Ahir l'Ajuntament de Vic va organitzar una conferència amb Gregory Payne, especialista en política comunicativa i entre d'altres, ex-assessor de Hillary Clinton. N'havia llegit una ressenya al bloc d'en Guillem López, i m'hi vaig acostar per escoltar les seves idees sobre la gestió de la ciutadania, els grassroots i el lideratge social. Payne, va desenvolupar el que ell creu que ha de ser un bon líder i la seva relació amb l'entorn. Diu Payne que un bon líder ha de saber comunicar (Obama n’és un gran especialista) i alhora ha de dominar els mitjans de comunicació i la seva relació amb ells. Però no n’hi ha prou amb tenir bones dots de comunicador si no ho complementes amb la relació del dia a dia amb la ciutadania. El lideratge també és asseure’s amb tothom i parlar de les semblances i de les diferències que ens allunyen o ens apropen a cadascú. I per fer això, cal intentar entendre els punts de vista dels altres, i això suposa molt diàleg. Payne argumenta que cal ser més oberts, cal esdevenir oients actius ja que tothom té experiències per poder aportar ja siguin polítiques, culturals, religioses, lingüístiques...
Al líder li cal credibilitat (una credibilitat que és gairebé impossible de recuperar un cop perduda), carisma i empatia. El líder ha d'inspirar, ha de motivar a les persones a que s'involucrin i ha d'incorporar persones que puguin aportar punts de vista diferents, per tal de que la presa de decisions sigui el màxim de rigorosa possible. El repte és aconseguir comunicar amb tothom que forma l’aldea global, per tal que el públic no es torni escèptic. El líder més hàbil, diu Payne, serà aquell que identifiqui millor l’audiència a la que es dirigeix.
Completament intoxicat pel procés que demà acaba amb la celebració a Barcelona del 25é Congrés Nacional d'Esquerra, vaig pensar molta estona i vaig fer moltes comparacions amb els líders que demà sortiran del Congrés del partit. Puigcercós i Ridao tenen moltes qualitats, algunes aplicades clarament a les definicions de Payne, però vist com pot anar demà el desenvolupament del plenari, amb un previsible 3 contra 1, caldrà que un cop passat el congrés, els dos nous líders apliquin molt bé el diàleg amb totes i cadascuna de les diferents sensibilitats que sembla haver-hi al partit. En caldrà molt!
Al final Payne va reconèixer la gran influència i creixement de les noves tecnologies aplicades a la política, els blocs, second life o facebook són eines que Payne va destacar a l’hora d’acostar els polítics a la ciutadania mitjançant l’ús d’aquestes noves eines.
Completament intoxicat pel procés que demà acaba amb la celebració a Barcelona del 25é Congrés Nacional d'Esquerra, vaig pensar molta estona i vaig fer moltes comparacions amb els líders que demà sortiran del Congrés del partit. Puigcercós i Ridao tenen moltes qualitats, algunes aplicades clarament a les definicions de Payne, però vist com pot anar demà el desenvolupament del plenari, amb un previsible 3 contra 1, caldrà que un cop passat el congrés, els dos nous líders apliquin molt bé el diàleg amb totes i cadascuna de les diferents sensibilitats que sembla haver-hi al partit. En caldrà molt!
Al final Payne va reconèixer la gran influència i creixement de les noves tecnologies aplicades a la política, els blocs, second life o facebook són eines que Payne va destacar a l’hora d’acostar els polítics a la ciutadania mitjançant l’ús d’aquestes noves eines.
En resum, que un bon líder és aquell que sap activar les bases, les masses, i per fer-ho cal acostar-s'hi. Per damunt de les grans campanyes polítiques de comunicació, si no t'acostes a les masses, no hi tens res a fer. Caldrà tenir-ho ben present !
Entrades
T'escric després del 25è congrès de ERC..........
Després de la conferència vaig poder comentar amb G. Payne que havia obviat una circumpstància que envolta els fenòmens de lideratge: el suport de l'entorn.
A part del que ens explicava, sobre els que ha de fer l'individu, aLs USA s'empeny a les persones amb valua (nova paraula de moda: meritocràcia) perque pugin pujar; també cauen i quan ho fan és en picat.
Aquí ens passa que en lloc d'anar tots junts per fer pujar algú, els uns volen els llocs dels altres. I sempre es pot tenir algú que posi pals a les rodes. És un problema que malhauradament hi és a tots nivells i això ens a complica a tots/es el dia a dia.
No faré cap comentari sobre el congrés, només dir-te que es el moment de estrenyer files i no equivocar-nos ni d'objectius ni d'aliats. L'objectiu es clar: La Catalunya independent en un estat del benestar. Els aliats: tota la bona gent que tingui el mateix objectiu i sobretot TOTA la gent de esquerra. Enemic: els que posaran pals a les rodes a aquest objectiu.
Per arribar-hi, a partir d'avui hem de donar força als liders des de les bases perque els puguem seguir.
Tenim una responsabilitat molt gran, però l'assumim. El partit i Catalunya ens necessita! Estarem al davant per continuar avançant sense perdre el Nord. Endavant!
Gràcia Ferrer i Codinachs (gfc), la pregunta és com es decideixen els mèrits i de quins mèrtis es parla.
De posar pals a les rodes per cadires, prou que ho saps. Tothom sap com has arribat a ser portaveu d'ERC a Vic.
Ja m'està bé que siguis tu i no l'Andreu qui està a l'ajuntament, però que escriguis el que escrius ho trobo massa fort! massa hipòcrita fins i tot per tu.