Associació de sords de Vic i Comarca

Una de les novetats de l’executiva local d’Esquerra de Vic que va entrar el passat octubre, fou la creació d’una secretaria de relacions amb les entitats. Una eina que portés l’executiva i el partit a reunir-se amb les diferents entitats, associacions i grups de la ciutat, per tal de conèixer les seves idees, opinions, queixes, reaccions, etc... El passat dijous, tinguérem l’oportunitat de conèixer l’associació de sords de Vic i Comarca. Junt amb en Joan López i en Santi Crusellas, ens vam reunir amb el seu president, en David, al local que ja fa més de 35 anys que l’associació té al final del Carrer de la Riera de Vic, un local d’aquells que he vist tota la meva vida (està situat just davant de casa els avis) però on mai havia tingut l’oportunitat d’entrar. Podríem haver estat hores parlant amb en David (amb la gran ajuda de la Judith), però no va caldre gaire temps per a adonar-me en primera persona de les enormes dificultats que aquest col·lectiu té minut a minut. L’associació intenta donar-se a conèixer a nivell de comarca, i és que tot i portar 35 anys al servei de la comunitat, es consideren poc coneguts. Es fan un fart d’explicar que tenen una llengua pròpia (la llengua catalana de signes), igual de rica i completa com les altres - des de fa 1 any l’han vista reconeguda per l’estat espanyol (gràcies, Joan Tardà) i pel nou Estatut d’Autonomia en el seu article 50.6.
El seu principal repte és el d’assumir la responsabilitat pròpia que com a persones tenen i volen tenir. No ho tenen fàcil; el fet d’haver d’anar acompanyats sempre a tot arreu (com per exemple a la consulta del metge) provoca que tothom passi per davant d’ells i que acabin rebent resums de tot el que se’ls hi diu. D’aquí ve la importància de poder tenir un local social on poder-se reunir tots junts els caps de setmana i poder comunicar-se, intercanviant notícies, parlant sobre el que ha passat al món o a la ciutat durant la setmana, etc... tenen clar que la informació sempre els hi arriba tard però com a mínim la volen tenir. Segur que les noves tecnologies els ajudaran en aquesta fita.
Però si una cosa tenen és una infinita paciència. Paciència i la voluntat de no resignar-se. En David té la voluntat de canviar les coses, de fer la vida de totes aquestes persones una mica més fàcil, una mica més feliç.