Fa 12 anys, em vaig trobar amb un llibre a les mans. Era d'en Jaume Fuster, d'una petita editorial valenciana que apadrinava un tal Eliseu Climent i on s'explicava una història real ... massa real ...
Un llibre i una història que em va impactar. Un llibre i una història per no oblidar mai, per què de la mateixa manera que s'escriuen i es guarden llibres que recopilen la barbàrie nazi i els camps d'extermini, cal tenir llibres nostres que no ens facin oblidar les nostres pròpies barbàries.
" La ganivetada penetra en el pit, buscant el bessó de la vida. Quatre centímetres d'acer en ple cor. I la nit de Montanejos es congela, Guillem, s'escapa amb el doll de la teva sang, esclata en una blancor fosca i definitiva
.. i els cinc agressors fugen ......
que desbloca els rellotges , arriba españa i enceta el ritme dels braços alts ... con la camisa nueva que tú bordaste en rojo ayer, que s'allunya, s'allunya, es fon .. volveran banderas victoriosas i tornes a l'habitació orejada i lluminosa, amb la senyera estalada, la silueta del país -països- que estimes, les fotos de Wembley, el llibre de la Roig, la cinta dels Pets, els cartells dels actes reivindicatius, l'escalfor de la mare, la fermesa del pare, l'alegria enjogassada de les germanes .. impassible al ademán! "
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó !!
Benvolgut Raül, dit amb tot el carinyo del món, no et sembla una mica contradictori que a l'ajuntament de Vic els nostres dos companys votessin en contra del reconeixement a en Guillem?.
Si et plau, poseu-hi ma a aquestes coses que sembla que aquell parell no siguin d'ERC.