morales de Bolivia, Rafael Correa d'Equador, Hugo Chavez de Venezuela i l'amfitrió Lula da Silva del Brasil. Cadascú amb el seu propi estil.
El monacal Fernando Lugo, poc acostumat encara a aquests esdeveniments i a aquest tipus de companyies, un outsider convidat a la festa dels altres però que va voler marcar el seu tros de pit corresponent. El tranquil Evo, sense ser demagog i l'únic en posar propostes sobre la taula, tot proposant grans pactes entre tots els pobles. Correa, sempre de blanc immaculat, aprofitant la ocasió per fer un balanç de govern propi, sense deixar de parlar de la trdició cristiana. El sempre polèmic Hugo Chavez, amb l'habitual berborrea de sempre i aixecant les masses a cada frase, tot recordant al comandante Fidel i fent un rècord personal amb el discurs més curt de la seva història personal. I finalment en Lula, el gran Lula, jugant a casa com si fos l'amo. Una veu forta, greu, impressionant. Micro en ma alliçonant al poble, erigint-se en portaveu, allunyat del bé i el mal. El gran Lula, un torner de professió que acabà sent el president del Brasil.
Dijous hi va haver populisme per un tubo, però sense cap proposta nova que aportes il·lusió i esperança. L'esperança la continua portant el de sempre, Obama, i ahir també va quedar demostrat en els missatges dels líders llatinoamericans al nou president negre dels Estats Units.
Però va valer la pena, no sempre es poden veure grans oradors a 25 metres i rodejat d'indígenes de l'amazònia.
La setmana vinent, penjaré els videos que vaig grabar amb intervencions dels 5 presidents.
0 Responses to "els 3 tenors... i l'amo"
Publica un comentari a l'entrada