10 anys de Castells

En un mercat del Ram d'ara fa 10 anys, un fenòmen extrany (per les latituds on vivim els vigatans i vigatanes) apareguè. Era una colla de nois i noies tots vestits amb camisa carbassa i pantalons blancs, faixa negra i mocador vermell i blanc, que feien una cosa anomenada castells, (alló que tothom veia o patia per la tele, però que gairebé mai havia arribat tant al nord del nostre mapa particular) i que tenien la sana intenció de quedar-se amb el seu particular esforç.

Amb el d'avui han estat ja 11 anys de castells continuats a la plaça major de Vic, on n’hem vistes de tots colors, amargors, alegries, decepcions, triomfs ... anys de pluges i de sol, de vent i de fred .. però cada any l’aniversari dels sagals s'ha convertit en el punt de trobada de molts d'aquells que un dia o altre, ja sigui amb camisa, entre el públic, o fent fotos a discreció, ens hem acostat a la colla per formar-ne part i ser un més dels necessaris però no imprescindibles. És el dia de retrobar-te amb aquelles cares amb qui has compartit setmana rera setmana, una part important de la teva vida. amb qui has crescut fent comarca i ciutat, i sobretot recorrent les places del nostre país portant el nom d'Osona a la solapa.

Avui, l'actuació ha portat el segell Sagal altre cop a Plaça. El segell de l'ambició de voler fer grans castells malgrat ser al mes de març, el segell de l'empenta i el patiment de tornar a aixecar un castell per sota, amb tot el que aixó comporta, i el segell d'una canalleta valenta i decidida passi el que passi. Ah!, i el segell d'un nou cap de colla, en Gerard, amb la mateixa ambició i decisió que els seus antecesors.

I el més important de tot, que hi ha Sagals d'Osona per estona, i que la plaça, passi el que passi, sempre serà carbassa !