els 3 tenors... i l'amo

El Fòrum també ha servit per reunir els màxims representants polítics de l'amèrica llatina. No hi eren tots, però sí hi eren els que remenen les cireres en el nou escenari polític llatinoamericà. Els nous governants sorgits de l'etapa revolucionària socialista, hereus tots del sempre recordat comandante Fidel. Autèntiques pedres a la sabata del 'imperialismo ianky' com diría un d'ells.

Dijous al vespre, en un pavelló 'el hangar' ple a vessar per més de 8.000 persones, i després d'un periple de més de 4 hores per poder aconseguir una entrada per assistir a la trobada, els 5 presidents van sortir a donar la cara al Fòrum. Fernando Lugo de Paraguay, Evo Morales de Bolivia, Rafael Correa d'Equador, Hugo Chavez de Venezuela i l'amfitrió Lula da Silva del Brasil. Cadascú amb el seu propi estil.

El monacal Fernando Lugo, poc acostumat encara a aquests esdeveniments i a aquest tipus de companyies, un outsider convidat a la festa dels altres però que va voler marcar el seu tros de pit corresponent. El tranquil Evo, sense ser demagog i l'únic en posar propostes sobre la taula, tot proposant grans pactes entre tots els pobles. Correa, sempre de blanc immaculat, aprofitant la ocasió per fer un balanç de govern propi, sense deixar de parlar de la trdició cristiana. El sempre polèmic Hugo Chavez, amb l'habitual berborrea de sempre i aixecant les masses a cada frase, tot recordant al comandante Fidel i fent un rècord personal amb el discurs més curt de la seva història personal. I finalment en Lula, el gran Lula, jugant a casa com si fos l'amo. Una veu forta, greu, impressionant. Micro en ma alliçonant al poble, erigint-se en portaveu, allunyat del bé i el mal. El gran Lula, un torner de professió que acabà sent el president del Brasil.

Dijous hi va haver populisme per un tubo, però sense cap proposta nova que aportes il·lusió i esperança. L'esperança la continua portant el de sempre, Obama, i ahir també va quedar demostrat en els missatges dels líders llatinoamericans al nou president negre dels Estats Units.

Però va valer la pena, no sempre es poden veure grans oradors a 25 metres i rodejat d'indígenes de l'amazònia.

La setmana vinent, penjaré els videos que vaig grabar amb intervencions dels 5 presidents.

Una nova experiència

Anava a veure, a exprimentar, a descobrir noves cultures, noves idees. I m'he acabat trobant al damunt d'un escenari explicant el fet diferencial català i el sistema institucional català. He hagut de substituïr a un company en una taula a l'espai pels drets col·lectius dels pobles. (Flickr de l'espai).

Una experiència única en una taula acompanyat per Seyhmus Bayhan, alcalde de Lice - Kurdistan, Ana Miranda companya gallega del BNG, una representant boliviana del Conamaq i Perla Álvarez indígena guaraní del Uruguay, amb la seva típica indumentària i les fulles de coca.

Bloc de l'espai pels drets col·lectius dels pobles

El dia de l'Amazònia

Avui ha començat el Fòrum. Ho ha fet amb el dia de l’Amazònia, i els pobles indígenes de tota sud-america s’hi ha sumat. L’extensió del Fòrum és impressionant, igual que la calor i la xafogor que hi fa! Sort n’hi ha de les tempestes amazòniques que apareixen i desapareixen en breus instants (sempre que no t’enganxin en ple descampat...). Les carpes de les diferents entitats se succeeixen barrejades amb la zona d’acampada, els venedors ambulants o manifestacions de grups diversos que volen fer notar la seva presència i alhora donar a conèixer la seva reivindicació o problemàtica. Demà comença l’activitat a la carpa gestionada pel Ciemen i on durant 3 dies es parlarà dels drets dels pobles.
Aquest matí, just entrar al Fòrum, i tot parlant amb un colombià sobre el fet diferencial català, m’ha preguntat sobre la plurinacionalitat de l’estat espanyol. Què més voldríem! La frase m’ha sortit de dins. Els colombians, tot i tenir més de 50 pobles diferents, no tenen un sentiment de pertinença a un territori determinat que els fa diferents... Nosaltres sí, volem un territori amb poders iguals que els estats que ens marginen... i tenim una llengua que uneix els territoris de parla catalana, siguin a l’estat espanyol, francès o italià. Tenim un sentiment i una història, i l’expliquem per que es conegui , sobretot en una zona, un continent, molt lligat a la mare pàtria espanyola, però que també entén els sentiments de pertinença, vinguin d’allà on vinguin. Ja sigui de la Catalunya rica o del barri de fabeles més pobre que pots trobar a tant sols 5 minuts de l’entrada del recinte del Fòrum. Sols cal respectar les idees de tothom.
Ja al vespre, s’ha celebrat la trobada de catalans al Fòrum. Més de 70 persones reunides per l’Agència Catalana de Cooperació i amb la presència del pater família de tots aquests esdeveniments, l’afable i encantador Arcadi Oliveres.

Res més, sols esperar que demà les coses a Barcelona vagin molt bé! Qui ho llegeixi ja sabrà de que va! ;-)

Belem dó Para

24 hores després d'haver sortit de Barcelona, haver passat pel majestuós charles de gaulle i pel breu aeroport de Rio de Janeiro hem acabat aterrant a Belem dó Para, a pocs quilometres de la desembocadura de l'Amazones a l'Atlàntic. La rebuda a 33 graus ha estat brutal, tant com la següent tempesta amazònica que ha inundat literalment el carrer de l'hotel on ens estem.

Han estat moltes hores de vol, però tot i així, hem acabat participant a la gan manifestació que precedeix la inauguració de demà del Fórum Social Mundial 2009. Desenes de milers de persones vingudes d'arreu del món per donar constància de que un altre món és possible.

Fórum Social Mundial

El Fòrum Social Mundial és una trobada anual que porten a terme diversos moviments socials, amb l'objectiu de celebrar la diversitat, discutir temes rellevants i buscar alternatives a les problemàtiques socials derivades de la globalització econòmica. Enguany l'edició del FSM té lloc a Bélém do Pará, al Brasil, en territori amazònic. Una edició plena de novetats, entre les que destaca la organització d'un espai temàtic a càrrec d'una organització catalana. 

De la mà del CIEMEN, representants de trenta pobles sense Estat d’arreu del món es trobaran els dies 29, 30 i 31 de gener a l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles. Durant tres dies, aquest serà un espai de debat i discussió amb conferències, taules rodones i altres activitats que giraran entorn als drets col·lectius dels pobles: autodeterminació, llengües minoritzades, pobles indígenes, dret a la terra, entre d’altres. 

És una activitat sense precedents a la història del Fòrum Social Mundial, per partida doble. Primer, perquè per primera vegada un eix de treball i un espai temàtic es dediquen a l’autodeterminació, i segon perquè és el el primer cop que se n’ocupa una entitat catalana. Podreu seguir les incidències de la carpa al bloc obert expressament per aquesta edició.

I si no, també podreu seguir-lo en directe a través d'aquest bloc. No sé ni el temps ni la connectivitat que trobarà aquest bloc al Brasil, ni si serà suficient com per donar una idea exacta de l'espectacular magnitud de la trobada, però segur que la prova valdrà la pena. Si més no ho intentaré !

Inauguration Day

No vaig veure el discurs en directe de l'Inauguration Day d'Obama. Ho reconeixo! però tenia bons motius. Al arribar a casa vaig comprovar com el facebook i el twitter havien tret fum i gairebé foc. El tema interessava molt, i ja hi havia el discurs en català a la xarxa. 

Per si algú s'ho va perdre o té ganes de saber de què anava el tema, aquí us deixo el discurs en català i el video en anglès de l'inauguration speech. 

Part 2 de l'inauguration speech

El dia dels canvis

El dia del canvi : 20 de gener de 2009

Avui és l'esperat dia del canvi per als nord-americans i per a molts altres ciutadans d'aquest món. Però no és l'únic canvi. Arreu del món milers de persones, d'organitzacions, de grups, intenten canviar diàriament en la recerca d'un futur millor.

El canvi pot tenir moltes formes, sols cal voler-ho i sobretot provar-ho. Avui no sols és el dia del canvi d'Obama, molta altra gent que també volem canviar coses, l'aprofitarem per encetar noves etapes. Però com diu la frase, 'abans d'entrar, deixin sortir..."

200 anys de Poe

Avui es celebra a tot el món, els 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe, un dels referents en la literatura fantàstica i detectivesca. De fet, Poe és el creador del personatge August Dupin, el primer detectiu de la història, considerat l'antecesor literari del famós Sherlock Holmes, i excelentment traduït per Carles Riba.

L'editorial columna va publicar fa 7 anys en català, els 67 contes de Poe. Una obra en 2 volums impressionant.

El Corb

l'únic camí és la Pau

Desenes de milers de persones ens vam manifestar dissabte passat pels carrers de Barcelona per reclamar la fi dels bombardejos indiscriminats i l'ocupació militar de Gaza i Palestina.
De totes les pancartes, eslògans, crides i manifestos, em quedo amb una pancarta de les JERC-Eixample. Més simple i més clar no és pot dir i manifesta a la perfecció el sentiment que tenim molts davant aquest i molts altres conflictes actuals.

Speaker's corner

A la cantonada nord-est de Hyde Park a Londres, podeu trobar a qualsevol hora del dia, l'Speaker's corner. Un lloc on qualsevol persona pot fer un discurs públic sense que l'autoritat permanent el faci callar, normalment pujats sobre una cadira, escala o qualsevol aparell que els faci sobressortir de la resta de persones que passejen per l'enorme parc londinenc.

La història del peculiar indret, ve de lluny, de finals del segle XIX, en època de Karl Marx, quan les revoltes i protestes dels treballadors els portaven a fer les assemblees a Hyde Park. D'allí n'arribà a sortir una llei que permetia als treballadors fer discursos en contra del govern. Últimament, la temàtica política ha deixat pas totalment a la temàtica religiosa, en podeu veure una mostra a la foto, feta un diumenge al matí qualsevol del passat mes de desembre.

La cançó diu "I go down to Speakers' Corner, I'm thunderstruck; they got free speech, tourists, police in trucks. Two men say they're Jesus; one of them must be wrong. There's a protest singer, he's singing a protest song...".

Sempre havia volgut comprovar-ho...

contra la violència

Avui dissabte, a les 5 de la tarda s'ha convocat una manifestació a Barcelona en solidaritat amb el poble palestí davant l'agressió militar israeliana sobre la franja de Gaza.

Fa uns dies, vaig assistir a una concentració a la Plaça Sant Jaume pel mateix motiu (podeu veure els videos del YouTube al final de tot), i avui toca tornar a manifestar-se per que d'una vegada s'acabin els bombardejos indiscriminats contra la població civil.

Aquests dies s'han escrit centenars de pàgines sobre el conflicte. S'han dit moltes coses a favor i en contra de tothom. De tota la tria, i del poc que es pot aprofitar, em quedo amb dos articles, un d'en Vicent Partal Mail Obert i un altre que he trobat al bloc del director de Público El gueto de Gaza.

Arribat aquí, cal ser crític i dir que m'estranya molt la virulència, el llenguatge violent amb que blocaires i comentaristes de blocs o notícies tenen amb aquest conflicte en concret. Sobretot, per que si mirem les xifres, el conflicte israelià-palestí no és ni de bon tros dels més greus que hi ha actualment. Sí que és pot convertir molt aviat en un gravíssim problema humanitari (sobretot per la gran densitat que té Gaza i el fet que estiguin en una presó constantment bombardejada, de la que no poden sortir).

Tinc molt clar que els únics damnificats són les víctimes de banda i banda, sobretot els de la banda palestina en la que les víctimes es compten a desenes per dia; però no puc tenir cap simpatia pels extrems radicals que s'autoalimenten. Ni pel govern israelià ni pel govern de Hamàs, els dos autèntics culpables dels milers de morts.

Video nº 2 de la concentració

Nota : Ha plogut molt des de la foto que ilustra el post...

Judici al diàleg

La justícia espanyola està arribant a nivells tant lamentables que hauran de passar uns quants centenars d'anys per recuperar el prestigi que dia a dia demostra que no té. La penúltima és la de portar a judici el fet que uns polítics facin la feina per la qual han estat triats, és a dir, reunir-se amb altres polítics.
L'ex-president del PNB, Xabier Arzalluz, ho comparava ahir amb un circ, on cada actor que hi intervé ha de representar el tros de funció que li pertoca, des dels abertzales il·legalitzats (ja avesats a aquest tipus de funcions), passant per Patxi López (que es devia voler fondre sabent que sortiria a totes les fotos assegut al mateix cantó que els Batasunos), fins arribar al lehendakari Ibarretxe, a qui Arzalluz recomanava seguir la farsa del judici fins al final.
I de fet Ibarretxe ho està fent. És l'únic inculpat que vol que continuï el judici per poder demostrar la seva innocència, una reivindicació molt legítima si no fos per que les eleccions basques estan a tocar i Ibarretxe té una oportunitat d'or per mostrar-se de cara als ciutadans com el president a qui els espanyols volen posar a la presó (Ostres, això em recorda que quan era petit hi havia un banc que es deia Banca Catalana). Però sobretot per que pel PNB són unes  eleccions molt difícils :  amb un partit dividit pel referèndum sobiranista, sense saber si els abertzales es podan presentar, anant per separat d'EA, i amb la contra dels partits espanyolistes de torn.

el conflicte del gas

Ja comença a ser tant típic com els salts d'sky de Harnesgramsphen (o com es digui), o com la marxa radetszki del concert d'any nou de Viena. El conflicte del gas entre Russia i Ucrania es repeteix cada mes de gener, data en que Ucraïna intenta renegociar, sense sort, el contracte del pas del gas per les seves tuberies. La posició al mapa d'aquest 'nou' país, ha generat una nova disputa territorial en la que un any és Ucraïna qui talla el subministrament rus a Europa i al següent és Russia qui talla el Gas al seu veí i de pas a mitja Europa (el 25% del gas consumit a Europa surt deRússia i d'aquest, el 80% ve a través de Ucraïna).

El Petroli, el Gas, l'electricititat, l'aigua... elements ara per ara imprescindibles per viure al primer món. Elements que en mans de líders autoritaris o amb tics poc democràtics solen acabar en conflictes, disputes... i finalment guerres. 

Mentrestant la Unió Europea i les Nacions Unides continuen fent la seva feina, creant comissions d'estudi, subcomissions d'estudi de les comissions d'estudi i altres organismes com el grup de coordinació del Gas de la UE... fins que arribi el proper mes de gener, i altre cop mitja Europa es quedi... a mig gas.

Pels reis, demanem la República al rei

Com cada any per aquestes dates, les JERC editen una postal de Nadal amb l'eslògan " Pels reis, demanem la república al rei ". Avui doncs, és el dia ideal per fer-ho !!

Circ Ozó

El Circ Ozó ha començat la seva vida aquest passat Nadal. El Circ ha plantat una agradable i vistosa carpa al Sucre amb un notable èxit de públic. Un espectacle vistós i treballat, que tot i no tenir números de dificultat extrema, fa passar dues hores molt entretingudes.
El món del circ és un mon molt curiós i difícil. El govern li ha donat, aquest passat 2008, un impuls mitjançant el Pla Integral del Circ, un impuls que com gairebé tot, s'està veient supeditat al possible nou model de finançament, que de moment ni es veu ni s'olora. Fins i tot s'ha creat un circuit estable de ciutats amigues del Circ, que permetrà poder parar les carpes a diferents ciutats sense haver de donar explicacions a la guàrdia urbana de torn.
Però un cop vist l'espectacle, la pregunta és : Per què el circ continua sent un lloc on majoritàriament portar-hi la mainada? Si anem al teatre, al cinema o a un partit de futbol, per què no anem al circ si no hi portem un nen? Curiós oi?

Baròmetre Municipal de Vic

Avui ha sortit el baròmetre Municipal de Vic, una enquesta sobre la ciutat de Vic feta mitjançant entrevistes telefòniques els passats mesos de novembre i desembre. Com a ciutadà vigatà que un dia estava a casa i va agafar el telèfon i es va passar 15 minuts contestant aquesta enquesta, haig de dir que la trobo molt complerta.
De fet, crec que gairebé tots els partits, quan facin la seva mirada partidista dels resultats, hi trobaran coses positives i coses negatives de cada partit. Des de les diferents valoracions fins als possibles resultats, és una enquesta per triar i remenar. Que cadascú es quedi amb allò que més li atregui de l'enquesta, però estaria bé que se'n fes una mirada com a ciutadans i no com a polítics, la ciutat hi sortiria guanyant molt.
És una bona eina per començar l'any.

Bàrometre Municipal de Vic

1 de Gener de 1959

L’1 de gener de 1959, tal dia com avui de fa 50 anys, les tropes del ‘Segundo Frente Nacional del Escambray’ comandades per Eloy Gutiérrez Menoyo entraren a L’Habana. Al dia següent arribarien Camilo Cienfuegos i el Che Guevara. Fidel Castro va entrar triomfant aquell mateix dia a Santiago de Cuba, declarant-la capital provisional de Cuba i proclamant al magistrat Manuel Urrutia Lleó com a president de la nació.

Des de llavors, la història és més o menys coneguda. I no deixa de ser més o menys criticada o alabada segons el grau de simpatia o odi cap a una revolució que tot i acabar amb el dictador Batista, es va abraçar a la causa del comunisme pro-soviètic. Sols la figura llegendària del Che sembla haver resistit intocable a la decepció post revolucionària, segurament degut a que va morir molt aviat.

Internet és un dels problemes dels habitants de l'illa.La densitat telefònica no passa de quatre línees per cada cent habitants. Una trucada internacional val dos dòlars/minut, i sols es concedeixen línies internacionals vigilades sota criteris polítics. Els cubans que vulguin disposar d’un accés a Internet, han de que donar una "raó vàlida" i firmar un contracte d’ús amb clàusules restrictives. Els que ho aconsegueixin, obtenen una direcció e-mail personal. Els caldrà però, una targeta d’accés limitat que costa cinc euros, i que dura quatre hores (salari mensual mig d’un cubà, onze euros). El 2001 es creà l’Agència de Control i Supervisió que, entre altres coses, s’encarrega d’acorralar a aquells que fan "un us indegut de les xarxes informàtiques", així com de controlar i supervisar el correu electrònic de tots els habitants de l’illa, afavorint la creació d’un mercat negre de direccions e-mail.

Lectures per la tauleta de nit: ‘Fidel’ de Volker Skierka i ‘Ernesto Guevara, tambien conocido como el Che’ de Paco Ignacio Taibo II