El dia desprès

Anit vam celebrar l'11è congrés comarcal. La candidatura encapçalada per en Carles Sanuy, i de la que jo en formava part, es va imposar a la impulsada pel Reagrupament Independentista. A més, un bon amic i company d'executiva vigatana, en Pau Comes, va ser escollit conseller nacional d'Esquerra juntament amb en Sergi Tarrés de Calldetenes (un químic i un físic, quina por!). Segurament es podrien fer moltes lectures diferents del congrés, com va dir algú tot té diferents interpretacions, però 2 + 2 encara sol donar 4, i ahir la militància osonenca es va decantar per un projecte ambiciós de treball on la formació, el treball sectorial i temàtic o la coordinació entre l'estructura interna i l'estructura de càrrecs electes i grups municipals serà clau.
Tot i això, una de les claus de les properes setmanes serà intentar que les postures fins ahir innegociables però legítimes es recondueixin fins arribar a una entesa on l'únic que hi surti guanyant sigui Esquerra Republicana de Catalunya. Tots hi posarem de la nostra part, sols cal voluntat i ganes de treballar per un projecte comú. Com va dir en Pau Comes anit, primer és el país, desprès el partit i desprès les persones o els grups, tothom el va entendre, no calien més paraules.