Els que em coneixen, saben que no sóc dels que es queden quiets veient passar els problemes. Saben que allà on sóc, sóc inquiet i que necessito col·laborar en els projectes on m'imbueixo. Ja em va passar a la Universitat amb el BEI Vilanova, em continuà passant als Sagals d'Osona i des de fa més de 4 anys ho estic fent a Esquerra. I aquest cop no en serà l'excepció. El procés que viu en aquests moments el partit, és un procés que tard o d'hora havia d'aparèixer. La singularitat d'Esquerra (amb un doble objectiu : un d'ideològic com la justícia social i un de finalista com la independència de Catalunya) i l'espectacular creixement de militants experimentat els darrers 4 anys (entre els que m'incloc), necessita d'un partit internament fort, equilibrat i sobretot organitzat; amb una única línia discursiva on la gran majoria de militants s'hi puguin sentir identificats i en puguin ser partícips amb la seva feina. Un partit on no existeixin les quotes, on el treball sigui el principal distintiu de cadascú.
Tindré temps d'anar desgranant les característiques de la meva opció, però tinc clar que aquesta sols pot ser la de la candidatura liderada per Joan Puigcercós (bloc) i Joan Ridao (bloc). Una candidatura d'experiència i treball, però amb idees de renovació de partit i d'idees.
Podeu seguir el dia a dia de la candidatura a la web Gent d'Esquerra.
Entrades
Perdona la meva ignorància, però encara no m'ha quedat massa clar quina de les tres opcions és realment d'Esquerra, com ve a dir-nos el nom del partit. La veritat és que, tot i sent votant d'Esquerra, n'estic una mica decebut darrerament. Per exemple la intervenció de Joan Ridao en el debat televisiu abans de les eleccions gairebé em provocà tornar a votar (com feia antigament) a ICV/EUA, perquè, com bé va dir en Joan Herrera "sembla que jo sigui l'únic que no defensi una visió neoliberal de l'economia". A veure, tanta història de defensar les nostre empreses, rebaixar l'impost de societats, rebaixar els impostos en general no em sembla una forma de política digna de dir-se "Esquerra".
Sort que en Joan Tardà, en un dinar que vam tenir, em va tranquil·litzar una mica en el sentit que tots no eren igual dins el partit; malgrat que si que va afirmar que el partit renunciava d'alguna manera a pressupostos més "clàssics" de l'Esquerra per abraçar un ventall més ampli de classes socials. Bé, però posats en aquest punt ja tenim a CiU que ho fa molt bé amb la burgesia catalana. Si un partit es diu "Esquerra" ha de ser d'esquerra, si vol ser un partit transversal per créixer més i tenir més votants ha de renunciar a denominar-se "Esquerra" i deixar clar al votant per on van els trets. Independència SI però no a qualsevol preu. Independència per a ser un país com Andorra NO. Independència per a aprofundir en el repartiment de la riquesa, per a fer més i millor política social universal, en oblidar-nos de paraules com competitivitat i recordar paraules com a democràcia que significa que el poder és del poble i per al poble.
Els candidats que facin una aposta decidida per aquestes polítiques d'esquerra dins d'Esquerra seran els meus, però encara no ho tinc massa clar; potser tu podràs ajudar-me'n si ho creus convenient.
Salutacions fraternals
Jordi