Congrés Nacional d'Esquerra (II) - La Tarda

Després d'un dinar multitudinari a l'esplanada del Fòrum, comença el plenari de la tarda. Al final el primer punt és la discussió de les esmenes de la ponència estratègica i política. Després d'una presentació del text per part del conseller Huguet, és el torn de Joan Carretero que defensa una esmena a la totalitat i un text alternatiu. És el primer o segon cop en 2 anys que Carretero intervé en un plenari, doncs tot i ser conseller nacional o ser present a la darrera Conferència Nacional, sempre havia rebutjat presentar personalment les seves pròpies idees. Ahir es va decidir a donar la cara davant els militants, un gest que s'agraeix però que arriba tard. Les crítiques i la roba bruta a casa, no fora. Carretero finalment va retirar l'esmena, va reiterar que no volia entrar a l'executiva tot i defensar que la ponència del congrés s'havia d'aprovar. Va sortir com un heroi del plenari aplaudit pels seus incondicionals i molts d'altres que li reconeixien el detall de retirar l'esmena. Tot seguit, es succeïren les esmenes de militants que tot i l'esforç encara seguien vives. De les 20 esmenes restants, se'n van transaccionar algunes, se'n van rebutjar l'immensa majoria i se'n van aprovar dues de l'Esquerra Independentista, que comptaren amb el recolzament d'una defensa inexistent per part de la ponència oficial. Alguns ho veuran com una gran victòria d'EI, jo ho vaig viure com una transacció encoberta de cara a una possible negociació (per cert, EI va assajar l'escenificació dels ponents). Al final, la ponència estratègica rebé un amplíssim suport que referma l'important tasca que tots els ponents, esmenants i militants han realitzat durant els darrers 2 mesos.

Acabada la part gruixuda del congrés, tocà el torna a les dues votacions finals. La dels consellers nacionals, on continuava el 3 contra 1 i la de la nova executiva nacional d'Esquerra. Feia sols mitja hora que havíem estat informats del trencament del pacte que al migdia havien arribat Puigcercós i Benach per formar una executiva de consens, un SMS maleït, inoportú i lamentable del sector 'Barcelona' que confirmava i agreujava la falta de confiança existent entre els dos sectors i que forçava l'anunci per part del nou Secretari General d'una executiva formada per 9 homes i 9 dones tots provinents del sector de la Gent d'Esquerra. Una votació llarga que a 2/4 de 9 del vespre provocà una parada d'una hora per poder recomptar i conèixer els resultats de les votacions. Una parada per respirar, agafar aire i intentar païr la nova situació individual i colectiva.